FOCUS PRESS 197

CORONAVIRUS

Per tenir una visió global de l’evolució de la pandèmia consultar l’estadística actualitzada diariament per Worldmeters: total de casos, total de morts, casos/1M habitants, morts/1M habitants, tests/1M habitants … I els gràfics i les infografies del Financial Times: evolució de casos per grans àrees geogràfiques, mortalitat (absoluta relativa, sobremortalitat).

L’evolució a Espanya difereix cada cop més de l’evolució en el conjunt d’Europa, com explica Kiko Llaneras en el seu comentari setmanal de les dades. En un altre post, analitza l’excés de mortalitat registrat als diferents països europeus i els Estats Units des del 2 de març: Espanya amb un excés del 27% encapçala aquest trist rànquing:

Borja ANDRINO/Daniele GRASSO/Kiko LLANERAS, “¿Qué dicen los datos del coronavirus esta semana? Los hospìtales notan la segunda ola y las muertes diarias casi se doblan” a El País (13-09-20)

Kiko LLANERAS, “Una crisis con 50.000 muertes: el exceso registrado sigue subiendo desde verano” a El País (17-09-20)

Preocupa especialment la situació a la comunitat de Madrid, on la negativa evolució de l’epidèmia es solapa amb una gestió bastant millorable per dir-ho suaument:

Berna GONZÁLEZ HARBOUR, “Salvar Madrid, ‘Estado fallido’” a El País (17-09-20)

D’altra banda, s’està a l’expectativa de com podrà conviure la normalitat escolar amb el virus. De moment, domina un estat d’opinió favorable a prioritzar el dret a l’educació:

Roger PALÀ, “Obriu les escoles, sempre!” a Crític (13-09-20) [1]

Luis GARICANO, “Tres brechas” a El País (16-09-20)

En relació a les vacunes i específicament sobre el possible rebuig a la vacunació d’un part de la població, té interés la indagació de Josep Lobera sobre les justificacions dels antivacunes:

Entrevista a Josep LOBERA a El País (16-09-20): “Un tercio de los españoles se vacunaría mañana, pero otro tercio tiene reticencias muy elevadas

ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

Molts analistes donen per fet que Donald Trump està utilitzant tota mena de males arts per impedir que l’actual avantatge de Biden a les enquestes es tradueixi en una victòria demòcrata a les eleccions presidencials (Fareed Zakaria). Sigui com sigui Trump ha trobat en el  relat de llei i ordre  l’antídot amb el que intenta contrarestar la mala valoració  de la seva gestió sanitària i econòmica (Oriol Bartomeus). Un relat al que sembla ser sensible un sector de l’electorat llatí, com explica Argemino Barro analitzant el cas del decisiu estat de Florida:

Fareed ZAKARIA, “La desastrosa noche electoral de EEUU va a ser solo el principio” a El Confidencial (13-09-20)

Oriol BARTOMEUS, “Trump en Kenosha” a Agenda Pública (13-09-20)

Argemino BARRO, “Los latinos se le escapan a Biden y Trump agita el miedo al “socialismo” en Florida” a El Confidencial (16-09-20)

Sobre la complexitat de l’electorat demòcrata i la seva evolució, veure l’article de Julio Aramberri:

Julio ARAMBERRI, “La okupación del partido demócrata” (I) a Revista de Libros (14-09-20)

Trump també intenta presentar-se com un estadista mundial en patrocinar diversos acords entre l’Estat d’Israel i alguns països àrabs, en una estratègia més pensada en aïllar l’Iran que en resoldre el problema atàvic entre Israel i Palestina:

Lluís BASSETS, “No es la paz, ni siquiera un plan de paz” a El País (17-09-20)

En tot cas, la derrota o la reelecció de Trump tindran un impacte molt important en l’evolució futura de la política mundial. Potser mai com ara les eleccions nordamericanes no poden tenir un efecte tan determinant en el curs de les relacions internacionals:

Joseph S.NYE, “Trump y la inflexión de la política mundial” a El País (15-09-20) [2]

EUROPA

El discurs sobre l’estat de la Unió de la presidenta de la Comissió marca l’inici del nou curs. Ignacio Molina l’ha resumit en aquest titular: “queremos cambiar siguiendo nuestro propio DISEÑO y no como consecuencia del DESASTRE o porque otros nos lo hayan DICTADO“.  Entre els principals objectius proposats per Ursula von der Leyen figuren enllaçar la recuperació de la crisi de la Covid-19 amb el Pacte Verd, ampliar les competències en sanitat i un nou pacte migratori. També destaca l’atenció dispensada als aspectes geopolítics, amb especial atenció al desenllaç del Brexit, a les amenaces provinents de Rússia, la Xina i a la situació de la Mediterrània Oriental i Bielorrússia:

