FOCUS PRESS SETMANAL nº 102

Presentació

Què fa que una societat democràtica es converteixi en feixista es pregunta Madeleine Albright en el seu llibre “Fascism: a warning”, tot insinuant que les categories utilitzades per descriure els avenços de les democràcies il·liberals i del pensament reaccionari no són suficientment potents per provocar una acció contundent en favor de la democràcia liberal i dels valors progressistes (Carlos Barragán).
És una pregunta pertinent a la vista dels esdeveniments que setmana rere setmana confirmen aquesta involució liberal als Estats Units i a la Unió Europea: el gir encara més a la dreta del Tribunal Suprem nordamericà (Lluís Bassets, Ezra Klein, editorial del New York Times); la situació d’emergència democràtica a diversos països de l’Europa de l’Est (Aleksandra Sojka); el creixent pes dels populistes europeus en l’orientació de la política migratòria de la Unió (Mark Leonard, Cyrille Bret, Gemma Pinyol); la impunitat en la utilització massiva de les noves armes de destrucció de la veritat (Steven Forti/Alessandro Orlowski, Juan Luis Cebrián).
Com també és apropiada la constatació de la manca de conceptes que vertebrin una resposta política i ideològica potent al nacionalpopulisme rampant (Áurea Moltó, Michel Wieviorka, Valerio Alfonso Bruno). En contra d’aquesta sensació de buit ideològic són meritòries les reflexions de Martin Schulz i de Pedro Nuno sobre la superació del model consociatiu que ha regit fins ara les institucions de la Unió Europea. També, l’article de Thierry Chopin i Lukáš Maceck [text 1] proposant una estratègia de combat pels valors de la democràcia liberal.
Deixant de banda els aspectes més ideològics, aquesta setmana dos esdeveniments contribueixen a la impressió de dissolució de les estructures que han configurat l’ordre internacional: la crisi política britànica causada per la proposta de Brexit tou de la primera ministra Theresa May (Jacek Ristowski, Ignacio Molina) i l’actitud provocadora de Trump amb els aliats de l’OTAN (Mira Milosevich, Andrés Ortega, Ana Belén Perianes).
Les enquestes publicades continuen registrant una opinió favorable al nou govern socialista (Celeste-Tel/eldiario; JM&A/Público), que a base de gestos intenta satisfer les expectatives diverses i contradictòries dels diversos actors polítics i socials que li donen suport (Kepa Aulestia [text 2]). Una de les claus de la supervivència del govern serà la relació que estableixi amb el conglomerat d’Unidos Podemos (Iván Gil), a la vegada que haurà d’intentar no desbordar el marc econòmic compromés amb la Unió Europea (José Antonio Vega, Raymond Torres).
Mentre, el Partit Popular, després de la primera volta de les primàries (Pablo Simón, Roger Senserrich), encara la confrontació definitiva entre Soraya Sáenz de Santamaría i Pablo Casado -entre el moderantisme i el neoliberalisme reaccionari (Ricardo Dudda) o entre les ombres de Rajoy i d’Aznar– sense garanties que el nou lideratge sigui capaç d’unificar de nou el partit i de procedir a la seva renovació ideològica i de projecte (Ignacio Escolar).
De totes maneres l’esdeveniment domèstic de la setmana ha estat la trobada dels presidents del Govern d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya (Enric Juliana), en un ambient general favorable a la distensió (enquesta de Gesop/El Periódico) que ha condicionat positivament la reunió, saldada amb gestos de concòrdia (Antoni Gutiérrez-Rubí, Joan Tapia) i acallant de moment el soroll dels sectors més durs i intransigents (editorial d’Ara[text 3], Francesc-Marc Álvaro, Antón Costas). Tota una altra qüestió és el recorregut del diàleg tot just insinuat: sobre quines bases mínimament compartides? (Jordi Mercader, Antoni Gutiérrez-Rubí) [text 4]; amb quina incidència del calendari judicial en marxa? (Joan Coscubiela); amb quina influència de les estratègies electorals? …
Per tancar aquest Focus Press proposem la primera part de l’article que Manuel Arias Maldonado [text 5] dedica a la reforma constitucional, en el que s’interroga sobre la seva necessitat i les possibilitats reals de culminar-la amb èxit. El segon article de Daniel Innerarity [text 6] de la sèrie ‘Cinco reflexiones sobre el conflicto catalán desde la filosofía política’. Una entrevista a Jordi Gracia [text 6] en la que repassa l’actualitat política espanyola i catalana, amb el seu recent llibre “Contra la izquierda. Para seguir siendo de izquierdas en el siglo XXI” ben present. I la conversa de CTXT amb Marcos Reguera [text 8] sobre la gènesi i evolució de l’extrema dreta del futur, nascuda als Estats Units i projectada a Europa.

Articles seleccionats

Thierry CHOPIN et Lukáš MACEK, “Une ‘Europe des valeurs’? Un combat à mener” a Telos (9-07-18)

Kepa AULESTIA, “‘Crowdfunding’ ideológico” a La Vanguardia (10-07-18)

Editorial d’Ara (6-07-18): “L’acomplexament de la majoria independentista”

Antoni GUTIÉRREZ-RUBÍ, “Catalunya: de l’oasi al tsunami”, Conferència de Cloenda de les Jornades de la UPEC (7-07-18)

Manuel ARIAS MALDONADO, “¿Necesaria pero imposible? Apuntes políticos sobre la reforma constitucional” (I) a Revista de Libros (11-07-18)

Daniel INNERARITY, “Una renovación conceptual de la política” a Agenda Pública (11-07-18)

Entrevista a Jordi GRACIA a Crónica Global (8-07-18): “Hay una oportunidad para el independentismo crítico”

Entrevista a Marcos REGUERA a CTXT (11-07-18): “La izquierda se relaciona de una manera muy sagrada con la comunicación política; la Alt Right es forocochera”