FOCUS PRESS 200

CORONAVIRUS

Diversos estudis confirmen la importància dels aerosols en la transmissió del virus, incidint en les mesures de prevenció que fins ara han estat més orientades a la protecció contra les gotícules: (Javier Sampedro):

Javier SAMPEDRO, “Guardaos de los aerosoles” a El País (6-10-20)

L’extensió i la intensitat de la segona onada del virus  a Espanya ja era previsible amb les dades del mes d’agost quan es van encendre els senyals d’alarma dels principals indicadors, superant-se els 60 casos per 100.000 habitants (Pablo Linde):

Pablo LINDE, “El semáforo de Sanidad ya tiene a toda España en rojo” a El País (3-10-20)

Per això la polèmica sobre les mesures de prevenció a adoptar a la Comunitat de Madrid -que com a mínim multiplica per deu aquella xifra (Kiko Llaneras)- resulta incomprensible si no és per la decisió política de fer-ne un arma d’oposició (Carlos E.Cué) més enllà del que aconsellaria  el sentit comú (Pedro J.Ramírez),  convertint-se en un exemple del que s’ha definit com a necropolítica: “l’ús del poder social i polític per dictar com algunes persones poden viure i com altres han de morir” (Javier Segura del Pozo):

Kiko LLANERAS, “¿Qué dicen realmente los datos sobre Madrid? Lo bueno y lo malo” a El País (8-10-20)

Carlos E.CUÉ/Manuel VIEJO/Natalia JUNQUERA, “Reconstrucción del pulso político que terminó con el cierre de Madrid” a El País (4-10-20)

Pedro J.RAMÍREZ, “Aladina y la lámpara maravillosa” a El Español (4-10-20)

Javier SEGURA DEL POZO, “Necropolítica” a Conversación sobre la historia (2-10-20) [1]

La sensació de desconcert entre la població de Madrid es veu accentuada per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de no validar algunes de les mesures adoptades pel Govern central, tot recriminant la renúncia governamental a impulsar una legislació substitutiva de l’estat d’alarma (Fernando Garea):

Fernando GAREA, “El TSJM pone en evidencia la decisión del Gobierno de renunciar a cambiar la ley” a El Confidencial (8-10-20)

També és interessant la reflexió de Germán Cano sobre el negacionisme -en aquest cas de la pandèmia i de les vacunes- i les actituds més convenients per combatre’l: “la única forma de combatir el negacionismo es sostener una forma de vida que no conduzca a los individuos al cinismo de la sospecha”

Germán CANO, “Pensamiento lateral” a El País (6-10-20)

PANORAMA GLOBAL

Com la pandèmia afectarà la geopolítica és la pregunta que tracta de respondre Joseph S.Nye Jr. suggerint cinc escenaris possibles: el final de l’ordre liberal globalitzat; un desafiament autoritari a l’estil dels anys 30 dels egle XX; un ordre mundial dominat per la Xina; una agenda internacional verda; o més del mateix:

Joseph S.NYE Jr., “La geopolítica de la post-pandemia” a Project Syndicate (6-10-20) [2]

ELECCIONS PRESIDENCIALS AMERICANES

Les enquestes generals segueixen confirmant un avantatge sòlid de BIden sobre Trump (Kiko Llaneras), a la vegada que en els Estats decisius la balança es va inclinant cap a Biden (FiveThirtyEight, Real Clear Politics). Per entendre els canvis socials i demogràfics que anticipen l’evolució política futura dels Estats Units és útil l’anàlisi de Kike Andrés Pretel i Carlos Barragán sobre el comportament electoral a l’estat de Texas. I sobre com es generen  les majories electorals als Estats Units, veure l’article de Ramón González Férriz publicat a política&prosa:

Kiko LLANERAS/Luis SEVILLANO/Ignacio POVEDANO, “Biden o Trump: ¿quién va ganando las elecciones en Estados Unidos según las encuestas?” a El País (8-10-20)

Kike Andrés PRETEL/Carlos BARRAGÁN, “Estos son los mapas de Texas que descifran el futuro político de Estados Unidos” a El Confidencial (8-10-20)

 Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Així es creen les majories democràtiques” a política&prosa nº 24 (octubre 2020)

Però aquesta campanya electoral no para de tenir girs inesperats del guió, (Lluís Bassets) com el d’un Donald Trump infectat pel virus, hospitalitzat i retornat a la Casa Blanca com si fos un ressuscitat. Que la pandèmia torni a estar en el centre del debat  perjudica objectivament l’estratègia de Trump, però -en una enèsima contorsió-  intenta presentar-se com un heroi vencedor del virus (Anne Applebaum, Argemino Barro), amb efectes incerts sobre la intenció de vot (Jorge Dezcallar):

Lluís BASSETS, “Apoteosis de la incertidumbre” a El País (4-10-20)

Anne APPLEBAUM, “Il Donald” a The Atlantic (6-10-20)

Argemino BARRO, “Trump, el héroe del covid: por qué su contagio es consecuente con el relato” a El Confidencial (6-10-20)

Jorge DEZCALLAR, “Las incógnitas de una campaña electoral con el presidente contagiado” a El Confidencial (7-10-20)

Mentre la campanya electoral ha viscut un dels seus moments més esperats: el debat dels vicepresidents,  en el que Pence i Harris han evitat l’espectacle penós del primer debat presidencial (Antoni Gutiérrez-Rubí)  i que segons una enquesta de la CNN  hauria  guanyat Kamala Harris ( 59/38):

Antoni GUTIÉRREZ-RUBÍ, “La sobriedad de Pence, un activo para Trump” a El País (8-10-20)

Com és habitual els mitjans de comunicació nordamericans fan públic el seu suport a un o altre candidat (endorsement), hem seleccionat -sense amagar la nostra parcialitat- els editorials de dos dels grans mitjans liberals –The New Yorker i The New York Times– que recomanen el vot per Joe Biden:

Editorial de The New Yorker (5-10-20): “For a Biden Presidency” [3]

Editorial de The New York Times (6-10-20): “Elect Joe Biden, America

També són força expressius de l’estat d’ànim dels sectors progressistes nordamericans davant d’aquestes eleccions un assaig de l’escriptor Richard Ford i una entrevista a David Remnick (director del New Yorker), amb la percepció que l’ordre constitucional dels Estats Units està seriosament amenaçat (Elizabet Drew):

Richard FORD, “Indignación, frustración y miedo” a El País Semanal (4-10-20) [4]

Entrevista a David REMNICK a El País (5-10-20): “Estados Unidos ha sido una democracia imperfecta desde que se fundó

Elizabet DREW, “The Next Civil War?” a Project Syndicate (2-10-20)

Sobre l’importància del factor econòmic i del factor internacional en les eleccions americanes, veure els articles de Pablo Guimón i de Jesús A.Núñez Villaverde, respectivament:

Pablo GUIMÓN, “Trump se la juega con la economía” a “Negocios” de El País (4-10-20)

Jesús A.NÚÑEZ VILLAVERDE, “Trump como síntoma del desnorte global” al blog del Real Instituto Elcano (5-10-20)

EUROPA

Als 50 anys de l’informe que va significar el primer pas cap a la Unió Econòmica i Monetària d’Europa, Joaquín Almunia i Ramon Marimon en valoren la seva importància i n’assenyalen les lliçons que es desprenen de cara a un nou salt endavant de la Unió Europea:

Joaquín ALMUNIA/Ramon MARIMON, “El diseño de la Unión Económica y Monetaria” a El País (8-10-20)

L’estabilitat que garanteix avui la Unió Europea pot veure’s amenaçada per dues derives preocupants. D’una banda les sistemàtiques vulneracions de l’Estat de dret a Polònia i Hongria (Didier Reynders) i la tendència a replegaments nacional-proteccionistes (Ramón González-Férriz):

Entrevista a Didier REYNDERS (comissari de Justícia de la UE) a El País (8-10-20): “Las vulneraciones del Estado de derecho en Polonia y Hungría son un problema sistémico

Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Después de años de desdén, ¿y si Francia es el futuro?” a El Confidencial (8-10-20)

ESPANYA

La política espanyola transcorre en dos plans paral·lels cada cop més incomunicats i contradictoris: d’una banda tenim l’acció encaminada a fer front als grans problemes com la segona onada de la pandèmia o l’activació la  del pla de recuperació i reconstrucció; de l’altra, el joc tàctic entre els partits i la seva traslació a l’àmbit judicial  … No és gens estrany que davant d’aquesta dualitat es manifestin opinions pessimistes sobre el nostre futur (Fernando Vallespín)  i que es demanin si és possible una altra manera de fer política (Ignacio Urquizu):

Fernando VALLESPÍN, “El enigma español” a El País (4-10-20)

Ignacio URQUIZU, “¿Es posible otra forma de hacer política?” a El País (7-10-20) [5]

El joc polític sempre està pendent d’unes enquestes (com la de GAD3) que a dia d’avui pronostiquen moviments a l’interior del bloc de les dretes (creixement de Vox i de Ciudadanos a costa del PP), manteniment del bloc d’esquerres (amb UP a la baixa) i del poder de negociació dels diversos grups nacionalistes:

Enquesta de GAD3 per a ABC (5-10-20)

A les portes de la moció de censura presentada per Vox (Esteban Hernández), és evident del paper distorsionador exercit pel partit d’Abascal, vist per alguns com l’assegurança de vida del Govern de coalició (José Antonio Zarzalejos) i per altres com el factor que condiciona negativament l’orientació política del Partit Popular (Carlos Sánchez, Guillem Martínez), empés a una radicalització que topa amb el corrent central de l’opinió pública:

Esteban HERNÁNDEZ, “La pelea entre PP y Vox (y, de fondo, el giro lepenista de Abascal)” a El Confidencial (5-10-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “Sánchez-Abascal, la coalición negativa” a El Periódico (3-10-20)

Carlos SÁNCHEZ, “El pecado original del PP que pasa factura a Pablo Casado” a El Confidencial (4-10-20)

Guillem MARTÍNEZ, “La vía política y sanitaria inexplorada” a CTXT (3-10-20)

En aquesta situació, la dreta considera que  les actuacions judicials han esdevingut la única carta que li queda per fer trontollar el Govern. Ho recorda Enric Juliana en assenyalar que a la Sala Segona del Suprem s’acumulen temes de profunda càrrega política com la possible investigació al vicepresident segon, l’informe sobre  l’indult dels presos independentistes o el seu tercer grau, les querelles per la pandèmia:

Enric JULIANA, “Torna Arturo Pomar” a La Vanguardia (8-10-20)

Així, el  Poder Judicial,  convertit en un actor politic més,  està en el punt de mira del Govern que sospesa la possible reforma del sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial sense l’acord del PP, eventualitat analitzada críticament per Agustín Ruiz Robledo i Nuria Magaldi:

Agustín RUIZ ROBLEDO, “Volvamos a Montesquieu” a El País (3-10-20)

Nuria MAGALDI, “La politización del CGPJ y el caso de Polonia: aviso a navegantes” a Agenda Pública (5-10-20) [6]

A tot plegat s’ha d’afegir l’intent insensat d’apropiació de la Monarquia per part de la dreta (Fernando Garea, José Antonio Zarzalejos) …  Mentre segueix projectant-se  l’ombra dels negocis de l’emèrit (Jaume V.Aroca/Santi Tarín/Ignacio Orovio):

Fernando GAREA, “El riesgo de un monarca de la derecha, de los mayores y de una parte de España” a El Confidencial (4-10-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “Sánchez y el Rey, una rectificación inteligente” a El Confidencial (6-10-20)

Jaume V.AROCA/Santi TARÍN/Ignacio OROVIO, “La embajadora de Juan Carlos” a La Vanguardia (4-10-20)

I, per acabar de completar el panorama, noves batalletes culturals entorn de la memòria històrica, amb la iniciativa de les dretes madrilenyes de suprimir el recor de Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto dels carrers de la capital:

José ÁLVAREZ JUNCO i desenes d’historiadors, “Sobre Largo Caballero, Prieto y Vox: un informe técnico” a Conversaciones sobre Historia (6-10-20)

És en  aquest context enverinat que s’han de tractar de resoldre les qüestions d’Estat com la distensió política a Catalunya, de la que els possibles indults són vistos com un gest imprescindible (Santi Vila), però que topa amb una opinió majoritàriament adversa en el conjunt d’Espanya (Carles Castro):

Santi VILA, “Indults, ara!” a La Vanguardia (7-10-20)

Carles CASTRO, “El precio del indulto” a La Vanguardia (4-10-20) [7]

Però el gran tema de fons és el pla de recuperació,  amb els Pressupostos com a primer pas necessari. El punt de partida és més negatiu del previst segons els últims informes de conjuntura (Llorente&Cuenca, Raymond Torres, Javier G.Jorrín), amb el miratge falsament positiu de l’evolució del mercat de treball (Raül Segarra):

Contexto económico.  Llorente&Cuenca (Septiembre 2020)

Raymond TORRES, “Viaje al epicentro de la crisis” a “Negocios” de El País (4-10-20)

Javier G.JORRÍN, “El desplome de la economía española está cerca de duplicar el de la eurozona” a El Confidencial (5-10-20)

Raül SEGARRA, “Las dos caras de un septiembre récord en el mercado laboral” a Agenda Pública (5-10-20)

El Govern ha presentat a bombo i plateret el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola, en la confiança que els fons europeus seran la palanca d’aquest ambiciós projecte. Sobre aquesta base Pedro Sánchez vol estabilitzar la legislatura i aconseguir els suports necessaris per aprovar els Pressupostos (Fernando Garea, Carlos Sánchez), havent prèviament suspès temporalment la regla fiscal que obliga a les Comunitats Autònomes i les entitats locals (Manuel Alejandro Hidalgo):

Fernando GAREA, “Europa garantiza una legislatura completa y cargada de dinero” a El Confidencial (7-10-20)

Carlos SÁNCHEZ, “El Gobierno se encomienda a los fondos europeos para que el paro no suba del 20%” a El Confidencial (7-10-20)

Manuel Alejandro HIDALGO, “Compartir el déficit” a vozpópuli (5-10-20)

Per entendre els diversos instruments del pla de recuperació europeu i els mecanismes d’aplicació a Espanya cal llegir l’article de Serafín Pazos-Vidal a Agenda Pública, així com l’explicació de Francisco Bello sobre la percepció que es té de l’economia espanyola des de la Unió Europea. I pel que fa a la complexitat de la governança d’un pla d’aquesta envergadura és del tot pertinent la nota de Luis Ramiro i Sebastián Lavezzolo:

Serafín PAZOS-VIDAL, “El Plan de Recuperación de la UE y España” a Agenda Pública (7-10-20) [8]

Francisco BELLO, “Economía y pandemia: España en Europa  a Revista de Libros (7-10-20) [9]

Luis RAMIRO/Sebastián LAVEZZOLO, “Tecnócratas, científicos, expertos y otros animales” a Piedras de Papel (28-10-20)

Un dels pilars del pla de recuperació és l’anomenada Espanya verda. Seguint amb la sèrie de El País sobre el nou contracte social, aquesta setmana publica un informe sobre el canvi climàtic i les polítiques de sostenibilitat:

El nuevo contrato social. 5. Cambio climático/sostenibilidad” a El País (4-10-20)

Com també un altre pilar és l’Espanya cohesionada i inclusiva, i per això adquireix rellevància el debat territorial impulsat des de València que posa els efectes de la capitalitat de Madrid en el punt de mira (Jordi Amat, Jordi Alberich):

Jordi AMAT, “‘Vente pá Madrid’” a La Vanguardia (4-10-20)

Jordi ALBERICH, “Los fondos europeos y el equilibrio territorial” a El Periódico (8-10-20)

Per tancar aquest capítol, recomanem donar una ullada a un mapa  il·lustratiu dels desequilibris territorials: el de la renda mitjana disponible als municipis de més de 1.000 habitants segons les estadístiques fiscals de 2018 (excepte el País Basc i Navarra):

Buscador | “Matadepera y Pozuelo de Alarcón, los municipios más ricos de España. Encuentre la renta media de su localidad” a El País (6-10-20)

CATALUNYA

Amb la inhabilitació del president Torra i l’estrany acord entre els dos partits del Govern per deixar simbòlicament vacant la presidència, la degradació de les institucions d’autogovern arriba a límits insospitats (Guillem Martínez, Manel Lucas). El mite de l’1-O -fita de glòria per l’independentisme- ha esdevingut a la vegada el forat negre per on desapareix l’autogovern (Francesc-Marc Álvaro):

Guillem MARTÍNEZ, “Ordenación del ruido” a CTXT (1-10-20)

Manel LUCAS, “‘President’ que no lo es” a El País (8-10-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “Fita de glòria i forat negre” a Nació Digital (1-10-20)

Així, amb un autogovern en situació més precària que mai, passaran els cinc mesos que queden fins a les eleccions que molt probablement es celebraran el 14 de febrer de 2021. Segons l’enquesta del CEO de valoració del govern i de les polítiques públiques es detecta un nou clima d’opinió que demanaria un govern menys ideològic i més pragmàtic per fer front als problemes bàsics   ela vida quotidiana. Aques nou clima no sembla alterar ara per ara les tendències de  la intenció de vot segons la recent enquesta de NC Report:

CEO: Enquesta de valoració del govern i de les polítiques públiques (7 a 18 de setembre de 2020)

Enquesta de NC Report per a La Razón (5-10-20)

Està, doncs, per veure quin serà el marc que enquadrarà la campanya. Per a Francesc-Marc Álvaro tres qüestions centraran el debat electoral: la pandèmia, la crisi i l’excarceració dels presos. Però , segons Fèlix Riera, no sembla que els partits independentistes vulguin i puguin abandonar fàcilment el seu marc de referència, de manera que la discussió pública girarà entorn del seus temes i dels seus problemes interns, desincentivant així la participació dels electors no independentistes. Sense que, segons Antoni Puigverd, hi hagi una oferta política prou atractiva per part dels partits constitucionalistes. Com a resultat el més probable és que torni a reeditar-se l’actual coalició de govern (Milagros Pérez Oliva), a no ser que Esquerra Republicana faci l’opció d’assajar una nova majoria d’esquerres (Paola Lo Cascio):

Francesc-Marc ÁLVARO, “Ballar enganxats” a La Vanguardia (5-10-20)

Fèlix RIERA, “Independentisme paralitzador” a La Vanguardia (6-10-20) [10]

Antoni PUIGVERD, “Negar (i separar)” a La Vanguardia (7-10-20)

Milagros PÉREZ OLIVA, “Unitat per retenir el poder” a El País (4-10-20)

Paola LO CASCIO, “En blanc i negre” a El País (7-10-20)

Del moviments dels partits en els últims dies, el més destacable és el congrés de Junts per Catalunya, que ha validat l’estratègia de confrontació “intel·ligent” proposada per Carles Puigdemont. Val la pena llegir amb atenció la ponència política (Josep Martí Blanch):

Ponència política i estratègica de Junts per Catalunya

Josep MARTÍ BLANCH, “‘Les bromes porten aigua’” a El Periódico (4-10-20)

Fora del món endogàmic de la política hi ha vida i propostes per no resignar-se  a la decadència. Així, Raimon Obiols insisteix en proposar la via de la concòrdia civil i política.  Mentre, Jordi Amat, Carles Casajuana o Miquel Molina reclamen diagnòstics més realistes sobre l’economia catalana i es fixen en iniciatives de redreçament:

Raimon OBIOLS, “El coratge de la concòrdia” a Grup Pròleg (3-10-20) [11]

Jordi AMAT, “Encertar amb el diagnòstic” a La Vanguardia (8-10-20) [12]

Carles CASAJUANA, “L’advertiment de la Reina Vermella” a La Vanguardia (5-10-20)

Miquel MOLINA, “Un plan para el retorno de Barcelona” a La Vanguardia (4-10-20)