Nacho ALARCÓN, “La agenda de Von der Leyen: recuperar el Pacto Verde y nuevo plan migratorio” a El Confidencial (16-09-20) [3]

Sobre les relacions entre la Unió Europa i Xina, el mateix Alarcón escrivia sobre la cimera celebrada el passat dilluns, amb el propòsit europeu d’exigir reciprocitat comercial:

Nacho ALARCÓN, “Cumbre UE – China: un nuevo tono para recuperar la simetría en las relaciones” a El Confidencial (14-09-20)

En relació a la intenció de Boris Johnson d’incomplir l’acord de sortida del Brexit, veure els articles d’Enrique Feás i Lluís Foix:

Enrique FEÁS, “Los acuerdos internacionales hay que cumplirlos” a vozpópuli (11-09-20)

Lluís FOIX, “El dret garanteix la convivència” a La Vanguardia (16-09-20)

ESPANYA

El Govern segueix treballant per assolir una majoria parlamentària que permeti aprovar uns nous Pressupostos, amb contradiccions internes (aparents?) (entrevista a Pablo Iglesias) sobre la composició d’aquesta majoria (Enric Juliana, Carlos E.Cué). S’interpreta que Pedro Sánchez intenta situar-se en el centre del tauler per convertir el PSOE en l’únic partit sistèmic capaç de vertebrar la governabilitat (Esteban Hernández), o de representar el nou sentit comú d’esquerres (Ricardo Dudda), o, més senzill, d’actuar amb un pragmatisme combinat amb vehement proclames socials (Víctor Lapuente):

Entrevista a Pablo IGLESIAS a La Vanguardia (13-09-20): “El vicepresidente asegura que ‘la estabilidad del país y la dirección de Estado de las próximas décadas pasa por el bloque de la investidura‘”

Enric JULIANA, “El spoiler de Franco” a La Vanguardia (13-09-20)

Carlos E.CUÉ, “Una jugada que vale dos legislaturas” a El País (13-09-20)

Esteban HERNÁNDEZ, “Díaz Ayuso y la trampa de Sánchez: el momento más duro para el PP” a El Confidencial (17-09-20)

Ricardo DUDDA, “La nueva normalidad de Sánchez” a Letras Libres (11-09-20)

Víctor LAPUENTE, “Por qué gobierna Sánchez” a Piedras de Papel (14-09-20) [4]

En una conjuntura en la que les previsions del comportament de l’economia espanyola són molt negatius (FUNCAS, Banco de España, OCDE), els  Pressupostos que són la clau de l’estabilitat de la legislatura, en tant que l’eina que pot permetre aplicar la política de reconstrucció (Xavier Vidal-Folch) i que hauran de ser el resultat d’un delicat equilibri polític (Raymond Torres, Miguel Otero) i tenint en compte que les ajudes europees hauran d’anar acompanyades de reformes que requereixen d’un ampli consens social i polític, com per exemple la reforma de les pensions (Javier G.Jorrín) o del sistema tributari (informe de El País):

Xavier VIDAL-FOLCH, “Imprescindible Presupuesto” a El País (17-09-20)

Raymond TORRES, “Precisión quirúrgica para los presupuestos” a Negocios” de El País (13-09-20)

Miguel OTERO, “Una agenda de reformas radical que puedan firmar Podemos y Ciudadanos” a El Confidencial (12-09-20) [5]

Javier G.JORRÍN, “La evidencia respalda a Escrivá: retrasar la jubilación no quita trabajo a los jóvenes” a El Confidencial (15-09-20)

El nuevo contrato social: 2. Impuestos” a El País (13-09-20): “Un país en números rojos” [6]

Mentre, el Partit Popular es troba atrapat per l’ona radiactiva dels successius casos de corrupció, en aquest moment per l’impacte de l’anomenat “cas Kitchen” que posa a prova el lideratge de Pablo Casado:

José Antonio ZARZALEJOS, “La patriótica agonía del PP” a El Periódico (13-09-20)

Fernando GAREA, “De la reconstrucción a la refundación: Casado obligado a cambios más profundos” a El Confidencial (13-09-20)

Més greu és l’efecte negatiu que aquest clima polític està tenint en les institucions, concretament en el bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial o del Tribunal Constitucional:

