FOCUS PRESS 204

LES ELECCIONS PRESIDENCIALS NORD-AMERICANES

Aquesta setmana el Focus Press està dedicat gairebé en exclusiva a les eleccions presidencials nord-americanes. A l’hora de tancar aquesta edició encara no hi ha un resultat concluent que permeti afirmar qui ha estat el guanyador de les eleccions, tot i que Joe Biden sembla tenir a tocar la victòria electoral: en el moment de tancar el Focus (6-11-20 a les 8:30 hores) , el resultat és:  Biden 253  vs Trump 214, amb avantatge de Biden a Arizona i Nevada i una tendència a sobrepassar Trump a Pensilvania i Georgia , que de confirmar-se li donarien la presidència. Per seguir l’evolució de l’escrutini al minut, veure per exemple  la cobertura de  The New York Times o la de FiveThirtyEight.

Els anàlisis d’urgència sobre aquestes eleccions coincideixen en ressaltar que s’ha produït el pitjor escenari previst, que augura unes setmanes de fort desgast institucional si Trump es finalment derrotat que tensionaran encara més una societat nord-americana intensament polaritzada políticament:

Argemino BARRO, “Se confirma el peor escenario: un resultado muy ajustado que se puede demorar días” a El Confidencial (4-11-20)

Roger SENSERRICH, “A la pròrroga i de penal amb VAR a l’últim minut” a política&prosa (4-11-20 a la 01:00 Esta USA)

Oriol BARTOMEUS, “Apunts en calent de les eleccions als Estats Units” a política&prosa (4-11-20 a les 11:00 h)

Un altre aspecte a destacar és la resistència electoral de Trump, que fa pensar en que encara que no acabi guanyant les eleccions el fenomen trumpista no serà un episodi passatger:

Antoni GUTIÉRREZ-RUBÍ, “Trump no es un accidente” a El País (4-11-20)

Xavier PEYTIBÍ, “Les set victòries de Trump (guanyi o perdi les eleccions)” a política&prosa (4-11-20 a les 14:35) [1]

Gabriel COLOMÉ, “La Paradoxa Vermella” a política&prosa (4-11-20)

Una resistència electoral que diu molt de la capacitat de Trump d’interpretar una part de la societat americana, que creu que defensa els valors de la “gent normal”, com diu Arthur C.Brooks:

Ernesto CALVO, “‘Dig in your heels’” a Agenda Pública (4-11-20)

Nicolás SESMA, “Wisconsin y la madre de Chris” a The Objective (5-11-20) [2]

Està per veure fins on arribarà la voluntat d’impugnació del resultat electoral per part de Trump i si els contrapesos institucionals seran suficients per impedir una deriva de deslegitimació del sistema:

Lluís BASSETS, “Pelear por el voto” a El País (4-11-20)

Ramón LOBO, “Trump elige la opción incendiaria” a infoLibre (4-11-20)

Jorge GALINDO, “La línea roja” a El País (5-11-20)

Com també és inquietant pensar fins a a quin punt la creació de realitats paral·leles que alimenten la polarització no acaba per afectar la concepció i la pràctica de la política democràtica:

Máriam MARTÍNEZ-BASCUÑÁN, “¿Una realidad paralela?” a El País (4-11-20)

Sobre l’anàlisi del comportament electoral a partir de les dades de les enquestes, veure el comentari de Gemma Saura sobre les motivacions del vot i el perfil dels electors seguint el sondeig d’Edison Research per al New York Times:

Gemma SAURA, “Los demócratas tienen un problema con los hispanos y los negros” a La Vanguardia (5-11-20) [3]

Pel que fa al comportament específic del vot llatí es destaca la seva varietat en funció de la seva procedència i de les causes de la seva emigració als Estats Units: Florida i Arizona, serien dos exemples d’aquest comportament electoral divergent:

Jorge GALINDO, “Las dos caras del voto latino” a El País (4-11-20)

La multiplicitat de reglamentacions, la demora en el recompte electoral i la litigiositat que es preveu, posen en qüestió de nou un  sistema electoral considerat anacrònic:

Cesáreo RODRÍGUEZ AGUILERA DE PRAT, “Un sistema electoral anacrónico” a Agenda Pública (2-11-20)

Alexander STILLE, “El perdedor es el sistema electoral de EEUU” a El País (5-11-20)

Abans de les eleccions els analistes del CIDOB han considerat les implicacions  d’un possible canvi presidencial en la vida política nord-americana, en les seves polítiques públiques i, especialment, en la geopolítica global:

Trump vs Biden: Canvi de líder per a un país en canvi?” a “Notes internacionals #226 (10/2020) del CIDOB

En relació a les ferides internes provocades pel trumpisme a la societat americana, amb el risc d’anomia que comporta, veure els articles d’Adam Tooze i de Timothy Snyder:

Adam TOOZE, “La economía política de Trump” a El País (3-11-20)

Timothy SNYDER, “La política del dolor” a El País (3-11-20) [4]

Sobre l’impacte geopolític de les eleccions nord-americanes i el llegat global de Trump, veure també les aportacions de Javier Solana i de Mary Kaldor:

Javier SOLANA, “Legado Trump: una amenaza global ” a El País Semanal (1-11-20) [5]

Mary KALDOR, “Las elecciones en EEUU y la gobernanza mundial” a El País (31-10-20)

Sobre les lliçons que pot extreure Europa de les eleccions americanes, Ramón González Férriz remarca que, tot i les diferències de tipus de societat, de sistema electoral  i de cultura política, les tècniques de manipulació de l’opinió pública s’estan exportant cada cop amb més èxit:

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Las lecciones que Europa puede sacar de las elecciones de Estados Unidos” a El Confidencial (5-11-20) [6]

… I Espanya no és immune a la penetració de la forma de fer política del trumpisme, com assenyala Enric Juliana, … i de la que Vox pretendria ser-ne l’alumne més aplicat:

Enric JULIANA, “El espectáculo norteamericano hará aumentar la tensión en España” a La Vanguardia (5-11-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “Vox y Trump (el miedo)” a El Confidencial (3-11-20)

CORONAVIRUS

La dimensió adquirida per  la segona onada de la covid-19 a Europa i, més concretament a Espanya, altera la percepció de l’evolució del virus com un fenomen de durada limitada. Antonio Martínez Ron explica la hipòtesis d’una pandèmia “permanent” que es manifestarà en onades successives, però  cada cop amb menor intensitat:

Antonio MARTÍNEZ RON, “¿Hacia una pandemia ‘permanente’?” a vozpópuli (29-10-20) [7]

El contrast entre l’evolució de la pandèmia a Europa i Amèrica i la Xina i altres països asiàtics, posa en qüestió els models de gestió de l’emergència sanitària. Ramon Pacheco interpreta que la divisió o la cohesió polítiques en són una variable significativa:

Ramón PACHECO, “El Estado explica el éxito asiático” a El País (2-11-20)

EUROPA

Una llarga conversa de Joseph H.H. Weiler amb Josep Borrell, publicada per Agenda Pública,  permet fer un repàs ordenat als problemes que ha d’afrontar la política exterior europea i constatar la necessitat que la Unió Europea aprengui a parlar amb un llenguatge de poder, especialment a la vista de l’evolució dels Estats Units i la Xina, sense oblidar la de Rússia o Turquia. Sobre la guerra econòmica dels Estats Units i la Xina contra Europa, veure l’article de Jonathan Hackenbroich; i sobre el cas turc, veure l’anàlisi de Gilles Andreani:

Conversa de Joseph WEILER amb Josep BORRELL a Agenda Pública (31-10-20): «Europa debe aprender rápidamente a hablar el lenguaje del poder» [8]

Jonathan HACKENBROICH, “Guerra económica de los EE.UU. y China contra Europa” a La Vanguardia (31-10-20)

Gilles ANDREANI, “Turquie: de la «puissance centrale» au fauteur de trouble” a Telos (2-11-20)

El rebrot del terrorisme gihadista a Europa, especialment a França però també a Àustria, protagonitzat per terroristes individuals,torna a posar sobre la taula la seva  dimensió social, cultural i religiosa:

Entrevista a Gilles KEPEL a El País (1-11-20): “El asesinato de Paty, profesor y símbolo de la República, es una declaración de guerra

Fernando REINARES, “El yihadismo, desafío social” a El País (4-11-20) [9]

Javier Ramón SOLANS, “La asimetría de la libertad religiosa” a CTXT (30-10-20)

ESPANYA

En el primer pla de la vida política espanyola es situa la gestió de la nova emergència provocada per la segona onada de la covid-19, amb la decisió de declarar un nou estat d’alarma de llarga durada però administrat per les autonomies (Lola García, José Antobio Zarzalejos).  De moment, aquesta solució genera confusió en la ciutadania, al temps que comencen a aparèixer brots de protesta (Enric Juliana) com els que s’estan produint a altres països europeus. També s’avivat la polêmica sobre la constitucionalitat de la mesura i la suposada voluntat del Govern d’eludir el control parlamentari (Estefanía Molina, Roger Senserrich):

Lola GARCÍA, “Federalismo exprés o olla de grillos” a La Vanguardia (1-11-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “El Gobierno y dos falsedades” a El Confidencial (5-11-20)

Enric JULIANA, “Gamonal” a La Vanguardia (1-11-20) [10]

Estefanía MOLINA, “Pedro Sánchez y el portazo a la aristocracia del Congreso” a El Confidencial (31-10-20)

Roger SENSERRICH, “Alarma injustificada” a vozpópuli (1-11-20)

També segueix sent objecte d’escrutini el gir moderat del Partit Popular anunciat per Pablo Casado … I  les formes peculiars de Podemos de resoldre els seus problemes interns són analitzades extensament per Pedro Vallín arran del trencament amn Adelante Andalucía:

Josep RAMONEDA, “La conversión de Casado” a El País (5-11-20)

Ferran CABALLERO, “PPPero …” a The Objective (5-11-20)

Pedro VALLÍN, “Podemos y el síndrome Wozniak” a La Vanguardia (3-11-20)

Mentre, la negociació dels Pressupostos de 2020 entra en la seva recta final, sense que estigui clara quina serà la composició de la majoria parlamentària possibles (Carlos E.Cué). Uns Pressupostos que probablement ja no es corresponen amb la pressumible evolució més negativa de l’economia provocada per la segona onada de l’epidèmia (Manel Pérez). Veure també, les opinions de Raymond Torres i José Moisés Martín sobre el potencial de la proposta pressupostària del Govern:

Carlos E.CUÉ, “Presupuestos: todos quieren jugar” a El País (2-11-20)

Manel PÉREZ, “El coste económico de la segunda pandemia” a La Vanguardia (1-11-20)

Raymond TORRES, “Presupuestos sin margen de error” a “Negocios” de El País (1-11-20)

José Moisés MARTÍN, “Unos Presupuestos Generales tímidos” a Agenda Pública (29-10-20) [11]

Pel que fa a les reformes econòmiques i socials, Emilio Ontiveros insisteix en la necessitat d’un clima polític d’entesa com l’assolit en el cas de la reforma de les pensions en el marc del Pacte de Toledo. Maria Jesús Fernández posa l’accent en l‘educació com a matriu de l’estratèfia reformadora. I Carles Ramió planteja la necessitat d ela reforma de les administracions públiques a la llum d’un balanç de quatre dècades de gestió pública democràtica:

Emilio ONTIVEROS, “Una cohesión política necesaria” a “Negocios” de El País (1-11-20)

María Jesús FERNÁNDEZ, “Las reformas estructurales y la Next Generation EU” a El País (4-11-20)

Carles RAMIÓ, “Balance de cuatro décadas de gestión pública democrática” al blog espublico (30-10-20)

CATALUNYA

De la situació política catalana, només un apunt sobre les dos aspectes l’anomenada operació Vóljov: d’una banda, la peculiar instrucció del jutge Aguirre seguint el guió fantasiós de tinent coronel Baena de la Guàrdia Civil; de l’altra, l’ombra de corrupció que afecta a ERC i, especialment, el retrat  de l’entorn dels dirigents processistes:

Xavier VIDAL-FOLCH, “El incompetente y los conspiradores” a El País (31-10-20)

Guillem MARTÍNEZ, “Peix fregit” a CTXT (29-10-20)

Paola LO CASCIO, “D’estats majors i de democràcia” a El País (4-11-20) [12]

Té gran interès l’entrevista a l’advocada Olga Tubau que ha publicat eldiario.es, que aporta claredat i precisió sobre les diverses causes judicials del procés:

Entrevista a Olga TUBAU a eldiario.es (30-10-20): “Decir que con las mismas pruebas se ha condenado a los exconsellers y absuelto a Trapero no es cierto” [13]

PENSAMENT

Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt de Cómo mueren las democracias,  mostra la seva preocupació per la tendència dels partits polítics a esdevenir antidemocràtics:

Entrevista a Steven LEVITSKY a Letras Libres (1-11-20): “Hacia un retroceso democrático global” [14]

LLIBRES

Jordi AMAT. El fill del xofer. Edicions 62 (Tusquets en castellà). Barcelona, 2020

Ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà: un relat magistral sobre les clavegueres del poder a Catalunya.

Arran de la figura fosca i perversa d’Alfons Quintà (Figueres 1943-Barcelona 2016) —periodista, advocat, oficial de la Marina Mercant i jutge, que el 19 de desembre de 2016 va assassinar la seva dona i després es va suïcidar amb una escopeta de caça—, Jordi Amat, un dels observadors més lúcids i transversals del moment , fa una reflexió sobre el poder en forma de
narració. Darrere d’una carrera periodística fulgurant (que transcorre per la direcció de TV3 o les tertúlies d’Intereconomía) s’oculta una trajectòria fosca plena de xantatges, persecucions sexuals, abusos d’autoritat i tripijocs diversos, que mostra com funcionen les clavegueres del poder a Catalunya: un relat magistral de periodisme testimonial.

Jordi AMAT, “ Ensenyar les vergonyes” a política&prosa 25 (novembre 2020)

Ressenya de Jaume CLARET, “Ets tu, l’Alfons!” a política&prosa (2-11-20)

Timothy SNYDER. La nostra malaltia. Lliçons de llibertat en un diari d’hospital. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2020

Un virus no és humà, però com s’hi reacciona és una manera de mesurar la humanitat. Els Estats Units no n’han sortit ben parats. Centenars de milers dels seus ciutadans han mort sense necessitat. Se suposa que els Estats Units és el país de la llibertat, però la malaltia i la por ens fan menys lliures. La llibertat és impossible quan estem massa malalts per pensar en la felicitat i massa febles per perseguir-la. Per això, si un govern ens priva de la salut, també ens està traient llibertat. El 29 de desembre de 2019, l’historiador Timothy Snyder es va posar greument malalt. Mentre s’aferrava a la vida va reflexionar sobre la fragilitat de la salut, que als Estats Units no es reconeix com un dret humà, però sense la qual els drets i les llibertats no tenen sentit. I això va ser poc abans de la pandèmia. Des de llavors hem vist com els hospitals, infradotats de personal i d’equipament, es col·lapsaven sota les onades de pacients amb coronavirus. El govern federal va empitjorar la situació amb una barreja d’ignorància deliberada, desinformació i especulació. Les lliçons que Snyder ofereix en aquest llibre, basades en les reflexions i experiències que va anotar en el seu diari d’hospital, s’adrecen a tots nosaltres, siguem on siguem. Només si reconeixem l’assistència sanitària com un dret humà, realcem l’autoritat dels metges i de la veritat, atorguem al coneixement la importancia que es mereix i planifiquem el futur dels nostres fills, podrem ser veritablement lliures. La llibertat pertany a cada individu. Però per ser lliures necessitem estar sans, i per estar sans ens necessitem els uns als altres.

Entrevista a Timothy Snyder a El País (31-10-20): “Existe el riesgo de que Trump pierda y trate de seguir en el poder

Charles DICKENS. Pickwick. (Documents pòstums del club d’aquest nom). Univers. Barcelona, 2020 (Traducció de Josep Carner i versió original anglesa)

Una edició limitada i de luxe d’un dels grans clàssics de tots els temps, per commemorar el 150 aniversari de la mort de Charles Dickens, amb l’extraordinària traducció de Josep Carner.

Molt poques primeres novel·les han tingut la repercussió de Pickwick, publicada amb el títol Els papers pòstums del club de Pickwick, una obra mestra del gènere còmic, que va catapultar el seu autor, Charles Dickens, un jove de vint-i-quatre anys, a la fama més absoluta. Els lectors de l’època es van enamorar de les aventures protagonitzades per aquest grup d’amics tan estrafolari i amb un gust per la vida tan particular. El poeta Snodgrass, l’esportista Winkle i, sobretot, el que ha passat a la història com una mena de Quixot anglès, el senyor Pickwick, i el seu etern escuder, en Sam Weller. De la ploma de Dickens van sortir les múltiples aventures d’aquests bon vivants, que protagonitzaran les situacions més inversemblants i paròdiques.

«Josep Carner va traduir el Pickwick tot dictant-lo en veu alta, mentre feia voltes pel despatx, i el va vessar amb una llengua genuïna, lluminosa i acabada d’estrenar.» Adrià Pujol Cruells, El País.Adrià PUJOL CRUELLS, “La vida pickwickiana” al “Quadern” de El País (5-11-20)

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Xavier PEYTIBÍ, “Les set victòries de Trump (guanyi o perdi les eleccions)” a política&prosa (4-11-20 a les 14:35)

(2) Nicolás SESMA, “Wisconsin y la madre de Chris” a The Objective (5-11-20) 

(3) Gemma SAURA, “Los demócratas tienen un problema con los hispanos y los negros” a La Vanguardia (5-11-20) 

(4) Timothy SNYDER, “La política del dolor” a El País (3-11-20)

(5) Javier SOLANA, “Legado Trump: una amenaza global ” a El País Semanal (1-11-20) 

(6) Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Las lecciones que Europa puede sacar de las elecciones de Estados Unidos” a El Confidencial (5-11-20)

(7) Antonio MARTÍNEZ RON, “¿Hacia una pandemia ‘permanente’?” a vozpópuli (29-10-20)

(8) Conversa de Joseph WEILER amb Josep BORRELL a Agenda Pública (31-10-20): «Europa debe aprender rápidamente a hablar el lenguaje del poder» 

(9) Fernando REINARES, “El yihadismo, desafío social” a El País (4-11-20) 

(10) Enric JULIANA, “Gamonal” a La Vanguardia (1-11-20) 

(11) José Moisés MARTÍN, “Unos Presupuestos Generales tímidos” a Agenda Pública (29-10-20) 

(12) Paola LO CASCIO, “D’estats majors i de democràcia” a El País (4-11-20)

(13) Entrevista a Olga TUBAU a eldiario.es (30-10-20): “Decir que con las mismas pruebas se ha condenado a los exconsellers y absuelto a Trapero no es cierto” 

(14) Entrevista a Steven LEVITSKY a Letras Libres (1-11-20): “Hacia un retroceso democrático global

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.