FOCUS PRESS 209

CORONAVIRUS

L’inici de la vacunació massiva al  Regne Unit i els anuncis de la seva imminència a  la majoria de països occidentals constitueixen la gran notícia de la setmana. Però aquesta notícia positiva  no pot amagar que l’èxit real només podrà celebrar-se quan la vacunació hagi beneficiat a una gran majoria de la població mundial:

Javier SAMPEDRO, “No celebren la primera, sino la última” a El País (9-12-20) [1]

Alejandra AGUDO, “Choque entre el Norte y el Sur por las patentes frente a la covid-19” a El País (10-12-20)

Tampoc pot obviar-se que una part de la població desconfia de la seguretat de les vacunes, com reflecteix  una enquesta del CIS que detecta que només un 32% està disposat a vacunar-se d’immediat. D’aquí la importància d’una bona pedagogia de les autoritats sanitàries i polítiques sobre els efectes col·lectius de la vacunació:

Carles CASTRO, “Sólo un 32% de los españoles esan dispuestos a vacunarse de inmediato” a La Vanguardia (5-12-20)

Entrevista a Margarita del VAL a El País (5-12-20): “Si son seguras, habrá vacunas

Cristina MONGE, “La España pandémica (I): no hay vacuna contra la desconfianza” a infoLIbre (7-12-20)

Paral·lelament, continua la lluita per dominar la segona onada de la pandèmia que, cal recordar, ha resultat ser més mortífera que la primera:

D.GRASSO/J.MOUZO, “España es uno de los países europeos con menos contagios en una segunda ola a distintas velocidades” a El País (4-12-20)

Bernardo de MIGUEL, “La segunda ola ya ha causado más muertes en Europa que la primera” a El País (8-12-20)

MÓN

Es confirma  el fracàs  dels intents contumaços de Donald Trump d’obstruir el reconeixement de la victòria electoral de Joe Biden, en bona part pel captenimentt institucional de molts responsables polítics i judicials republicans. Tota una altra qüestió és com la teoria del frau electoral està sent comprada per una majoria d’electors republicans i si sobre aquesta base el trumpisme podrà sobreviure i projectar-se a les eleccions de 2024:

Argemino BARRO, “’Esto tiene que parar’: los otros republicanos que salvaron la democracia” a El Confidencial (9-12-20)

Roger SENSERRICH, “Las múltiples personalidades del GOP” a Four Freedoms (8-12-20)

Andrea RIZZI, “El futuro del trumpismo a la  luz del pasado del berlusconismo” a El País (5-12-20)

Amanda MARS, “Trump funda otra ‘religión’ para 2024” a El País (6-12-20)

Així, el focus es desplaça cada cop més vers els plans del president electe. A nivell intern es destaquen dues preocupacions: la política econòmica per superar la crisi i la política per restaurar les institucions i els hàbits democràtics danyats per la presidència de Trump:

Joseph E.STIGLITZ, “La tarea de Yellen” a Project Syndicate (2-12-20)

Fareed ZAKARIA, “Trump nos ha enseñado qué tenemos que reparar de la democracia estadounidense” a El Confidencial (6-12-20)

Són encara més altes les expectatives sobre com la nova Administració afrontarà el paper dels Estats Units al món:  si retornarà a una política multilateral;  si refarà les relacions amb la Unió Europea; o com reconduirà la tensió amb la Xina …

Timothy Garton ASH, “El mundo y los Estados Unidos de Biden” a El País (7-12-20)

Joseph S.NYE, Jr., “¿Se puede confiar en los Estados Unidos de Biden?” a Project Syndicate (4-12-20) [2]

Ignacio FARIZA/Isabella COTA, “El desafío de los organismos globales en la era pos-Trump” a El País (5-12-20)

Argemino BARRO, “Un ‘zar de Asia’, Irán y China: así lidiará Biden con el reto geopolítico que viene de Oriente” a El Confidencial (10-12-20)

Es molt pertinent la pregunta de Daren Acemoglu sobre si és inevitable resignar-se a un món bipolar articulat entorn de la competència entre els Estats Units i la Xina. El més probable és que en un món bipolar sigui molt més difícil afrontar amb èxit el control del poder concentrat del Big Tech, la defensa dels drets humans i la lluita contra el canvi climàtic. El contrapès de la Unió Europea i d’un consordi d’economies emergents podria donar lloc a un escenari més equilibrat:

Daron ACEMOGLU, “The Case for a Quadripolar World” a Project Syndicate (3-12-20) [3]

Com també és de gran interès l’entrevista a Barack Obama que ha publicat La Vanguardia, en el context de la promoció de les seves molt recomanables memòries presidencials:

Entrevista a Barack OBAMA a La Vanguardia (6-12-20): “Estados Unidos tiene la obligación moral y política de promover un orden internacional basado en valores universales y en reglas y normas claramente establecidas” [4]

EUROPA

Aquesta està sent una setmana europea difícil. En primer lloc, amb l’agonia de la negociació sobre les relacions post-Brexit entre la Unió Europea i el Regne Unit, que en aquest moment tenen un mal pronòstic. A retenir la reflexió de Timothy Garton Ash que considera més perillós pel futur de la Unió el xantatge de Polònia i Hongria que un desacord amb el Regne Unit:

Bernardo de MIGUEL, “Las negociaciones del post-Brexit encallan por la falta de acuerdo sobre pesca y subsidios públicos” a El País (5-12-20)

Nacho ALARCÓN, “Von der Leyen y Johnson marcan el domingo como el nuevo “día D” para Brexit” a El Confidencial (10-12-20)

Timothy Garton ASH, “El Brexit y el futuro de la UE” a El País (10-12-20) [5]

En segon lloc, la duríssima pugna amb Polònia i Hongria sobre la condicionalitat democràtica dels fons de recuperació europeus. Tot apunta a un compromís que mantindrà intacte el mecanisme previst, però amb un text interpretatiu que permeti salvar la cara a Orban i Morawiecki:

Entrevista a Frans TIMMERMANS a El País (9-12-20): “Nadie obligó a Polonia y Hungría a firmar los tratados europeos que consagran el Estado de derecho

Entrevista a Mateusz MORAWIECKI a La Vanguardia (10-12-20): “Bruselas quiere golpear a Polonia, pero no puede imponernos su idea de democracia

Nacho ALARCÓN, “La UE busca rematar un acuerdo que anule el veto húngaro y polaco a los fondos europeos” a El Confidencial (10-12-10)

Guillermo ÍÑIGUEZ, “Europe’s ‘groundhog day’” a Agenda Pública (10-12-20) [6]

En tercer lloc, el conat de crisi política a Itàlia a causa de l’oposició d’una part dels parlamentaris del M5E a la ratificació del MEDE, que afebleix la posició del primer ministre Giuseppe Conte:

Daniel VERDÚ, “Renzi declara la guerra a Conte” a El País (10-12-20)

I, finalment, la decisió del Banc Central Europeu d’ampliar el seu pla de compra de deute públic en 500.000 M€, a la vista de l’impacte econòmic de la segona onada de la covid-19:

Andrés GIL, “El BCE aumenta su artillería contra la crisis de la pandemia en 500.000 millones: gastará 1,85 billones de euros hasta marzo de 2022 ” a eldiario.es (10-12-20)

Xavier VIDAL-FOLCH, “Endeudarse es negocio, pero …” a El País (10-12-20)

ESPANYA

La celebració descolorida del 42è aniversari de la Constitució és un símptoma més del clima polític i social enrarit, en el que es barregen fets positius com l’aprovació dels Pressupostos i fets inquietants com les manifestacions de malestar d’ex-militars aliniats amb l’extrema dreta de Vox, o com les notícies relacionades amb el rei emèrit … El més rellevant, però, és la sensació de bloqueig que anul·la tota esperança de reformes de fons del sistema polític, mentre la Constitució va envellint …:

Enric JULIANA, “L’esperit del temps” a La Vanguardia (7-12-20)

Cristina MONGE, “Sociedad de geometría variable” a El País (10-12-20)

Carles CASTRO, “La Constitución envejece” a La Vanguardia (6-12-20)

Rafael JORBA, “Una Constitución viva” a El Periódico (4-12-20)

Miquel ROCA JUNYENT, “Compromís” a La Vanguardia (8-12-20)

Manuel CRUZ, “La dividida herencia de la Transición” a El País (8-12-20)

És en  aquest clima que el Govern de coalició ha de desplegar la seva acció política, amb el president Pedro Sánchez determinat a aprofitar la perspectiva llarga proporcionada per l’aprovació dels Pressupostos, convençut que les diferències internes dins de la coalició governamental no el desviaran dels seus objectius, i amb unes enquestes que no detecten la possibilitat un escenari alternatiu a l’actual:

Entrevista a Pedro SÁNCHEZ a El Periódico (6-12-20): “Mientras esté al timón, la Constitución regirá del primero al último de sus artículos” [7]

José Miguel CONTRERAS, “Las encuestas explican el comportamiento de los partidos” a infoLibre (10-12-20)

Mentre, segueix viu el debat sobre la consistència gobernamental i la de la majoria articulada entorn del pacte pressupostari:

Enric JULIANA, “Frankenstein con tornillos de acero” a La Vanguardia (4-12-20)

Carlos E.CUÉ, “El poder gira hacia la periferia” a El País (6-12-20)

Fernando VALLESPÍN, “El lugar del centro político” a El País (6-12-20)

Marc MURTRA, “¿Fornicando con Bildu?” a La Vanguardia (9-12-20)

Sobre el paper d’Unidas Podemos i del seu líder Pablo Iglesias, la seva influència dins del Govern, i els seus possibles efectes electorals, Inés Santaeulalia ha consultat diversos analistes:

Inés SANTAEULALIA, “El riesgo del éxito de Iglesias” a El País (7-12-20)

El PP queda en una situació afeblida després del pacte pressupostari i de la determinació de Pablo Casado d’allunyar-se de l’extrema dreta … i amb l’ombra de l’emergència del lideratge populista d’Isabel Díaz Ayuso:

Esteban HERNÁNDEZ, “Las opciones del PP” a El Confidencial (4-12-20) [8]

Teodoro LEÓN GROSS, “Ayuso, ¿futuro (lógico) del PP?” a El País (4-12-20)

Estefanía MOLINA, “Quién quiere aislar a Pablo Casado” a El Confidencial (5-12-20)

En relació al soroll de sabres “rovellats” (Enric Juliana), veure les cròniques del mateix Juliana i de Guillem Martínez, i l’anàlisi comparada de l’historiador Nicolás Sesma:

Enric JULIANA, “Ruido de sables oxidados” a La Vanguardia (5-12-20)

Guillem MARTÍNEZ, “La XXIII promoción” a CTXT (3-12-20)

Nicolás SESMA-LANDRÍN, “La tentación pretoriana” a CTXT (4-12-20) [9]

Sobre les peripècies del rei emèrit, veure els articles de José Antonio Zarzalejos, Ignacio Escolar i Pedro Águeda:

José Antonio ZARZALEJOS, “Perplejidad y sorpresa” a El Confidencial (7-12-20)

Ignacio ESCOLAR, “Un rey sin honor” a eldiario.es (6-12-20)

Pedro ÁGUEDA, “La amenaza de la imputación obliga a Juan Carlos I a reconocer su fraude” a eldiario.es (9-12-20)

Per arrodonir el panorama del deteriorament institucional, veure la crònica de José María Brunet sobre el Tribunal Constitucional, pendent de renovació i cada cop amb un biaix més conservador:

José María BRUNET, “El Constitucional se fractura ante sentencias clave de sesgo conservador” a El País (9-12-20)

Mentrestant,  es va dibuixant un mapa de guanyadors i perdedors de la crisi econòmica, amb sectors que concentren el deute i l’atur i que necessiten respostes urgents i adequades a la seva especificitat:

Raymond TORRES, “El legado de una crisis desigual” a “Negocios” de El País (6-12-20)

La prioritat per atendre els problemes més immediats conviu amb la preocupació de com afectarà el deute que es va acumulant a les generacions futures:

Miguel A.GARCÍA VELA, “¿Y esto quién lo paga? Una generación hipotecada” a “Negocios” de El País (6-12-20)

I la Comissió Europea concreta els deures que ha de fer Espanya, especialment les reformes de les pensions i del mercat laboral i la resolució de la fragmentació regulatòria autonòmica …, com per exemple la que afecta a la política fiscal:

Lluís PELLICER/Claudi PÉREZ, “Bruselas apremia a España a reformar las pensiones y el mercado laboral” a El País (7-12-20) [10]

Jesús ESTRUCH, “Líneas a seguir en la reforma de la financiaición autonómica” a Agenda Pública (3-12-20)

El debat sobre el finançament autonòmic, amb el greuge del suposat dumping fiscal madrileny com a xispa inicial, està donant visibilitat a Ximo Puig com a líder d’un nou impuls federalista:

Entrevista a Ximo PUIG  a El País (8-12-20): “La España vista desde la M-30 no es la España real

José A.SOROLLA, “Ximo Puig, el relleu de Pasqual Maragall” a política&prosa nº 26 (desembre 2020) [11]

Manel MANCHÓN, “Cataluña, capital Valencia” a Crónica Global (5-12-20)

CATALUNYA

Amb les eleccions al Parlament de Catalunya  en l’horitzó, la confrontació per liderar l’independentisme entre ERC i Junts per Catalunya s’aguditza, tot dibuixant-se clarament una línia de fractura entre l’estratègia pactista dels republicans i l’estratègia de confrontació de Junts, explicada amb claredat meridiana per Carles Puigdemont:

Enric COMPANY, “El somni d’ERC és el malson de Junts” a El País (9-12-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “La màgia d’uns i altres” a La Vanguardia (7-12-20)

Carles PUIGDEMONT, “Los acuerdos de Estado y el pactismo mágico” a La Vanguardia (6-12-20)

Les enquestes segueixen anunciant una major fragmentació de l’electorat i de la  seva representació parlamentària, amb la presència de Vox i probablement del PDECat.  Com també persisteix el pronòstic favorable a ERC, sense que aconsegueixi distanciar-se clarament de JxCat. El PSC apareix com el tercer en discòrdia. Mentre que en l’espai de l’espanyolisme és on es detecten més moviments dels electors, amb la desfeta de Ciutadans, l’irrupció de Vox i una certa millora del PP. I l’escenari postelectoral deixaria oberta la possibilitat tant d’un govern independentista com la d’un govern d’esquerres:

Sondeig de Gesop (30-11/1-12/2020) per a El Periódico (6 i 7/12/20)

José RICO, “Votantes a la fuga” a El Periódico (8-12-20) [12]

La primera batalla electoral gira entorn del marc de referència. La situació de crisi sanitària i econòmica afebleix la possibilitat de repetir un marc fortament polaritzat per la qüestió de la independència, però la situació dels presos independentistes  pot revifar-lo, així com la polèmica sobre la política lingüística a l’escola suscitada arran del pacte pressupostari d’ERC amb el Govern central:

Editorial de La Vanguardia (5-12-20): “Tercer grado revocado

Carlos E.CUÉ, “El Gobierno enfría las posibilidades de indulto antes de las elecciones catalanas pese a la presión de Podemos y ERC” a El País (5-12-20)

Josep Maria FRADERA, “Nacionalismos de primaria” a El País (4-12-20)

Andreu CLARET, “El catalán, víctima del ‘procés’” a El Periódico (4-12-20) [13]

Els quatre anys de la presidència Trump han suposat un escenari privilegiat per  observar com funciona el populisme en una societat democràtica. Lluís Bassets i Francesc-Marc Álvaro -amb intencions i accents diferents-  destaquen els trets populistes de la nostra política:

Lluís BASSETS, “Trump i nosaltres” a El País (7-12-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “Un dels nostres” a La Vanguardia (10-12-20)

Les eleccions a la presidència del FC Barcelona depassen l’àmbit estrictament esportiu per convertir-se en un esdeveniment de forta repercussió social i política. Arturo Puente en publica un estat de la qüestió a un mes i mig de la data electoral, en un moment especialment crític en tots els aspectes d’una de les principals entitats de la societat civil catalana:

Arturo PUENTE, “El Barça en la encrucijada: la carrera electoral para controlar un poder fáctico en ruinas” a eldiario.es (8-12-20)

Com el FC Barcelona hi ha tot un seguit d’institucions que configuren la societat civil catalana. Rafa Burgos n’ha fet un inventari aproximat d’una part important que permet tenir una visió de conjunt dels poders fàctics del país:

Rafa BURGOS, “Qui mana de veritat a Barcelona?” a Crític (9-12-20) [14]

JORDI NADAL

Amb la mort de Jordi Nadal desapareix l’últim gran deixeble directe de Jaume Vicens Vives, un referent fonamental de la nostra història demogràfica i econòmica, i que encara poccs mesos abans de morir va publicar l’excel·lent monografia sobre la Hispano-Suiza. Per recordar la seva figura hem triat la laudatio de Joaquim Nadal amb ocasió de l’acte de concessió del doctorat honoris causa a Jordi Nadal Oller a la Universitat de Girona:

Jordi Nadal (1929-2020): In memoriam” a Conversación sobre Historia (9-12-20) [15]

PENSAMENT

Rob Riemen, en el marc de d’un cicle de converses del CIDOB, fa un repàs a la decadència de la democràcia a Occident, degradada pel predomini d’una concepció utilitarista de la vida, i fa una apel·lació a les decisions personals per restaurar els valors democràtics bàsics: “This brings us to a more personal point. If you want to help to restore that ideal of a liberal democracy, for yourself, for your children and the generations after you – then do ask yourself: what is it that you truly believe in and act upon? Is your own mindset focused on quantity with its more, more, more – or  the quality of life? Is it focused on the cultivation of commercial or moral and spiritual values? Do you want to give your children an education that prepares them primarily to get a ‘good job’ or that prepares them to have a meaningful life? Is your identity primarily based on belonging to a group or a nation; or do you realize that your core identity is not based on what makes you different from others but on striving to make the universal values which unites humanity your own: truth, justice, compassion. Mozart so beautifully expresses this at the end of his opera The Magic Flute when the protagonist of the story, Tamino, enters the hall of the Masonic priests and one of them says: ‘He is a prince!’ But the high priest Sarastro corrects him and says: ‘More than that – Er ist Mensch – he is a human being.’ The restoration of the Western liberal democracy depends first and foremost on the choices we have to make”

Rob RIEMEN, “Anxiety in the West. How to Restore the Ideal of Western Democracy?” a “Notes Internacionals” #242 del CIDOB (12/2020) [16]

Yuval Noah Harari examina a la llum de la història les teories conspiratives i la seva proliferació actual i apunta la necessitat d’entendre la seva estructura per tal d’aclarir tant el seu atratiu com  la seva falsedat inherent:

Yuval Noah HARARI, “Cuando el mundo parece una gran conspiración” a La Vanguardia (7-12-20)

LLIBRES

Beatriz de MOURA (ed.). Un maestro de arquitectos en Barcelona. Conversaciones con Federico Correa. Tusquets. Barcelona, 2020

Federico Correa fue un maestro irrepetible en la Escuela de Arquitectura de Barcelona durante la grisura de la posguerra y el franquismo. Su heterodoxia, elegancia y cultura cosmopolita dejaron una impronta decisiva en varias generaciones de alumnos. Cuatro de ellos (Lluís Clotet, Elías Torres, David Ferrer, Oscar Tusquets), convertidos a su vez en grandísimos arquitectos, conversan con él en estas páginas sobre su obra, su modo de concebir la enseñanza, sus famosas intervenciones en edificios y restaurantes emblemáticos y sobre una concepción de la arquitectura lamentablemente condenada a desaparecer.

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Javier SAMPEDRO, “No celebren la primera, sino la última” a El País (9-12-20)

(2) Joseph S.NYE, Jr., “¿Se puede confiar en los Estados Unidos de Biden?” a Project Syndicate (4-12-20) [2]

(3)Daron ACEMOGLU, “The Case for a Quadripolar World” a Project Syndicate (3-12-20)

(4) Entrevista a Barack OBAMA a La Vanguardia (6-12-20): “Estados Unidos tiene la obligación moral y política de promover un orden internacional basado en valores universales y en reglas y normas claramente establecidas

(5) Timothy Garton ASH, “El Brexit y el futuro de la UE” a El País (10-12-20)

(6) Guillermo ÍÑIGUEZ, “Europe’s ‘groundhog day’” a Agenda Pública (10-12-20) 

(7) Entrevista a Pedro SÁNCHEZ a El Periódico (6-12-20): “Mientras esté al timón, la Constitución regirá del primero al último de sus artículos

(8) Esteban HERNÁNDEZ, “Las opciones del PP” a El Confidencial (4-12-20)

(9) Nicolás SESMA-LANDRÍN, “La tentación pretoriana” a CTXT (4-12-20)

(10) Lluís PELLICER/Claudi PÉREZ, “Bruselas apremia a España a reformar las pensiones y el mercado laboral” a El País (7-12-20)

(11) José A.SOROLLA, “Ximo Puig, el relleu de Pasqual Maragall” a política&prosa nº 26 (desembre 2020)

(12) José RICO, “Votantes a la fuga” a El Periódico (8-12-20)

(13)Andreu CLARET, “El catalán, víctima del ‘procés’” a El Periódico (4-12-20)

(14) Rafa BURGOS, “Qui mana de veritat a Barcelona?” a Crític (9-12-20)

(15) “Jordi Nadal (1929-2020): In memoriam” a Conversación sobre Historia (9-12-20)

(16) Rob RIEMEN, “Anxiety in the West. How to Restore the Ideal of Western Democracy?” a “Notes Internacionals” #242 del CIDOB (12/2020)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.