FOCUS PRESS 198

 

CORONAVIRUS

Per tenir una visió global de l’evolució de la pandèmia consultar l’estadística actualitzada diariament per Worldmeters: total de casos, total de morts, casos/1M habitants, morts/1M habitants, tests/1M habitants … I els gràfics i les infografies del Financial Times: evolució de casos per grans àrees geogràfiques, mortalitat (absoluta relativa, sobremortalitat).

L’evolució a Espanya segueix la tendència negativa de la setmana passada, destacant-se com la pitjor d’Europa en número total de casos,  amb el focus particularment actiu de la Comunitat de  Madrid, com es reflecteix en el comentari setmanal de Kiko Llaneras i en els anàlisis específics sobre les causes de la preocupant situació de Madrid (Josep Corbella, Salvador Macip …):

Daniele GRASSO/Borja ANDRINO/Kiko LLANERAS, “¿Qué dicen los datos del coronavirus esta semana? Presión sobre las UCI y más de 100 muertes diarias” a El País (18-09-20)

Daniele GRASSO/Borja ANDRINO/Kiko LLANERAS, “No solo Madrid: la segunda ola del virus se ceba con las zonas urbanas” a El País (21-09-20)

K.LLANERAS/E.G.SEVILLANO, “¿Cómo son las zonas restringidas en Madrid? Más densas, con más inmigrantes y sobre todo más pobres” a El País (20-09-20)

Josep CORBELLA, “Madrid, zona catastrófica” a La Vanguardia (22-09-20)

Salvador MACIP, “¿Madrid? El problema lo tenemos todos” a El Periódico (19-09-20)

Un situació que ha forçat les autoritats autonòmiques de Madrid a prendre mesures restrictives de la mobilitat entre zones de la comunitat i, sobretot, a demanar la intervenció del Govern central. Una col·laboració escenificada en una trobada pomposa entre el president del Govern i  la presidenta de la CAM, interpretada com un armistici en la guerrilla de desgast impulsada per Isabel Díaz Ayuso des de l’inici de l’epidèmia (Enric Juliana, José Antonio Zarzalejos, Cristina Monge):

Enric JULIANA, “Intercanvi de salconduits” a La Vanguardia (22-09-20)

José Antonio ZARZALEJOS, “La obscena coreografía del desgobierno” a El Confidencial (22-09-20)

Cristina MONGE, “El gobierno de los monos” a infoLibre (21-09-20)

És inquietant l’escenari d‘una segona onada del virus sense les mesures preventives adequades. Davant d’aquesta eventualitat prenen cada dia més força les veus de metges i científics exigint una avaluació rigorosa de la gestió realitzada, així com l’exigència ciutadana de deixar d’una vegada per totes les travetes polítiques:

Miguel A.HERNÁN/Santiago MORENO, “La historia se repite” a El País (20-09-20) [1]

Entrevista a Alberto GARCÍA BESTEIRO a El País (22-09-20): “No hicimos los deberes durante el confinamiento

María RAMÍREZ, “La culpa no es de los ciudadanos” a eldiario.es (17-09-20)

Sobre l’evolució de la recerca i l’experimentació de les vacunes, Miguel Ángel Ramiro es pregunta fins a quin punt poden relaxar-se les condicions dels assajos clínics i quines conseqüències socials poden erivar-se d’aquest relaxament:

Miguel Ángel RAMIRO AVILÉS, “En busca da la vacuna” a Agenda Pública (19-09-20)

Per tancar aquest capítol, un article de Branko Milanovic sobre la relació entre les desigualtats de tota mena i els efectes de la pandèmia, centrat en el cas dels Estats Units:

Branko MILANOVIC, “La desigualdad y la covid” a Letras Libres (23-09-20)

ELECCIONS PRESIDENCIALS NORDAMERICANES

La campanya electoral s’ha vist sacsejada per l’impacte de la notícia de la mort de la magistrada del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg, una figura reconeguda i respectada per gairebé tothom i admirada per progressistes i feministes. D’entre les moltes semblances de Ginsburg destaquem la de María Ramírez i la que Pablo Salvador Coderch va escriure ja fa un temps a política&prosa:

