FOCUS PRESS SETMANAL 117

L’esdeveniment de la setmana és l’acord  sobre el Brexit que -en cas de ser ratificat pel parlament britànic- significa una retirada ordenada de la Unió per part del Regne Unit que li permetria mantenir una relació privilegiada amb Europa i intentar mantenir bona part de la seva influència (Felipe Sahagún), però ben lluny de les expectatives il·lusòries de la propaganda brexiteer de retornar l’esplendor imperial al Regne Unit. Ben al contrari, un  possible refús britànic a l’acord (Mike Goldsmith) obriria una situació d’incertesa i d’ingovernabilitat que podria precipitar la decadència del Regne Unit (Rosa Massagué, editorial de The Economist [1]).

Evidentment es tracta d’una mala notícia per a l’ideal europeu (Manuel A.Hidalgo, [2]),  malgrat l’alleujament que podria suposar desprendre’s d’un membre que no ha cessat de posar pals a les rodes a la plena integració europea (Belén Becerril). D’altra banda, la fermesa mostrada pels 27 en aquesta negociació és un símptoma de fortalesa en front dels dubtes sobre el futur de la Unió i un incentiu per treballar per posar a fi a la decepció europea (Francisco G.Basterra), impulsar les propostes sobre el pressupost de l’eurozona (Mario Kölling)  o l’exèrcit europeu (Manuel Castells), gosar superar el paradigma   de l’austeritat (Manuel A.Hidalgo/Alejandro C García Cintado/ Kamal Antonio Romero)     i afrontar amb confiança  les eleccions al Parlament Europeu (Francis Brochet).

Les vicissituds finals de la negociació sobre el Brexit, concretament la qüestió de Gibraltar (Ignacio Molina), han possibilitat un protagonisme espanyol inesperat que pot haver servit per reinvindicar un pes major d’Espanya en el nucli dur de la Unió (Steven Forti), a la vegada que ha estat aprofitat amb habilitat per Pedro Sánchez per recuperar la iniciativa interna en una setmana políticament complicada (José Antonio Zarzalejos, Kepa Aulestia). El focus sobre la política europea i global  s’ha mantingut amb la visita a Espanya de Xi Jinping, a la recerca d’aliats europeus (Isidre Ambrós/Eugeni Bregolat/Fernando Delage/Alicia García Herrero) per contrarestar la política proteccionista impulsada per l’Administració Trump (Miguel Solana, Águeda Parra [3]).

Seguint en  l’àmbit europeu, cal parar atenció al moviment francés de protesta de les “armilles grogues” , una nova manifestació d’un malestar social  difús en el que es barregen enfrontaments entre les ciutats metropolitanes i la província rural, els centres i les perifèries urbanes, les classes mitjanes cosmopolites i els treballadors pobres i precaris (Aurélien Delpirou [4]) … Un moviment invertebrat que neix a través de les xarxes socials i que exemplifica la crisi de les institucions polítiques i socials d’intermediació (Virginie Martin, Gérard Grunberg). Alguns analistes han subratllat les similituds d’aquesta revolta incipient amb el Movimento Cinque Stelle italià (Marcelle Padovani).

Els resultats de les eleccions andaluses del diumenge 2 de desembre (Kiko Llaneras, Ignacio Varela, Juan Montabes/Ángel Cazorla [5]) seran el primer indicador sobre l’evolució de la correlació de forces  a la política espanyola (Enric Juliana), sobre la que plana la impressió d’un progressiu afebliment del govern socialista (Enric Juliana, Lluís Foix)  amb la incògnita sobre el moment d’un més que probable avançament electoral (Sara González) a la vista de la desintegració de la majoria parlamentària que va facilitar la moció de censura (Joan Tapia). Contribueixen a aquesta feblesa governamental les pràcticament nul·les possibilitats d’aprovar els pressupostos del 2019, els advertiments sobre un futur deteriorament de la situació econòmica (Raymond Torres)  i el desori del Poder Judicial a les portes del judici de l’1-O (Elisa de la Nuez, Javier Pérez Royo).

Tanmateix, l’excés d’agressivitat i de gesticulació per part del PP de Casado (José Antonio Zarzalejos, Jordi Gracia), de Ciutadans -esperonats per la competència de Vox (Luis Cornago [6])-  i també de sectors  de l’independentisme català (Joaquín Estefanía, Fernando Vallespín) poden contribuir a enfortir electoralment el president Sánchez , en centrar la seva imatge i la del seu govern, percebuts com  un factor de moderació i estabilitat.

