FOCUS PRESS 199

 

CORONAVIRUS

Un milió de morts, aquest és el titular de la setmana que ens ofereix el registre estadístic de la pandèmia, actualitzat diàriament per Worldmeters i que és analitzat amb detall per l’equip de El País:

Borja ANDRINO/Kiko LLANERAS …, “La expansión mortal del virus” a El País (27-09-20)

Conforme passen els mesos, es van acumulant els coneixements sobre el virus i les polítiques emprades per combatre a pandèmia.  D’entre les avaluacions de les polítiques publicades recentment, destaquem un paper a The Lancet que valora les mesures de confinament a diversos llocs d’Europa i d’Àsia. També, una aproximació de Miguel Otero-Iglesias i Ignacio Molina sobre el cas espanyol:

Lessons learnt from easing COVID-19 restrictions: an analysis of countries and regions in Asia Pacific and Europe” a The Lancet (20-09-20) [1]

Miguel OTERO-IGLESIAS/Ignacio MOLINA, “COVID-19: Lessons from the ‘Spanish lifestyle’ terminator” a Observer Research Foundation (28-09-20)

Cristina MONGE, “Evaluar ahora y no cuando sea tarde” a El País (1-10-20)

Bill Gates ha publicat les línies mestres d’un pla per assegurar  una producció suficient de vacunes, els recursos per finançar-la i el sistema per distribuir-les equitativament:

Bill GATES, “Un plan en tres pasos” a El País (30-09-20)

Però el que acapara l’atenció és la greu situació epidemiològica  de la metròpoli de Madrid i la resistència de les autoritats de la Comunitat a adoptar mesures urgents i contundents per revertir-la, similars a les que s’han adoptat en altres zones amb indicadors molt per sota dels de Madrid (Alberto Infante, Marcos Ferreiro). Una situació que reitera obstinadament l’error de polititzar la lluita contra el virus i que està tenint uns efectes molt negatius per la reputació no tan sols de Madrid sinó del conjunt d’Espanya (Joan Oliver):

Alberto INFANTE CAMPOS/Daniel LÓPEZ-ACUÑA/José MARTÍNEZ OLMOS, “Doblegar la curva en Madrid exige acciones urgentes, no segmentadas y de mayor calado epidemiológico” a eldiario.es (27-09-20)

Marcos FERREIRO/David CADRECHA, “No cerrar Madrid cuesta vidas y no salva empleos” a Agenda Pública (28-09-20) [2]

Josep OLIVER, “Efectos reputacionales” a El Periódico (29-09-20)

ELECCIONS PRESIDENCIALS AMERICANES

A pràcticament un mes de la data de les eleccions americanes, les enquestes nacionals i estatals segueixen pronosticant la victòria de Joe Biden. Per orientar-se en la complexitat del sistema electoral nordamericà i les dificultats de les enquestes i altres mètodes de predicció és força recomanable la guia que ha publicat Alana Moceri a esglobal:

Alana MOCERI, “¿Cómo seguir los sondeos de las elecciones en Estados Unidos?” a esglobal (29-09-20) 

Si l’estratègia electoral de Donald Trump és que parli d’ell tota l’estona, tant se val si bé o malament, s’ha d’admetre  que ho està aconseguint a bastament: quan no són les seves insinuacions de no reconèixer el resultat electoral (Farred Zakaria), és l’escàndol sobre els seus impostos destapat per The New York Times (Roger Senserrich), o la proposta llampec de proposar l’ultraconservadora Amy Coney Barrett com a nova magistrada del Suprem (Yolanda Monge), o la seva connivència implícita amb organitzacions supremacistes …:

Fareed ZAKARIA, “Trump podría seguir en el poder incluso si no gana (según la Constitución)” a El Confidencial (26-09-20)

Roger SENSERRICH, “Los impuestos de Trump” a Four Freedoms (28-09-20)

Yolanda MONGE, “Una devota católica e intérprete ortodoxa de la Constitución” a El País (27-09-20)

No és gens d’estranyar que la seva actuació en el primer debat entre els candidats presidencials, accentués el seu estil fins a convertir-lo en un pandemònium grotesc (Roger Senserrich, Antoni Gutiérrrez-Rubí), orientat a reforçar la seva base electoral:

Roger SENSERRICH, “Una payasada dantesca” a Four Freedoms (30-09-20) [3]

Antoni GUTIÉRREZ-RUBÍ, “Un debate al estilo Trump” a El País (30-09-20)

Però, a la vista de l’experiència de les eleccions de 2016, no es poden menystenir les probabilitats de reelecció de Trump. Per entendre-ho, Argemino Barro ha obert un blog per divulgar els punts de vista dels partidaris de Trump. Altres analistes consideren que la percepció de la situació econòmica no és tan negativa per a Trump (Eva Valle, Julio Aramberri). I Oriol Bartomeus incideix en l’eficàcia política de Trump que, darrera la seva màscara de pallasso, està assolint els objectius de l’agenda republicana:

Argemino BARRO, “Sala 2: el EEUU del que no sabemos nada y que pocos medios cuentan” a El Confidencial (28-09-20)

Eva VALLE, “Nuevo impulso fiscal en el centro del debate electoral en EE.UU.” a Agenda Pública (29-09-20)

Julio ARAMBERRI, “La cuenta, para estos señores” a Revista de Libros (28-09-20)

Oriol BARTOMEUS, “Lo que hay detrás del payaso” a Agenda Pública (30-09-20)

EUROPA

En l’àmbit de la política europea s’han de destacar dues qüestions majors: el pla de recuperació i reconstrucció i la nova proposta sobre política migratòria. Sobre el pla de recuperació  (Juan Pablo Riesgo) comencen a sorgir entrebancs que compliquen la seva ràpida aplicació i que obligaran a la Comissió a trobar un equilibri entre la intromissió i la indulgència amb els plans que presentin els membres de la Unió (Jean Pisani-Ferry):

Juan Pablo RIESGO, “Reformas e inversiones pensando en la ‘nueva generación’” a Agenda Pública (24-09-20)

Jean PISANI-FERRY, “La peligrosa apuesta de Europa para la recuperación” a Project Syndicate (25-09-20

Encara més problemàtic es presenta el camí vers un nou pacte  sobre la política migratòria i d’àsil. A la consideració realista que més val un acord no del tot satisfactori al desacord que perpetui la divisió actual (Nacho Alarcón), es contraposael temor que acabi creant nous espais per a la vulneració de drets (Gemma Pinyol):

Nacho ALARCÓN, “La gran división europea: emociones, rencores y política para otro pacto migratorio” a El Confidencial (24-09-20) [4]

Gemma PINYOL, “Sobre el nuevo pacto de migración y asilo sobre control de fronteras” a Agenda Pública (25-09-20)

Dos apunts sobre la situació política a Alemanya i Itàlia. Aquest mes d’octubre es commemoren els 30 anys de la reunificació alemanya, sobre la que Timothy Garton Ash en publica un balanç molt positiu, a la vegada que ressalta  el paper global que haurà de jugar Alemanya en els propers 30 anys com el pilar més sòlid de l’Europa unida, sense oblidar però la revitalització del vincle transatlàntic:

Timothy Garton ASH, “Alemania unida: los próximos 30 años” a El País (1-10-20)

La capacitat italiana de caure dempeus després de períodes polítics de gran confusió és inaudita. Nacho Alarcón analitza el resultat de les eleccions regionals, especialment a la Toscana, que han mostrat la capacitat de resistència a l’embat populista i euroescèptic. Tota una garantia per a l’estabilitat europea:

Nacho ALARCÓN, “Un dique en la Toscana” a El Confidencial (26-09-20)

ESPANYA

Els factors de desestabilització d’Espanya segueixen operant a tota màquina: l’evolució negativa de la pandèmia, agreujada per la batalla de Madrid; la seva repercussió  en el ritme de la recuperació econòmica; l’enfrontament entre el Govern i els Poder Judicial amb efectes col·laterals  que afecten el Cap de l’Estat; la qüestió catalana oberta en canal; els afers de corrupció minant la posició del parincipal partit de l’oposició … Així ho relaten els cronistes polítics:

Fernando GAREA, “Crisis institucionales: el covid, Cataluña y el bloqueo político gripan España” a El Confidencial (25-09-20)

Carlos E.CUÉ, “Otoño caliente en todos los frentes” a El País (27-09-20)

Enric JULIANA, “Madrid en riesgo, Barcelona en tensión” a La Vanguardia (26-09-20)

Mentre, el Govern té com a objectiu prioritari arribar a l’aprovació d’uns nous pressupostos que haurien de constituir la base sobre la que estabilitzar la situació política (Fernando Garea, Lola García). Un factor que està ajudant a aplanar la consecució d’aquest objectiu és l’èxit continuat del diàleg social, amb un nou acord per prorrogar els ERTE (Rafael Jorba):

Fernando GAREA, “El Gobierno ultima unos Presupuestos con vocación de acuerdo de legislatura” a El Confidencial (27-09-20)

Lola GARCÍA, “La técnica del abrazo” a La Vanguardia (27-09-20)

Rafael JORBA, “Que cunda el ejemplo” a El Periódico (30-09-20)

L’enfrontament entre el Govern i el Poder Judicial (José María Brunet) té com a rerefons l’actitud inamovible del Partit Popular a desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial. El PP no està disposat a perdre la prima de poder que comporta controlar els principals nomenaments del Poder Judicial (Ignacio Escolar). Aquesta estratègia té un efecte col·lateral que afecta la neutralitat del Cap de l’Estat que s’ha vist arrossegat al centre de la batalla política, en un moment feble de la institució de la Corona (Mariángel Alcázar, Esther Palomera, Guillem Martínez, Xavier Arbòs):

José María BRUNET, “El palo del Poder Judicial” a El País (1-10-20)

Ignacio ESCOLAR, “El búnker judicial: quién es quién en el gobierno de los jueces que ocupa el PP” a eldiario.es (26-09-20) [5]

Mariángel ALCAZAR, “Guerra de poderes” a La Vanguardia (26-09-20)

Esther PALOMERA, “La semana en que Lesmes echó un pulso al Gobierno y arrastró a la tormenta a Felipe VI” a eldiario.es (26-09-20)

Guillem MARTÍNEZ, “Borboneo en Las Gaunas” a CTXT (26-09-20)

Xavier ARBÓS, “Conflicte institucional” a El Periódico (28-09-20)

Les expectatives d’una ràpida recuperació econòmica es veuen afectades per la segona onada de la pandèmia i la confusió política (Raymond Torres). A la vegada, prenen força  les previsions sobre una recuperació en K que aprofundexi les desigualtats socials i territorials (Manuel Alejandro Hidalgo):

Raymond TORRES, “La recuperación se enmaraña” a “Negocios” de El País (27-09-20)

Manuel Alejandro HIDALGO, “Una recuperación en K” a vozpópuli (28-09-20)

Les previsions negatives sobre la recuperació compliquen les perspectives de la reconstrucció i exigeixen un gran rigor en la planificació de l’ús dels fons europeus, sobre el que han fet aportacions d’interès Andreu Mas-Colell, Josep Vicent Boira i Luis Garicano, entre d’altres:

Entrevista a Andreu MAS-COLELL a El País Semanal (27-09-20): “En 10 años podríamos incorporar 7.000 investigadores. Esto puede cambiar un país [6]

Josep Vicent BOIRA, “Què fer amb 140.000 milions” a La Vanguardia (25-09-20)

Luis GARICANO, “Aprender de los errores de la pandemia para gestionar el dinero de Bruselas” a El Confidencial (27-09-20)

A destacar que des de  València ressurgeix el debat sobre l’Espanya plural i en xarxa, impulsat pel president Ximo Puig (Salvador Enguix), amb el suport d’un anàlisi crític sobre els efectes negatius de la capitalitat de Madrid (Francisco Pérez/Ernest Reig). Es dóna la trista paradoxa que Catalunya ni està ni se l’espera en aquest debat: si Pasqual Maragall va constatar el 2003 que “Madrid se ha ido”, ara Rafael Jorba considera que “Catalunya también se ha ido”:

Salvador ENGUIX, “Ximo Puig defiende el modelo alternativo político y sanitario de Valencia frente al de Madrid” a La Vanguardia (28-09-20)

Francisco PÉREZ/Ernest REIG  (dir.). Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal. Labotario de Análisis de Plíticas Públicas (IvieLAB)/Generalitat valenciana. València, 2020 [7]

Rafael JORBA, “Catalunya también se ha ido” a El Periódico (27-09-20)

CATALUNYA

Finalment, s’ha consumat la inhabilitació del president  Joaquím Torra per haver desobeït les ordres de la Junta Electoral Central (Marc Molins). El balanç que deixa Torra és coherent amb la seva trajectòria d’activista independentista (Jordi Amat) : l’activista s’ha trobat incòmode en la responsabilitat de governar; l’independentista ha considerat una nosa l’autonomia (Francesc-Marc Álvaro):

Marc MOLINS, “Poder sin límites” a La Vanguardia (30-09-20) [8]

Jordi AMAT, “Quim Torra, el president activista” a La Vanguardia (28-09-20) [9]

Francesc-Marc ÁLVARO, “Torra o l’autonomia com a nosa” a La Vanguardia (1-10-20)

De manera que la política catalana torna a estar en campanya d’unes eleccions que es preveuen pel febrer de 2021. Seran quatre mesos amb un Govern en stand by mentre es dilucidaran qüestions importants com els pressupostos de l’Estat i els projectes dels fons europeus (Enric Juliana). Una situació que, si afegim les dificultats previsibles de la gestió de la segona onada del virus, faria aconsellable no precipitar la convocatòria electoral, segons l’opinió contracorrent de Lluís Orriols. Sigui com sigui, els partits independentistes dedicaran els seus esforços a millorar les seves expectatives electorals, amb Junts per Catalunya encara sense candidat i Esquerra Republicana oscil·lant entre la retòrica que creu necessita per mantenir el seu pedigree i el pragmatisme al que obliga la realitat (Lluís Bassets).

Enric JULIANA, “Quatre mesos a la deriva” a La Vanguardia (29-09-20)

Lluís ORRIOLS, “Pandemia y ruptura democrática” a El País (30-09-20)

Lluís BASSETS, “El tambor de hojalata” a El País (30-09-20)

I com a teló de fons la possibilitat que el Govern espanyol acabi per impulsar la seva estratègia de distensió, amb una combinació de reforma del Codi Penal i aprovació d’indults als líders polítics i activistes condemnats:

Gonzalo QUINTERO, “Reformar o indultar, o gobernar” a El Confidencial (25-09-20) [10]

BARCELONA

Novetat: a Barcelona hi ha debat!. Les actuacions municipals etiquetades com d’urbanisme tàctic per acomodar la mobilitat i l’ús dels espais públics a la situació d’emergència estan en l’origen d’aquest debat. Més enllà d’estirabots i crítiques fàcils, es planteja la repercussió d’aquestes mesures en l’equilibri de la mobilitat urbana (Ramón García-Bragado) i en la coherència del disseny urbà (Clara Blanchar/J.A.Montañes). També s’ha suscitat la reflexió sobre com renovar la Rambla, en un dels monogràfics de El món de demà. Però, la qüestió de fons és la percepció  que manca un projecte de ciutat sòlid i coherent (Marc Murtra), així com la necessitat d’un lideratge fort que, per les raons que sigui, no està exercint Ada Colau (entrevistes a Joan Clos i Jordi Hereu).

Ramón GARCÍA-BRAGADO, “Isotropía” a La Vanguardia (26-09-20)

Clara BLANCHAR/J.A.MONTAÑES, “L’urbanisme tàctic de Colau topa amb el diseny de Barcelona” a El País (27-09-20)

Repensar la Rambla” a El món de demà #43 (28-09-20)

Marc MURTRA, “A Barcelona estem a favor del que és bo” a La Vanguardia (30-09-20)

Entrevista a Joan CLOS a El Periódico (30-09-20): “El cambio de Colau es superficial, no tiene profundidad

Entrevista a Jordi HEREU a El Periódico (1-10-20): “Es hora de que la Ada Colau alcaldesa pida a la Ada Colau activista que se tome unas vacaciones

PENSAMENT

En l’àmbit del pensament, destaquem dos articles: Richard Robert reflexiona sobre la vigència de la filosofia del dret de Ronald Dworkin, de la que la jutgessa Ruth Bader Ginsburg en va ser una brillant intèrpret. I tornen els assajos de Manuel Arias Maldonado a la ressuscitada Revista de Libros, aquesta setmana amb la primera part d’un text sobre la mutació de la democràcia liberal:

Richard ROBERT, “La deuxième mort de Ronald Dworkin” a Telos (28-09-20) [11]

Manuel ARIAS MALDONADO, “La mutación de la democracia liberal” (I) a Revista de Libros (30-09-20) [12]

LLIBRES

De les novetats bibliogràfiques ens han cridat l’atenció la nova traducció de El maestro y Margarita de Mijail Bulgákov a càrrec de Marta Rebón; l’aparició de l’esperat nou llibre de Pau Luque, Las cosas como son y otras fantasías; i el llibre de Patrick Radden Keefe, No diguis res, ferventment recomanat per Jordi Amat:

Mijail BULGÁKOV. El maestro y Margarita. Navona. Barcelona, 2020

No existe ninguna obra comparable a El Maestro y Margarita.
Una tarde de primavera, el Diablo, arrastrando el fuego y el caos a su paso, sale de las sombras hacia Moscú. La sátira fantástica, divertida y devastadora de la vida soviética, que nos brinda Bulgákov, se combina en dos partes distintas pero entrelazadas, una ambientada en el Moscú de los años treinta del siglo XX, y otra en la antigua Judea del siglo I, cada una llena de personajes históricos, imaginarios, espantosos y maravillosos. Escrita durante los días más oscuros del reinado de Stalin, y finalmente publicada en 1967, El Maestro y Margarita se convirtió en un fenómeno literario que trasciende lenguas y fronteras. La actual nueva traducción de Marta Rebón parte de la edición canónica de Marietta Chudakova, y le agrega nuevas aportaciones fruto de la investigación de los últimos dos años de nuestra traductora.

Pau LUQUE. Las cosas como son y otras fantasías. Anagrama. Barcelona, 2020

¿Hay arte moralmente condenable? ¿O es el arte inmune al juicio moral? Las respuestas más socorridas que se ofrecen en la esfera pública a estas cuestiones parecen acorralarnos para que elijamos entre las opciones de un solemne dilema. O bien se reclama la suspensión total del juicio moral acerca de la obra de arte o bien se mimetiza el veredicto propio del derecho penal: culpable o inocente.

En este ensayo, Pau Luque sostiene que ese es un falso dilema. El juicio moral es más complejo y desordenado de lo que esas dos posiciones dan a entender. La obra de Nick Cave, la Lolita de Nabokov y El mar, el mar, de Iris Murdoch, hilos conductores de este libro, sugieren que el juicio moral más fecundo es el que se encarama a la imaginación literaria, no aquel que busca la absolución o la condena. Al mismo tiempo, y sobre la base de la comparación entre las escenas clave de Irreversible de Gaspar Noé y La pianista de Michael Haneke, tiene sentido hablar de arte moralmente indecente. La diferencia que mediaría entre el arte imaginativo y el arte indecente es la misma que mediaría entre la narración imaginativa de personajes abyectos y la narración abyecta de personajes imaginados.

El ensayo explora también otras cuestiones relacionadas con la imaginación: cuál es el lugar que deberían ocupar los literatos y artistas en los periódicos y magacines; por qué cultivar la imaginación literaria es una manera de impugnar un cliché misógino; cómo podemos entender mejor qué es el poder cuando lo imaginamos; o de qué modo la tan idolatrada e invocada empatía puede esconder intenciones innobles.

Un libro inteligente y ágil, que profundiza en las complejas relaciones entre moral y ficción, que vuelven a estar –o acaso nunca han dejado de estarlo– en el centro del debate.

Patrick RADDEN KEEFE. No diguis res. Periscopi. Barcelona, 2020

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) “Lessons learnt from easing COVID-19 restrictions: an analysis of countries and regions in Asia Pacific and Europe” a The Lancet (20-09-20)

(2) Marcos FERREIRO/David CADRECHA, “No cerrar Madrid cuesta vidas y no salva empleos” a Agenda Pública (28-09-20)

(3) Roger SENSERRICH, “Una payasada dantesca” a Four Freedoms (30-09-20)

(4) Nacho ALARCÓN, “La gran división europea: emociones, rencores y política para otro pacto migratorio” a El Confidencial (24-09-20)

(5) Ignacio ESCOLAR, “El búnker judicial: quién es quién en el gobierno de los jueces que ocupa el PP” a eldiario.es (26-09-20)

(6) Entrevista a Andreu MAS-COLELL a El País Semanal (27-09-20): “En 10 años podríamos incorporar 7.000 investigadores. Esto puede cambiar un país

(7) Francisco PÉREZ/Ernest REIG  (dir.). Madrid: capitalidad, economía del conocimiento y competencia fiscal. Labotario de Análisis de Plíticas Públicas (IvieLAB)/Generalitat valenciana. València, 2020 

(8) Marc MOLINS, “Poder sin límites” a La Vanguardia (30-09-20)

(9) Jordi AMAT, “Quim Torra, el president activista” a La Vanguardia (28-09-20)

(10) Gonzalo QUINTERO, “Reformar o indultar, o gobernar” a El Confidencial (25-09-20)

(11) Richard ROBERT, “La deuxième mort de Ronald Dworkin” a Telos (28-09-20)

(12) Manuel ARIAS MALDONADO, “La mutación de la democracia liberal” (I) a Revista de Libros (30-09-20)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.