María RAMÍREZ, “Ruth Bader Ginsburg, jueza del Supremo de EEUU, icono feminista y pionera en la lucha por la igualdad” a eldiario.es (19-09-20) [2]

Pablo SALVADOR CODERCH, “Ruth Bader Ginsburg, la jutgessa icona” a política&prosa nº 8 (juny 2019)

Però la mort de Ginsburg, obre una batalla política colossal i de gran transcendència per cobrir la seva vacant (Roger Senserrich), amb la intenció declarada de Trump de fer-ho immediatament per ampliar la majoria conservadora al Tribunal Suprem (Miguel Ángel Presno, Lluís Bassets). Una batalla que pot tenir conseseqüències decisives en la decisió dels electors i sobre la que Anne Applebaun recomana als demòcrates evitar una batalla cultural que només faria que beneficiar l’estratègia de Trump. En tot cas, les conseqüències a mig i llarg termini d’una majoria conservadora ampliada al Tribunal Suprem poden afectar tant a drets ja consolidats com a possibles nous drets emergents, com explica amb detall Roger Senserrich en un altre dels seus posts del blog Four Freedoms:

Roger SENSERRICH, “Un terremoto en el Supremo” a Four Freedoms (19-09-20)

Miguel Ángel PRESNO LINERA, “Trump y el Tribunal Supremo” a Agenda Pública (20-09-20)

Lluís BASSETS, “El trumpismo se relame” a El País (20-09-20)

Anne APPLEBAUM, “If You Care About the Court, Don’t Talk About It” a The Atlantic (20-09-20) [3]

Roger SENSERRICH, “Las consecuencias de un cierre de filas” a Four Freedoms (23-09-20) [4]

Pel que fa a altres aspectes de la cursa electoral nordamericana, té interès l’aproximació de Roy William Cobby i les interferències estrangeres en els procesos electorals, amb la insinuació inquietant sobre una possible interferència  americana de naturalesa privada:

Roy William COBBY, “Cuestiones clave ante las interferencias rusas en las elecciones de EE.UU.” a Agenda Pública (22-09-20)

Per estar al dia de l’evolució de les enquestes, veure les estimacions de probabilitats de victòria  de Nate Silver a FiveThirtyEight: 77% Biden vs 23% Trump. També, la predicció d’Allan J.Lichtman favorable a Biden, basada en l’anàlisi de 13 variables:

Darío MIZRAHI, “El historiador y “gurú” que acertó el resultado de 8 de las últimas 9 elecciones en Estados Unidos vaticina quién será el próximo presidente” a infobae (20-09-20)

EUROPA

El discurs sobre l’estat de la Unió Europa d’Ursula von der Leyen es va centrar en la doble prioritat de la lluita contra la Covid-19 i la recuperació econòmica impulsada per la digitalització i la política verda. Política Exterior ha demanat a diversos experts i polítics (Nacho Alarcón, Miguel Ángel Benedicto, Ruth Ferrero-Turrión, Esteban González Pons, Stephan Lehne, Ignacio Molina, Camino Mortera, Vassilis Ntousas, Lluís Pellicer, Ernest Urtasun, Adrián Vázquez)  quins han estat els punts forts i les absències del full de ruta de la presidenta de la Comissió:

Agenda Exterior: la UE de Von der Leyen” a Política Exterior (17-09-20) [5]

Particularment rellevant és acordar una política migratòria comuna que acabi amb el caos i la improvisació dels darrers anys. Nacho Alarcón explica les línies mestres de la proposta de la Comissió i JUan Fernando López Aguilar exposa les dues concepcions enfrontades en aquest debat europeu:

Nacho ALARCÓN, “Bruselas pone precio a un acuerdo sobre migración: solidaridad a la carta” a El Confidencial (23-09-20)

Juan Fernando LÓPEZ AGUILAR, “Dos relatos migratorios” a El País (24-09-20) [6]

De l’actualitat europea destaca aquesta setmana el referèndum i les eleccions regionals a Itàlia. El referèndum (amb una participació del 54%) per reduir en un terç el nombre de parlamentaris ha estat  aprovat pel 69.6% dels votants. Tot i ser considerada una mesura populista (Carlos Fernández Esquer) per satisfer el Movimento 5 Stelle, la comparació del cost del legislatiu italià amb d’altres països europeus (el més auster és l’espanyol) fa comprensible aquesta iniciativa (Milena Gabanelli):

Carlos FERNÁNDEZ ESQUER, “¿Una reforma electoral populista en Italia?” a Agenda Pública (17-09-20)

Milena GABANELLI, “Referendum 2020, taglio dei parlamentari: quali costi della politica vengono ridotti e quali no” a Corriere della Sera (17-09-20)

Pel que fa a les eleccions regionals, l’esquerra conserva la Toscana, la Puglia i Campania, interpretant-se com un reforçament de l’actual Govern Conte i una derrota política de Matteo Salvini:

Rosa MASSAGUÉ, “Buen gobierno en casa del pobre” a El Periódico (22-09-20)

ESPANYA

La segona onada del coronavirus percuteix sobre la societat espanyola sense que s’hagin fet passos significatius per resoldre tant el problema de la governabilitat i de l’estabilitat política -pendent com està encara la configuració d’una majoria parlamentària capaç d’aprovar uns nous pressupostos–  com els problemes institucionals crònics que afecten el govern del poder judicial o el Tribunal Constitucional … o problemes polítics de fons com la qüestió catalana. Un panorama sintetitzat per Steven Forti a la mítica revista MicroMega:

Steven FORTI, “Spagna, resisterà il governo Sánchez-Iglesias alla tormenta del Covid?” a MicroMega (21-09-20)

Molts analistes alerten sobre l’afartament social que provoca la manca de respostes polítiques eficients i el predomini de plantejaments tacticistes i propagandistes (Fernando Vallespín, Fernando Onega, Alfredo Pastor). Jordi Sevilla resumeix així la seva visió del moment: “Tras 40 años de dictadura, 20 de pactos en la transición para superarla y otros 20 de enconamiento cainita, deberíamos concedernos los próximos 20 de pactismo a la alemana; porque sin pactos nos condenamos a la decadencia

Fernando VALLESPÍN, “Política con mascarilla” a El País (20-09-20)

Fernando ÓNEGA, “El virus de la estrategia” a La Vanguardia (19-09-20)

Alfredo PASTOR, “La casa comuna” a La Vanguardia (22-09-20)

Entrevista a Jordi SEVILLA a La Vanguardia (22-09-20): “Antes se entraba en política para hacer algo; hoy, para ser alguien

De la manca de reformes, especialment del conjunt de les administracions públiques i de la seva articulació, en resulta un Estat fràgil, que es bloqueja quan necessita activar-se per fer front a situacions imprevistes com l’actual, ens recorda Ignacio Sánchez-Cuenca:

Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA, “Un Estado frágil” a La Vanguardia (19-09-20) [7]

Però no pot oblidar-se que també contribueixen a aquesta fragilitat de l’Estat la corrupció, especialment la que afecta a serveis sensibles com les forces de seguretat (cas Kitchen); o la colonització partidista del Poder Judicial, amb episodis recurrents de filibusterisme parlamentari per impedir-ne la renovació (informe d’Ignacio Escolar sobre l’estratègia del PP per controlar el Suprem); o la politització d´òrgans com la Fiscalia, posada en evidència recentment pel tinent fiscal Luis Navajas (Enric Juliana):

J.M.ROMERO/P.ORDAZ/I.DOMÍNGUEZ, “Las otras operaciones Kitchen” a El País (20-09-20)

Ana María CARMONA CONTRERAS, “Renovación de los órganos constitucionales, ¿misión imposible?” a Agenda Pública (21-09-20)

Ignacio ESCOLAR, “El monopolio del PP en el Supremo: 25 años de bloqueos para controlar la Justicia” a eldiario.es (21-09-20) [8]

Enric JULIANA, “Que les banderes no tapin Navajas” a La Vanguardia (23-09-20)

Tampoc ajuda a centrar-se en les polítiques rellevants, iniciatives com les de la nova llei de memòria democràtica, vista per uns com una cortina de fum per derivar el debat públic cap una batalla cultural, amb l’espantall del franquisme com a arma per demonitzar la dreta i al temps compactar la majoria de la investidura (Aurora Nacarino-Brabo); vista per d’altres com una nova expressió d’una política sentimental sense efectes jurídics concrets (Guillem Martínez); però també vista amb esperit positiu com una oportunitat  per superar les pors a assumir el passat col·lectiu (Irene Martín/Marta Paradés/Ricardo Dacosta) … Un exemple dels paranys d’una determinada concepció de la memòria històrica el tenim en el celebrat documental El silencio de los otros“, del que Javier Padilla en publica un article crític a Letras Libres:

Aurora NACARINO-BRABO, “Franquismo franquicia” a Letras Libres (17-09-20)

Guillem MARTÍNEZ, “Sin Nuremberg y a lo loco” a CTXT (23-09-20)

Irene MARTÍN/Marta PARADÉS/Ricardo DACOSTA, “El olvido que no baja” a El País (23-09-20)

Javier PADILLA, “Las mentiras de ‘El silencio de los otros” a Letras Libres (24-09-20)

La realitat dura i pura es concreta en la recessió econòmica més aguda dels països europeus i amb unes perspectives de recuperació en forma de K, és a dir que aprofundeixi les desigualtats preexistents i en generi de noves (José Juan Ruiz). És ociós insistir en la importància estratègica d’encertar en el plantejament per aprofitar al màxim les ajudes europees (Raymond Torres, Xavier Vidal-Folch) i en les reformes inajornables, com les del sistema de pensions (José Antonio Herce/Miguel Ángel Herce). Al mateix temps que es mantenen i perfeccionen els instruments per mitigar l’impacte de la crisi (ERTO, IMV …) i que s’avança en la regulació de noves situacions laborals com la del teletreball

José Juan RUIZ, “Recuperación K” a “Negocios” de El País (20-09-20)

Raymond TORRES, “El impacto de las ayudas europeas” a Negocios” de El País (20-09-20)

Xavier VIDAL-FOLCH, “¿Qué hacemos con el ‘Plan Marshall’?” a El País (24-09-20)

José Antonio HERCE/Miguel Ángel HERCE, “Las (buenas) pensiones” a Revista de Libros (23-09-20) [9]

El nuevo contrato social. 3. Ingreso Mínimo Vital” a El País (20-09-20)

CATALUNYA

Dues qüestions centren l’actualitat catalana: l’atzucac institucional causat per la més que probable inhabilitació del president Torra i les expectatives sobre una possible sortida a la situació dels líders independentistes condemnats per la via de l’indut  i/o de la reforma del Codi Penal.  Sobre l’actuació del president Torra i les seves conseqüències per la reputació de les institucions de la Generalitat, veure els articles de Xavier Vidal-Folch, Josep Martí Blanch i Joan Esculies. I sobre les previsions legals que afecten la Presidència i el Govern de la Generalitat en cas de confirmar-se la inhabilitació del president, veure la nota de Xavier Arbós:

Xavier VIDAL-FOLCH, “‘President ‘del caos” a El País (18-09-20)

Josep MARTÍ BLANCH, “Su momentum. Nuestro momentum” a El Periódico (21-09-20)

Joan ESCULIES, “La Generalitat, sense marca” a El País (21-09-20) [10]

Xavier ARBÓS, “‘President’ en funciones y Gobierno sustituto” a El Periódico (24-09-20)

Però, la notícia de més impacte són  els anuncis simultanis de la tramitació obligada de les peticions d’indult pels dirigents independentistes condemnats i de la reforma del Codi Penal per reformar el delicte de sedició. Uns anuncis que són interpretats com una mostra del Govern d’Espanya de la seva intenció de desbloquejar la qüestió catalana, en un context on el Govern necessita guanyar-se el suport d’ERC i eventualment del PDECat per aprovar els pressupostos:

