Llibres estiu 2018

Com cada estiu abans de les vacances us deixem la nostra selecció de llibres que considerem interessants i estimulants i que passen a engrandir la biblioteca del Taller de Política.

Hem triat  cinc propostes que comencen amb l’assaig de Mark Lilla, “El regreso liberal”, un diagnòstic apassionat sobre el fracàs dels liberals nordamericans, extensiu als partits progressistes europeus, davant l’onada conservadora.

Seguim amb un “mestre secret” de la cultura europea de potsguerra, Nicola Chiaromonte, molt poc conegut entre nosaltres, del que Acantilado publica “La paradoja de la historia”, una reflexió sobre la idea de progrés al fil de la lectura de les novel·les d’Stendhal, Tolstoi, Martin du Gard, Malraux i Pasternak.

Tot i el propòsit de no reincidir en la literatura sobre el procés, no podem deixar de recomanar el llibre de Pau Luque, “La secesión en los dominios del lobo”, per l’ambició de proposar un debat rigorós sobre les preguntes últimes que s’amaguen en els esdeveniments de la tardor catalana de 2017: el com i el qui de la democràcia, la decisió sobre les fronteres o la dialèctica entre sentiments, política i dret.

Tampoc podiem ignorar la publicació de la correspondència entre Gaziel i Josep Pla a cura de Manuel Llanas, que ens transporta al nucli fonamental de la cultura catalana de la difícil postguerra i en la que traspuen les afinitats  d’uns personatges “racionalistes, realistes, liberals, tolerants, comprensius: enemics instintius de totes les nigromàncies”.

Acabem amb l’aplec d’articles de Miquel Berga, “Un aire anglès”, una immersió  agradable en  el món de l’anglofília, un univers  sense solemnitats i amb les dosis justes d’ironia que constitueixen un cert ideal de vida civilitzada.

*******

Mark LILLA. El regreso liberal. Más allá de la política de identidad. Debate. Barcelona, 2018

“La victoria electoral de Donald Trump en noviembre de 2016 causó un terremoto devastador en la izquierda estadounidense. Uno de los primeros en reaccionar fue Mark Lilla, el respetado autor de ensayos como Pensadores temerarios o La mente naufragada.

Su polémico diagnóstico consideraba que la bizantina deriva del pensamiento progresista hacia debates y posiciones relacionados con la identidad, la alejaban irremisiblemente de la mayoría de los votantes: la izquierda solo podría volver a gobernar si lograba reconstruir un mensaje que apelara a la sociedad en su conjunto y propusiera una visión de un futuro común.

En El regreso liberal, Lilla presenta un argumento apasionado, duro y doloroso acerca del fracaso del liberalismo estadounidense desde los años de Reagan. Aunque Clinton y Obama repitieron mandato, el debate político central sigue dominado por las ideas republicanas: un papel reducido del Estado, impuestos bajos e individualismo a ultranza. Enfrente, los demócratas no han sido capaces de construir un discurso alternativo, perdidos en la selva de las identidades”.

Mark LILLA, “El fin del liberalismo de la identidad” a Letras Libres (16-07-17)

Entrevista a Mark LILLA a Letras Libres (junio 2018)

Nicola CHIAROMONTE. La paradoja de la historia. Cinco lecturas sobre el progreso: de Stendhal a Pasternak. Acantilado. Barcelona, 2018

“En este brillante ensayo Chiaromonte reflexiona sobre la paradójica relación de los individuos con los acontecimientos históricos que asolaron Europa desde las guerras napoleónicas hasta la Primera Guerra Mundial. Para ello, revisita la obra de StendhalTolstóiMartin du GardMalraux o Pasternak, que ofrecieron representaciones demoledoramente críticas de la fe en la Historia y las utopías basadas en la ideología del progreso necesario de la humanidad: los sueños de la Razón produjeron monstruos que desembocaron en los totalitarismos del siglo XX. Pero además, Chiaromonte descubre en todos estos autores una idea de la razón más modesta y humana, consciente de que apenas comprendemos parcialmente el curso de los acontecimientos, porque nuestra existencia es un diminuto fragmento de una totalidad impenetrable. La paradoja de la historia es una reflexión lúcida y honesta sobre la hybris y sobre el lugar que ocupamos en el mundo”

Daniel GASCÓN, La paradoja de la historia y otras excursiones” a Letras Libres (6-07-18)

Pau LUQUE. La secesión en los dominios del lobo. Catarata. Madrid, 2018

“Este no es un libro más sobre el proceso independentista catalán. En él no aparecen intrigas palaciegas ni elogios para ninguna de las partes involucradas. Lo novedoso y fascinante del Procés fue que el independentismo intentó levantar una frontera y fundar una nueva patria a través de una sofisticada y posmoderna estrategia de comunicación que resultó en la hipertrofia del lenguaje político. Si la patria, como dice Ferlosio, no puede ser más que hija de la guerra, la madre de la nueva patria catalana tenía que ser una guerra posmoderna. Pero La secesión en los dominios del lobo no es solamente un libro que mira hacia atrás. Luque afronta el peliagudo reto de apuntar cómo podría lidiarse con una futura demanda independentista sin cometer los errores que hicieron temblar la democracia española en el otoño de 2017. Ya lo dice Jordi Amat en el prólogo, “Pau Luque cifra, pelando con estilo la cebolla de los hechos y usando el cuchillo de la teoría política y del derecho, qué fue lo que sucedió durante el otoño de 2017”. Y Luque defiende que tras la parafernalia retórica del proceso independentista anidaba la antigua y descarnada disputa por las fronteras”

Avenç editorial a infoLibre (28-05-18): La técnica posmoderna del golpe de Estado” 

Entrevista a Pau LUQUE a La Vanguardia (30-06-18)

GAZIEL i Josep PLA (edició de Manuel Llanas). Estimat amic. Correspondència (1941-1964). Destino. Barcelona, 2018

“Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se n’han conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle xx: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, l’amor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista.

L’edició d’aquestes cartes, inèdites fins ara (com algun dels docu ­ments que s’hi afegeixen en apèndix), ha anat a càrrec de Manuel Llanas, professor emèrit de la Universitat de Vic i gran especialista en l’obra de Gaziel, i té l’aval de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona”

Primer capítol del llibre

Jordi AMAT, “Una cultura de postguerra” a “Cultura/s” nº 834 de La Vanguardia (23-06-18)

Carles GIL, “Gaziel-Pla: ‘Afinitats bàsiques’” al “Quadern” de El País (21-06-18)

Miquel BERGA. Un aire anglès. Edicions del Periscopi. Barcelona, 2018

“Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l’actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d’articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d’un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d’on escriu.

Teniu a les mans un antídot contra l’encarcarament moral i altres formes de tibantor social. Una prescripció literària i de literats on l’humor es barreja amb una literatura periodística tant mordaç com compassiva. En aquestes pàgines hi desfilen, sempre presentats en un to menor, una multitud d’escriptors de la gran tradició anglosaxona sense oblidar personatges dedicats a feines més prosaiques, com Winston Churchill i la mateixa reina d’Anglaterra. Miquel Berga ens obre les portes del museu de la petita i gran història, del que ens és propi i del que ens és aliè, construint un paisatge capaç d’incloure tant la calidesa mediterrània com la pluja i les nuvolades del nord. A Un aire anglès la idea de la literatura com a memòria cultural col·lectiva plana per sobre i per dins de cada article i s’acaba incrustant, de manera imperceptible, en la ment dels lectors que s’hi submergeixen.”.

Arturo SAN AGUSTÍN, “Teteras y paraguas” a La Vanguardia (22-06-18)

Julià GUILLAMÓN, “Entenimentat i flegmàtic” a La Vanguardia (23-06-18)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada