FOCUS PRESS 190

 

1. DADES SOBRE EL CORONAVIRUS

Com cada setmana recordem alguns recursos que permeten tenir una visió general de la pandèmia i fer-ne un seguiment actualitzat. En primer lloc amb algunes referències de guies que recopilen informació sobre la crisi sanitària, econòmica i social:

Per accedir a les dades actualitzades de l’evolució de la pandèmia:

Els progressos dels laboratoris en  la recerca sobre les vacunes:

Repertoris de papers sobre l’impacte i les conseqüències  econòmiques de la pandèmia:

Per actualitzar les dades relatives a l’evolució de l’epidèmia a Espanya:

I pel detall a Catalunya per àrees de salut i a Barcelona per barris:

A banda d’aquets recursos, aquesta setmana destaca una magnífica crònica d’un equip coordinat per José María Romero i Pablo Ordaz que segueix cronològicament l’evolució de la pandèmia:

Sobre el ball de les dades a Espanya i la seva forma de comunicar-les, veure l’esforç d’aclariment de l’equip estadístic de El País:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC SOBRE LA COVID-19

L’atenció mediàtica a les opinions dels experts es concentra ara en dos temes: les modalitats i efectes de la desescalada i la recerca sobre les vacunes. Pel que fa a la desescalada, veure les opinions no del tot coincidents  del doctor Benito Almirante i de l’epidemiòleg Miguel Hernán:

Sobre els progressos en la recerca d’una vacuna, els seus possibles efectes i les derivades geopolítiques d’aquesta cursa contra rellotge, veure les entrevistes a Florian Krammer i Randy Schekman i una nota de Javier Sampedro:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

La gestió política de la desescalada té molt a veure amb l’estratègia i l’estil comunicatiu  que adopten els governs. José A. Noguera creu que és un fals dilema l’opció entre les alternatives de confiar en la ciutadania i el control estricte, quan la complexitat de l’operació aconsella modular els missatges i les regulacions:

Aquesta gestió es complica en les societats on el discurs populista contra els experts  ha pres molta volada, com analitza Marc Murtra:

És el cas dels Estats Units, on l’enfrontament entre el discurs científic i el discurs anticientífic és atiat pel mateix president Trump, amb conseqüències fatals, com es mostra en el reportatge d’Amanda Mars i Pablo Guimón:

4. LES CONSEQÜÈNCIES GEOPOLÍTIQUES

El futur de la globalització, entre la tendència al replegament i la devaluació de les institucions internacionals multilaterals i la necessitat de refer els pactes que assegurin afrontar problemes globals, des d’emergències sanitàries a la contenció de la proliferació nuclear …:

Aquesta crisi ha estat una oportunitat ben aprofitada per la Xina per guanyar posicions internacionals, aprofitant el terreny cedit pels Estats Units:

Europa pot tenir temptacions d’acomodar-se a aquesta nova situació, oblidant que els seus aliats naturals són els països amb valors democràtics que garanteixen les llibertats. El que no treu la necessitat de dotar-se d’una estratègia coherent per tractar amb la potència emergent:

Mentre, als Estats Units -en plena carrera presidencial- Trump intenta fixar la confrontació amb la Xina com un dels principals temes de campanya, conscient que ara per ara la seva gestió interna el castiga electoralment, amb unes enquestes que donen unànimament BIden com a futur guanyador:

Com ve sent habitual, Amèrica Llatina s’arrisca a sortir més afeblida d’una  crisi global, amb la temptació autoritària que ronsa de nou en molts països del subcontinent americà:

Globalment, els indicadors sobre l’evolució de la democràcia també detecten els risc d’una involució democràtica, com explica Víctor Lapuente:

5. LA RESPOSTA EUROPEA

De la Unió Europea arriben bones notícies,  amb la proposta de la Comissió d’un  fons europeu de recuperació de 750.000 milions d’euros -500.000 com a transferències i 250.000 com a crèdits-, que s’afegeixen als 240.000 M€ del fons del MEDE i als 100.000 M€ del fons per la protecció dels llocs de treball (Bernardo de Miguel/Lluís Pellicer). És una proposta a la que li espera un llarg i complicat recorregut abans de la seva aprovació definitiva pel Consell i el Parlament europeus. Algunes valoracions inicials de la proposta:

Pels observadors més optimistes aquesta proposta de la Comissió pot suposar un salt qualitatiu de la Unió cap a la seva maduresa política, un veritable “moment hamiltonià” cap a la seva federalització:

Aquest salt queda però encara lluny, primer s’haurà de vèncer la resistència dels països anomenats “frugals”, però el més rellevant en aquests moments és el gir operat a Alemanya:

Visions més cautes sobre el camí a recòrrer i  les dificultats per finançar el salt polític de la Unió:

També, les advertències sobre la temptació de tornar a repetir els errors de la resposta a la crisi financera de 2008-2009, amb polítiques d’austeritat:

I tres apunts sobre tres països europeus. El Regne Unit, amb la negociació del Brexit en punt mort:

França, en un estat de depressió col·lectiva preocupant,  que afebleix l’impuls europeista del seu president:

I Espanya, necessitada de recuperar credibilitat a Europa amb un projecte ambiciós per reformar la seva estructura econòmica:

6. LA SITUACIÓ A ESPANYA

Les turbulències polítiques d’aquesta darrera setmana no semblen, tanmateix,  el millor senyal de cara a recuperar la credibilitat europea. Com afirma Joan Tapia, “anem malament, molt malament” si la política espanyola s’enfanga en batalles crispades que retroalimenten una polarització crònica, en lloc de centrar tots els esforços en superar la crisi sanitària i, sobretot, en enfortir-se per afrontar la crisi econòmica i social amb un projecte compartit de recuperació.

Quan encara ressonen els ecos de l’enfrontament suscitat pel pacte amb Bildu sobre la reforma laboral (cròniques de Lola García,, Fernando Garea i Carlos E.Cué),  s’han tornat a inflamar els ànims amb un nou incident entorn d’una jutgessa que ha admés una querella contra el Govern per la gestió de la crisi sanitària, un informe tendenciós de la Guàrdia Civil actuant com a policia judicial (Irene Castro/José Precedo)  i una confusa reacció del ministre de l’Interior cessant l’emblemàtic coronel Diego Pérez de los Cobos, provocant un incendi a la Guàrdia Civil. Tot plegat combustible pels incendiaris que pretenen accelerar la caiguda del Govern de coalició entre PSOE i Podemos.

Sobre el pacte amb Bildu i les seves derivades:

Sobre el nou episodi de judicialització de la política i la crisi a Interior (cròniques de Fernando Garea i Fernando Ónega):

Incidents que es produeixen en el marc de la necessitat del Govern de continuar tenint una majoria parlamentària per mantenir l’estat d’alarma, que considera imprescindible en la seva gestió de l’emergència sanitària:

Aquests incidents i la seva explotació hiperbòlica al Congrés per part del PP i de Vox, plantegen la qüestió del futur de la legislatura, de la cohesió del govern i de la consistència dels seus suports parlamentaris. Davant l’evident afebliment del Govern, circulen propostes diverses que van des d’una remodelació de l’Executiu (Luca Constantini, Xavier Vidal-Folch)  a la possibilitat d’una moció de confiança (Isidoro Tapia) i, més enllà, a un canvi d’aliances amb la sortida d’Unidas Podemos del Govern o, fins i tot, la susbtitució del president Pedro Sánchez per un altre dirigent socialista o per un tècnic de prestigi (Francesc de Carreras, Antoni Puigverd) … Però com recorda Enric Juliana, la clau està al Congrés i no en els conciliàbuls de despatx, i la qüestió per tant és si la majoria de la investidura pot cohesionar-se per garantir una legislatura llarga que doni marge a afrontar amb estabilitat la difícil agenda de la reconstrucció econòmica i social …:

… Ara bé, és difícil associar la idea d’estabilitat  a la trajectòria  d’un dels actors polítics imprescindibles per consolidar aquesta majoria,  una Esquerra Republicana massa imprevisible en els seus estats d’ànims que condicionen les seves decisions, com explica Cinto Amat en un  repàs molt sever al recorregut dels republicans, malgrat posicions com les expressades per Joan Tardà:

Aquest és el context polític en el que s’ha d’afrontar la profunda crisi econòmica i intentar tirar endavant els projectes de recuperació i de reformes de l’economia espanyola, que és l’important,  com afirma Enric Juliana.  De l’abast de la crisi en  pèrdua de llocs de treball en fa una projecció Carmen Sánchez-Silva; i de la caiguda del consum, José Carlos Díez; i Josep Oliver creu ineludible un escenari de consolidació fiscal:

Pel que fa a les propostes, veure l’anàlisi de les reformes plantejades pel governador del Banc d’Espanya (Miguel A.Noceda); la necessitat d’un pla d’inversions (Miguel Otero); o la idea d’Antón Costas d’un Fons nacional per a la plena ocupació … En tot cas, projectes de llarg abast i que només poden ser sostenibles políticament amb un pacte polític i social d’ampli espectre (Raymond Torres, Joaquín Estefanía):

El contrast entre la precarietat política del moment i  la magnitud i la complexitat de l’agenda reformista suscita reflexions orientades a superar el partidisme, el sectarisme i les visions a curt termini … la majoria d’elles, però, amb un angoixat deix pessimista:

7. PER PENSAR-HI MÉS

Acabem com sempre amb alguns articles de fons, la majoria a l’entorn dels efectes de la pandèmia en la concepció de la vida i del món …

O la crítica d’Alain Policar a les tesis de Bruno Latour que relativitzen el concepte de veritat:

També la útil guia de Rafael Rojas per les posicions filosòfiques sobre la plaga:

I, finalment, una deliciosa incursió de Pau Luque en el secret més ben guardat de Rafael Sánchez Ferlosio:

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) José A.NOGUERA, “El virus y el dilema de Foucault” a Piedras de Papel (25-05-20)

(2) Javier BIOSCA, “La pandemia y el orden mundial: China se expande por el tablero de EEUU, el arquitecto en retirada” a eldiario.es (24-05-20)

(3) Anatole KALETSKY, “Europe’s Hamiltonian Moment” a Project Syndicate (21-05-20)

(4) Entrevista a Markus BRUNNERMEIER a El Confidencial (23-05-20): “El forense del euro advierte: una segunda ola del virus desencadenará bancarrotas masivas

(5) Nacho ALARCÓN/Carlos BARRAGÁN, “El norte de Europa no se fía de España” a El Confidencial (26-05-20)

(6) Joan COSCUBIELA, “La ley de la gravedad en política” a eldiario.es (21-05-20)

(7) Cinto AMAT, “ERC sempre perd” al blog de l’autor (21-05-20)

(8) José María LASSALLE, “Generosidad y paz social” a La Vanguardia (23-05-20)

(9) Alain POLICAR, “Bruno Latour, le virus et la vérité” a Telos (26-05-20)

(10) Rafael ROJAS, “Filosofía de la plaga” a Letras Libres (1-05-20)