Pedro VALLÍN, “Indultos y distensión” a La Vanguardia (23-09-20)

Enric JULIANA, “El Gobierno activa la vía del indulto para los presos del 1-O” a La Vanguardia (24-09-20)

Lola GARCÍA, “Equilibrios en varias pistas” a La Vanguardia (24-09-20)

Jordi MERCADER, “¿Indultos, reforma de la sedición? Malas noticias para irredentos” a Crónica Global (24-09-20)

PENSAMENT

En l’apartat dels articles de fons, recomanem l’aproximació d’Aleix Calveras a la doctrina de Milton Friedman contra la responsabilitat social de l’empresa i la controvèrsia suscitada. També la llarga entrevista als historiadors Carme Molinero i Pere Ysàs sobre el franquisme i la transició que publica Jot Down:

Aleix CALVERAS, “50 años de la doctrina Friedman contra la responsabilidad social de la empresa” a Nada es Gratis (22-09-20) [11]

Conversa amb Carme MOLINERO i Pere YSÀS a Jot Down (22-09-20): “El objetivo de Juan Carlos en la transición era asegurar la monarquía de la manera que fuese” [12]

LLIBRES

D’entre les novetats bibliogràfiques destaquem la briografia del dirigent del PSUC d’Antoni Gutiérrez Díaz de Txema Castiella; les reflexions de Manuel Cruz sobre l’experiència d’un filòsof en el món de la política; i el reportatge de Juli Ebner sobre les xarxes socials i els extremismes:

Txema CASTIELLA. El Guti. L’optimisme de la voluntat. Edicions 62. Barcelona, 2020

Jordi AMAT, “El Guti, polític professional” a “Cultura/s” #948 de La Vanguardia (19-09-20)

Manuel CRUZ. Transeúnte de la política. Un filósofo en las Cortes Generales. Taurus. Madrid, 2020

Entrevista Manuel CRUZ a El Confidencial (21-09-20): En el Congreso y el Senado se habla muy poco de política

Julia EBNER. La vida secreta de los extremistas. Cómo me infiltré en los lugares más oscuros de Internet. Temas de Hoy. Madrid, 2020

Guiilermo ALTARES, “Navegar por las redes del mal” a El País (23-09-20)

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Miguel A.HERNÁN/Santiago MORENO, “La historia se repite” a El País (20-09-20)

(2) María RAMÍREZ, “Ruth Bader Ginsburg, jueza del Supremo de EEUU, icono feminista y pionera en la lucha por la igualdad” a eldiario.es (19-09-20)

(3) Anne APPLEBAUM, “If You Care About the Court, Don’t Talk About It” a The Atlantic (20-09-20)

(4) Roger SENSERRICH, “Las consecuencias de un cierre de filas” a Four Freedoms (23-09-20)

(5) “Agenda Exterior: la UE de Von der Leyen” a Política Exterior (17-09-20)

(6) Juan Fernando LÓPEZ AGUILAR, “Dos relatos migratorios” a El País (24-09-20) 

(7) Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA, “Un Estado frágil” a La Vanguardia (19-09-20)

(8) Ignacio ESCOLAR, “El monopolio del PP en el Supremo: 25 años de bloqueos para controlar la Justicia” a eldiario.es (21-09-20)

(9) José Antonio HERCE/Miguel Ángel HERCE, “Las (buenas) pensiones” a Revista de Libros (23-09-20)

(10) Joan ESCULIES, “La Generalitat, sense marca” a El País (21-09-20)

(11) Aleix CALVERAS, “50 años de la doctrina Friedman contra la responsabilidad social de la empresa” a Nada es Gratis (22-09-20)

(12) Conversa amb Carme MOLINERO i Pere YSÀS a Jot Down (22-09-20): “El objetivo de Juan Carlos en la transición era asegurar la monarquía de la manera que fuese

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.