Aquest context d’incertesa política i de degradació de les institucions es projecta negativament sobre la valoració ciutadana de la Constitució de 1978 (només un 17% dels catalans ara hi votaria a favor segons l’últim baròmetre del CEO!), de la que es commemoren els seus primers quaranta anys. Certament,  aquesta valoració presentista pot pecar d’injusta en oblidar els mèrits innegables de la Constitució (Santiago Muñoz Machado, Antonio Rovira), però hauria de ser un poderós incentiu per a la seva necessària reforma (Xavier Coller).

La coincidència de la publicació del baròmetre d’opinió política del CEO (octubre/novembre 2018) i del sondeig d’opinió 2018 de l’ICPS (octubre/novembre 2018) proporciona pistes interessants per interpretar la situació política catalana, més enllà de la simple intenció de vot. La societat catalana es mostra força polititzada, amb un fort sentiment d’insatisfacció política que es manifesta amb un grau molt alt d’insatisfacció democràtica, de valoracions negatives de la Constitució, dels governs català i espanyol i del conjunt dels partits polítics i amb una tendència més favorable a la democràcia directa que a la representativa (Francesc-Marc Álvaro). Paradoxalment, aquesta insatisfacció política contrasta amb una satisfacció vital força alta.  Sobre aquesta la base d’actituds polítiques, es detecta una continuïtat en les opinions i opcions sobre la independència, i es dibuixa un mapa fragmentat de preferències polítiques on sobresurten ERC i el seu líder Oriol Junqueras (Lluís Orriols).

L’actualitat política segueix instal·lada en el “mentrestant” de la pugna per l’hegemonia independentista (Lola García), amb el seu peatge en forma d’indefinició estratègica (Jordi Juan), i amb una desatenció per la “política en prosa” (Isabel Garcia Pagan) que està provocant vagues i mobilitzacions de sectors clau dels serveis públics (Francecs Valls, Antoni Puigverd, Neus Tomàs, Jordi Mercader, Rafael Jorba) A la vegada, es fa patent la ineficàcia política del primer partit de l’oposició, presoner d’una política de gesticulacions i incapaç de presentar una proposta alternativa (Gemma Ubasart).

El preludi de la batalla de Barcelona (Josep Ramoneda), amb la progressiva sortida a escena de tots els actors (entrevista a Ernest Maragall), compta amb una bona partitura gràcies al llibre de Miquel Molina, “Alerta Barcelona”, [7]  que centra en una decidida aposta per la capitalitat cultural la possibilitat d’evitar la irrellevància a la que portaria la inèrcia dels darrers anys.

En el debat sobre el paper de les xarxes socials i la seva regulació, destaquem l’informe de situació de Delia Rodríguez i el comentari d’Alberto Fernández Gibaja sobre la nova Llei de Protecció de Dades, que excepciona la propaganda política durant els procesos electorals, en considerar-la d’interès públic.

Per acabar, tres recomanacions en l’àmbit del pensament: Manuel Arias Maldonado [8], en el seu article setmanal a Revista de Libros, analitza les contradiccions de la distinció entre patriotisme i nacionalisme que aquests dies s’ha utilitzat arran del centenari del final de la Primera Guerra Mundial. La revista italiana Reset ha creat un espai per fer el seguiment de l’evolució de la tendència il·liberal que es manifesta per tot l’Occident: el seu director Giancarlo Bosetti [9] n’explica les línies mestres. Finalment, Paul Berman [10] publica  a la revista de pensament Tablet la tercera part del seu repàs a les relacions entre els filòsofs i l’esquerra nordamericana, tot reivindicant el llegat de la tradició pragmatista i de Richard Rorty, el seu darrer  representant més reconegut.

 

ARTICLES RECOMANATS

(1) Editorial de The Economist (24-11-18): “The truth about a no-deal Brexit

(2) Manuel A.HIDALGO, “Una idea de Europa” a vozpópuli (26-11-18)

(3) Águeda PARRA PÉREZ, “España y la cuarta revolución china” a esglobal (27-11-18)

(4) Aurélien DELPIROU, “La coleur des gilets jaunes” a La Vie des Idées (23-11-18)

(5) Juan MONTABES y Ángel CAZORLA, “La lenta pero disruptiva quiebra de la hegemonía socialista en Andalucía” a Agenda Pública (25-11-18)

(6) Luis CORNAGO, “¿Tiene Vox espacio en la competición política española?” a Agenda Pública (28-11-18)

(7) Miquel MOLINA, “Cultural o irrelevante” a “Culturas/s” de La Vanguardia (24-11-18)

(8) Manuel ARIAS MALDONADO, “Radiografía del patriota” a Revista de Libros (28-11-18)

(9) Giancarlo BOSETTI, “Vivere nell’epoca del trend illiberale” a Reset (8-11-18)

(10) Paul BERMAN, “The Philosophers and the American Left” a Tablet (25-11-18)

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada