FOCUS PRESS 207

CORONAVIRUS

S’acceleren els progressos per obtenir les primeres vacunes contra la COVID-19:

Sergio FERRER, “Qué podemos esperar de las primeras vacunas contra la COVID-19, en nueve preguntas” a eldiario.es (20-11-20) [1]

Josep CORBELLA, “La vacuna de Oxford se convierte en la mejor opción para controiar la pandemia” a La Vanguardia (24-11-20)

Manuel ANSEDE/Artur GALOCHA, “Las diferencias abismales entre las vacunas de Pfizer, Moderna y Oxford” a El País (24-11-20)

Al temps que es dissenyen plans per a una vacunació massiva, que plantegen reptes logístics de gran envergadura, susciten qüestions ètiques sobre la seva obligatorietat o voluntarietat,  i també el problema polític i social de com convèncer una part significativa de l’opinió pública reticent a vacunar-se i, més enll’a, com afrontar els moviments antivacunes:

Miguel Ángel RAMIRO AVILÉS, “¿Es posible una estrategia de vacunación éticamente aceptable?” a Agenda Pública (23-11-20) [2]

Ana CARMONA, “Derecho individual contra salud pública” a El País (23-11-20)

:Carles CASTRO, “El miedo a la vacuna” a La Vanguardia (23-11-20)

Javier SALAS, “El error de llamar ‘antivacunas’ a quienes dudan sobre inmunizarse” a El País (21-11-20)

Sense oblidar que amb prou feines la segona onada de la pandèmia tot just comença a remetre, mentre es debat sobre les característiques d’una certa desescalada de cara a les festes de Nadal:

Javier SAMPEDRO, “Salvar la Navidad” a El País (21-11-20)

Per fer-se una idea aproximada dels costos de la pandèmia, Guillem López-Casasnovas – a partir d’un estudi efectuat als Estats Units- n’esbossa una avaluació per a Espanya:

Guillem LÓPEZ-CASANOVAS, “La magnitud del que estem vivint” a La Vanguardia (26-11-20)

MÓN

Com cada any i puntualment, The Economist publica la seva panoràmica prospectiva de com serà el proper any 2021. La Vanguardia n’està publicant un primer tast sobre les grans tendències previsibles i sobre les expectatives de recuperació econòmica

Tom STANDAGE, “El mundo que viene” a La Vanguardia (23-11-20) [3]

Henry CURR, “Los gobiernos deben determinar si la recuperación económica necesita más ayuda” a La Vanguardia (25-11-20)

La reunió del G20 celebrada el passat cap de setmana ha passat pràcticament desapercebuda en consonància amb les escasses expectatives que desvetllava. Està per veure, si el nou president nordamericà optarà per revitalitzar aquest fòrum en la seva estratègia diplomàtica:

Andrés ORTEGA, “Vacuidad y esperanzas del G20” al blog del Real Instituto Elcano (24-11-20)

Amb el reconeixement vergonyant de la victòria de Biden per part de Trump, el president electe activa la seva agenda, començant per l‘anunci dels membres principals del seu equip, amb Ron Klain com a cap de Gabinet de la Casa Blanca, Antony Bliken com a secretari d’Estat  i Janet Yellen com a secretaria del Tresor:

Los hombres (y mujeres) de Joe: así es la guardia pretoriana de Biden” a El Confidencial (24-11-20)

Roger SENSERRICH, “Dicen que ha vuelto la normalidad” a Four Freedoms (24-11-20)

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “La genialidad de los padres fundadores: cómo pararon a Trump hace 250 años” a El Confidencial (26-11-20)

Mentre, les expectatives sobre un canvi substancial en la política exterior dels Estats Units es tenyeixen de realisme, especialment pel que fa a la revitalització de les relacions transatlàntiques:

Javier SOLANA, “Un revulsivo en el escenario global” a Project Syndicate (20-11-20)

Michele TESTONI, “‘Allegro ma non troppo’: las relaciones transatlánticas con Biden” a Agenda Pública (22-11-20)

L’Administració Trump està acabant el seu mandat en el caos d’incompetència que l’ha caracteritzat tots aquests anys. Tanmateix, l’important és entendre el mar de fons que ha fet possible que 74 milions de nordamericans confiessin en Trump, i esbrinar quines possibilitats de continuïtat té el trumpisme:

Roger SENSERRICH, “La conjura de los necios” a Four Freedoms (20-11-20)

Máriam MARTÍNEZ BASCUÑÁN/Xavier VIDAL-FOLCH, “El desplome” a El País (21-11-20)

Moisés NAÍM, “74 millones” a El País (22-11-20)

Elie COHEN/Gérard GRUNBERG, “Comment peuvent mourir les démocraties: la tentative trumpiste” a Telos (23-11-20)

Especialment interessants són els anàlisis de Kaitlyn Tiffany i d’Argemiro Barro sobres efectes dels anys Trump en la comunicació a Internet i en el viratge ideològic del sistema mediàtic nordamericà:

Kaitlyn TIFFANY, “Internet no será lo mismo después de Trump” a CTXT (23-11-20) [4]

Argemino BARRO, “El gran viraje mediático de Estados Unidos: de la derecha a la extrema derecha” a El Confidencial (24-11-20)

L‘Acord d’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP) entre Asia i Oceania consolida el gir de l’eix econòmic mundial cap el Pacífic, confirma el salt endavant de l’hegemonia xinesa  i fa més evident el gran error de Trump de  rebutjar l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP) dissenyat per Obama:

Ana FUENTES, “Más que un tratado” a El País (21-11-20)

Ignacio FARIZA, “El pacto comercial de Asia y Oceanía consolida el giro del eje económico al Pacífico” a El País (25-11-20)

Sobre la Xina, dues peces d’interès: les connexions ideològiques entre les elits xineses i el conservadurisme nordamericà (Ian Johnson); i l’assaig de Parag Kahnna sobre les febleses de l’ascens de la Xina a gran potència:

Ian JOHNSON, “Why Do Chinese Liberals Embrace American Conservatives?” a The New York Times (18-11-20)

Parag KHANNA, “Has China Peaked Already?” a Noema (13-10-20) [5]

EUROPA

Més que mai, l’expectativa d’un gir internacionalista en la política exterior nordamericana i la realitat de la consolidació d’un potent pol a l’Àsia Pacífic posen a l’ordre del dia la necessitat vital d’avançar en la definició i l’aplicació de l’autonomia estratègica europea. Josep Borrell segueix incansable predicant-ne l’urgència. Chiara Manley i Federico Steinberg analitzen les implicacions geopolítiques de la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències en el paper global de la Unió Europea. I és de lectura obligada la llarga conversa d’Emmanuel Macron sobre la seva visió d’Europa, les prioritats de la Unió i, especialment, les idees sobre la sobirania europea i l’autonomia estratègica … amb una clara i frontal divergència amb les opinions proatlantistes de la ministra de defensa alemanya Annegret Kramp Karrenbauer:

Josep BORRELL, “La autocomplacencia estratégica no es una opción para Europa” a La Vanguardia (23-11-20)

Chiara MANLEY/Federico STEINBERG, “Las implicaciones geopolíticas de la pandemia del COVID-19 y el papel de la UE en el mundo” al blog del Real Instituto Elcano (20-11-20)

Claudia IMBERT, “La doctrine Macron : une conversation avec le Président français” a Le Grand Continent (16-11-20) [6]

Però, el problema immediat que ha d’afrontar la Unió Europea és el desafiament plantejat per Hongria, Polònia i Eslovàquia en amenaçar amb vetar el paquet pressupostari i el pla de recuperació econòmica si estan condicionats al compliment dels valors democràtics i els principis de l’Estat de Dret. Les opinions partidàries d’una actitud de fermesa per no capitular en la qüestió fonamental dels valors que donen sentit a la Unió es contraposen a les que consideren que la crisi es saldarà amb un compromís que no farà altra cosa que consolidar la posició dels nacionalpopulistes:

Nacho ALARCÓN, “Lo verdaderamente esencial” a El Confidencial (23-11-20) [7]

George SOROS, “Europa debe hacer frente a Hungría y Polonia” a El País (20-11-20)

Luis GARICANO, “Fondos europeos: sí, hay condiciones” a El Confidencial (20-11-20)

Andrea RIZZI, “La UE no es un gran bazar” a El País (21-11-20)

Wolfgang MÜNCHAU, “Cómo plantar cara a Orban” a El País (23-11-20)

Elie COHEN, “L’Europe, la relance et l’État de droit” a Telos (26-11-20)

ESPANYA

La consecució del principal objectiu del Govern de comptar amb una majoria parlamentària per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 no s’ha assolit sense pagar uns costos polítics que caldrà veure si tindran efectes permanents o s’esvairan conforme s’estabilitzi la legislatura. En aquest procés s’han fet evidents les discrepàncies dins de  la coalició governamental, amb un protagonisme accentuat de Pablo Iglesias per marcar perfil propi amb la intenció de no quedar subsumit en una acció de govern capitalitzada per Pedro Sánchez:

Enric JULIANA, “Afloren les tensions reprimides en un Govern de coalició sota setge” a La Vanguardia (22-11-20)

Carlos E.CUÉ, “El Gobierno cruje en la semana clave” a El País (22-11-20)

Fernando GAREA, “Desahucios, escudo social, migración, reforma laboral: la brecha PSOE-UP se ensancha” a El Confidencial (20-11-20)

José Miguel CONTRERAS/Eva BAROJA, “El Gobierno de coalición y el juego de la discrepancia” a eldiario.es (23-11-20) [8]

Cristina MONGE, “En el centro del tablero” a El País (26-11-20)

La pugna per decantar en un sentit o altre la composició dels suports parlamentaris als Pressupostos determina quina serà la majoria previsible per la resta de la legislatura, amb un paper rellevant per a ERC i que apunta a possibles enteses postelectorals a Catalunya després del 14F:

Javier CASQUEIRO, “El Gobierno se garantiza con ERC los Presupuestos de una legislatura” a El País (25-11-20)

Especialment controvertit és el suport de Bildu als Pressupostos, que planteja un debat sobre la digestió política i social de la integració institucional de l’antic braç polític d’ETA, en un moment sensible per la commemoració del vintè aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch i per l’impacte de sèries televisives com “Patria” o “La línea invisible:

Luis R.AIZPEOLEA, “El necesario debate sobre Bildu” a El País (22-11-20)

Entrevista a Aniccé VAN ENGELAND: “Del Sinn Féin a las FARC: cómo otras democracias han digerido a sus ‘bildus’” a El Confidencial (22-11-20) [9]

També ha destapat la caixa dels trons l’acord del Govern amb ERC per crear una comisisó que estudii una possible harmonització fiscal, apuntant a les rebaixes fiscals de la Comunitat de Madrid, i que anticipa la batalla per la futura negociació del finançament autonòmic:

Javier G.JORRÍN, “Efecto capital y solidaridad interterritorial, las dos caras del sistema fiscal en Madrid” a El Confidencial (26-11-20)

Raúl SÁNCHEZ/Rodrigo PONCE DE LEÓN, “La política fiscal de la Comunidad de Madrid beneficia a los más ricos y capta a contribuyentes de rentas altas de otras regiones” a eldiario.es (25-11-20) [10]

Jordi MERCADER, “Ayuso acelera la crisis autonómica” a Crónica Global (25-11-20)

Pràcticament la mateixa majoria dels Presuspostos ha aprovat al Congrés la nova llei d’Educació (LOMLOE), enmig d’un gran soroll polític i mediàtic i de laments generalitzats sobre la incapacitat d’un acord transversal en matèria de política educativa. La nova llei es presenta amb la intenció d’assolir l’equitat educativa i proposa mesures per corregir la segregació escolar atribuida principalment a la deficient integració de l’escola concertada en el servei públic educatiu. Però  hi ha veus que posen en dubte l’oportunitat de la llei en el moment actual i troben a faltar una estratègia reformadora més subtil i pragmàtica:

Carina FARRERAS, “Los puntos calientes de la ley Celaá” a La Vanguardia (24-11-20) [11]

Fernando VALLESPÍN, “Educación, educación …” a El País (22-11-20)

Sheila GONZÁLEZ MOTOS/Xavier BONAL, “La nueva ley de educación: falsos debates y deberes pendientes” a Agenda Pública (23-11-20)

Per si no faltessin problemes, la crisi migratòria les Canàries ve a complicar encara més el panorama polític i a tensionar les relacions entre els socis de Govern, amb derivades que afecten a la política migratòria de la Unió Europea i a les relacions amb el Marroc i Algèria amb la irresolta qüestió saharahui per entremig:

Enric JULIANA, “Ana Oramas i l’Mpaiac  a La Vanguardia (20-11-20)

Ramon AYMERICH, “De Lesbos a Arguineguín” a La Vanguardia (22-11-20)

Blanca GARCÉS, “‘Islas jaula’” a El País (24-11-20)

Avancen els treballs per decidir els instruments de gestió dels fons europeus del Pla Next Generation EU,  al temps que no es descarta el recurs als prèstecs del MEDE:

José Moisés MARTÍN, “Cómo ejecutar el Plan de Recuperación” a “Negocios” de El País (22-11-20)

José Luis MALO DE MOLINA, “No estigmatizar los préstamos europeos” a “Negocios” de El País (22-11-20)

Sobre les perspectives, les estratègies i els projectes per a la recuperació econòmica i les reformes a emprendre, veure les propostes d’Ángel de la Fuente i del Cercle d’Economia. Pel que fa als criteris del Pacte de Toledo sobre  la reforma de les pensions, veure el comentari crític de Juan Francisco Jimeno; i sobre la digitalització de les administracions públiques, l’aportació de Carles Ramió:

Ángel de la FUENTE, “Los efectos económicos del Covid y algunas propuestas para hacer frente a la crisis” a Revista de Libros (25-11-20) [12]

Nota d’Opinió del Cercle d’Economia (21-11-20): Les ciències de la vida per a la recuperació econòmica i social

Juan Francisco JIMENO, “Pensiones: más problemas sin nuevas soluciones” a Nada es Gratis (25-11-20)

Carles RAMIÓ, “Administración digital secuestrada” a El País (24-11-20)

CATALUNYA

La decisió d’ERC de recolzar els Pressupostos Generals de l’Estat sembla marcar el terreny de joc de la competició electoral amb Junts per Catalunya, que ara per ara apareix més vacil·lant sobre la seva estratègia i el seu lideratge, fins al punt d’obrir les especulacions sobre un hipotètic ajornament de les eleccions:

Enric COMPANY, “Esquerra, l’eterna frontissa” a El País (20-11-20)

Isabel GARCIA PAGAN, “ERC, la llave y la cerradura” a La Vanguardia (23-11-20)

Enric JULIANA, “Temblor de piernas en Cataluña” a La Vanguardia (21-11-20)

Joan TAPIA, “Los afanes de Puigdemont” a El Periódico (26-11-20)

Les enquestes -com la més recent del CEO- venen confirmant la condició de favorits dels republicans, però amb la inògnita de quins seran els temes determinants en la decisió dels electors: la fidelitat identitària independentista, la gestió de la pandèmia, la preocupació per la situació econòmica, el desig de tornar a la política de les coses com a conseqüència del desgavell governamental …:

Baròmetre del CEO (13-10/7-11/20)

Lola GARCÍA, “Esto ya no va solo de independencia” a La Vanguardia (22-11-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “Maquiavel a l’Eixample” a La Vanguardia (23-11-20)

Lluís BASSETS. “La utopia no està disponible” a El País (23-11-20) [13]

Josep RAMONEDA, “El desgavell” a El País (21-11-20)

L’èxit de públic del llibre de Jordi Amat “El fill del xofer” va acompanyat d’interessants reflexions sobre la gènesi i perpetuació del règim pujolista, entre les que destaquem les següents:

Andreu CLARET, “¿Cuándo se jodió Catalunya?” a El Periódico (22-11-20)

Cinto AMAT, “El fill del xofer i altres relats” al “Quadern” de l’autor (20-11-20) [14]

Lluís BASSETS, “Los ángulos muertos” a “Babelia” de El País (21-11-20)

Guillem MARTÍNEZ, “El nacimiento de una nación. O dos” a CTXT (25-11-20)

PENSAMENT

Tres recomanacions: l’entrevista de Sebastiaan Faber a Cass Mudde en la que repassa les diferents aproximacions al fenomen de l’ultradreta i apunta la necessitat de recalibrar la brúixola ideològica de l’esquerra socialdemòcrata. També, la reflexió de Ramón González Férriz sobre la pràctica desaparició de la idea de llibertat del discurs ideològic de l’esquerra espanyola. I, finalment, l’article d’Íñigo Domínguez sobre l’aclimatació del llibertarisme nordamericà a Espanya:

Entrevista a Cass MUDDE a CTXT (20-11-20): “La izquierda de hoy no es más radical que antes, pero sí hace política de forma diferente, y a la generación mayor, le cuesta asumirlo, incluso a nivel personal” [15]

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “¿Por qué la izquierda ha dejado de hablar de libertad?” a El Confidencial (24-11-20)

Íñigo DOMÍNGUEZ, “El libertarismo extremo llega a España” a El País (22-11-20)

LLIBRES

Antonio CAÑO. Rubalcaba. Un político de verdad. Plaza & Janés. Barcelona, 2020

Alfredo Pérez Rubalcaba fue una figura singular y decisiva en todos los ámbitos de la política española de las últimas décadas. Químico de formación, cambió muy pronto la bata blanca del laboratorio por el traje y la corbata, más propios de los pasillos del Congreso en el que representó a los españoles durante seis legislaturas. Consagró treinta años de su vida a la construcción y al fortalecimiento de la democracia, hasta el punto de que ninguno de los grandes acontecimientos sucedidos desde el primer gobierno socialista hasta nuestros días puede explicarse sin su presencia.

Su temprana e inesperada muerte nos arrebató a un hombre de Estado en el mejor sentido de la expresión. Inteligente y lúcido, fue un rival temido por sus adversarios, pero también respetado por su lealtad y discreción, por su elegante forma tanto de dedicarse a la política como de abandonarla. Quizá porque ya no quedan perfiles como el suyo, su desaparición causó un impacto profundo entre los ciudadanos que, al margen de ideologías y por encima de las diferencias políticas, supieron reconocer su honradez, su talento y su generoso servicio al Estado.

Antonio Caño compartió con Rubalcaba sus últimos años en el Comité Editorial de El País, una etapa difícil en la que fue testigo de las inquietudes y desvelos de un hombre que siempre antepuso los intereses de España a los suyos. Esta biografía, que cuenta con los testimonios de amigos y colaboradores, así como con documentos inéditos en los que dejó reflejado su pensamiento, llena un vacío clamoroso en torno a su figura. A falta de esas memorias que Alfredo nunca quiso escribir, sirva este libro como homenaje al legado de un político de verdad.

Brian GREENE. Hasta el final del tiempo. Mente, materia y nuestra búsqueda de significado en un universo en evolución. Crítica. Barcelona, 2020

Hasta el final del tiempo es la nueva e impresionante exploración que Brian Greene hace del cosmos y nuestra búsqueda para llegar a comprenderlo. Partiendo de que los humanos somos las únicas criaturas con conciencia  de nuestra finitud, y de que también el universo morirá algún día, el autor traza un viaje que nos lleva desde nuestro conocimiento más exacto sobre cómo empezó el universo hasta el final del tiempo, explorando cómo se formaron las estructuras duraderas, cómo del caos inicial surgió la vida y cómo nuestras mentes, al llegar a comprender su propia temporalidad, han buscado diferentes maneras dar sentido a la experiencia a través de la historia, el mito, la religión, la expresión creativa o la ciencia.

A través de una serie de historias entretejidas que explican distintas capas de realidad, Greene nos proporciona una idea más clara de cómo llegamos a ser, una imagen más precisa de dónde estamos ahora y una comprensión más firme de hacia dónde nos dirigimos. Desde las partículas hasta los planetas, desde la conciencia hasta la creatividad, desde la materia hasta el significado, Brian Greene nos permite comprender y apreciar nuestro fugaz pero absolutamente exquisito momento en el cosmos.

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Sergio FERRER, “Qué podemos esperar de las primeras vacunas contra la COVID-19, en nueve preguntas” a eldiario.es (20-11-20)

(2) Miguel Ángel RAMIRO AVILÉS, “¿Es posible una estrategia de vacunación éticamente aceptable?” a Agenda Pública (23-11-20)

(3) Tom STANDAGE, “El mundo que viene” a La Vanguardia (23-11-20) 

(4) Kaitlyn TIFFANY, “Internet no será lo mismo después de Trump” a CTXT (23-11-20)

(5) Parag KHANNA, “Has China Peaked Already?” a Noema (13-10-20)

(6) Claudia IMBERT, “La doctrine Macron : une conversation avec le Président français” a Le Grand Continent (16-11-20)

(7) Nacho ALARCÓN, “Lo verdaderamente esencial” a El Confidencial (23-11-20)

(8) José Miguel CONTRERAS/Eva BAROJA, “El Gobierno de coalición y el juego de la discrepancia” a eldiario.es (23-11-20)

(9) Entrevista a Aniccé VAN ENGELAND: “Del Sinn Féin a las FARC: cómo otras democracias han digerido a sus ‘bildus’” a El Confidencial (22-11-20)

(10) Raúl SÁNCHEZ/Rodrigo PONCE DE LEÓN, “La política fiscal de la Comunidad de Madrid beneficia a los más ricos y capta a contribuyentes de rentas altas de otras regiones” a eldiario.es (25-11-20) 

(11) Carina FARRERAS, “Los puntos calientes de la ley Celaá” a La Vanguardia (24-11-20)

(12) Ángel de la FUENTE, “Los efectos económicos del Covid y algunas propuestas para hacer frente a la crisis” a Revista de Libros (25-11-20) 

(13) Lluís BASSETS. “La utopia no està disponible” a El País (23-11-20)

(14) Cinto AMAT, “El fill del xofer i altres relats” al “Quadern” de l’autor (20-11-20) 

(15) Entrevista a Cass MUDDE a CTXT (20-11-20): “La izquierda de hoy no es más radical que antes, pero sí hace política de forma diferente, y a la generación mayor, le cuesta asumirlo, incluso a nivel personal