PENSAMENT

A voltes sobre les guerres culturals: Paul Berman comenta la polèmica suscitada per la carta d’un grup d’intel·lectuals contra la cultura de la cancel·lació i alerta  -com Daniel Gascón- contra l’esperit censor provigui d’on provingui. José Luis Pardo mostra la seva perplexitat per la iniciativa de la Universitat d’Edimburg de retirar els honors al filòsof David Hume. I Joseba Louzao assenyala els efectes perversos de les guerres culturals:

“… la guerra cultural polariza y contamina el espacio público, pero también el privado, en un campo de batalla del que nadie puede escapar. Todo permite combatir y hay quien no pierde la oportunidad del cuerpo a cuerpo. Lo que facilita que, incluso los temperamentos más impasibles, terminen enfangados en las querellas más absurdas. Hasta los silencios pueden ser entendidos como una declaración de guerra. Sí, en el pasado no hablaban de marcos o del consabido relato. Pero lo tenían claro. La guerra cultural no entiende de hechos ni de la realidad. Siempre se presenta como una lucha entre el bien y el mal, lo que activa los mecanismos de la movilización atufada y constante. Los consensos no son perennes. Al romperse bruscamente se reactivan las líneas de enfrentamiento hasta crear un abismo insalvable. El principal escollo para la reconstrucción es que, destruidos algunos de estos fundamentos, nadie puede asegurar que los demás se puedan mantener en pie. Pese a estar lejos aún de ello, hay puntos de no retorno en esta contienda que hacen estallar por los aires los puentes del entendimiento”.

Paul BERMAN, “Linchamiento y liberalismo” a Letras Libres (1-10-20) [13]

Daniel GASCÓN, “Las ¿nuevas? formas de censura” a Ethic 28 (septiembre 2020)

José Luis PARDO, “Carta a un colega de Edimburgo” a El País (6-10-20)

Joseba LOUZAO, “Lo que he aprendido de las guerras culturales del pasado” a The Objective (5-10-20) [14]

LLIBRES

Jürgen HABERMAS. Year 30. Germany’s second chance. Social Europe Publishing and the Foundation for European Progressive Studies (FEPS). 2020

Germany’s leading postwar philosopher offers a magisterial survey of the shadows cast by its history, sensitively distinguishing experiences east and west. He analyses its contemporary challenges, thus illuminated—especially the resurgence of far-right populism—in the evolving context of the Europe of today.

‘Thirty years after the seismic shift in world history of 1989-90 with the collapse of communism, the sudden eruption of life-changing events could be another watershed. This will be decided in the next few months—in Brussels and in Berlin too.’

Ricard PÉREZ CASADO. Las desigualdades mediterráneas, reto del siglo XXI. Catarata. Madrid, 2020

De entre la totalidad de las aspiraciones humanas, una resulta común a todas las sociedades: la igualdad o su inexistencia en la mayoría de las ocasiones. La Ilustración situó la igualdad entre sus grandes principios, las religiones monoteístas la promulgaron frente a un dios y la Revolución francesa la incorporó en su celebre tríada revolucionaria. Muchas de estas ideas tienen su origen en el espacio mediterráneo, donde la desigualdad causa y perpetúa muchos conflictos que afligen a sus sociedades. No solo en sus territorios y países, sino tambien entre las diferentes capas sociales, ya se trate de la desigualdad de genero, de la económica y social, o las derivadas de las diferencias religiosas, lingüísticas o de los problemas del medio ambiente. La confluencia de desigualdades incrementa la violencia de los conflictos; tal es el caso, por ejemplo, del desatado entre las antiguas repúblicas yugoslavas. En este ensayo, Ricard Perez Casado va desgranando la historia cultural, social y religiosa de ambas orillas del Mediterráneo para poder explicar la desigualdad creciente y los conflictos políticos, económicos y medioambientales en todo el espacio mediterráneo del siglo XXI.

Daniel CAPÓ/Nadal SUAU. Juan Carlos Llop: una conversación. Elba. Barcelona, 2020

A lo largo de cuatro décadas, la literatura de José Carlos Llop ha demostrado una fidelidad absoluta a sus principios rectores: memoria, verdad, belleza, libertad, estilo. En Una conversación, cuyo título evoca de forma deliberada el término anglosajón conversation piece con sus matices pictóricos de privacidad ilustrada, esos principios aparecen ante el lector en toda su profundidad, resaltados por el ritmo pausado y feliz de las preguntas y respuestas. Llop es el creador de un estilo contemporáneo y cosmopolita que cuenta con pocos semejantes en nuestra literatura. La luminosidad de su escritura resulta inconfundible. Es, desde hace años, una voz muy leída en Francia, circunstancia que en este largo diálogo no implica sólo la celebración de un éxito personal, sino también la oportunidad de explorar los vasos comunicantes entre las distintas tradiciones del continente y su posible perdurabilidad como proyecto cultural unitario. En estas páginas, Europa aparece en todo momento como hogar y horizonte, como vocación y realidad. Mallorca y el Mediterráneo son su anclaje sensual y metafísico. En Una conversación, Daniel Capó y Nadal Suau proponen a José Carlos Llop un viaje sin rumbo unívoco, con calas en multitud de cuestiones, pero con la obra del autor como referencia constante: su poética y su idea de estilo literario, su poesía y narrativa, las incursiones en géneros como el periodismo o el teatro, la pasión por ciudades como París, Barcelona, Palma o Burdeos, y el análisis de la isla como sociedad y mito. El resultado bien merece el nombre de ensayo, igualmente atractivo para quien desee introducirse en su arte y para quienes ya son fieles al mismo.

Rafael ARGULLOL. Las pasiones según Rafael Argullol. Conversaciones con Fèlix Riera. Acantilado. Barcelona, 2020

¿Qué es una pasión? Podríamos recurrir a muchas definiciones, pero ninguna resultaría plenamente satisfactoria. Sin duda, en ausencia de pasiones caemos en la apatía y la indiferencia, porque son la savia de la vida, pero en ocasiones también nos abocan al delirio y la destrucción. Quizá por eso la tradición las ha ensalzado o rechazado alternativamente: las pasiones pueden elevarnos hasta alcanzar la mejor versión de nosotros mismos o reducirnos a la peor, volvernos generosos o egoístas, amorosos o detestables, creadores de belleza o de horror… Pero en cualquier caso nos resulta imposible prescindir de ellas, porque son tan decisivas para nuestra existencia como la sangre, los huesos, el corazón o el cerebro: el ser humano es sus pasiones. En las conversaciones con Fèlix Riera que conforman este extraordinario libro, Rafael Argullol reflexiona sobre el amor, la sed de poder, la ira, el miedo y otras inclinaciones que son la materia de nuestra vida y, en consecuencia, de la literatura, las artes y el pensamiento universales. Una fascinante exploración de la condición humana en su esencia y desnudez.

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Javier SEGURA DEL POZO, “Necropolítica” a Conversación sobre la historia (2-10-20)

(2) Joseph S.NYE Jr., “La geopolítica de la post-pandemia” a Project Syndicate (6-10-20)

(3)  Editorial de The New Yorker (5-10-20): “For a Biden Presidency

(4) Richard FORD, “Indignación, frustración y miedo” a El País Semanal (4-10-20)

(5) Ignacio URQUIZU, “¿Es posible otra forma de hacer política?” a El País (7-10-20)

(6) Nuria MAGALDI, “La politización del CGPJ y el caso de Polonia: aviso a navegantes” a Agenda Pública (5-10-20)

(7) Carles CASTRO, “El precio del indulto” a La Vanguardia (4-10-20)

(8) Serafín PAZOS-VIDAL, “El Plan de Recuperación de la UE y España” a Agenda Pública (7-10-20)

(9) Francisco BELLO, “Economía y pandemia: España en Europa  a Revista de Libros (7-10-20)

(10) Fèlix RIERA, “Independentisme paralitzador” a La Vanguardia (6-10-20)

(11) Raimon OBIOLS, “El coratge de la concòrdia” a Grup Pròleg (3-10-20)

(12) Jordi AMAT, “Encertar amb el diagnòstic” a La Vanguardia (8-10-20)

(13) Paul BERMAN, “Linchamiento y liberalismo” a Letras Libres (1-10-20)

(14) Joseba LOUZAO, “Lo que he aprendido de las guerras culturales del pasado” a The Objective (5-10-20)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.