FOCUS PRESS 205

CORONAVIRUS

L’anunci de la possibilitat de tenir una vacuna efectiva d’aquí uns pocs mesos suposa un canvi de rasant en les expectatives d’una ciutadania fatigada per l’erosió de la recurrència del virus. Javier Sampedro i Antoni Trilla valoren aquest anunci, tot prevenint contra expectatives poc realistes. I Antonio Cabrales adverteix sobre les distorsions en l’opinió pública  que poden causar els moviments antivacunes:

Javier SAMPEDRO, “Alivio, no euforia” a El País (10-11-20)

Antoni TRILLA, “L’esperança, la ciència i la veritat” a La Vanguardia (10-11-20)

Antonio CABRALES, “¿Cansado de la pandemia?: no se preocupe, los antivacunas harán lo que puedan para prolongar su sufrimiento” a Nada es Gratis (12-11-20)

Perquè el cert és que les dades globals sobre l’evolució de la pandèmia (worldmeters) no conviden a l’optimisme, especialment al continent americà i a Europa, com explica l’enviat de l’OMS  per a la covid-19 a Europa, David Nabarro:

Entrevista a David NABARRO a El País (6-11-20): “Si estás perdiendo la batalla contra el virus debes confinar rápidamente

El detall de la situació a Catalunya i al conjunt d’Espanya fa suposar que es comença a superar el pic de la segona onada (Josep Corbella), enmig del debat sobre l’abast de les restriccions (Salvador Macip):

Josep CORBELLA, “La epidemia se está frenando en todas las comunidades” a La Vanguardia (9-11-20)

Salvador MACIP, “¿Han sido suficientes estas restricciones?” a El Periódico (9-11-20)

Per copsar la relació entre les desigualtats socials i l’impacte del virus, veure l’article d’Antonio Martínez Ron que comenta un estudi de Nature realitzat als Estats Units:

Antonio MARTÍNEZ RON, “Los datos de millones de móviles revelan el papel de la desigualdad en los contagios” a vozpópuli (10-11-20)

En relació  a la gestió política del coronavirus a Espanya, veure l’article d’Agustín Ruiz Robledo sobre els límits de l’estat d’alarma i el reportatge de José Marcos sobre la  cogovernança i els problemes de coordinació entre el Govern central i les comunitats autònomes. També, l‘estat de l’opinió pública segons una enquesta del CIS:

Agustín RUIZ ROBLEDO, “El estado de alarma: donde quiere el gobernante” a El País (6-11-20)

José MARCOS, “Cogobernanza, año I” a El País (8-11-20)

Enquesta del CIS sobre els efectes i conseqüències del coronavirus (octubre 2020)

Finalment, una reflexió d’Andrés Ortega sobre com les diferències culturals entre els països occidentals i els països asiàtics poden explicar l’evolució divergent de la pandèmia:

Andrés ORTEGA, “Confinamientos contra el hedonismo” a eldiario.es (6-11-20) [1]

ELECCIONS AMERICANES

Després dels primers comentaris d’urgència,  van arribant anàlisis més reposats sobre els resultats de les eleccions presidencials nordamericanes, d’entre els que destaquem el següents:

Kiko LLANERAS/Jorge GALINDO, “Las claves de la victoria de Biden” a El País (8-11-20)

Jorge GALINDO, “Por qué perdió Trump” a El País (9-11-20)

María RAMÍREZ, “Mitos, medias verdades y una gran mentira sobre la derrota de Trump y la victoria de Biden” a eldiario.es (7-11-20) [2]

Julio ARAMBERRI, “You’re fired” a Revista de Libros (11-11-20)

Gérard GRUNBERG, “Les deux Amériques” a Telos (6-11-20)

Sobre els errors de les enquestes pel que fa al marge de la predicció de la victòria de Biden sobre Trump, veure els apunts de Narciso Michavila i Kiko Llaneras:

Narciso MICHAVILA, “¿Han fallado las encuestas en los Estados Unidos?” a La Vanguardia (6-11-20)

Kiko LLANERAS, “Malos sondeos, buenas predicciones” a El País (9-11-20)

El període de transició es presenta tant o més turbulent del que es sospitava, amb la negativa de Trump de concedir la victòria a Biden, amb la intoxicació sobre el frau electoral i la il·legitimitat del president electe, amb un munt de litigis sobre els resultats electorals, amb les ordres de boicotejar les tasques de la transició …:

Kim LANE SCHEPPELE, “Por qué las elecciones presidenciales de Estador Unidos aún no han terminado” a Agenda Pública (8-11-20)

Anne APPLEBAUM, “Trump Win’t Accept Defeat. Ever” a The Atlantic (6-11-20) [3]

Nicholas KRISTOF, “Cuando un presidente sabotea su propio país” a El País (6-11-20)

Lluís BASSETS, “La estrategia de la pataleta” a El País (12-11-20)

Són proves evidents que Joe Biden no tindrà una presidència plàcida si el trumpisme es manté actiu i accentua la seva mobilització polaritzadora, de manera que una majoria electoral de centre-esquerra es veurà hostilitzada per unes institucions controlades pels republicans:

Argemino BARRO, “¿Qué van a hacer ahora los trumpistas?” a El Confidencial (9-11-20)

Roger SENSERRICH, “El desequilibrio” a Four Freedoms (10-11-20)

En aquest context, què pot esperar-se de la presidència Biden? D’entrada -i és molt- un canvi radical en la manera d’exercir la responsabilitat presidencial (Yascha Mounk).  No sembla, però,  plausible que es donin les condicions per impulsar un gran projecte reformador a l’alçada del New Deal de Franklin D.Roosevelt, però la  llarga experiència política de Biden el capacita per fer progressar la seva agendade reformes a l’estil del president Lyndon B.Johnson: (Anand Giriharadas). Veure també, els articles de Dani Rodrik i Andrés Ortega, i l’apunt sobre la seva política econòmica de Raymond Torres i Juan Moscoso del Prado:

Yascha MOUNK, “La victoria de la decencia” a El País (8-11-20) [4]

Anand GIRIHARADAS, “Biden can’t be FDR. He Could Still Be LBJ” a International Politics and Society (10-10-20) [5]

Dani RODRIK, “El alivio temporal demócrata por cuatro años” a Project Syndicate (9-11-20)

Andrés ORTEGA, “El presidente Biden y la sombra del trumpismo” al blog del Real Instituto Elcano (10-11-20)

Raymond TORRES/Juan MOSCOSO DEL PRADO, “‘Bidenomics’” a Agenda Pública (10-10-20)

Sobre com la presidència de Joe Biden pot influir en canviar la dinàmica de les relacions internacionals i en l’evolució de la globalització, hi ha l’expectativa raonable d’un retorn al multilateralisme (Alana Moceri) amb una mentalitat de compartir el lideratge mundial (Timothy Garton Ash), tot respectant les institucions internacionals (Joseph S.Nye), encara que hi ha tendències de fons econòmiques i comercials que probablement no es revertiran (Enrique Feás):

Alana MOCERI, “La victoria de Biden: ganadores y perdedores” a esglobal (7-11-20) [6]

Timothy Garton ASH, “El mundo y los Estados Unidos de Biden” a El País (8-11-20)

Joseph S.NYE, “EEUU: el orden internacional aún importa” a El País (12-11-20)

Enrique FEÁS, “Hay cosas que no empezaron con Trump” a vozpópuli (6-11-20)

EUROPA

Reacció d’alleujament  europeu al resultat de les presidencials nordamericanes, en oferir perspectives d’una reconducció de la guerra comercial i de recomposició de la malmesa relació transatlàntica. Unes expectatives que no poden fer oblidar la necessitat europea d’avançar en la seva autonomia estratègica:

Entrevista a Josep BORRELL a El País (12-11-20): “La UE durmió durante mucho tiempo bajo el paraguas protector de Estados Unidos

Nacho ALARCÓN, “Para la UE, son más importantes los días tras las elecciones que la victoria de Biden” a El Confidencial (12-11-20) [7]

D’altra banda, l’elecció de  Biden -d’origen irlandès- no és una bona notícia per a Boris Johnson i els seus plans de culminar un Brexit sense acords:

Xavier VIDAL-FOLCH, “Ahora le toca a Boris” a El País (9-11-20)

Entretant, la maquinària de la Unió Europea funciona a bon ritme. En són unes mostres l’èxit de la primera emissió d’eurobons, el desbloqueig de la negociació pressupostària al Parlament Europeu i l’acord sobre el règim de condicionalitat del Pressupost de la UE que vincula el Pressupost al respecte a l’Estat de dret:

Lluís PELLICER, “La UE, nuevo gigante de la deuda” a El País (7-11-10)

Mario KÖLLING, “Un paso más hacia la aprobación del presupuesto europeo 2021-2027” a Agenda Pública (11-11-20)

Elisa URÍA, “No hay fondos europeos sin Estado de derecho  a Agenda Pública (9-11-20) [8]

Però, també és cert que els intents d’aplicar un impost europeu a les grans tecnològiques no acaben de reeixir:

Bernardo de MIGUEL/Lluís PELLICER, “‘Tasa Google’: impotencia fiscal en la era digital” a El País (8-11-20)

Té interès l’estudi que publica el orden mundial sobre com s’han repartit els fons regionals europeus entre 1989 i 2020: Espanya ha rebut 146.504 M€ del total dels gairebé 900.000 M€ repartits. I dins d’Espanya, Andalusia s’ha beneficiat amb 33.365 M€:

¿Cómo se han repartido los fondos regionales de la Unión Europea?” a el orden mundial (5-11-20)

Sobre la reactivació del terrorisme gihadista a Europa, veure el reportatge d’Óscar Gutiérrez i Marc Bassets, i les consideracions sobre les relacions entre la República francesa i l’Islam de Rafael Jorba i Alain Bergounioux:

Rafael JORBA, “Yo no soy Charlie” a El Periódico (9-11-20)

Alain BERGOUNIOUX, “La crise islamiste de la République française” a Telos (11-11-20)

ESPANYA

En complir-se el primer any del govern de coalició l PSOE-UP, els sondeigs electorals constaten que no ha sofert una erosió remarcable (Carles Castro). Ara, la seva estabilitat futura passa per l’aprovació dels Pressupostos:

Javier CASQUEIRO, “Un año en busca de estabilidad” a El País (10-11-20)

Carles CASTRO, “Sánchez resiste el desgaste de la crisis un año después de las elecciones” a La Vanguardia (10-11-20)

Fernando GAREA, “Los Presupuestos, primer paso para la estabilidad mirando al 14-F” a El Confidencial (11-11-20)

Però el camí vers l’aprovació definitiva dels Pressupostos  no està exempt d’incidents de recorregut, com el provocat per l’anunci de Bildu de la seva predisposició favorable.  En aquestes negociacions pot acabar de decantar-se la majoria parlamentària sobre la que es recolzarà el Govern durant la  resta de legislatura:

Enric JULIANA, “On som?” a La Vanguardia (12-11-20)

Carlos E.CUÉ, “Iglesias arrincona a Ciudadanos sin vetarlo” a El País (12-11-20)

Fernando GAREA, “PSOE-Bildu: de la fría cortesía a la normalidad” a El Confidencial (12-11-20)

Un altre signe d’estabilitat: la pròrroga del conveni militar amb els Estats Units en plena transició presidencial nordamericana … En el context d’una estratègia exterior que vol fer compatible  la prioritat europea i la relació transatlàntica:

Miguel GONZÁLEZ, “España prorroga un año el convenio militar con EEUU ante la llegada de Biden a la Casa Blanca” a El País (11-11-20)

Enric JULIANA, “Estados Unidos-España, tres puntos en rojo: Rota, Venezuela y China” a La Vanguardia (8-11-20)

Claudi PÉREZ, “España apuesta por ampliar alianzas en Europa más allá de Berlín y París” a El País (9-11-20)

D’altra banda, persisteixen diversos factors d’inestabilitat  com el malestar social provocat per la crisi sanitària i econòmica, la polarització política que no amaina o les noves revelacions sobre les irregularitats fiscals del rei emèrit:

Carles CASTRO, “Las restricciones alientan la desconfianza y el malestar social” a La Vanguardia (8-11-20)

Ana MORENO, “No pagar impuestos, el delito que cerca por triplicado al rey emérito 100 días después de irse de España” a infoLibre (7-11-20)

Aquests dies ha contribuït a seguir alimentant la crispació política la polèmica transposició de la normativa europea per lluitar contra la desinformació, que ha causat inquietud en els partits polítics de l’oposició i en els mitjans de comunicació:

Enric JULIANA, “El front d’Hongria” a La Vanguardia (11-11-20)

Estefanía MOLINA, “Sánchez-Iglesias, el Gobierno no es el guardián de la ‘verdad’” a El Confidencial (8-11-20)

Germán M.TERUEL, “Censura, redes sociales y pluralismo” a Agenda Pública (9-11-20) [9]

Borja ADSUARA VARELA, “La ambigüedad del concepto de desinformación” a El País (12-11-20)

Mentre, la situació econòmica es deteriora pels efectes de les restriccions adoptades per aturar la progressió del virus, generant-se noves demandes d’ajudes per part dels sectors més afectats:

Raymond TORRES, “España en el mapa económico europeo” a “Negocios” de El País (8-11-20)

Manel PÉREZ, “El Gobierno estudia más estímulos y el Banco de España y Europa presionan” a La Vanguardia (8-11-20)

Sobre el contingut del projecte de Pressupostos, veure l’anàlisi de Juan Francisco Jimeno que destaca l’incertesa de l’escenari macroeconòmic i els interrogants que suscita la descentralització de la política fiscal:

Juan Francisco JIMENO, “Presupuestos históricos (e histéricos)” a Nada es Gratis (10-11-20) [10]

Pel que fa a les reformes de fons, el col·lectiu Treva i Pau assenyala la importància de la reforma educativa i proposa una aproximació pragmàtica a base de mesures parcials. I Ángel Munárriz posa l’émfasi en la necessitat de la reforma de l’Administració pública, a la vista l’experiència decebedora de les seves prestacions en l’actual situació d’emergència:

Col·lectiu Treva i Pau, “Reforma educativa: ya, aunque sea a trozos” a La Vanguardia (6-11-20)

Ángel MUNÁRRIZ, “El virus pone un examen del siglo XXI a un Estado anclado en el XX por la falta de reformas de la Administración pública” a infoLibre (9-11-20) [11]

CATALUNYA

La imatge de la façana del Palau de la Generalitat plena de taques vermelles provocades pel llançament de pintura per part d’uns manifestants impunes , simbolitza gràficament el deteriorament de les institucions autonòmiques: un president en funcions vergonyant, un govern dividit i enfrontat, errades i negligències continuades en la gestió, un intent partidista per beneficiar les cambres de comerç i, sobretot,  una sensació de no creure’s gens la institució que tenen la responsabilitat de governar:

Francesc-Marc ÁLVARO, “Un atac pujolista” a La Vanguardia (10-11-20)

Antoni PUIGVERD, “Pèrdua de sentit” a La Vanguardia (11-11-20)

Joan TAPIA, “La Catalunya del desgobierno” a El Periódico (12-11-20)

Editorial de La Vanguardia (11-11-20): “Guerra por las cámaras de comercio 

Editorial de La Vanguardia (12-11-20): “Fracasos de la Generalitat 

Mentre, s’està a l’espera de la configuració definitiva de l’oferta electoral, amb una candidatura de Junts per Catalunya que no encapçalarà Carles Puigdemont i amb  la resta de l’espai postconvergent per acabar de definir-se …

Josep MARTÍ BLANCH, “Miércoles de ceniza” a El Periódico (9-11-20)

Marcos LAMELAS, “Puigdemont renuncia a presentarse a las primarias desencantado con JxCAT” a El Confidencial (11-12-20)

… I amb un espai no independentista on es dóna per fet el desinflament electoral de Ciutadans:

Enric COMPANY, “La distensió desinfla Ciutadans” a El País (6-11-20)

Amb un terreny de joc desplaçat a la política espanyola en plena fase negociadora dels Pressupostos de l’Estat de 2020 … en la que s’hi barreja l’enèsima polèmica sobre el model lingüístic escolar a Catalunya:

Isabel GARCIA PAGAN, “Independentistes pendents de Madrid” a La Vanguardia (6-11-20)

Jordi MERCADER, “Enésima polémica sobre la inmersión lingüística” a Crónica Global (6-11-20)

Neus TOMÀS, “El problema de la educación en Catalunya no es la lengua” a eldiario.es (8-11-20)

I distrets per l’exposició de les misèries de l’entorn processista, desvetllades per una investigació judicial de pertinència  dubtosa:

Lola GARCÍA, “Patria, venganza, poder y escuchas telefónicas” a La Vanguardia (8-11-20)

Lluís BASSETS, “Rics, poderosos i clandestins” a El País (9-11-20)

Pere RUSIÑOL, “¿La Guardia Civil o la Stasi?” a eldiario.es (6-11-20)

Andreu FARRÀS, “Les clavegueres de l’Estat i les vergonyes de la Generalitat” al blog Paios (8-11-20) [12]

PENSAMENT

Els quatre textos seleccionats estan relacionats pel fil conductor de la preocupació per la polarització política: per entendre-la (Luis Miller), per mitigar-la (Danie Innerarity) i per trobar un nou equilibri que permeti la convivència en un marc democràtic (Joan Burdeus, Manuel Arias Maldonado):

Daniel INNERARITY, “Comprender lo que se desprecia” a La Vanguardia (6-11-20)

Luis MILLER, “Para entender la polarización” a Letras Libres (1-11-20)

Joan BURDEUS, “Com es fa una treva cultural?” a El món de demà #46 (9-11-20) [13]

Manuel ARIAS MALDONADO, “La mutación de la democracia liberal” (y IV) a Revista de Libros (11-11-20) [14]

LLIBRES

Manuel CHAVES NOGALES. Obra completa. Libros del Asteroide/Diputación de Sevila. Barcelona, 2020

Tras décadas en el olvido, Manuel Chaves Nogales es hoy considerado uno de los mejores periodistas y escritores españoles del siglo xx. Su búsqueda de la verdad por encima de cualquier ideología hizo de él una voz incómoda en una España dividida y en una Europa presa de los totalitarismos. Exiliado en Francia e Inglaterra desde poco después del estallido de la guerra civil, allí escribiría textos tan fundamentales como A sangre y fuego o La agonía de Francia, antes de su prematura muerte en 1944.

La presente Obra completa reúne por primera vez en una única edición con cinco volúmenes todos los escritos literarios y periodísticos firmados por Chaves de los que se tiene noticia hasta la fecha, ordenados cronológicamente, partiendo de sus inicios en los periódicos de Sevilla hasta sus últimas colaboraciones desde Londres para diferentes medios internacionales. Incluye sus nueve libros: La ciudadNarraciones maravillosas y biografías ejemplaresLa vuelta a Europa en aviónLa bolchevique enamoradaLo que ha quedado del Imperio de los zaresEl maestro Juan Martínez que estaba allíJuan Belmonte, matador de torosA sangre y fuego y La agonía de Francia, además de series tan conocidas como sus crónicas de la Alemania nazi o los relatos de la defensa de Madrid. Esta edición aporta también sesenta y ocho textos nunca antes publicados en volumen. Una obra fundamental para la reconstrucción de un período crucial de nuestra Historia, de la que Chaves fue inestimable testigo

Manuel JABOIS, “Chaves Nogales, el olvido era la fama” a “Babelia” de El País (7-11-10)

Isidre MOLAS. Quan tot ens semblava possible. Eumo. Vic, 2020

Isidre Molas, sòlid referent per a la militància d’esquerres, recorre a la memòria personal per evocar l’experiència que el va introduir en la vida adulta, la creació del Front Obrer de Catalunya (FOC). En aquest grup polític va descobrir el sentit de l’actuació pública i la responsabilitat d’escollir els camins pels quals creia que havia de transitar el país, sense cedir al rampell de les emocions. Des de l’ingrés com a estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona l’any 1957 ─on va començar la militància política─ l’autor repassa el seu compromís de vida amb el sentiment i la voluntat transformadora d’una època i d’un poble. És el relat d’una lluita obligadament clandestina per construir un futur potser imperfecte però millor que el present d’aleshores.

“… Durant aquells primers anys de joventut, en els primers contactes amb la política, en el pas per la presó, i en les amistats i coneixences que vaig establir amb tantes persones i amics en un moment de la història crucial per al futur del país, en què vam deixar les diferències a banda per treballar conjuntament per un futur millor, vaig aprendre que el futur és una aspiració, o un ideal, i que cadascú pot tenir els seus. El demà, en canvi, es concreta en l’espai i en el temps on hi ha les persones individuals, que són tal com són. I que han de tenir la llibertat de ser com vulguin; i que han de viure barrejades amb d’altres que són diferents. Per això el demà i el futur no són el mateix, el futur no coincideix amb el demà. El futur sempre és a l’horitzó. Els ideals són al cor i al cap; m’obliguen i em serveixen de guia per construir el meu camí i tractar de no equivocar-me. Per al polític, el que és impo tant és el demà; assegurar i garantir les llibertats, el respecte a les lleis i les reformes socials en un territori; és a dir, fer que millori, que sigui més justa la convivència entre les persones. La tortura, l’exclusió social o la dominació no haurien de formar part del demà, però només la creença en un futur perfecte ens permet d’aguantar avui i demà, que serà imperfecte, però que pot ser millor que avui. I en tot el camí cal tenir present tot el poble del teu poble, perquè no només podem viure junts amb els que són diferents, sinó que hi hem de viure. El futur perfecte és un ideal, una creença, una esperança, però no un projecte de govern. I els partidaris dels diversos futurs perfectes han de conviure, discutir-se i col·laborar, si cal, però en tot cas treballar junts per fer un futur imperfecte millor per al seu poble”.

Peter WATSON. Historia secreta de la bomba atómica. Crítica. Barcelona, 2020

Peter Watson, el gran historiador intelectual del siglo XX, nos muestra cómo surgió, y cómo fue desechada por los científicos, la idea de construir un arma nuclear y cómo un pequeño grupo de conspiradores, asentados en el poder, tomó por su cuenta, tal como lo revelan los documentos desclasificados en estos últimos años, la decisión de construir y emplear la bomba atómica, que nadie quería realmente y que no era necesaria, contra lo que se dice, para acabar la segunda guerra mundial. El libro de Watson, escrito con su habitual garra narrativa, no sólo desvela un pasado desconocido sino que ilumina un presente sujeto todavía a la amenaza nuclear.

Juan Carlos GALINDO, “La conspiración que llevó a Hiroshima” a El País (10-11-20)

Antoni BATISTA. ETA i nosaltres. Pòrtic. Barcelona, 2020

La història d’ETA passa per Catalunya, de la mateixa manera que hi passen els camins de la pau. Hi ha una història catalana d’ETA, una història ni basca ni espanyola, que només podia escriure Antoni Batista, el periodista que l’ha seguida tota i que ara la pot revelar del principi al final. De la fundació a la dissolució, de Madariaga a Otegi, del magnicidi de Carrero Blanco a la massacre d’Hipercor, de Batista i Roca a Carod-Rovira. Aquest és un llibre que desmenteix mites sobre la relació entre ETA i Terra Lliure i que il·lumina sobre l’activitat del comando Barcelona, la trama catalana dels GAL, les conseqüències de l’atemptat d’Hipercor, les converses per salvaguardar els Jocs Olímpics del 92, el paper d’Ernest Lluch, els gestos de Pasqual Maragall, etc. Antoni Batista tanca el cicle de llibres sobre l’organització armada basca amb el desè títol, el treball més personal i compromès.

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Andrés ORTEGA, “Confinamientos contra el hedonismo” a eldiario.es (6-11-20)

(2) María RAMÍREZ, “Mitos, medias verdades y una gran mentira sobre la derrota de Trump y la victoria de Biden” a eldiario.es (7-11-20)

(3) Anne APPLEBAUM, “Trump Win’t Accept Defeat. Ever” a The Atlantic (6-11-20)

(4) Yascha MOUNK, “La victoria de la decencia” a El País (8-11-20)

(5) Anand GIRIHARADAS, “Biden can’t be FDR. He Could Still Be LBJ” a International Politics and Society (10-10-20)

(6) Alana MOCERI, “La victoria de Biden: ganadores y perdedores” a esglobal (7-11-20)

(7) Nacho ALARCÓN, “Para la UE, son más importantes los días tras las elecciones que la victoria de Biden” a El Confidencial (12-11-20)

(8) Elisa URÍA, “No hay fondos europeos sin Estado de derecho  a Agenda Pública (9-11-20)

(9) Germán M.TERUEL, “Censura, redes sociales y pluralismo” a Agenda Pública (9-11-20)

(10) Juan Francisco JIMENO, “Presupuestos históricos (e histéricos)” a Nada es Gratis (10-11-20)

(11) Ángel MUNÁRRIZ, “El virus pone un examen del siglo XXI a un Estado anclado en el XX por la falta de reformas de la Administración pública” a infoLibre (9-11-20)

(12) Andreu FARRÀS, “Les clavegueres de l’Estat i les vergonyes de la Generalitat” al blog Paios (8-11-20)

(13) Joan BURDEUS, “Com es fa una treva cultural?” a El món de demà #46 (9-11-20)

(14) Manuel ARIAS MALDONADO, “La mutación de la democracia liberal” (y IV) a Revista de Libros (11-11-20)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.