Presentació
Els pronòstics sobre el resultat de les eleccions generals del 26-J coincideixen en predir un escenari polític semblant al de les anteriors eleccions, però amb una variació molt rellevant: el sorpasso de la coalició Unidos Podemos i associats al PSOE, tant en nombre de vots (que de fet ja s’havia produït fa sis mesos) i en nombre d’escons. Aquest pronòstic és confirmat per l’enquesta prelectoral del CIS, sobre la que recomanem el comentari de María Ramos i Pablo Simón.
La verificació d’aquesta hipòtesi situaria el PSOE davant d’un greu dilema postelectoral. Un dilema -segons els analistes d’Agenda Pública– entre “ser responsable y favorecer la estabilidad y la gobernación en la legislatura –más allá incluso de lo que acabe sucediendo en la investidura-, o tratar de ser responsivo a sus votantes y, así, disputarle a Podemos y sus confluencias la oposición a los recortes que se implementarán en el inicio de la próxima legislatura.”.
José María Ruiz Soroa planteja la conveniència d’eradicar un dels mals hàbits més arrelats en la pràctica política: la proliferació legislativa que actua com a succedani de l’acció de govern. “Estamos ante un pensamiento acusadamente mágico (en la mejor tradición leguleya hispana) que confunde el cambio de la realidad con el cambio de la norma que lo regula”.
El darrer article recomanat d’aquesta setmana és un text llarg de Roberto L.Blanco Valdés en el que reflexiona sobre un hipotètic final de la democràcia a partir del llibre de Peter Mair, “Gobernando el vacío”. Entre altres qüestions analitza les causes de la creixent desconnexió entre els partits polítics i la ciutadania, destacant-ne el procés de selecció inversa de les elits polítiques i la colonització partidista de les institucions polítiques i socials. I plan tejant un interrogant de futur: “¿Podrá pervivir la democracia representativa sin que los partidos actúen de mediadores entre el Estado y la sociedad civil?”