FOCUS PRESS 182

Arribem a la tercera setmana de confinament i el Focus Press segueix dedicat monogràficament a l’evolució de la pandèmia del COVID-19 i a la consideració de les seves conseqüències de tot tipus.

1. LES DADES

En primer lloc recordem algunes de les guies que recopilen informació rigorosa i permanentment actualitzada:

Hi afegim aquesta setmana un completíssim recopilatori  diari d’articles d’arreu del món sobre les polítiques públiques relacionades amb els efectes de la pandèmia i una newsletter sobre la comunicació  en temps de coronavirus:

També els recursos que ens permeten accedir a les dades actualitzades de l’evolució de la pandèmia arreu del món i de les seves repercussions econòmiques (FT):

Completem aquestes fonts estadístiques amb la informació sobre l’evolució del virus als Estas Units:

Per seguir les dades relatives a la progressió de l’epidèmia a Espanya:

Per veure el detall de la situació per àrees bàsiques  de salut a Catalunya:

Sobre les limitacions de les dades que s’utilitzen en l’àmbit espanyol:

Sobre les projeccions  dels models matemàtics  de l’evolució de la pandèmia:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC

La divulgació del debat científic sobre el virus requereix d’uns mínims criteris deontològics que impedeixin la seva tergiversació i manipulació política, com exposen un grup de 70 investigadors:

Al mateix temps que el periodisme ha d’atenir-se a uns criteris rigorosos:

D’entre els molts papers que publica la comunitat científica per analitzar l’orígen i les característiques del virus, la seva propagació, les estratègies per combatre’l i frenar la seva progressió, i els seus efectes, ha tingut força ressò aquesta setmana un informe de l’Imperial College dedicat a comparar els efectes de les polítiques aplicades en 11 estats europeus i que inclou  estimacions sobre el nombre d’infectats:

Un informe de la Universitat de Harvard anaalitza  els factors que han contribuït a l’explosiva expansió de la pandèmia a Itàlia:

Sobre la necessitat de dotar-se d’una política científica potent per prevenir i tractar nous episodis de pandèmies:

També valen la pena les entrevistes d’Antonio Martínez Ron a científics sobre diversos aspectes de la pandèmia:

Finalment, una magnífica aproximació a l’estat de la qüestió en aquests moments a Espanya:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

Ben gràficament,  Carles Casajuana resumeix la gestió de la pandèmia al món amb la frase “un virus, tres sistemes“, referint-se a com s’està reaccionant a la Xina i el seu àmbit d’influència, a Europa  i als Estats Units.

Javier Borràs, una de les millors antenes sobre l’actualitat xinesa, destaca com el règim xinès intenta aprofitar el seu èxit per estendre el seu soft power gràcies a l’ajuda internacional. Una operació de propaganda que té el seu punt feble en l’opacitat informativa sobre el real desenvolupament de l’epidèmia, de manera que les seves estadístiques estan sent qüestionades, obrint-se una espiral de propaganda i contrapropaganda.

Als Estats Units l’epidèmia comença a adquirir proporcions molt considerables, amb diferents notables entre els estats, com per exemple entre Nova York i Califòrnia (Pablo Ximénez de Sandoval/Amanda Mars). Per fer-se una idea aproximada de la caòtica gestió  de la crisi són imprescindibles els articles de Roger Senserrich (poden seguir-se a Politikon y al newsletter Four Freedoms). Sobre  les arrels d’aquest desgavell , més enllà de Trump, veure l’explicació de Fareed Zakaria [3];   i sobre els efectes imprevisibles en les primàries demòcrates i la campanya presidencial, veure l’article de Jorge Tamames, les prediccions de Nate Silver i el retrat que Pablo Guimón fa d‘Andrew Cuomo, el governador de Nova York i estrella demòcrata ascendent.

A la triada de Carles Casajuana hi manca, però, el conjunt dels països menys desenvolupats que comencen a veure’s afectats per la pandèmia amb una capacitat de resposta molt deficient (Jesús A.Núñez Villaverde) [4]. Lluís Bassets exposa el contrast entre els 2.500 milions de persones que s’han confinat i els 5.500 milions d’éssers humans que viuen la pandèmia a la intempèrie. Sobre la situació a Mèxic i el Brasil, veure l’anàlisi de Carlos Malamud. I sobre les perspectives d’afectació de la pandèmia a Àfrica, veure l’article de Javier Sampedro.

4. UNA NOVA RECESSIÓ ECONÒMICA

La previsió d’una recessió econòmica més intensa que la iniciada el 2008 és compartida àmpliament (José Carlos Díez), a la vegada que els pronòstics sobre una ràpida recuperació es van fent menys optimistes (Manel Pérez).  L’impacte sobre l’ocupació s’endevina de proporcions mai vistes des del 1929, com és el cas, per exemple,  dels Estats Units analitzat per Mark Blyth. Afrontar una emergència d’aquest calibre comportarà un augment estrastosfèric del deute públic global al que caldrà trobar una sortida concertada a nivell global si no es vol provocar la fallida de molts estats (Carlos Sánchez) [5].

Mariana Mazzucato [6] pensa que estem davant d’una triple crisi del sistema capitalista: la crisi sanitària, la crisi econòmica -amb uns efectes desconeguts sobre l’estabilitat financera – i la crisi climàtica. Es tracta d’afrontar simultàniament aquestes crisis i fer-ho de manera que la intervenció de l’Estat estigui orientada estratègicament, a diferència del que va passar en la crisi anterior.

Tambés està a l’ordre del dia la qüestió d’una desglobalització relativa i la necessitat de reindustrialització dels països occidentals, a la vista de les disfuncions generades per  la concentració del teixit productiu a la Xina, com explica Esteban HernándezEl Confidencial.

5. LA RESPOSTA EUROPEA A LA DOBLE EMERGÈNCIA

A Europa predomina la percepció que les institucions de la Unió Europea no estan donant una resposta adequada a la doble emergència sanitària i econòmica. Aquest sentiment de decepció mina la legitimitat  de la Unió Europea i dóna ales al replegament nacionalista impulsat pels nacionalpopulistes (Máriam Martínez-Bascuñán). La intensificació de la deriva autoritària de Viktor Orbán a Hongria n’és l’exemple més acusat (Kim Lane Scheppelle). D’aquí la importància d’evitar les desqualificacions simplistes que converteixin la Unió Europea en el boc expiatori, com adverteix Elie Cohen [7] a Telos.

És innegable però que el disseny institucional de la Unió es mostra inadequat per donar respostes polítiques ràpides i clares en situacions de crisi i, encara més, si no hi ha lideratges potents a la Comisisó i el Consell. Sense una autoritat política incontestable i representativa del conjunt d’Europa, les negociacions -objectivament difícils i complexes- per posar d’acord els 26 estats membres projecten la imatge de divisió (Nacho Alarcón, Ignacio Jurado).

En aquest cas en relació  la solidaritat europea davant l’emergència econòmica, enfrontant els països del nord i els del sud per la qüestió dela mutualització del deute públic dels estats membres (Enrique Feás) [8]. La polèmica sobre els coronabonus pot acabar en un carreró sense sortida (Josep Oliver) i el més probable és que s’acordin altres mecanismes de solidaritat potser no tan vistosos però sí més realistes a la vista de les divergències de partida (Ursula von der Leyen). Alemanya i els Països Baixos (Víctor Lapuente, Nacho Alarcón) hauran de cedir per posar en marxa mecanismes de solidaritat si valoren els costos econòmics de la insolidaritat (Raymond Torres, Xavier Vidal-Folch) i els països del sud hauran de comprometre’s a replantejar a  llarg termini les seves polítiques fiscals (Carlos Sánchez).

Sobre els possibles instruments per avançar en els mecanismes de solidaritat i en una plena integració econòmica de la Unió, veure els papers de Ramon Marimon  [9] i altres economistes europeus, així com l’anàlisi d’Alberto Nadal.

6. LES CONSEQÜÈNCIES GEOPOLÍTIQUES

Pel que fa a les repercussions geopolítiques de la doble crisi provocada per la pandèmia hem seleccionat tres articles:

7. LA GESTIÓ DE LA CRISI A ESPANYA

Conforme s’allarga l’emergència sanitària i es van fent evidents els seus efectes econòmics (Lola García), el crèdit del Govern es va erosionant (Fernando Garea, Juan Carlos Merino). Així ho registren les enquestes d’opinió publicades aquests dies (GAD3/ABC, Gesop/El Periódico, DYM/Grupo Henneo). Aquesta evolució negativa contrasta, però, amb la tendència observada en altres països on en  les situacions de crisi l’opinió s’arrenglera amb els governs (Carlos Prieto/Carlos Barragán [10],  Carles Castro).

Es tracta d’un desgast atribuïble a causes objectives tant evidents com l’extrema dificultat de gestionar una crisi imprevista i d’una magnitud descomunal; d’haver-ho de fer un govern de coalició pensat per altres prioritats (Juan Carlos Merino/Pedro Vallín); de la dificultat de coordinar-se eficientment amb les comunitats autònomes sense un pòsit de la cultura federal necessària (Estefanía Molina); d’haver de batallar per aconseguir la solidaritat europea (Bernardo de Miguel/Carlos E.Cué); d’intentar proveir-se en un mercat global dislocat; de suportar una oposició a vegades deslleial

Però també en el passiu de l’acció governamental cal anotar un estil de lideratge molt personalista (Claudi Pérez/Carlos E.Cué, Jordi Mercader, José Antonio Zarzalejos), una comunicació poc fluïda amb l’oposició (Fernando Garea),  una disposició poc favorable al control parlamentari (José Antonio Zarzalejos), un esforç potser insuficient per assolir el consens dels agents econòmics i socials (Enric Juliana), una política de comunicació  massa dispersa  … (Belén Fernández/Carlos Martínez, María José Canel).

En tot cas és un govern que -com tots en aquesta situació-  avança a les palpentes per mitjà de la prova i l’error (Jordi Amat), sense que hi hagi cap garantia de que existeixi una alternativa millor (Fernando Ónega). En aquest context es planetja la qüestió de quins són els límits acceptables de la discrepància i la crítica política ( Pablo Simón, Silvia Hinojosa, Teodoro Léon Gross, Manel Manchón, editorial de política&prosa). I comencen a sentir-se veus partidàries de formes majors de concertació política, des de la configuració d’un govern de concentració (Antonio Caño) a la necessitat d’una nous Pactes de la Moncloa (Ignacio Varela, Enric Juliana).

Sobre  l’impacte en el conjunt de l’economia espanyolaesto no se parece a nada“), veure l’article de Miguel Ángel Malo;  sobre el brutal increment del nombre d’aturats,  veure l’anàlisi de Carlos Sánchez; sobre les mesures econòmiques i socials que està adoptant el Govern, veure els comentaris de Santiago Carbó i Jordi Alberich, i les reaccions empresarials en contra, com les del president del Foment del Treball (entrevista a Josep Sánchez Llibre). També són interessants propostes com la que defensa Toni Roldán [11] d’una renda bàsica universal per mitigar l’impacte econòmic de la pandèmia.

També és ressenyable l’alarma social que està provocant la greu situació de les residències geriàtriques, que obliga a replantejar-se a fons la política de la dependència (reportatge de CTXT, Miguel Ángel Manzano, David Palomera).

I, com sempre, recomanem les personalíssimes cròniques polítiques que publica diàriament Guillem Martínez a CTXT.

 

8. REFLEXIONS

Algunes divagacions sobre el futur pròxim:

D’altres centrades en els riscos d’una involució autoritària i populista

Un altre aspecte rellevant és la inquietud sobre la utilització de la Inteligència Artificial en la gestió de la crisis sanitària i els precedents que  crea de cara el futur:

A banda dels debats sobre el futur del món després de la pandèmia són molt importants els debats presents sobre els aspectes ètics de les decisions sanitàries i polítiques que s’estan prenent:

9. DIARIS I CRÒNIQUES DE LA MALATIA I DEL CONFINAMENT

L’experiència subjectiva d’aquesta situació inesperada i insòlita convida  a l’observació del fenomen i sovint a la introspecció. Hem seleccionat algunes cròniques i diaris que n’ofereixen una  mirada més  personal:

També tenen força interès les cròniques del coronavirus des de diverses ciutats del món que està publicant la revista italiana il Mulino:

ARTICLES RECOMANATS

(1) Fernando G.BENAVIDES y Miquel PORTA, “Ciencia y política en tiempos de incertidumbre” a El País (27-03-20)

(2) Javier YANES, “Por qué hay motivos para el optimismo si en España ya hay un 15% de población contagiada de COVID-19” a 20 minutos (1-04-20)

(3) Fareed ZAKARIA, “Es fácil culpar a Trump del fiasco con el Covid en EEUU… Pero hay mucho más detrás” a El Confidencial (30-03-20)

(4) Jesús A.NÚÑEZ VILLAVERDE, “Covid-19 y países no desarrollados” a El Periódico (30-03-20)

(5) Carlos SÁNCHEZ, “Una montaña de deuda pública que empieza ya a ser impagable” a El Confidencial (1-04-20)

(6) Mariana MAZZUCATO, “Capitalism’s Triple Crisis” a Project Syndicate (30-03-20)

(7) Elie COHEN, “Coronavirus: l’Europe, un coupable idéal” a Telos (31-03-20)

(8) Enrique FEÁS, “Los cuentos del Consejo Europeo” a vozpópuli (27-03-20)

(9) Ramon MARIMON, “Una propuesta de ‘Línea de Crédito Covid’” a Agenda Pública (27-03-20)

(10) Carlos PRIETO/Carlos BARRAGÁN, “A Sánchez le va peor que a Boris: la excepción española en la crisis del Covid-19” a El Confidencial (1-04-20)

(11) Toni ROLDÁN, “¿Una renta básica universal para la pandemia?” a El País (31-03-20)

(12) Pablo de LORA, “¿No es respirador para viejos? Sobre la ‘ética del bote salvavidas’ y la COVID-19” a Letras Libres (31-03-20)