Miquel ROCA JUNYENT, “Més que una anomalia” a La Vanguardia (15-09-20)

Enrique GIL CALVO, “¿Quo vadis, Casado?” a El País (15-09-20)

Sobre la crisi latent de la monarquia, veure l’intercanvi d’opinions sobre la seva reforma entre Daniel Innerarity i Javier Pérez Royo:

Daniel INNERARITY, “Republicanizar la monarquia” a La Vanguardia (11-09-20)

Javier PÉREZ ROYO, “¿Es posible republicanizar la monarquía española?” a eldiario.es (12-09-20)

CATALUNYA

El nou curs polític a Catalunya s’inicia amb el president de la Generalitat a un pas de ser inhabilitat i sense acord entre els socis del Govern sobre com procedir en aquesta eventualitat. Al mateix temps  s’ha consumat la ruptura entre el PDECat i Junts per Catalunya i s’ha produït la reaparició d’Artur Mas per espolsar-se qualsevol responsabilitat en la deriva política catalana dels darrers anys. En aquest clima, ni són d’esperar nous pressupostos, ni  la mesa de diàleg … ni eleccions a curt termini:

Mario RÍOS, “Entre la pandemia y el conflicto: el inicio del nuevo curso político en Cataluña” a Agenda Pública (10-09-20)

Isabel GARCIA PAGAN, “L’enèsima hora de la veritat” a La Vanguardia (16-09-20)

Marc MURTRA, “Junts? Per Catalunya?” a La Vanguardia (16-09-20)

Jordi MERCADER, “Mas reclama un pedestal per a la seva astúcia” a El Periódico (15-09-20) [7]

Entre tant, Oriol Junqueras i Marta Rovira (Tornarem a vèncer. Ara Llibres. Barcelona, 2020), per part d’ERC, i Carles Puigdemont ( La lluita a l’exili. La Campana. Barcelona 2020), per part de JxC, han publicat sengles llibres per justificar la seva trajectòria i per exposar la seva orientació política futura. Del llibre de Puigdemont es dedueix que l’abisme personal i estratègic amb ERC és insalvable. I el llibre dels dirigents d’ERC es presentat com una rectificació de l’estratègia unilateral:

Oriol MARCH, “De la «traïció» d’ERC a la mediació fallida de Zapatero: les revelacions de llibre de Puigdemont” a Nació Digital (10-09-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “Esmena parcial d’ERC” a La Vanguardia (14-09-20)

En la profusa literatura sobre el procés, molt de tant en tant apareixen textos que aporten nova llum sobre la seva interpretació. És el cas d el’article de Joan Burdeus que, arran de la lectura del llibre de Junqueras i Rovira, arriba a la conclusió que  “el sacrifici és el punt de fuga ideològic de l’independentisme, el nus que relliga totes les idees disperses, les ulleres 3D que permeten veure el que d’altra manera no faria sentit … La raó independentista és la raó del sacrifici“. L’article de Burdeus ha estat comentat per Josep Maria Ruiz Simon, establint un vincle entre la cultura del sacrifici i la cultura del poder i recordant  “la història de Catalunya és, entre altres coses, la història d’unes elits que, fins i tot quan no els calia anar de farol perquè tenien una bona mà, han jugat malament les cartes“:

Joan BURDEUS, “Crítica de la raó junquerista” a Núvol (11-09-20) [8]

Josep Maria RUIZ SIMON, “Esperant la consumació” a La Vanguardia (15-09-20)

Sobre el paper de les elits, veure l’entrevista a Rafael Jorba, severament crític amb el seu silenci; i l’article de Lluís Bassets, glossant la proposta de rectificació enunciada per Andreu Mas-Colell:

Entrevista a Rafael JORBA a El Mundo (12-09-20): “El silencio miedoso de las élites ha llevado a Cataluña al desastre” [9]

Lluís BASSETS, “El retorn del catalanisme pragmàtic” a El País (14-09-20)

També té interès la reflexió d’Albert Carreras sobre la decadència econòmica de Catalunya, en la que matisa les visions massa simplistes que la vinculen de forma mecànica al procés sobiranista:

Albert CARRERAS, “Decadència(s)?” a Ara  (16-09-20)

Finalment, dos apunts demoscòpics: l’avaluació de Carles Castro sobre el possible espai electoral d’una proposta catalanista no independentista; i l’anàlisi de Robert Tugas dels baròmetres del CEO per identificar i caracteritzar els electors que han deixat de recolzar la independència entre el 2017 i el 2020:

Carles CASTRO, “El ancho electoral de la tercera vía” a La Vanguardia (13-09-20)

Roger TUGAS, “Descens del «sí»: qui són els que deserten de l’independentisme?” a Nació Digital (12-09-20) [10]

REFLEXIONS

Dues aportacions suggestives sobre l’estat actual del món: Andrés Ortega apunta les característiques d’una globalització re-imaginada;  i Ramón González Férriz exposa la conseqüència paradoxal a la que condueix l’agudització de la polarització política: evitar el rendiment de comptes per part dels governs:

Andrés ORTEGA, “Globalización re-imaginada” al blog del Real Instituto Elcano (15-09-20) [11]

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Los gobiernos son ineficientes porque tú estás polarizado” a El Confidencial (17-09-20) [12]

LLIBRES

Amb el nou curs es presenten novetats editorials que prometen. Apareix la versió castellana del llibre de Pierre Rosanvallon sobre el populismo (ja comentat en el moment de la seva aparició al Focus Press ). També resulta atractiu el nou llibre de Tim Weiner (conegut aquí pels seus llibres sobre la CIA i el FBI)  sobre la història de la Guerra Freda i les seves derivades: la conversa amb Sebastián Faber a CTXT és apassionant. I Bob Woodward reincideix amb un altre llibre sobre Trump, després de l’èxit de Fear. D’altra banda, Michael Sandel  amb el seu nou llibre suscita el debat sobre l’ideologia meritocràtica:

Pierre ROSANVALLON. El siglo del populismo. Historia, teoría, crítica. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2020 [13]

Tim WEINER. The Folly and the Glory. America, Russia, and Political Warfare 1945–2020. MacMillan. New York, 2020

Entrevista a Tim WEINER a CTXT (10-09-20): “Trump es un agente de Putin. Si gana, será la muerte de la democracia norteamericana” [14]

Bob WOODWARD. Rage. Simon & Schuster. New York, 2020

David FRUM, “Trump Made a Bad Bargain With Woodward” a The Atlantic (12-09-20)

Michel J.SANDEL. La tiranía del mérito. ¿Qué ha sido del bien común?.  Debate. Barcelona, 2020

Entrevista a MIchel J.SANDEL a El País (13-09-20): “Los triunfadores tienden a creer que su éxito es obra suya”

Esteban HERNÁNDEZ, “La meritocracia, los pijos anglosajones y el sindicato de Vox” a El Confidencial (16-09-20)

Mentre, esperem amb candeletes la publicació imminent del nou llibre de Pau Luque, Las cosas como son y otras fantasías. Moral, imaginación y arte narrativo, guanyador del premi Anagrama d’Assaig d’enguany;  i del llibre de Jordi Amat, El fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà (Edicions 62/Tusquets).

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Roger PALÀ, “Obriu les escoles, sempre!” a Crític (13-09-20) 

(2) Joseph S.NYE, “Trump y la inflexión de la política mundial” a El País (15-09-20)

(3) Nacho ALARCÓN, “La agenda de Von der Leyen: recuperar el Pacto Verde y nuevo plan migratorio” a El Confidencial (16-09-20)

(4) Víctor LAPUENTE, “Por qué gobierna Sánchez” a Piedras de Papel (14-09-20)

(5) Miguel OTERO, “Una agenda de reformas radical que puedan firmar Podemos y Ciudadanos” a El Confidencial (12-09-20)

(6) “El nuevo contrato social: 2. Impuestos” a El País (13-09-20): “Un país en números rojos”

(7) Jordi MERCADER, “Mas reclama un pedestal per a la seva astúcia” a El Periódico (15-09-20)

(8) Joan BURDEUS, “Crítica de la raó junquerista” a Núvol (11-09-20)

(9) Entrevista a Rafael JORBA a El Mundo (12-09-20): “El silencio miedoso de las élites ha llevado a Cataluña al desastre”

(10) Roger TUGAS, “Descens del «sí»: qui són els que deserten de l’independentisme?” a Nació Digital (12-09-20) 

(11) Andrés ORTEGA, “Globalización re-imaginada” al blog del Real Instituto Elcano (15-09-20)

(12) Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Los gobiernos son ineficientes porque tú estás polarizado” a El Confidencial (17-09-20)

(13) Pierre ROSANVALLON, “Pensar el populismo“. Introducció del llibre El siglo del populismo (Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2020)

(14) Entrevista a Tim WEINER a CTXT (10-09-20). [Autor del llibre The Folly and the Glory. America, Russia, and Political Warfare 1945–2020 (MacMillan. New York, 2020)]