FOCUS PRESS SETMANAL 116

Aquests dies s’ha publicat un “Manual para vivir en la era de la incertidumbre” escrit  per Antonio Garrigues Walker [1] amb la col·laboració d’Antonio García Maldonado, en el que descriuen les causes del malestar global i repassen les manifestacions concretes d’aquest malestar.  És indubtable que la incertesa és el tret característic d’un temps en què van desapareixent les seguretats relatives del món posterior a la Segona Guerra Mundial. Així,  Michael Ignatieff pensa que la democràcia liberal ja no està segura enlloc;    Esteban Hernández no veu possible aturar l’ascens del capitalisme no democràtic perquè les elits no estan disposades a pagar el preu de mantenir la cohesió social; The Economist constata la necessitat der relegitimar el capitalisme i reclama una revolució capitalista que trenqui amb els abusos dels vells i nous oligopolis i restableixi la lliure competència en favor dels consumidors i dels salaris;  Joseph Stiglitz [2] constata que la política de Trump significa que els Estats Units  s’estan convertint en una potència aïllacionista i enemiga del dret internacional, amb conseqüències profundes pel progrés de l’Estat de Dret a nivell mundial … Són, tots ells, punts de vista preocupats sobre la democràcia liberal, el progrés econòmic,  la cohesió social i l’estabilitat internacional, que responen als fets inquietants de les diverses manifestacions del populisme als Estats Units (Antonio Caño), al Brasil (Ana Sofía Cardenal i Dulce Manzano)…, com també a la consolidació del model xinès de progrés econòmic sense institucions democràtiques (Enrique Fanjul, Bert Hofman).

Aquesta era de la incertesa afecta de ple una Europa en què reneix el vell fantasma del nacionalisme (Michel Wieviorka, Marc Bassets), amb el trasbals del Brexit en primera línia de l’actualitat per les dificultats de trobar un acord raonable per materialitzar-lo: veure els anàlisis de The Economist, Ignacio Molina, Andrés Ortega, Walter Oppenheimer, Timothy Garton AshCharles Grant,  Simon Wren-Lewis [3] i Cristina Ares).

És un panorama que, malgrat la temptació pessimista, incita al debat i a la proposta per trobar el camí apropiat per salvar la Unió Europea i adaptar-la a les noves realitats mundials. Debat sobre el futur de la democràcia a Europa (Maria Emilia Casas i altres), sobre les desigualtats i les migracions (Branko Milanovic), sobre la governança de les institucions europees (Maria Demertzis, Jean Pisani-Ferry, André Sapir, Thomas Wieser i Guntram Wolff en resposta a Elie Cohen), sobre les condicions de pervivència de l’Eurozona (Jürgen Habermas) [4] … I propostes com la reforma francoalemanya per integrar el pressupost de la zona euro en el pressupost de la Unió (Xavier Vidal-Folch, Jonás Fernández) o la d’Angela Merkel i Emmanuel Macron de crear un Exèrcit europeu efectiu (Pol Morillas, Jesús A.Núñez Villaverde).

Incertesa també a Espanya, especialment per l’agudització de la crisi institucional (Juan Luis Cebrián, Josep Ramoneda), amb un Executiu feble i sense massa recorregut un cop no sembla possible aprovar els Pressupostos de 2019 (Carlos Elordi [5],  Carlos E.Cué, Isabel Giménez Sánchez,  José Moisés Martín), un Legislatiu atrapat per l’accentuació fins a l’esperpent de la polarització partidista (Elisa de la Nuez, Enric Juliana) i un Poder Judicial que va sumant epidodis de degradació (Ignacio Escolar, José Maria Brunet, Miguel Pasquau [6], Jordi Nieva, Jordi Ferrer Beltran). Un escenari que, amb l’inici del nou cicle electoral, no sembla que pugui millorar a curt termini i que es veurà, a més, sacsejat pel judici de l’1-O i les seves rèpliques polítiques (José Antonio Zarzalejos, Lluís Bassets).

En relació al cicle electoral que s’inicia a Andalusia, els pronòstics sobre les eleccions andaluses del 2 de desembre (Kiko Llaneras) apunten a una majoria relativa del PSOE (Manu Garrido, Pablo Ordaz, Mario Ríos) i  a una competició ajustada   entre el Partit Popular, Adelante Andalucía i Ciudadanos  pel segon lloc. Un resultat que serà força  rellevant en la disputa entre PP i C’s pel lideratge de la dreta espanyola (Juan Rodríguez Teruel) [7], amb l’ombra de Vox de fons (Andrés Ortega).

Seguim, doncs, en un “mentrestant” de durada imprevisible que congela “sine die” l’agenda reformista de les institucions i de les polítiques públiques (Roger Senserrich, Víctor Lapuente).

Aquest “mentrestant” es tradueix a Catalunya en una paràlisi de l’acció de govern (Lola García) i, molt més greu, de la voluntat de govern (Eulàlia Vintró) i d’arribar a acords de mínims transversals (Jordi Mercader), tot esperant que es clarifiqui la relació de forces en el camp independentista (Francesc-Marc Álvaro) i que algú sigui capaç de travessar les línies que separen les trinxeres i canviar d’actitud, de relat i d’horitzó (Jordi Amat). I el que és més preocupant és que aquesta paràlisi acabi per contaminar Barcelona i gripar el motor real del país (Miquel Molina) [8]

Per acabar, dues referències interessants. En primer lloc, l’article d’Ignacio Molina [9] a Política Exterior on a propòsit del cas català reflexiona sobre la legitimitat o no de la secessió a les democràcies avançades. En segon lloc, el número de la revista Papeles de Economia Española dedicat a lanàlisi econòmica de la revolució digital [10] coordinat per Juan José Ganuza i Gerard Llobet.

ARTICLES RECOMANATS

(1) Entrevista a Antonio GARRIGUES WALKER a El Confidencial (20-11-18): “Los no populistas hemos de aceptar que no hemos ofrecido nada a la ciudadanía”

(2) Entrevista a Joseph STIGLITZ a CTXT (15-11-18): “El poder del mercado es abuso de poder”

(3) Simon WREN-LEWIS, “Brexit: Todo el mundo odia hacer concesiones, pero es la mejor opción, ¿no?” a Letras Libres (19-11-18)

(4) Jürgen HABERMAS, “¿Hacia dónde va Europa?” a El País (18-11-18)

(5) Carlos ELORDI, “¿Tiene Sánchez algún plan en la cabeza?” a eldiario.es (16-11-18)

(6) Miguel PASQUAU, “Política, politiqueo y malestar en la justicia” a CTXT (14-11-18)

(7) Juan RODRÍGUEZ TERUEL, “Se busca líder de la derecha” a Agenda Pública (18-11-18)

(8) Miquel MOLINA, “El nuevo norte de Barcelona” a La Vanguardia (18-11-18)

(9) Ignacio MOLINA, “Secesión y unidad en democracias avanzadas” a Política Exterior nº 188 (Noviembre/diciembre 2018)

(10) Juan José GANUZA y Gerard LLOBET (eds.). Análisis económico de la revolución digital. Papeles de Economia Española nº 157. Madrid, 2018

Una resposta a «FOCUS PRESS SETMANAL 116»

  1. Suggerent l’article de Bert Hofman que convida a fer-se una curiosa pregunta: el secret dels xinesos és el reformisme?

    I metodològicament capaç de fer llum a un dels aspectes més centrals i confosos de la pugna “processisme vs. constitucionalisme”, la internacionalització del conflicte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada