FOCUS PRESS SETMANAL 104

PRESENTACIÓ

Quin antídot  hi ha contra Trump i els seus deixebles i imitadors (Miquel Roca) que en formes diferents estan corcant les democràcies liberals (Xavier Casals) i les institucions que intenten regular les relacions internacionals? Quan resulta evident que el que podien semblar fenòmens passatgers i relativament tolerables per l’statu quo es van consolidant i plantegen un repte que no podrà guanyar-se des de la comoditat del menyspreu intel·lectual i moral,  ni des d’estratègies simplement reactives (Andrés Ortega) [text 1]

Possiblement, aquest antídot ha de sortir d’una combinació de lucidesa analítica, reafirmació dels valors i principis democràtics i determinació per actuar amb eficàcia política.

Lucidesa analítica com la que trobem en articles sobre les conseqüències de la “rendició” de Trump davant Putin (David Brooks, Francisco G.Basterra, Xavier Mas de Xaxàs); o sobre el triple col·lapse de tres visions d’Europa: la post-1945, la post-1968 i la posterior a la Caiguda del Mur i la desintegració de la Unió Soviètica (Ivan Krastev [text 2],  Pablo R.Suanzes); o sobre Itàlia com a laboratori polític d’Europa (Emmanuela Fornari).

Reafirmació dels valors i principis democràtics, amb discursos lluminosos i inspiradors com la conferència de Barack Obama en la commemoració del centenari de Nelson Mandela (versió original  [text 3] traducció al castellà). La bellesa moral i estètica de discursos d’aquesta mena no poden obviar, però, la seva inutilitat quan no van acompanyats de les estratègies polítiques adequades i de la determinació per aplicar-les (Marc Bassets).

I acció: és a dir estratègies, propostes, aliances, decisions …  (Mark Leonard). Com les que proposen Javier Solana sobre la defensa europea, o Vicente Palacio sobre la política econòmica  de la Unió, o Alberto Alemanno sobre les eleccions al Parlament Europeu de 2019 … Imprescindibles per a que la voluntat de durar de la Unió vagi acompanyada de la capacitat d’actuar cada vegada amb més eficàcia (Jean-Louis Bourlanges i Elie Cohen) [text 4]

La fragilitat de l'”experiment” Sánchez s’està fent patent abans del que es podia esperar (entrevista a Pedro Sánchez; Fernando Ónega). Els efectes de l’agenda de gestos tendeixen a ser efímers (Juan-José López Burniol) si aquesta no va acompanyada d’una ordenada i precisa agenda real  per afrontar les qüestions de fons econòmiques, socials i institucionals (Josep Oliver). Qüestions com l’estabilitat pressupostària (José Carlos Díez), el dèficit (Raymond Torres) i la fiscalitat (José Moisés Martín y Manuel A.Hidalgo). O com la reconstrucció del pacte generacional que afecta les pensions (J.Ignacio Conde Ruiz), d’una banda, i la precarietat laboral de les noves generacions (Pablo Simón), d’una altra.

Però aquestes dificultats intrínseques a tota acció de govern poden agreujar-se seriosament en un futur immediat per la “pinça” política contra el govern (Enric Juliana) [text 5] formada per un Partit Popular, en un viatge desacomplexat cap a la dreta de la mà del seu nou president Pablo Casado (Lucía Méndez, Jorge del Palacio, Cristina Ares),   i pel “puigdemontisme” (Francesc-Marc Álvaro) que està aconseguint controlar l’agenda política catalana. Sense perdre de vista els impactes de les accions judicials contra els dirigents independentistes encausats (Jordi Nieva-Fenoll, Tsevan Rabtan,  Daniel Sarmiento). Ni infravalorar el soroll entorn de la institució monàrquica avivat per l’afer Corinna (Javier Pérez Royo, Mariola Urrea, José Antonio Zarzalejos).

Quan semblava que era possible una certa distensió en la qüestió catalana (Grup Pròleg), reflectida en bastants dels indicadors del baròmetre de juliol del CEO, el cop de mà de Carles Puigdemont (Valentí Puig) sobre el PDECat (Astrid Barrio, Marc Guinjoan i Toni Rodón [text 6]) per subordinar-lo al seu moviment polític nounat (Joan Esculies) capgira aquesta perspectiva. A més de complicar l’estabilitat política del Govern Sánchez (Lola García, Javier Pérez Royo) i les possibilitats d’assajar temptatives de diàleg (Jordi Mercader) i de fer política des del pragmatisme (Ferran Sáez, Marc Murtra), col·lapsa els intents d’articular un espai de sobiranisme moderat de centre-dreta (Josep Martí Blanch,  Joan Tapia),  tensiona l’espai independentista (Kepa Aulestia) [text 7] en amenaçar de nou les possibilitats d’èxit electoral d’ERC (Milagros Pérez Oliva)  per l’enèsima mutació del “gen convergent” (Carles Ferreira) , subordina l’acció de govern a l’agitació política independentista (Antón Costas) i sembra tota mena d’incerteses sobre el calendari electoral. I el més greu és que accentua la deriva divisionista de la societat catalana, en risc de “belgicanització” (Mario Ríos) [text 8], retroalimentant-se amb els qui des del nacionalisme espanyol sostenen la irreversibilitat de la fractura comunitària a Catalunya.

* * * * *

ARTICLES SELECCIONATS

Andrés ORTEGA, “Europa no debería apostar contra Trump”  al blog del Real Instituto Elcano (24-07-18)

Ivan KRASTEV, “3 Versions of Europe Are Collapsing at the Same Time” a Foreign Policy (10-07-18)

Barack OBAMA, “The Nelson Mandela Lecture” a The New Yorker (18-07-18)

Jean-Louis BOURLANGES et Elie COHEN, “Europe, désir de durer et incapacité d’agir” a Telos (20-07-18)

Enric JULIANA, “La pinza que viene” a La Vanguardia (22-07-18)

Marc GUINJOAN i Toni RODÓN, “Cinc gràfics per entendre la nova refundació de Convergència” a Crític (18-07-18)

Kepa AULESTIA, “República mal avenida” a La Vanguardia (24-07-18)

Mario RÍOS, “La ‘belgicanización’ de Cataluña” a Agenda Pública (23-07-18)

 

El Focus Press tornarà el mes de setembre. Bon estiu.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada