D’entre los moltes notícies inquietants que ens proporciona aquest món cada cop més perillós destaca per la seva gravetat la decisió de Donald Trump d’abandonar el Tractat que regula el desplegament de forces nuclears d’abast mitjà (TNF), signat el 1987 per Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov. És una decisió que afecta un dels pilars de la seguretat mundial i que tindrà conseqüències desestabilitzadores per a Rússia i especialment per a la Unió Europea (Mariano Aguirre, Jesús A.Núñez Villaverde). Aquest nou pas de Trump en la seva ofensiva contra tota forma de multilateralisme, des de la seva ideologia manifestament nacionalista, paradoxalment porta als Estats Units a la impotència, com assenyala Javier Solana: [1] ” ¿de qué le sirve a un país ser la primera potencia mundial si, ante los grandes retos mundiales, su Gobierno elige condenarse a la impotencia?”.
Tampoc és menor l'”embarras de choix” de les democràcies occidentals (José Luis Sastre) davant l’enèsima vulneració del drets humans perpetrada per l’Aràbia Saudita (Enric González). Com tampoc és una bona notícia la que sembla una marxa triomfal de Jair Bolsonaro a la presidència del Brasil (Fernando Henrique Cardoso, Carlos Malamud, Breno Altman).
En l’àmbit europeu destaca l’enfrontament obert del Govern italià amb la Comissió Europea, amb repercussions greus en la confiança dels mercats en l’economia italiana (José Moisés Martín, Valerio S.Bruno/James Downes, Enric Juliana, Federico Steinberg). Al mateix temps que no hi ha manera de trobar una solució enraonada per l’aplicació del Brexit, bloquejada per la ferotge lluita interna dels conservadors britànics, mentre va creixent el moviment partidari d’un referèndum de ratificació (Arman Basurto, Nicolas Colin). Sobre les conseqüències previsibles del Brexit per a Espanya veure l’article d’Aurora Moltó).
Encara que més inadvertides, són rellevants less eleccions locals a Polònia del passat 21 d’octubre que, tot i la majoria del PiS, han significat l’aparició d’una oposició democràtica més vigorosa als grans nuclis urbans (Piotr Zagórski), sense oblidar la dura intervenció del Tribunal de Justícia europeu suspenent cautelarment la reforma judicial polonesa (Daniel Sarmiento).
Les decisions de les institucions comunitàries sobre Itàlia i Polònia podrien fer pensar en una voluntat de parar els peus als governs que llisquen pel pendent il·liberal i antieuropeu, suposant un punt d’inflexió en la candidesa amb la que s’han abordat les provocacions i els sabotatges de les forces antieuropees (Dídac Gutiérrez-Rubí, Ignacio Urquizu). Però, segons Jürgen Habermas [2], la manca d’un fort impurls reformador de la Unió no convida gens a l’optimisme sobre el futur de la Unió davant els reptes simultanis del Brexit, la possible ruptura de l’Eurozona per la crisi italiana i l’ascens del populisme de dretes. El pessimisme actual d’Habermas contrasta amb la visió més optimista d‘Anthony Giddens, en pensar que el Brexit no ha aconseguit trencar la solidaritat bàsica de la Unió Europea.
L’escenari polític espanyol es veu cada dia més tensionat per l’estratègia de polarització (Carlos Sánchez, Carlos E.Cué) impulsada per la competició entre el Partit Popular (Isidoro Tapia, Ignacio Escolar) i Ciudadanos, estimulada per l’aparició de Vox (Lorenzo Bernaldo de Quirós, Marta Romero) i amb la perspectiva de les eleccions andaluses del 2 de desembre (enquestes d’IMOP i de NC Report). Cesáreo Rodríguez Aguilera analitza a Agenda Pública la crisi de la dreta moderada, paral·lela a la crisi de la socialdemocràcia, i conclou que “mientras estas dos opciones no se regeneren y ofrezcan programas alternativos atractivos para las más amplias mayorías, más riesgos habrá para la estabilidad de nuestras frágiles democracias”.
Davant d’aquesta agitació, el Govern Sánchez intenta mantenir el rumb aferrat a l’acord pressupostari amb Unidos Podemos (Benoît Pellistrande, Miguel Ángel García Díaz, Emma Cerviño [3], mentre Pablo Iglesias escenifica una aproximació a l’independentisme català per sondejar les possibilitats incertes d’aprovar els Pressupostos (Enric Juliana, Carlos Elordi, Iñaki Ellakuría, José Antonio Zarzalejos).
Més enllà de l’actual conjuntura, s’albira la consolidació d’una possible entesa de les esquerres després de les pròximes eleccions (Josep Ramoneda, Ignacio Sánchez-Cuenca). Una entesa que hauria d’afrontar amb decisió dues grans qüestions: les reformes necessàries per consolidar l’Estat de Benestar (Eloísa del Pino [4]) i la reforma constitucional (Rafael Bustos, Pablo Simón [5].
Però l’actualitat espanyola ha estat gairebé acaparada per l’embolic del Tribunal Suprem sobre la sentència sobre l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (José Luis Ferreira, Miguel Pasquau), que ha posat al descobert els vicis de funcionament de l’alt tribunal (Elisa Beni), afectat pel corporativisme i la politització (Jordi Nieva-Fenoll), sense obviar les possibles repercussions en el judici dels dirigents independentistes (Jordi Juan). Una visió ponderada de l’estat de la justícia a Espanya pot llegir-se en una entrevista a l’ex-vicepresidenta del Tribunal Constitucional Adela Asua [6]
Sobre el moment polític espanyol i català, amb suggerents referències al context europeu i global, són interessants les mirades complementàries d’Ignacio Sánchez-Cuenca [7] i de José María Lassalle [8] que publica NacióDigital.
Temps mort en la política catalana (Francesc-Marc Álvaro), en la que cada dia són més manifestes les divergències estratègiques (Lola García) entre ERC (Jordi Mercader), el PDeCAT (Joan Tapia) i la galàxia de Puigdemont (Pere Vilanova, Cinto Amat, Raimon Obiols) , tot i que ningú no gosa encara assumir amb claredat el fracàs del procés (Sergi Picazo/Joan Vila [9], Santi Vila). Més atractives semblen reflexions sobre possibles acords transversals de futur (Jordi Muñoz), la proposta d’inflexió en la aplicació de la immersió lingüística plantejada pel conseller Josep Bargalló (Milagros Pérez Oliva) o el debat sobre el projecte cultural de Barcelona (Miquel Molina, Jordi Graupera).
En el camp més acadèmic i teòric, a destacar les notes d’Oriol Bartomeus sobre com han canviat les pautes del comportament electoral. Sobre el mateix tema, Elena Alfaro [10] posa l’accent en la polarització identitària dels votants nordamericans. També, per acabar, l’article de Guillermo Dorronsoro sobre la Quarta Revolució Industrial que publica El món de demà.
ARTICLES RECOMANATS
(1) Javier SOLANA, “La impotencia de la primera potencia mundial” a Project Syndicate (20-10-18)
(2) Jürgen HABERMAS, “‘New’ Perspectives for Europe” a Social Europe (22-10-18)
(3) Emma CERVIÑO, “Los dilemas del Gobierno para estos Presupuestos” a Agenda Pública (21-10-18)
(4) Eloísa del PINO, “Completemos la epopeya de nuestro Estado de Bienestar” a Letras Libres (1-10-18)
(5) Pablo SIMÓN, “La Constitución y nosotros” a Letras Libres (1-10-18)
(6) Conversa amb Adela ASUA al Foro Gogoa (22-10-18): “Me parece difícil calificar los sucesos en Cataluña como delito de rebelión”
(7) Entrevista a Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA a NacióDigital (20-10-18): «L’actuació del Suprem empeny Espanya cap a la situació de Polònia»
(8) Entrevista a José María LASSALLE a NacióDigital (23-10-18): «Vox és un partit feixista postmodern amb el qual no s’ha de tenir cap relació»
(9) Sergi PICAZO i Joan VILA I TRIADÚ, “12 falsedats i exageracions del Govern Puigdemont abans de la DUI del 27-O” a Crític (21-01-18)
(10) Elena ALFARO, “Cómo la política se convirtió en nuestra identidad” a Letras Libres (1-10-18)