FOCUS PRESS 210

CORONAVIRUS

El progrés indubtable d’haver obtingut diverses vacunes contra la covid-19 provoca, d’una banda, expectatives poc realistes sobre el final de la pandèmia, i, de l’altra, prevencions poc fonamentades a la vacunació. En tot cas, reaccions dins de la bombolla del món occidental, mentre estem lluny de considerar la vacuna com un bé públic global:

Javier SAMPEDRO, “Una vacuna no basta” a El País (12-12-20)

Entrevista a Marie-Paule KIENY a El País (15-12-20): “Tenemos que ser muy transparentes y explicar qué sabemos y qué no sabemos de las vacunas” [1]

Jaime COULBOIS BERNARDO/Claudia MAYORDOMO/José Miguel ROJO MARTÍNEZ, “Cuando vacunarse puede llegar a ser una opción política” a Agenda Pública (14-12-20)

Joaquín ESTEFANÍA, “La vacuna, bien público global” a El País (13-12-20)

Una bombolla occidental atrapada per l’ansietat de voler tornar a la “normalitat” que, paradoxalment, es converteix en el factor determinant de la persistència de la segona onada:

Kiko LLANERAS/Borja ANDRINO/Daniele GRASSO, “La covid fue la primera causa de muerte hasta mayo en España, con 45.684 decesos” a El País (11-12-20)

Pablo LINDE, “Cuatro millones y medio de españoles ya han pasado el coronavirus” a El País (16-12-20)

Branko Milanovic explica com aquesta impaciència és la causa del fracàs occidental contra la pandèmia. Andrés Ortega analitza la capacitat de resiliència dels països davant d’una adversitat com la que patim i conclou que la resiliencia, més que amb la mida d’un país, o d’un grup de països com la Unió Europea, te més a veure amb la força i la flexibilitat de les seves institucions, de la seva economia i de la seva societat. I Cristina Monge crida l’atenció sobre la mai ben resolta relació entre la ciència i les institucions i la societat espanyoles:

Branko MILANOVIC, “Impaciencia: la causa del fracaso occidental contra la pandemia” a Letras Libres (17-12-20) [2]

Andrés ORTEGA, “La fuerza de la resiliencia” al blog del Real Instituto Elcano (15-12-20)

Cristina MONGE, “La España pandémica (II): Nuestros problemas con la ciencia” a infoLibre (14-12-20) [3]

MÓN

Com és habitual a finals de l’any en curs es publiquen els estudis de prospectiva sobre l’any proper. Un exercici certament arriscat, sobretot després d’haver passat aquest 2020 marcat per l’imprevista pandèmia del coronavirus. Els analistes del CIDOB entomen el risc i exposen els deu temes que  marcaran l’agenda internacional del 20211. Sistema internacional: ¿cooperación o conflicto? 2. Biden: ¿restauración o reorientación? 3. Acción contra el Cambio Climático: ¿aplazamiento o anticipación? 4. Recuperación: ¿global o parcial? 5. Modo de vida: ¿vuelta a la normalidad o nueva normalidad? 6. Gigantes digitales: ¿expansión o exposición? 7. Ciudades: ¿más habitables o más desiguales? 8. Migrantes: ¿salud pública o salud nacional? 9. Malestar: ¿individual o colectivo? 10. Unión Europea: ¿recuperada o bloqueada?

Eduard SOLER i LECHA, “El món el 2021: deu temes que marcaran l’agenda internacional” a “Notes internacionals” nº 243 (12/2020) del CIDOB [4]

Un cop oficialitzats els resultat de les eleccions presidencials als Estats Units és el moment de tornar a llegir-los sense urgències, com fa María Ramírez, i de concloure que, malgrat els pronòstics més pessimistes, el sistema insitucional nordamericà ha aguantat l’escomesa trumpista (Lluís Bassets):

María RAMÍREZ, “Qué pasó en las elecciones de Estados Unidos: las claves de la victoria holgada de Biden con los resultados definitivos” a eldiario.es (15-12-20) [5]

Lluís BASSETS, “Prova superada” a política&prosa (15-12-20) [6]

Tanmateix, la petjada del trumpisme -amb o sense Donald Trump- pot ser perdurable i capgirar totalment un dels pilars del sistema polític nordamericà com és el Partit Republicà:

Entrevista a Bob WOODWARD a La Vanguardia (14-12-20):
Los historiadores hablarán de Trump durante cien años

Roger SENSERRICH, “Miedo y silencio en el GOP” a Four Freedoms (12-12-20)

Steven FORTI, “El trumpisme no ha mort, s’ha reforçat i s’ha radicalitzat” a política&prosa (15-12-20)

Alguns apunts sobre els moviments geopolítics: la complexitat del gran joc a l’Índic que involucra les dues grans potències asiàtiques -Índia i la Xina- i els Estats Units:

Luis Esteban G.MANRIQUE, “India, China y EEUU y el gran juego del Índico” a Política Exterior (7-12-20)

També, en el marc de l’ofensiva diplomàtica d’Israel per normalitzar relacions amb els països àrabs, el reconeixement de l’Administració Trump de la sobirania del Marroc sobre el Sahara Occidental … amb Espanya de convidada de pedra:

Beatriz NAVARRO, “Trump sacrifica el Sahara” a La Vanguardia (11-12-20)

Francisco PEREGIL, “Las poderosas alianzas que explican la influencia internacional de Marruecos” a El País (13-12-20)

Lluís BASSETS, “Premios de fin de curso” a El País (17-12-20)

I un balanç de la primavera àrab en el seu desè aniversari que -tot i ser globalment negatiu- permet endevinar alguns progressos en paísos com l’Iraq o el Líban:

Jesús A.NÚÑEZ VILLAVERDE, “Primavera árabe, ¿una década perdida?” a eldiario.es (16-12-20)

EUROPA

La Unió Europea tanca el 2020 amb un cert optimisme, malgrat (o potser gràcies) al sotrac experimentat a causa de la pandèmia, i que és una prova de la seva capacitat de resiliència i de reacció creativa en situacions crítiques. La Unió està sent capaç de coordinar la gran operació de vacunació contra la covid-19; està donant resposta a la crisi econòmica de la mà del Banc Central Europeu; ha aprovat un pla de recuperació, reconstrucció i transformació d’un abast inusitat; ha superat els vetos plantejats per alguns dels països de l’Est; ha donat un nou impuls a seva política de la lluita contra el canvi climàtic; planteja mesures regulatòries de gran abast per fer front a les grans companyies tecnològiques; i, està capgirant  les expectatives més pessimistes sobre l’acord del post Brexit:

Francisco G.BASTERRA, “La resiliencia de la UE” a El País (14-12-20)

Luis DONCEL, “El BCE garantiza financiación barata a los Gobiernos hasta marzo de 2022” a El País (11-12-20)

Xavier VIDAL-FOLCH, “La UE acelera su salto federal” a El País (13-12-20)

Bernardo de MIGUEL, “El Parlamento Europeo da vía libre a los presupuestos más ambiciosos de la UE” a El País (17-12-20)

Bernardo de MIGUEL, “Europa 25-Orbán 2” a El País (12-12-20)

Andrés GIL, “Los líderes de la UE superan el bloqueo de Polonia y pactan una reducción de emisiones del 55% para 2030” a eldiario.es (11-12-20)

Lluís PELLICER, “Bruselas lanza un órdago al poder excesivo de las grandes tecnológicas” a El País (16-12-20)

Nacho ALARCÓN, “Von der Leyen afirma que hay “un camino hacia un acuerdo” del Brexit con Londres” a El Confidencial (16-12-20)

Però, aquesta visió optimista ha de ser necessàriament matisada. Per exemple, el compromís assolit amb Hongria i Polònia per aixecar el veto al pla de recuperació ha estat críticat severament des de la perspectiva dels principis liberals i democràtics (Timothy Garton Ash, George Soros, Wolfgang Münchau) o menysvalorat per considerar que es tracta d’una mala pràctica habitual de les institucions europees ( Guillermo Íñiguez). Ivan Krastev, però, defensa el valor del compromís: “It is not the refusal to make any compromises, but the ability to distinguish between a compromise and a “rotten compromise” that is at the heart of any liberal politic“:

Timothy Garton ASH, “El Brexit y el futuro de la UE” a El País (10-12-20) [7]

George SOROS, “Los costos de que Merkel se rinda a la extorsión de Hungría y Polonia” a Project Syndicate (10-12-20)

Wolfgang MÜNCHAU, “Cuando falla la brújula moral” a El País (14-12-20)

Guillermo ÍÑIGUEZ, “Europe’s ‘groundhog day’” a Agenda Pública (10-12-20)

Ivan KRASTEV, “Was Merkel Right to Compromise With the Populists?  a The New York Times (16-12-20) [8]

També l’ampliació del programa de compres del BCE, considerat necessari mentre es perllongui la crisi econòmica, presenta les seves ombres, com assenyalen, entre d’altres, Josep Oliver o Sebastián Carbó:

Josep OLIVER, “Estat d’excepció” a La Vanguardia (11-12-20)

Sebastián CARBÓ, “¡Más madera!” a El País (15-12-20)

I els projectes de reglament de serveis digitals i de mercats digitals s’enfronten al repte de trobar l’equilibri entre ser realment efectius i evitar intromisisons que retardin o pertorbin la capacitat innovadora de les empreses:

Bernardo de MIGUEL, “Dejar la impotencia sin caer en la prepotencia” a El País (16-12-20)

Jorge GALINDO, “Regulando a las digitales” a El País (17-12-20)

Pel que fa a la negociació amb el Regne Unit sobre les relacions post-Brexit, en  aquests moments sembla que només queda per resoldre el capítol de les quotes pesqueres, un cop pactat el mecanisme que garantirà l’adopció  e represalies en cas de competència deslleial:

Jaume MASDEU, “Nueve claves y tres escenarios para entender la negociación del Brexit” a La Vanguardia (15-12-20)

Celia MAZA, “¿Johnson se plantea de verdad dar portazo al mercado del 47% de sus exportaciones?” a El Confidencial (14-12-20)

Xavier VIDAL-FOLCH, “La cláusula guillotina” a El País (17-12-20)

El presidència alemanya de la Unió durant el segon semestre de l’any ha contribuït sens dubte a la resolució positiva dels temes problemàtics. Aquesta constatació és torna inquietud davant la perspectiva del relleu d’Angela Merkel, que s’inicia el mes de gener de 2021 amb les primàries internes de la CDU per elegir el seu successor:

María RAMÍREZ, “La líder” a eldiario.es (10-12-20)

Josef JOFFE, “¿Quién sucederá a Merkel?” a Project Syndicate (11-12-20) [9]

La bonança política italiana ha durat poc, afectada per noves tribulacions: es posa en qüestió una hipotètica deriva cesarista de Giuseppe Conte, mentre es va desmoronant un dels pilars del seu govern ambla dissolució progressiva del Movimento 5 Stelle:

Anna BUJ, “La tentación cesarista de Conte” a La Vanguardia (12-12-20)

Entrevista a Matteo RENZI a El País (11-12-20): “Si Conte quiere plenos poderes como Salvini, haremos caer al Gobierno

Daniel VICENTE GUISADO, “5 Stelle, el experimento populista en disolución” a Agenda Pública (12-12-20) [10]

I França segueix donant voltes dins del laberint de la laicitat -dogma intocable de la República-, sense trobar una solució adequada a les relacions entre l’Estat i les religions, com afirma Olivier Roy: “La conclusión es que, más allá de la laicidad como principio jurídico, lo que está en juego es un replanteamiento general de lo religioso por parte del Estado. No se trata de “racismo” antimusulmán, sino de una vieja tradición republicana, inaugurada por la Revolución Francesa, que suprimió los monasterios y obligó a los curas a jurar lealtad a la República. Europa tiene un problema con el islam, pero Francia lo tiene con la religión en general

Procès des attentats de janvier 2015: “‘Charlie’ est devenu une idée. On ne la tuera plus”Le Monde (5-12-20) [11]

Olivier ROY, “Los ‘valores de la República’ y la libertad religiosa” a El País (15-12-20)

ESPANYA

A Espanya s’esta produint una dissonància significativa entre la capacitat del Govern d’anar avançant en la seva agenda política -Pressupostos, acords socials, llei d’Educació, llei d’Eutanàsia- i el soroll creixent provocat per les divergències dins de la coalició,  airejades per Unidas Podemos. Dóna la impressió que el president Sánchez contempla imperturbable aquest enrenou en no alterar substancialment el seu full de ruta, però no són negligibles el malestar que genera aquesta situació en sectors socialistes i el dubte que planteja sobre la compatibilitat estratègica entre els dos socis de la coalició governamental:

Xosé HERMIDA, “La mayoría Frankestein entra en racha” a El País (16-12-20)

Esteban HERNÁNDEZ, “El siguiente movimiento de Sánchez será muy ambicioso” a El Confidencial (11-12-20) [12]

Aitor RIVEIRO/Irene CASTRO, “Las diferencias sobre la monarquía revelan la distancia estratégica con la que afrontan el PSOE y Unidas Podemos el resto de la legislatura” a eldiario.es (12-12-20)

Juan Carlos MERINO, “Crisis en el Gobierno por la presión pública de Podemos” a La Vanguardia (16-12-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “El inédito gobierno de yuxtaposición” a El Confidencial (15-12-20)

Enric JULIANA, “Tensions al Govern: soroll i fàbrica” a La Vanguardia (17-12-20)

Fernando GAREA, “La comodidad de Sánchez contrasta con la incomodidad de diputados del PSOE” a El Confidencial (17-12-20)

A banda, de les motivacions de fons que poden impulsar l’actitud de Unidas Podemos, també cal tenir present  els pronòstics poc favorables de les enquestes i la proximitat de les eleccions catalanes:

Enquesta de GAD3 (30-11/14-12/20)per a la cadena COPE (16-12-20)

Jordi MERCADER, “Los efectos del abrazo del oso” a Crónica Global (17-12-20)

Sobre la futura  llei de l’Eutanàsia, veure l’exposició dels seus punts fonamentals:

Emilio de BENITO, “Radiografía de la futura norma en 16 preguntas” a El País (11-12-20)

Alguns analistes interpreten la rellevància mediàtica que adquireixen les divergències governamentals a la incapacitat del Partit Popular de fer una oposició útil. Una incapacitat que vinculen a la dificultats dels populars de trobar l’estratègia adequada per competir amb Vox:

Josep RAMONEDA, “De Trump a Ayuso”a El País (12-12-20)

A la confusió general contribueix  la delicada situació de la institució de la Corona que necessitaria d’un gran acord polític per aprovar un marc legal més satisfactori, més enllà de les reaccions a la defensiva:

Soledad GALLEGO-DÍAZ, “La Moncloa y la Zarzuela” a El País (13-12-20) [13]

Mariola URREA, “De instituciones y personas” a El País (14-12-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “Así habla el Rey” a El Confidencial (12-12-20)

Fernando VARELA, “Poner límites a la inviolabilidad y legislar para garantizar la transparencia: las fórmulas jurídicas para democratizar la Corona” a infoLibre (14-12-20)

Santi VILA, “De la pulsió tràgica” a La Vanguardia (16-12-20)

Com també l’agitació mediàtica provocada per col·lectius d’ex-militars, en un caldo de cultiu generat per l’aparició de Vox, cada cop més perfilat com una opció neofranquista, com apunta Pere Vilanova. Tanmateix, aquesta presència pública de “pronunciaments” militars en favor del “restabliment de l’autoritat” també s’està donant a altres països, explica Lluís Uría, esmentant els casos del generals Michael Flynn, als Estats Units,  i Philippe de Villiers a França:

Entrevista a Margarita ROBLES a La Vanguardia (13-12-20): “Exmilitares vinculados a la Fundación Franco quieren poner al Rey en situación complicada

Pere VILANOVA, “Retrovisor i llums llargs” a La Vanguardia (17-12-20)

Lluís URÍA, “El otoño de los generales” a La Vanguardia (13-12-20)

No poden oblidar-se tampoc decisions dels tribunals que no ajuden a a destensar el clima polític. És el cas de la sentència del Tribunal Constitucional sobre els límits de la llibertat d’expressió

Xavier ARBÓS, “Ultraje a la bandera y libertad de expresión” a El Periódico (17-12-20)

… i la decisió del Tribunal Suprem d’ordenar repetir el judici contra Arnaldo Otegi, interpretant de manera discutible la sentència del Tribunal  de Drets Humans d’Estrasburg que considerava que no havia tingut un judici imparcial:

Luis R.AIZPEOLEA, “Otegi y la autocrítica por el pasado” a El País (15-12-20)

Joan TAPIA, “Arnaldo Otegi y el Supremo” a El Periódico (16-12-20)

Antoni PUIGVERD, “‘Fiat iustitia et pereat mundis’” a La Vanguardia (16-12-20) [14]

Guillem MARTÍNEZ, “Los hombres que resucitaron a Liberty Valance” a CTXT (16-12-20)

Josep RAMONEDA, “La última palabra” a El País (17-12-20)

Entretant, temes rellevants com la immigració africana i la política vacil·lant del Govern passen inadvertits, malgrat fets tràgics com el de Badalona:

Fernando VALLESPÍN, “Inmigración silenciada” a El País (13-12-20)

María MARTÍN, “El viaje migratorio de Pedro Sánchez” a El País (13-12-20)

Gemma PINYOL, “Una hoja de ruta para una mejor convivencia” a Agenda Pública (11-12-20)

O el debat sobre l’educació, especialment sobre la seva qualitat, desapareix de l’opinió pública un cop apagat el soroll provocat pel debat de la llei recentment aprovada:

Gregorio LURI, “La educación, en números rojos” a The Objective (10-12-20)

Ricardo de QUEROL, “De qué hablamos sobre educación” a El País (14-12-20)

Enrique GIL CALVO, “Guerras arcaicas” a El País (15-12-20)

Fora dels focus de l’opinió pública avancen els treballs per concretar els projectes de recuperació, reconstrucció i transformació de l’economia espanyola, amb dubtes raonables sobre la capacitat de generar i aplicar els projectes més adequats i sobre  quins seran els instruments de decisió, de gestió i de rendiment de comptes. Es tracta, de llarg, del tema més  important de l’agenda política dels propers anys i que hauria de concentrar les millors energies polítiques i socials

Raymond TORRES, “De la crisis a la era poscovid” a “Negocios” de El País (13-12-20)

Jordi SEVILLA, “Sin brújula, pero con mapa” a El Periódico (13-12-20)

Brenda CHÁVEZ, “No se puede errar con los fondos de Europa” a El País (16-12-20) [15]

Entrevista a Emiliano LÓPEZ ATXURRA a Crónica Global (12-12-20): “En España necesitamos un pacto de Estado, la fragmentación es debilitamiento” [16]

Jordi AMAT, “Amb el menjar no s’hi juga” a La Vanguardia (17-12-20)

CATALUNYA

A dos mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya el més destacable és la manca de tensió electoral, deguda en bona part a la situació d’excepció provocada per la pandèmia, però potser també per la percepció resignada que difícilment canviarà l’actual correlació de forces. Els canvis que s’intueixen es produirien dins dels grans espais polítics: el possible sorpasso d’ERC a JxC; l’enfonsament de Ciutadans … Però, potser aquesta convicció fatalista no tingui en compte com l’acumulació de crisis pot acabar per afectar el comportament dels electors:

Joaquim COLL, “¿Dónde caerán las hostias?” a Crónica Global (16-12-20)

Entrevista a Gabriel COLOMÉ a Crónica Global (12-12-20): “El independentismo quería una frontera con España y ha levantado un muro entre catalanes” [17]

Fernando ÓNEGA, “Espejismo en Madrid” a La Vanguardia (15-12-20)

En relació a Esquerra Republicana, és destacable l’article d’Oriol Junqueras en què fixa el missatge dels republicans en resposta a un article anterior de Carles Puigdemont. Pel que fa a la política d’aliances postelectorals, veure l’article de Paola Lo Cascio:

Oriol JUNQUERAS, “Via amplia para la independencia” a La Vanguardia (13-12-20)

Camilo S.BAQUERO, “Pere Aragonès: El ‘seny’ también puede ser de izquierdas” a El País (13-12-20)

Paola LO CASCIO, “Se buscan valientes” a El Periódico (15-12-20)

Sobre Junts per Catalunya, es consolida l’opinió que s’ho jugarà tot a la carta del carisme de Carles Puigdemont. També crida l’atenció la composició de les seves llistes, farcidesd’alguns personatges peculiars:

Luis MAURI, “La muñeca rusa de Puigdemont” a El Periódico (17-12-20)

Camilo S.BAQUERO, “Laura Borràs: Gladiadora de la emoción y del arrebato” a El País (13-12-20)

Jaume BARBERÀ, “Canadell” a La Vanguardia (17-12-20)

El PSC ha mantingut fins ara un perfil baix (Xavier Sardà), però està per veure com enfocarà la batalla electoral, condicionat com està pels acords de governabilitat a Madrid, i pensant en com podrà contribuir a revitalitzar l’autogovern de Catalunya:

Irene CASTRO/Arturo PUENTE/Aitor RIVEIRO, “El PSOE refuerza la entente con ERC mientras el PSC marca distancias para atraer al votante de Ciudadanos” a eldiario.es (10-12-20)

Xavier SARDÀ, “El PSC, en toque de queda  a El Periódico (12-12-20)

Xabi BARRENA,  El independentismo identifica al PSC como el rival a superar el próximo 14-F” a El Periódico (13-12-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “Amb el PSC i sense alhora” a La Vanguardia (14-12-20)

Neus TOMÀS, “Todos contra el PSC” a eldiario.es (15-12-20)

BARCELONA

És exagerada i/o interessada la preocupació sobre la decadència de Barcelona? És inapropiada la comparació amb l’evolució de Montreal? Sobre aquest teló de fons, ha saltat una polêmica entorn de l’anomenast urbanisme tàctic, amb un article provocador d’Oscar Tusquets que considera que s’està traint la concepció urbanística de Cerdà, i les respostes de Jordi Martí i Jordi Mir:

Màrius CAROL, “La decadència de Barcelona” a La Vanguardia (17-12-20)

Oscar TUSQUETS, “Traint Cerdà” a La Vanguardia (10-12-20)

Jordi MARTÍ, “Cerdà, neutral?” a La Vanguardia (16-12-20)

Jordi MIR, “Cerdà, vides que no importen i la pandèmia” a El País (17-12-20)

PENSAMENT

Proposem tres articles de fons:  un assaig de Pierre-André Taguieff sobre la redefinició de la idea de progrés; un article de Pablo de Lora sobre la banalització del catàleg dels drets humans; i la glossa de Ramón González Férriz sobre l’article liminal de Milton Friedman que inaugurava fa 50 anys la fase neoliberal del capitalisme:

Pierre-André TAGUIEFF, “Penser l’époque post-progressiste” a Telos (15-12-20) [18]

Pablo de LORA, “Los Derechos Humanos: rotos y descosidos” a The Objective (12-12-20)

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “El artículo crucial del capitalismo moderno cumple 50 años. ¿Qué hemos aprendido?” a El Confidencial (17-12-20)

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Entrevista a Marie-Paule KIENY a El País (15-12-20): “Tenemos que ser muy transparentes y explicar qué sabemos y qué no sabemos de las vacunas

(2) Branko MILANOVIC, “Impaciencia: la causa del fracaso occidental contra la pandemia” a Letras Libres (17-12-20)

(3) Cristina MONGE, “La España pandémica (II): Nuestros problemas con la ciencia” a infoLibre (14-12-20)

(4) Eduard SOLER i LECHA, “El món el 2021: deu temes que marcaran l’agenda internacional” a “Notes internacionals” nº 243 (12/2020) del CIDOB

(5) María RAMÍREZ, “Qué pasó en las elecciones de Estados Unidos: las claves de la victoria holgada de Biden con los resultados definitivos” a eldiario.es (15-12-20)

(6) Lluís BASSETS, “Prova superada” a política&prosa (15-12-20)

(7) Timothy Garton ASH, “El Brexit y el futuro de la UE” a El País (10-12-20)

(8) Ivan KRASTEV, “Was Merkel Right to Compromise With the Populists?  a The New York Times (16-12-20)

(9) Josef JOFFE, “¿Quién sucederá a Merkel?” a Project Syndicate (11-12-20)

(10) Daniel VICENTE GUISADO, “5 Stelle, el experimento populista en disolución” a Agenda Pública (12-12-20)

(11) Procès des attentats de janvier 2015: “‘Charlie’ est devenu une idée. On ne la tuera plus”Le Monde (5-12-20)

(12) Esteban HERNÁNDEZ, “El siguiente movimiento de Sánchez será muy ambicioso” a El Confidencial (11-12-20)

(13) Soledad GALLEGO-DÍAZ, “La Moncloa y la Zarzuela” a El País (13-12-20)

(14) Antoni PUIGVERD, “‘Fiat iustitia et pereat mundis’” a La Vanguardia (16-12-20)

(15) Brenda CHÁVEZ, “No se puede errar con los fondos de Europa” a El País (16-12-20)

(16) Entrevista a Emiliano LÓPEZ ATXURRA a Crónica Global (12-12-20): “En España necesitamos un pacto de Estado, la fragmentación es debilitamiento

(17) Entrevista a Gabriel COLOMÉ a Crónica Global (12-12-20): “El independentismo quería una frontera con España y ha levantado un muro entre catalanes

(18) Pierre-André TAGUIEFF, “Penser l’époque post-progressiste” a Telos (15-12-20)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.