FOCUS PRESS 202

CORONAVIRUS

Les previsions sobre el comportament de la segona onada del virus apunten a una presència estable durant els propers mesos, amb fluctuacions intermitents, però sense arribar a l’impacte sobtat de la primera onada:

Belén REMACHA, “Los expertos esperan una ‘meseta inestable’ de contagios durante el otoño y el invierno en lugar de una ‘ola’ como la de primavera” a eldiario.es (18-10-20)

Davant d’aquesta previsió experts i governants intenten ajustar les lliçons apreses a l’hora de prendre les mesures més adequades, en un difícil equilibri entre la protecció de la salut, el manteniment de l’activitat econòmica i la mitigació de les conseqüències socials (Javier Sampedro). D’entre aquestes lliçons, destaca el rebuig a la immunitat de ramat per l’alta mortalitat que comporta  i pel repte inassumible pel sistema sanitari, segons denuncien més de 80 investigadors en una carta a The Lancet:

Javier SAMPEDRO, “Lecciones de una mala cifra” a El País (22-10-20)

Raúl LIMÓN, “‘La inmunidad de rebaño es una peligrosa falacia’” a El País (16-10-20)

A la vista de l’experiència viscuda amb la Covid-19, la seva consideració com una pandèmia no abasta la complexitat d’un fenomen en el que es detecta una forta correlació  entre factors biològics i socials, de manera que podria definir-se millor com una sindèmia [sinèrgia d’epidèmies que comparteixen factors socials i que coexisteixen i interactuen en temps i lloc]. Per tant el seu tractament ha d’incorporar polítiques per revertir les profundes disparitats existents, com explica Olivia Muñoz-Rojas:

Olivia MUÑOZ-ROJAS, “No es una pandemia, es una sindemia” a El País (20-10-20) [1]

PANORAMA GLOBAL

La imminència de les eleccions presidencials nordamericanes no pot fer oblidar un panorama internacional farcit de conflictes, recopilats sense ànim d’exhaustivitat per Jesús A.Núñez Villaverde : Israel, Líban, Corea del Nord, Iran, Nagorno Karabaj, Afganistan, Mèxic, atemptats gihadistes, carrera armamentística … sense oblidar les tensions entre les grans potències (Xina-Índia, Xina-Estats Units …):

Jesús A.NÚÑEZ VILLAVERDE, “Panorama internacional: nubarrones a la vista” al blog del Real Instituto Elcano (20-10-20) [2] 

I a la Mediterrània Oriental tenim  l’ambició de Turquia de tenir un paper en el gran joc geopolític (Albert Nava), amb la voluntat d’expandir la seva influència de l’Àfrica a l’Índic:

Albert NAVA, “Erdogan sienta Turquía a jugar en el gran tablero geopolítico, ¿a qué precio?” a El Confidencial (21-10-20)

Als nostres antípodes, la primera ministra laborista de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, acaba de revalidar el seu lideratge guanyant per majoria absoluta les eleccions generals, sumant al seu reconeixement internacional la confiança de la seva ciutadania (Damien Cave):

Damien CAVE, “Jacinda Ardern, hero to liberals abroad, is validated at home” a International Politics and Society (19-10-20)

ELECCIONS AMERICANES

A menys de quinze dies de la jornada electoral, els pronòstics segueixen sent favorables a Biden: a FiveThirtyEight li donen un 87% de probabilitats de victòria (a 22 d’octubre) ; a RealClearsPolitics calculen en  7.7 punts l’avantatge de Biden sobre Trump, i en 4.1 punts en els Estats clau … però també recorden que Hillary Clinton el 2016 tenia el mateix avantatge de 4.1 punts en aquests mateixos Estats. Per una informació actualitzada permanentment de les prediccions demoscòpiques i de les apostes, veure el seguiment de Kiko Llaneras a El País:

Kiko LLANERAS, “Así están las encuestas en Estados Unidos: ¿Quién va ganando las elecciones?” a El País (22-10-20)

La personalitat excèntrica de Trump dificulta veure el corrent de fons que s’expressa en el seu èxit electoral de 2016 i la seva presidència que, per a l’historiador Paul Pierson, no és altra cosa que la culminació de  l’aliança entre el Partit Republicà i la plutocràcia nordamericana, i que obre la porta a sacrificar la democràcia en benefici dels seus interessos:

Entrevista a Paul PIERSON a Agenda Pública (18-10-20): «El Partido Republicano ha socavado la democracia para sostener la plutocracia» [3]

Però, no es pot perdre de vista el substrat sociològic de la base electoral del trumpisme, alimentada per uns  tòpics del nacionalpopulisme com el rebuig a les “elits costeres” nordamericanes. Ho explica Argemino Barro en una sèrie d’articles  destinats a entendre el fenomen Trump:

Argemino BARRO, “Las ‘élites costeras’ de Estados Unidos no son un burdo invento de Trump” a El Confidencial (20-10-20)

Per sostreure’s a la impressió que les eleccions són un plebiscit a favor o en contra de Trump, va sent hora de conèixer quina és la visió i les propostes programàtiques de Joseph Biden. La revista Foreign Affairs recupera alguns articles llargs de Biden -com el dedicat a la política exterior– que permeten copsar les idees que guien el  projecte del candidat demòcrata:

Joseph R.BIDEN, Jr., “Why America Must Lead Again” a Foreign Affairs (March/April 2020)

I en mig de la forta polarització política apareix un tema que posa d’acord republicans i demòcrates: la necessitat de parar els peus als gegants de Silicon Valley (Amazon, Google, Facebook, Apple i  Microsoft),  que han aconseguit fins ara burlar tots els intents de regulació. Roger Senserrich apunta que aquest serà un dels grans temes dels propers anys:

Roger SENSERRICH, “Washington contra Silicon Valley” a Four Freedoms (22-10-20)

EUROPA

L’ambició del pla de recuperació Next Generation impulsat per la Comissió Europea comporta necessàriament una gran complexitat. Per això és de molta utilitat la guia elaborada per Miguel Carrión, amb un calendari de la seva tramitació, els grans objectius, les polítiques públiques prioritàries i els instruments per aplicar-les:

Miguel CARRIÓN, “An analysis of the European Commission’s guidelines on the recovery fund” al blog de Funcas (octubre 2020) [4]

Tanmateix,  les previsions tecnocràtiques estan subjectes a les contingències polítiques, entre les que no són menors les tensions  relacionades amb el  l’acompliment de les regles de l’Estat de dret i que fan preveure dificultats amb Polònia i Hongria (Márta Pardavi):

Márta PARDAVI, “The rule of law in Europe is not negotiable“ a International Politics and Society (15-10-90)

La norma de la unanimitat en la política exterior de la Unió Europea  obstaculitza que es faci realitat  la voluntat d’esdevenir un actor de pes en la geopolítica global amb capacitat coercitiva. Joseph de Weck examina la intenció de França i Alemanya de suprimir l’exigència d’unanimitat en la política europea de sancions:

Joseph de WECK, “UE: comment dépasser l’unanimité en politique étrangère” a Telos (21-10-20)

Tot i que sembla que el terrorisme gihadista a Europa està en retirada, perviu enquistat en les societats europees, especialment a França on un “llop solitari”  i difícilment detectable s’ha activat per assassinar un professor d’institut  –Samuel Paty– per explicar als seus alumnes la llibertat d’expressió fent servir l’exemple de les caricatures de Mahoma de Charlie Hebdo. Un fet tràgic que toca el nervi central de la República Francesa: la institució educativa com a santuari de la laïcitat:

 Serge RAFFY, “Samuel Paty, disciple des Lumières, martyr de l’obscurantisme” a L’Obs (19-10-20) [5]

ESPANYA

“Estat aluminós i nació dividida”, aquest és el titular del diagnòstic de  José María Lassalle sobre la situació espanyola, caracteritzada per la incapacitat de donar una resposta col·lectiva a la calamitat de la pandèmia i les seves derivades. Però el més difícil és resistir la temptació del pessimisme, de la recreació en les lamentacions sobre un hipotètic Estat fallit  i de la fascinació sobre les mirades que recreen el mite de l’Espanya és diferent, com adverteix Nacho Alarcón en relativitzar la importància dels articles publicats en alguns diaris europeus:

José María LASSALLE, “Estado aluminoso y nación dividida” a El País (22-10-20) [6]

Nacho ALARCÓN, “Profetas con subtítulos” a El Confidencial (18-10-20)

És ben certa, però, l’erosió de la reputació d’Espanya a Europa per les dades negatives de la pandèmia i de la situació econòmica, a les que s’hi ha afegit el soroll provocat per la proposició de llei del Govern per modificar el sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial. D’entre la munió d’articles dedicats a comentar aquesta qüestió, destaquem el de Marta Hervàs que  mostra l’abisme existent entre la justícia polonesa i l’espanyola. També, el d’Ana Carmona que recorda que “les millors regles institucionals no podrien funcionar sense la bona voluntat dels responsables de la seva aplicació“. I, el de Xavier Arbós, escèptic sobre les diferents fórmules d’elecció del CGPJ mentre predomini la lògica partidista i manqui el sentit institucional:

Marta HERVÁS, “Justicias polaca y española: una comparación imposible” a El País (17-10-20)

Ana CARMONA, “Renovar el CGPJ: la enfermedad y el remedio” a Agenda Pública (19-10-20) [7]

Xavier ARBÓS, “El gobierno del poder judicial” a El Periódico (16-10-20)

En aquest context, la moció de censura presentada per Vox, tot i la seva inoportunitat que ha obligat a  distreure energies dels problemes urgents i importants, ha servit per  clarificar el panorama polític (José Rico), com reclamava Cristina Monge. D’una banda, ha tornat a agrupar la majoria de la investidura, que el Govern vol interpretar com un preludi de la majoria per aprovar els Pressupostos … encara que no pot obviar-se que es tracta d’una coalició negativa. D’altra banda, Pablo Casado ha aprofitat amb el seu discurs  l’oportunitat per desmarcar  rotundament el Partit Popular de l’extrema dreta, en contra de l’opinió d’una part del seu electorat (Ignacio Escolar) , com se li reclamava des els sectors moderats del conservadurisme (José Antonio Zarzalejos). I, per sobre de tot, Vox no ha aconseguit marcar l’agenda de la política espanyola, que no vol dir que la seva influència ideològica no vagi penetrant en diversos sectors de la societat espanyola, com alerta Nicolás Sesma en un article sobre la Fundación Disenso:

José RICO, “El 1×1 de una moción con sorpresa final” a El Periódico (22-10-20)

Cristina MONGE, “Moción de censura de Vox: la gran oportunidad” a infoLibre (19-10-20) [8]

Ignacio ESCOLAR, “Mi aplauso para Pablo Casado” a eldiario.es (22-10-20) [9]

José Antonio ZARZALEJOS, “El esperpento y Casado” a El Confidencial (22-10-20)

Nicolás SESMA, “Fascismo aristocrático” a CTXT (21-10-20)

Està per veure si el gir del Partit Popular implica un alleujament de la tensió política i una disminució de la polarització partidista. Els estudis de Luis Miller i Mariano Torcal detecten que es tracta d’una polarització més afectiva i emocional en torn de qüestions identitàries (partidistes, ideològiques i territorials) que sobre les polítiques públiques i que determinats partits -especialment Vox i els independentistes- són els principals agents d’aquest tensionament afectiu. Així, Mariano Torcal conclou que “a lo que estamos asistiendo en estos últimos años en España es fundamentalmente a un conflicto basado en las fobias y amores generados en torno a identidades partidistas que nos aleja de discusiones serenas sobre los temas de fondo que debieran articular la competencia entre partidos. Todo este proceso está siendo alimentado y fomentado por la creciente crispación del debate entre las élites políticas que, guiados de una lógica cortoplacista, irresponsable y ciega (ya que esa polarización cierra cada vez más las puertas a los cambios de opinión y, por tanto, al cambio electoral de los votantes), están fomentando una confrontación entre españoles”:

Luis MILLER, “Polarización en España: más divididos por ideología e identidad que por políticas públicas” a EsadeEcPol Insight #18 (Octubre 2020) [10]

Mariano TORCAL, “¿Pero de qué estamos discutiendo?” a Agenda Pública (21-10-20)

Com a teló de fons de la greu situació del país, les dades sobre l’evolució econòmica i les expectatives pessimistes sobre el ritme de la recuperació

Javier G.JORRÍN, “Las cicatrices de la crisis no se curarán en años” a El Confidencial (19-10-20)

Raymond TORRES, “Tratamiento a base de deuda” a “Negocios” de El País (18-10-20)

… I, en conseqüència, la màxima prioritat a donar a a les propostes per a la reconstrucció econòmica, com les que han presentat el bo i millor dels economistes espanyols, amb la intenció d’aprofitar de la manera més eficient els recursos de la Unió Europea:

Propuesta para la reconstrucción del entorno productivo.   Grupo de trabajo de la UCM sobre actuaciones para la reconstrucción del entorno productivo en el contexto del Next Generation EU Program y del Marco Financiero Plurianual de la UE. UCM (19-10-20) [11]

CATALUNYA

A Catalunya ha començat formalment el compte enrere cap a les eleccions del 14 de febrer de 2021. S’acaba així la treva de vuit anys entre els partits independentistes (Josep Martí Blanch), al temps que cal esperar la clarificació de l’espai postconvergent (Josep Gisbert):

Josep MARTÍ BLANCH, “Fin a una tregua de ocho años” a El Periódico (19-10-20)

Josep GISBERT, “En busca del legado perdido de CiU” a La Vanguardia (18-10-20)

Entre tant, s’han produït dues notícies rellevants. La Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha fet públiques les linies directrius revisades sobre la celebració de referèndums, en les que pràcticament tanca la porta a a l’acceptació del resultat d’un referèndum unilateral:

Comission Européenne pour la Démocratie par le Droit (Commission de Venise). Lignes directrices revisées sur la tenue des référendums  (8-10-20) [12]

La segona notícia important és la sentència de l’Audiència Nacional que absol el major dels Mossos Josep Lluís Trapero dels càrrecs de sedició i desobediència. Es tracta d’una sentència important en tant que contradiu l’apreciació dels fets de l’anterior sentència del Suprem, afectant particularment la condemna de Joaquim Forn, com assenyala Marc Molins. Però al mateix temps suposa un obstacle a la retòrica victimista de l’independentisme més irredent (Jordi Mercader):

Marc MOLINS, “La contradicció entre sentències” a La Vanguardia (22-10-20)

Jordi MERCADER, “La absolución de Trapero condena el discurso oficial” a Crónica Global (21-10-20)

D’alguns dels fets d’aquesta setmana podria albirar-se una fràgil esperança per a la distensió que faci possible anar tancant les conseqüències penals del procés, com desitja el Grup Pròleg, tot advertint sobre la necessitat de blindar aquesta esperança amb una crida a “entidades, personalidades del mundo académico y cultural, juristas, fuerzas sociales de diferentes ámbitos, [para que] abran espacios de encuentro, debatan y, a pesar del griterío, hagan llegar a la opinión pública la voz de la razón. El fracaso del diálogo nos abocaría a un futuro incierto de decadencia democrática y fractura social. No hay tiempo que perder”:

GRUP PRÒLEG, “Blindar una frágil esperanza” (21-10-20) [13]

PENSAMENT

En l’àmbit del pensament, destaquem aquesta setmana la lectura de Raimon Obiols del llibre d’Anne Applebaum Twilight of Democracy i la seva visió de la nova extrema dreta espanyola. També la reflexió d’Ignacio Sánchez-Cuenca sobre les conseqüències de la desintermediació política que perverteixen la democràcia. A la que cal afegir l’apunt de Daniel Innerarity sobre els efectes de la tecnologia en aquest procés de devaluació democràtica. I,  finalment, un article de Branko Milanovic sobre el lloc del comunisme en la història global, arran d’una polèmica amb Romaric Godin entorn del seu llibre Capitalismo, nada más:

Raimon OBIOLS, “Anne Applebaum a Madrid” a Grup Pròleg (17-10-20)

Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA. “Política sin mediación” a La Vanguardia (17-10-20)

Daniel INNERARITY, “La infraestructura tecnológica de la democracia” a Ethic (19-10-20)

Branko MILANOVIC, “El papel histórico del comunismo y el fin del capitalismo” a Letras Libres (16-10-20)

LLIBRES

Ignacio PEYRÓ. Ya sentarás cabeza. Cuando éramos periodistas (2006-2011). Libros del Asteroide. Barcelona, 2020

El Madrid de la prensa ofrece estas curiosidades: uno empieza el día en el Ritz, al mediodía está en el Intercontinental, termina la tarde en el Palace y –por supuesto– sigue siendo igual de pobre.» Abrirse paso en la vida cuando uno es un joven corresponsal político en Madrid –entre barras y redacciones, libros y novias– puede ser un pretexto para la picaresca o el estoicismo, pero también la mejor educación para el periodista que quiere ser escritor. Lúcido en la observación, sin una gota de cinismo y con una misantropía templada por su vocación de felicidad, este diario es un viaje, tan literario como placentero, a ese momento entre juventud y edad adulta en que la vida comienza a ir en serio.

En la mejor estirpe de los escritores de diarios españoles e internacionales, la prosa inconfundible y la voz sabia de Peyró –tan capaz de piedad como de sátira– lo confirman como el diarista de su generación.

Eloi GRASSET. La trama mortal. Pere Gimferrer y la política de la literatura (1962-1985). Renacimiento. Sevilla, 2020

La trama mortal pretende esclarecer la relevancia de Pere Gimferrer (n. 1945) en la recomposición de las tradiciones culturales española y catalana a partir de los años sesenta. Que a día de hoy no exista ningún estudio dedicado a evaluar tanto su trayectoria intelectual como la extensión política de su influencia supone una anomalía que este libro aspira a corregir. Partiendo de sus primeras reseñas cinematográficas en Tarrasa Información en 1962 y llegando hasta su ingreso en la Real Academia Española en 1985, el estudio de las distintas problemáticas abordadas en La trama mortal –sociológicas, políticas, históricas y literarias– sirve para dilucidar la importante incidencia de Gimferrer en veinte años de la vida cultural peninsular. La mirada apaisada que este libro ofrece justifica que en sus páginas aparezcan nombres como los de Octavio Paz, Jaime Gil de Biedma, Josep Maria Castellet, Manuel Vázquez Montalbán, Gabriel Ferrater o Antoni Tàpies. Recalcular la importancia histórica de Gimferrer y destacar la relevancia de sus intervenciones en la reconstrucción del campo intelectual peninsular, ayuda a comprender mejor cómo se estableció el relato oficial de las literaturas castellana y catalana después de la dictadura franquista.

Scott ANDERSON. The Quiet Americans. Four CIA spies at the dawn of the Cold War–a tragedy in three acts. Penguin Random House. New York, 2020

Entrevista a Scott ANDERSON a CTXT (17-10-20)

“La CIA ha sido el chivo expiatorio de todos los presidentes de EE.UU.”

“La CIA se puso a trabajar con exnazis desde el principio. Era inevitable; con ocho millones de militantes rasos, el partido nazi lo manejaba todo en Alemania”

“Cuando el senador Frank Church describió a la CIA en 1975 como un elefante enloquecido, se equivocó. Si alguien estaba loco, era el presidente”

“Hoover y McCarthy vigilaban a la CIA en busca de subversivos. Si eras oficial de la CIA bajo sospecha, ¿cómo demostrabas que eres tan anticomunista como los demás? Lanzando operaciones!

“Uno de los defectos estructurales de la CIA es que se ve a sí misma como un proveedor de servicios. De hecho, suelen referirse a otras agencias como sus clientes”

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Olivia MUÑOZ-ROJAS, “No es una pandemia, es una sindemia” a El País (20-10-20)

(2) Jesús A.NÚÑEZ VILLAVERDE, “Panorama internacional: nubarrones a la vista” al blog del Real Instituto Elcano (20-10-20)

(3) Entrevista a Paul PIERSON a Agenda Pública (18-10-20): «El Partido Republicano ha socavado la democracia para sostener la plutocracia»

(4) Miguel CARRIÓN, “An analysis of the European Commission’s guidelines on the recovery fund” al blog de Funcas (octubre 2020)

(5) Serge RAFFY, “Samuel Paty, disciple des Lumières, martyr de l’obscurantisme” a L’Obs (19-10-20)

(6) José María LASSALLE, “Estado aluminoso y nación dividida” a El País (22-10-20) 

(7) Ana CARMONA, “Renovar el CGPJ: la enfermedad y el remedio” a Agenda Pública (19-10-20)

(8) Cristina MONGE, “Moción de censura de Vox: la gran oportunidad” a infoLibre (19-10-20)

(9) Ignacio ESCOLAR, “Mi aplauso para Pablo Casado” a eldiario.es (22-10-20) 

(10) Luis MILLER, “Polarización en España: más divididos por ideología e identidad que por políticas públicas” a EsadeEcPol Insight #18 (Octubre 2020)

(11) Propuesta para la reconstrucción del entorno productivo.   Grupo de trabajo de la UCM sobre actuaciones para la reconstrucción del entorno productivo en el contexto del Next Generation EU Program y del Marco Financiero Plurianual de la UE. UCM (19-10-20) 

(12) Comission Européenne pour la Démocratie par le Droit (Commission de Venise). Lignes directrices revisées sur la tenue des référendums  (8-10-20)

(13) GRUP PRÒLEG, “Blindar una frágil esperanza” (21-10-20)

(14) Branko MILANOVIC, “El papel histórico del comunismo y el fin del capitalismo” a Letras Libres (16-10-20)