FOCUS PRESS 208

CORONAVIRUS

Els anuncis espectaculars d’un imminent inici dels processos de  vacunació de la població, desvia el focus de la incidència de la segona onada del virus que, tot i la mitigació de la corva de contagis a la majoria de països europeus, està provocant una mortalitat similar a la de la primera onada:

Kiko LLANERAS, “La segunda ola europea superará pronto las muertes de la primera” a El País (28-11-20)

Els progressos rapidíssims de les vacunes nordamericanes i europees determinen les estratègies dels països occidentals, però al mateix temps la Xina té la seva pròpia estratègia basada en l’èxit en la contenció de la pandèmia, sense deixar però de competir per obtenir vacunes efectives i situar-se com una referència mundial amb especial projecció en els països menys desenvolupats:

Javier SAMPEDRO, “La vacuna china” a El País (1-12-20)

En tot cas la preocupació política més important a nivell global és com complir la promesa d’una “vacuna per a les persones” de lliure accés i universal,  sense que els  interessos nacionals i privats desvirtuin el principi de justícia sanitària:

Entrevista a Rafael VILA-SANJUÁN a eldiario.es (26-11-20): “El problema de los antivacunas es que hacen que los que dudan puedan decantarse por el ‘no

Mariana MAZZUCATO/Henry LISHI LI/Els TORREELE, “Designing Vaccines for People, Not Profits” a Project Syndicate (1-12-20) [1]

L’experiència del temor i la incertesa amb que vivim des de fa mesos comporta una confusió inevitable en el debat públic, com explica Javier Salas en un reportatge sobre els falsos dilemes entorn les decisions científiques i polítiques sobre la pandèmia:

Javier SALAS, “Una pandemia de falsos dilemas que polarizan y confunden a la población” a El País (3-12-20)

MÓN

En arribar el temps de fer balanç de l’any 2020, Joschka Fischer emet un veredicte contundent: la Xina ha estat la guanyadora d’aquest any  de grans trasbalsos, després de superar el primer impacte de la pandèmia, ha reprimit  sense costos el moviment  democràtic de Hong Kong, es veu en cor d’amenaçar seriosament Taiwan i ha assolit un gran èxit amb la firma de l’Associació Econòmica Integral Regional:

Joschka FISCHER, “China ganó el 2020” a Project Syndicate (1-12-20) [2]

Òbviament, les relacions amb aquesta Xina triomfadora han de ser la primera prioritat de l’agenda exterior del president Joe Biden, de la que s’espera, si més no, un canvi de to:

Minxin PEI, “A Roadmap for Stabilizing Sino-American Relations” a Project Syndicate (25-11-20)

Francisco G.BASTERRA, “Concertar con Pekín” a El País (30-11-20)

En tot cas, l’expectativa es centra en un retorn al multilaterisme que superi l’ “America Alone” en que s’ha traduït l'”America Fisrt” de Donald Trump:

Juan TOVAR RUIZ, “Perspectivas y fundamentos de la política exterior de Biden” a Agenda Pública (1-12-20) [3]

Andrés ORTEGA, “Por una nueva red progresista global” a eldiario.es (27-11-20)

Pel que fa a l’agenda interior de Biden, es destaca la prioritat del combat contra la pandèmia, la recuperació econòmica (amb la prestigiosa Janet Yellen al capdavant) i la reconstrucció de les institucions deteriorades després de quatre anys de trumpisme. També és rellevant i amb efectes globals la política en relació a les grans empreses tecnològioques:

James ASTILL, “La bandeja de entrada de Joe Biden ya está desbordada” a La Vanguardia (27-11-20)

Paul KRUGMAN, “Elogio a Janet Yellen, la economista” a “Negocios” de El País (29-11-20)

Argemino BARRO, “¿Puede Joe Biden restaurar los EEUU de Obama?” a El Confidencial (30-11-20)

Raquel JORGE RICART, “Qué esperar de la Administración Biden y las grandes empresas tecnológicas” a Agenda Pública (2-12-20)

En el balanç internacional del 2020 destaca la proliferació perillosa de conflictes, entre els que destaca la bomba de rellotgeria per a la nova administració nordamericana que suposa l’assassinat del creador del programa nuclear iranià:

Jesús A.NÚÑEZ VILLAVERDE, “Irán a punto de agotar su ‘paciencia estratégica’” al blog del Real Instituto Elcano (30-11-20)

Íñigo SÁENZ DE UGARTE, “El terrorismo como arma para impedir que Biden pueda reconstruir el acuerdo con Irán” a eldiario.es (27-11-20)

Altres conflictes latents amenacen en convertir-se en greus maldecaps durant els propers anys, com el del Caixmir, que afecta la Índia, Pakistan i Xina; o el de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i Azerbaitjan, amb l’ombra allargada de Rússia i Turquia; o el de Taiwan, que pot enfrontar directament la Xina i els Estats Units:

Jorge DEZCALLAR, “Tres bombas de relojería” a El Confidencial (2-12-20) [4]

També s’insinuen vents  de canvi a l’Església catòlica, on comencen a produir-se moviments de cara  a la succesió del papa Francesc que,  a punt de complir els 84 anys, ha culminat el seu control del col·legi cardenalici que haurà d’elegir el proper pontífex romà:

Daniel VERDÚ, “Todo el poder de Francisco” a El País (29-11-20)

EUROPA

També és moment de balanç del primer any de la Comissió Von der Leyen, que ha vist capgirada la seva agenda inicial per l’emergència de la pandèmia, demostrant-se una vegada més que en situacions crítiques  que requereixen molta capacitat política el control passa a ser del Consell Europeu, en aquest cas de l’eix franco-alemany. De cara al futur es planteja la incògnita de si Von der Leyen serà capaç d’assumir un lideratge polític de la Unió, un cop Angela Merkel acabi la seva vida política:

Nacho ALARCÓN, “Un año de la Comisión Von der Leyen: entre la emergencia y la huida” a El Confidencial (2-12-20) [5]

Pel que fa a les perspectives de recuperació de la Unió, més enllà de l’eficàcia del Fons Next Generation EU, Adam Tooze subratlla el paper determinant del Banc Central Europeu. I Wolfgang Münchau insisteix en la necessitat d’una major integració de l’Eurozona, simultània a una major flexibilitat del conjunt de la Unió:

Adam TOOZE, “Eurozone recovery: light in the tunnel or oncoming train?” a Social Europe (30-11-20)

Wolfgang MÜNCHAU, “Encadenados” a El País (30-11-20)

Mentre, es manté el conflicte plantejat pel veto de Polònia i Hongria que amenaça el pressupost europeu. Davant del bloqueig, la Comissió estudia fórmules per aplicar el pla de recuperació al marge d’aquests dos països:

Bernardo de MIGUEL,  Bruselas planea un fondo de recuperación que deja fuera a Hungría y Polonia” a El País (3-12-20)

En relació  al debat sobre l’autonomia estratègica d’Europa, revifat pel creuament de declaracions d’Annegret Kramp-Karrenbauer i Emmanuel Macron, plana el risc de relaxació que pot provocar l’optimisme amb que  s’ha rebut la victòria de Biden i les esperances d’un retorn nordamericà al multilateralisme i al vincle transatlàntic:

Ulrike Esther FRANKE, “¿Por qué se pelean ahora? Francia, Alemania y el espectro de la autonomía europea” a El Confidencial (29-11-20)

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “El optimismo de Europa por el triunfo de Biden puede ser un error caro” a El Confidencial (3-12-20)

Un exemple d’un destí europeu irrellevant és la inoperància de la Unió per la Mediterrània que ha celebrat un desangelat 25è aniversari, tot constatant que s’età en una situació molt pitjor que fa un quart de segle:

Lluís URÍA, “Ese mar que se nos escapa” a La Vanguardia (29-11-20)

La forma amb que s’arribi a resoldre ara  la negociació sobre les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea por determinar per molt temps les conseqüències històriques del Brexit: un simple reajustament del nivell d’integració britànica en l’economia europea o la llavor d’una relació conflictiva durant generacions:

Arman BASURTO, “Despedirse ‘a la inglesa’” a Agenda Pública (27-11-20) [6]

Bruce SWANSEY, “Brexit: hacia el desenlace” a Letras Libres (2-12-20)

Amb la mort de Valéry Giscard d’Estaing, desapareix una figura rellevant d ela política francesa de la segona meitat del segle passat, però especialment un dels polítics més compromesos en fer avançar la unitat europea, com destaca el seu biògraf Eric Roussel:

Entrevista a Eric ROUSSEL a  L’Obs (2-12-20): « Valéry Giscard d’Estaing était davantage un homme d’Etat qu’un homme politique » [7]

ESPANYA

Amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, el Govern assoleix l’objectiu d’estabilitzar la legislatura,  assumint com a danys col·laterals controlables les tensions dins el propi Govern i les crítiques i el possible desgast electoral pels acords parlamentaris amb Bildu i ERC :

Javier CASQUEIRO, “Operación ‘Salvar los Presupuestos’” a El País (29-11-20)

Mariano GUINDAL, “La ‘anti-España’ salva a España” a La Vanguardia (2-12-20)

Editorial de La Vanguardia (30-11-20): “Presupuestos: pragmatismo y esperanza

Joan TAPIA, “Sánchez gana 2-1. Pero queda niebla” a El Periódico (28-11-20)

La gran qüestió a debat és si la majoria pressupostària serà una majoria sòlida i compacta per a tota la legislatura, en la línia defensada per Pablo Iglesias, o bé si s’obriran nous escenaris que configurin majories variables que trenquin la tendència a la polarització bibloquista:

Xosé HERMIDA, “Iglesias exhibe su mayoría soñada” a El País (3-12-20)

Fernando GAREA, “Sánchez volverá a contar con Cs y atribuye a Iglesias su no al Presupuesto” a El Confidencial (27-11-20)

Enric JULIANA, “Retorn al gener, tot esperant el febrer” a La Vanguardia (27-11-20)

Xavier VIDAL-FOLCH, “Un Presupuesto abierto” a El País (3-12-20)

Es tracta d’un debat sobre el que plana el dubte de si serà possible anar més enllà de les decisions tàctiques per sobreviure i plantejar un horitzó amb perspectiva estratègica:

Fernando VALLESPÍN, “Juegos de poder al borde del abismo” a El País (29-11-20)

Esteban HERNÁNDEZ, “España es un ejemplo: el plan de Iglesias y la visión de Estado” a El Confidencial (27-11-20) [8]

Una altra manera de veure -de pensar i de proposar- el futur d’una Espanya possible és el que planteja des de València el president Ximo Puig, amb la seva proposta de “via valenciana” (desenvolupada en una conferència al Cercle d’Economia), amb la voluntat d’obrir de nou el debat sobre l’evolució de l’Estat autonòmic:

Editorial de política&prosa nº 26 (desembre 2020): “Els valencians i nosaltres” [9]

Jordi AMAT, “La via valenciana” a La Vanguardia (29-11-20)

Josep RAMONEDA, “El ruido y la palabra” a El País (3-12-20)

Enric JULIANA, “La Commonwealth mediterrània” a La Vanguardia (3-12-20)

Qüestió central en la reflexió valenciana és el diagnòstic sobre la competència fiscal deslleial de la Comunitat de Madrid i la necessitat de corregir les desigualtats que genera amb una harmonització fiscal. Una qüestió que ha generat més soroll del que es necessita per debatre i aproximar posicions arran de la reinvindicació que n’ha fet ERC en el marc del pacte pressupostari:

Xavier VIDAL-FOLCH, “Madrid, ¿paraíso o infierno fiscal?” a El País (30-11-20)

Carlos SÁNCHEZ, “Ese fino fiscalista llamado Rufián (pero lleva razón)” a El Confidencial (29-11-20)

Andoni MONTES, “IRPF, ¿La próxima víctima de la competición fiscal?” a Agenda Pública (30-11-20)

Un cop aprovat els Pressupostos, el conflicte polític entre Govern i l’oposició de dretes es concentra en diverses iniciatives relacionades amb la Justícia: el desbloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial, la reforma del procés penal, la revisió del delicte de sedició al  Codi Penal o la tramitació dels indults dels dirigents del procés empresonats:

Entrevista a Juan Carlos CAMPO a El País (30-11-20): “Sin la sentencia del ‘procés’, no habríamos revisado el delito de sedición

Pablo ORDAZ, “La reforma del proceso penal vista por los jueces” a El País (30-11-20)

Reyes RINCÓN, “Un cambio legal que ata las manos del Consejo y deja coja la justicia” a El País (3-12-20)

Carlota GUINDAL, “La falta de arrepentimiento complica la libertad para los líderes del ‘procés’” a La Vanguardia (2-12-20)

Mentrestant, no són optimistes els pronòstics sobre el ritme de recuperació de l’economia espanyola, que l’OCDE no espera que recuperi fins el 2013  el nivell anterior a la pandèmia. En tot cas serà una economia molt dependent dels estímuls del BCE, independentment de l’eficàcia esperable de la gestió dels fons europeus. És a dir, venen anys molts durs en haver d’afrontar la reconstrucció i la transformació de l’economia i la reducció del dèficit públic, com explica Alfredo Pastor:

Ignacio FARIZA, “España tendrá que esperar a 2023 para recuperar el PIB previo a la pandemia” a El País (2-12-20)

Raymond TORRES, “Adictos a los estímulos del BCE” a “Negocios” de El País (29-11-20)

Nacho CARDERO, “El plan Mazzucato: así quiere Moncloa reinventar la economía española” a El Confidencial (30-11-20)

Alfredo PASTOR, “El futur no és el que era” a La Vanguardia (1-12-20) [10]

Sobre la fusió bancària frustrada entre el Banc de Sabadell i el BBVA, veure la crònica de Manel Pérez i la reflexió de Xavier Vives centrada en el marc del sistema financer europeu:

Manel PÉREZ, “El diablo de las fusiones” a La Vanguardia (28-11-20)

Xavier VIVES, “El momento  de la verdad de las fusiones bancarias” a Project Syndicate (2-12-20)

CATALUNYA

L’oferta electoral de cara a les eleccions del 14 de febrer de 2021  es va clarificant amb l’elecció de Laura Borràs com a cap de cartell de Junts per Catalunya. S’interpreta que amb aquesta elecció JxCat es diferencia nítidament de l’independentisme possibilista d’ERC i al mateix temps del passat convergent que es pot associar al PDECat:

Josep MARTÍ BLANCH, “El passeig de Laura Borràs” a El Periódico (30-11-20)

Paola LO CASCIO, “Una informació important” a El País (2-12-20) [11]

Francesc-Marc ÁLVARO, “Un producte del procés” a La Vanguardia (3-12-20)

Per la seva banda, ERC sembla més convençuda de la seva opció i assumeix sense complexos el seu rol proactiu en la política espanyola i insinuant un possible pàcte postelectoral amb els Comuns:

Entrevista a Pere ARAGONÈS a La Vanguardia (29-11-20): “El futur Govern ha de tenir aliances més enllà de l’independentisme

Lola GARCÍA, “El diálogo empieza por el bolsillo” a La Vanguardia (29-11-20)

Mirades més llargues centrades en projectes de futur, a l’espera d’un canvi de rasant de la política catalana:

Miquel MOLINA, “La desconexión Barcelona” a La Vanguardia (29-11-20)

Santi VILA, “Barcelona, cocapital d’Espanya” a La Vanguardia (2-12-20)

RAIMON

En el 80è aniversari de Raimon, Jordi Amat evoca el seu recital de comiat, compendi d’una trajectòria que el consagra com “l’últim clàssic de la cultura catalana“:

Jordi AMAT, “Una nit al Palau” a La Vanguardia (3-12-20) [12]

MARADONA

La mort de Diego Armando Maradona ha estat una de les notícies globals de la setmana. Potser sigui un propòsit inútil intentar entendre la idolatria entorn del personatge, amb el seu desdoblament entre la figura pública i la persona privada. Suggerim tres mirades argentines: l’apassionada rememoració del sociòleg Martin Szulman; la de l’escriptora Leila Guerriero, a partir d’una frase atribuïda a  Roberto Fontanarrosa, “No importa lo que hiciste con tu vida, sino lo que hiciste con la nuestra”;   i  la severíssima demolició del mite per part de l’assagista Juan José Sebreli:

Martin SZULMAN, “Maradona, del barro al mundo” a El Independiente (26-11-20)

Leila GUERRIERO, “La máquina” a El País (28-11-20)

Juan José SEBRELI, “Contra el mito de Maradona” a Letras Libres (26-11-20)

PENSAMENT

En el número de desembre de l’edició espanyola de la revista Letras Libres s’apleguen quatre articles entorn de la llibertat i els seus límits, que revisen les reflexions de tres pensadors del segle XX: Hannah Arendt, Isaiah Berlin i Simone Weil. Completa aquesta indagació una conversa de Daniel Gascón amb   Ángel Rivero on, entre d’altres coses,  es parla del liberalisme i les seves caricatures, les temptacions populistes o la crisi discursiva de la democràcia liberal:

Samantha Rose HILL, “Hanna Arendt: Cómo la soledad alimenta el autoritarismo” a Letras Libres (1-12-20) [13]

Entrevista a Ángel RIVERO a Letras Libres (1-12-20): “El liberalismo se ha convertido en bandera y una caricatura” [14]

Mariona GUMPERT, “Isaiah Berlin: ¿pluralismo o relativismo?” a Letras Libres (1-12-20)

Carmen REVILLA GUZMÁN, “Simone Weil: en los límites de la política” a Letras Libres (1-12-20)

LLIBRES

‘The Paris Review’. Entrevistas (1953-2012). Acantilado. Barcelona, 2020

The Paris Review es hoy, tras más de medio siglo de historia, una revista legendaria por haber convertido las entrevistas a creadores del amplio ámbito de las letras—narradores, poetas, dramaturgos y guionistas de cine—en un notabilísimo género de indudable valor literario y humano. La presente selección, la más exhaustiva jamás publicada en nuestra lengua, reúne cien retratos literarios realizados a lo largo de sesenta años que abarcan la época dorada de la literatura universal del pasado siglo: Forster, Hemingway, Faulkner, Eliot, Pound, Auden, Lowell, Dinesen, Welty, Bishop, Pasternak, Frost, Céline, Simenon, Borges, Kerouac, Wilder, Carver, Cortázar, Kundera, Walcott, Yourcenar, Márquez, Murdoch, Atwood, Gordimer, DeLillo, Sontag, McEwan, Auster, Murakami, Rushdie, Eco o Marías, entre muchísimos otros. Además de un volumen inigualable de clases magistrales de literatura, el lector tiene en las manos lecciones de vida de los más grandes maestros de nuestro tiempo.

Josep Maria COLOMER/Ashley L.BEALE. Democracy & globalization. Anger, Fear, and Hope. Routledge. London, 2020

As democracy is disrupted by globalization, the solution is to globalize democracy. This book explores the causes of the current crisis of democracy and advocates new ways for more representative, effective, and accountable governance in an interdependent world.

Part 1 analyzes the split of the middle class and the subsequent political polarization which underlies people’s dissatisfaction with the way democracy works in developed countries. It also addresses the role of political emotions, including disappointments about unmet expectations, anger incited from opposition candidates, fear induced from government, and hope wrapping up new proposals for reform and change. In Part 2, the authors argue that a more effective governance would require reallocations of power at local, national, continental and global levels with innovative combinations of direct democracy, representative government, and rule by experts.

This book will be of interest to students and scholars of political science, comparative politics, international relations, political economy and democratic theory, as well as general readers interested in politics and current events.

Entrevista a Josep Maria  COLOMER a La Vanguardia (2-12-20)

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Los 10 mejores libros de no ficción de 2020: ensayo, historia, biografía” a El Confidencial (1-12-20)

1. ‘El hijo del chófer’, de Jordi Amat (Tusquets)

2. ‘Twilight of Democracy’, de Anne Applebaum (Doubleday)

3. ‘La servidumbre voluntaria’, de Étienne de la Boétie (Página Indómita)

4. ‘Las hermanas Soong’, de Jung Chang (Taurus)

5. ‘La música. Una historia subversiva’, de Ted Gioia (Turner)

6. ‘Los griegos antiguos’, de Edith Hall (Anagrama)

7. ‘El mapa fantasma’, de Steven Johnson (Capitán Swing)

8. ‘Sontag’, de Benjamin Moser (Anagrama)

9. ‘Nuestro hombre. Richard Holbrooke y el fin del siglo americano’, de George Packer (Debate)

10. ‘Ya sentarás cabeza’, de Ignacio Peyró (Libros del Asteroide)

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Mariana MAZZUCATO/Henry LISHI LI/Els TORREELE, “Designing Vaccines for People, Not Profits” a Project Syndicate (1-12-20)

(2) Joschka FISCHER, “China ganó el 2020” a Project Syndicate (1-12-20)

(3) Juan TOVAR RUIZ, “Perspectivas y fundamentos de la política exterior de Biden” a Agenda Pública (1-12-20)

(4) Jorge DEZCALLAR, “Tres bombas de relojería” a El Confidencial (2-12-20)

(5) Nacho ALARCÓN, “Un año de la Comisión Von der Leyen: entre la emergencia y la huida” a El Confidencial (2-12-20)

(6) Arman BASURTO, “Despedirse ‘a la inglesa’” a Agenda Pública (27-11-20)

(7) Entrevista a Eric ROUSSEL a  L’Obs (2-12-20): « Valéry Giscard d’Estaing était davantage un homme d’Etat qu’un homme politique » 

(8) Esteban HERNÁNDEZ, “España es un ejemplo: el plan de Iglesias y la visión de Estado” a El Confidencial (27-11-20)

(9) Editorial de política&prosa nº 26 (desembre 2020): “Els valencians i nosaltres

(10) Alfredo PASTOR, “El futur no és el que era” a La Vanguardia (1-12-20)

(11) Paola LO CASCIO, “Una informació important” a El País (2-12-20)

(12) Jordi AMAT, “Una nit al Palau” a La Vanguardia (3-12-20)

(13) Samantha Rose HILL, “Hanna Arendt: Cómo la soledad alimenta el autoritarismo” a Letras Libres

(14) Entrevista a Ángel RIVERO a Letras Libres (1-12-20): “El liberalismo se ha convertido en bandera y una caricatura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.