FOCUS PRESS 196

EL CORONAVIRUS

Per tenir una visió global de l’evolució de la pandèmia consultar l’estadística actualitzada diariament per Worldmeters: total de casos, total de morts, casos/1M habitants, morts/1M habitants, tests/1M habitants … I els gràfics i les infografies del Financial Times: evolució de casos per grans àrees geogràfiques, mortalitat (absoluta relativa, sobremortalitat).

Sobre l’evolució a Espanya segueixen sent de referència els anàlisis de les dades de l’equip de El País, com també resulta clarificadora l’explicació de  Jesús Escudero sobre l’enorme diferència entre el tsunami del mes de març i el rebrot actual:

Borja ANDRINO/Daniele GRASSO/Kiko LLANERAS, “¿Qué dicen los datos del coronavirus esta semana? El curso arranca con los casos al alza en más de 30 provincias” a El País (5-09-20)

Jesús ESCUDERO, “Seis gráficos que muestran que la segunda ola está a años luz del tsunami de marzo” a El Confidencial (6-09-20)

La preocupació immediata està centrada en el retorn de l’activitat escolar: la seva complexa organització i els seus efectes en l’evolució general de la pandèmia (Josep Corbella, Xavier Bonal), tenint present que en el fons la millor garantia per a l’èxit de l’operació resideix en la confiança social (Juan Claudio de Ramón) … I anant més enllà, l’experiència del confinament i de l’adaptació de la pràctica educativa hauria de posar en qüestió el model educatiu convencional (José Antonio Herce/Miguel Ángel Herce):

Josep CORBELLA, “Com es pot començar el curs amb seguretat” a La Vanguardia (8-09-20)

Xavier BONAL, “La hora de la autonomía escolar” a El Periódico (6-09-20)

Juan Claudio de RAMÓN, “Fiarse” a The Objective (9-09-20)

José Antonio HERCE/Miguel Ángel HERCE, “La (buena) educación” a Revista de Libros (9-09-20) [1]

I, òbviament, la preocupació i l’atenció de l’opinió pública està orientada als progressos de les vacunes,  un seguiment perturbat per anuncis precipitats quan no demagògics sobre uns resultats gairebé immediats … desmentits per la realitat d’uns processos científics rigorosos (Carmen Álvarez, Milagros Pérez Oliva):

Carmen ÁLVAREZ DOMÍNGUEZ, “Por qué no se puede (ni se debe) fabricar una vacuna para la COVID-19 en un tiempo récord” a eldiario.es (8-09-20)

Milagros PÉREZ OLIVA, “El riesgo moral del populismo” a El País (10-09-20) [2]

Sobre la gestió pública de la pandèmia, Andrés Ortega troba a faltar referents morals i polítics internacionals, considerant insuficients les intervencions del Papa Francesc o del secretari general de Nacions Unides … per compensar les nefastes actituds de dirigents com Trump o Bolsonaro … Un buit que ha deixat espai als moviments negacionistes de la pandèmia (Stephen Buranyi):

Andrés ORTEGA, “Pandemia sin referentes morales” al blog del Real Instituto Elcano (1-09-20)

Stephen BURANYI, “Así ha unido el coronavirus a los teóricos de la conspiración y a la extrema derecha” a eldiario.es (8-09-20)

En el cas espanyol, alguns analistes consideren que les tensions entre els governs central i els autonòmics (Sandra León)  poden propiciar un gir jacobinista de l’opinió pública (Isabel Morillo). També té interés l’anàlisi de José Javier Olivas y José Rama sobre com el discurs populista de Vox sobre la pandèmia ha condicionat el debat polític, especialment l’actitud del Partit Popular:

Sandra LEÓN, “Por exceso y por defecto” a El País (10-09-20)

Isabel MORILLO, “La gestión de la pandemia tensa las costuras de las autonomías e impulsa el jacobinismo” a El Confidencial (6-09-20)

José Javier OLIVAS/José RAMA, “El populismo de Vox y su influencia en el debate parlamentario sobre el coronavirus” a Agenda Pública (8-09-20)

LES ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTAT UNITS

Conforme es descompten els dies que falten pel 3 de novembre les eleccions presidencials nordamericanes omplen les pàgines d’internacional dels mitjans.  Kiko Llaneras ofereix un seguiment de les prediccions de les enquestes i de les cases d’apostes que registren variacions que incrementen les possibilitats d’un Trump (Julio Aramberri),  que segueix per darrere de Biden en el  conjunt dels Estats Units i en els estats clau:

Kiko LLANERAS, “Trump contra Biden: el republicano iguala las apuestas, pero no los sondeos” a El País (3-09-20)

Julio ARAMBERRI, “¿Es hora de amortajar a Donald Trump?” a Revista de Libros (7-09-20)

Trump és un temible competidor electoral i ha recuperat embranzida amb la convenció republicana sobre la base d’evitar el marc desfavorable de la gestió econòmica i de la pandèmia i centrar-se en el recurs de la llei i l’ordre enfront dels disturbis, amb el seu habitual estil barroer i mentider (Jorge Dezcallar):

Entrevista a Donald TRUMP a El País (6-09-20)

Jorge DEZCALLAR, “Trump está desatado” a El Confidencial (8-09-20)

Al mateix temps creix el temor que Trump, en cas de derrota, no admeti el resultat electoral, portant als Estats Units a una de les crisis constitucionals més greus de la seva història. Un risc sobre el que adverteix l’historiador Nils Gilman en una entrevista a Agenda Pública i que és considerat altament probable per Lawrence Douglas en el llibre Will he go? Trump and the Looming Election Meltdown in 2020 (Twelve, 2020):

Entrevista a Nils GILMAN a Agenda Pública (5-09-20): “Existe un riesgo verdadero de que Trump distorsione el resultado de las elecciones”

Carlos BARRAGÁN, “¿Qué pasa si Donald Trump pierde las elecciones y no acepta el resultado?” a El Confidencial (9-09-20) [3]

Per tancar aquest capítol, un ponderat estat de la qüestió a dos mesos de les eleccions per part de Carlota García Encina i un anàlisi d’Esteban Hernández sobre el que ensenya l’evolució dels Estat Units sobre com serà la política en el futur:

Carlota GARCÍA ENCINA, “Elecciones en EEUU: ordenando ideas” al blog del Real Instituto Elcano (9-09-20)

Esteban HERNÁNDEZ, “La izquierda y los que pagan la factura: la política, explicada a todo el mundo  a El Confidencial (5-09-20)

EUROPA

No per conegut i reiterat és ociós insistir en com l’accelerat afebliment del vincle transatlàntic, les conseqüències del Brexit, la inestabilitat a la frontera est -ara amb la crisi de Bielorrúsia, però amb la crisi d’Ucraïna latent-, i el polvorí de la Mediterrània occidental, obliguen la Unió Europea a dotar-se d’una visió i d’una política geoestratègica (Federico Steinberg) … Una política que ha de trobar el sempre difícil equilibri entre el realisme i els valors que donen sentit a la Unió (Andrea Rizzi):

Federico STEINBERG, “La UE en la geopolítica pospandemia” a El País (9-09-20)

Andrea RIZZI, “Europa ante el espejo de Putin” a El País (5-09-20)

Precisament, sobre els valors europeus Orlando Figes publica una reflexió, tributària del seu excel·lent llibre “Los Europeos“, i Olivier Galland analitza l’estudi European Values per constatar l’heterogeneïtat dels valors entre els països europeus, tot destacant la cesura entre l’est i l’oest entorn dels valors tradicionals i la concepció de la democràcia:

Orlando FIGES, “Volver a pensar el espíritu europeo” a El País (6-09-20) [4]

Olivier GALLAND, “Les Européens partagent-ils les mêmes valeurs?” a Telos (4-09-20)

En relació al pla de recuperació europeu, Xavier Vives vincula el seu èxit a la capacitat d’aplicar una política industrial compatible amb la competència interna i internacional:

Xavier VIVES, “Un euro estable exige una política industrial ambiciosa” a Project Syndicate (4-09-20) [5]

La perspectiva d’un Brexit unilateral és més a prop que mai amb la fugida endavant del govern conservador de Boris Johnson, tot i que està per veure si es tracta d’una tàctica negociadora o d’una opció sense retorn:

Rosa MASSAGUÉ, “Singapur més a prop” a El Periódico (8-09-20)

Lluís BASSETS, “No era el unicornio, es un gato salvaje” a El País (10-09-20)

Álvaro ANCHUEGO CREGO, “Reino Unido pierde, gana la secta del Brexit” a Agenda Pública (9-09-20) [6]

També tenen interès les opinions de l’ex-primer ministre francés, Lionel Jospin, arran de la publicació del llibre Un temps troublé (Seuil,  2020), on analitza la debacle de l’esquerra francesa i es mostra decepcionat amb la gestió de Macron:

Entrevista a Lionel JOSPIN a L’Obs (3-09-20)

A Agenda Pública  trobem dos articles sobre la situació d’Espanya a la Unió Europea: Michele Testoni analitza la possible evolució d’una de les opinions públiques més europeistes cap a una certa eurofòbia. Un canvi en la percepció de la Unió Europea que podria associar-se  a les noves exigències de reformes vinculades al pla de recuperació, examinades per Miguel Laborda:

Michele TESTONI, “España: ¿el ocaso de ‘la edad de la inocencia’ europea?” a Agenda Pública (6-09-20)

Miguel LABORDA PEMÁN, “¿Toma el dinero y corre? crecimiento y reformas en el sur de Europa” a Agenda Pública (3-09-20) [7]

LA SITUACIÓ A ESPANYA

De fet, el principal factor d’estabilitat a Espanya és l’ancoratge a la Unió Europea que ofereix una perspectiva de sortida a l’emergència econòmica. D’aquí que l’objectiu prioritari del Govern sigui l’aprovació dels pressupostos, clau per la continuïtat de la legislatura:

Josep RAMONEDA, “Una mayoría para la reconstrucción” a El País (10-09-20)

La situació política és la resultant de les febleses de tots els actors, en la que  el president Pedro Sánchez pot portar la iniciativa gràcies a ser el menys feble. Unidas Podemos està desdibuixada i atrapada en un escàndol menor (José Antonio Zarzalejos);  el Partit Popular està encadenat al seu historial de corrupció (Juan Rodríguez Teruel, Rosa Paz); Ciudadanos intenta fer-se útil a pesar de la seva precarietat parlamentària; i els independentistes catalans estan atrapats en una espiral autodestructiva (Jordi Mercader) …

José Antonio ZARZALEJOS, “Tal vez un Gobierno pero en absoluto de coalición” a El Confidencial (7-09-20)

Juan RODRÍGUEZ TERUEL, “¿Un Watergate sistémico?” a El País (9-09-20) [8]

Rosa PAZ, “Casado no podrá escabullirse” a El Periódico (10-09-20)

Jordi MERCADER, “Puigdemont regala a Sánchez el retorno del PDECat” a Crónica Global (9-09-20)

Però aquesta anèmia política col·lectiva afecta el funcionament normal de les institucions (Soledad Gallego-Díaz, Lluís Foix), amb el bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (Ignacio Escolar), del Tribunal Constitucional, de RTVE … especialment per part d’un Partit Popular enrocat en una oposició obstructiva:

Soledad GALLEGO-DÍAZ, “Más anomalías, más prórrogas” a El País (6-09-20)

Lluís FOIX, “Una forma de dictadura tova” a La Vanguardia (9-09-20) [9]

Ignacio ESCOLAR, “Por qué Pablo Casado se niega a renovar el Poder Judicial” a eldiario.es (2-09-20)

Sense perdre de vista el moment delicat de la institució monàrquica, pendent de resoldre la papereta enutjosa de la situació del rei emèrit i, a mig termini, d’una reforma que desvetlli els dubtes que ara suscita:

Jorge URDÁNOZ, “Animales en el jardín de Zarzuela” a CTXT (7-09-20)

Relacionat també amb la legitimitat democràtica del sistema està l’anomenat cas Martín Villa, presentat pels seus promotors com una causa general contra la Transició democràtica, amb acusacions forassenyades de genocidi o de crims de lesa humanitat. Diverses veus han denunciat aquest despropòsit, entre les que destaquen les de Fernando Vallespín, Ignacio Sánchez-Cuenca o Antonio Gutiérrez Vegara:

Fernando VALLESPÍN, “El dislate” a El País (6-09-20)

Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA, “¿Juicio a la Transición?” a CTXT (9-09-20)

Antonio GUTIÉRREZ VEGARA, “Verdad, justicia y reparación sí; aquelarres no” a eldiario.es (9-09-20) [10]

Pel que fa a la situació econòmica, els indicadors revelen que la caiguda de l’economia espanyola ha estat la més aguda de tota la Unió Europea (Raymond Torres, Carlos Sánchez), amb una incidència especialment negativa d’un sector turístic paralitzat per l’onada de rebrots (informe de FUNCAS):

Raymond TORRES, “Economía de excepción para la nueva normalidad” a “Negocios” de El País (6-09-20)

Carlos SÁNCHEZ, “Los dos gráficos que dejan en evidencia la economía española” a El Confidencial (9-09-20)

The blow to tourism and the recovery of the Spanish economy a Agenda Pública (7-09-20)

En la perspectiva d’accelerar la recuperació s’ha suscitat la polèmica sobre el moment en que serà necessari retirar l’instrument dels ERTE (Alfred Pastor, Guy Standing):

Alfredo PASTOR, “Una emergència interminable” a La Vanguardia (8-09-20)

Guy STANDING, “¿Están los ERTE agravando la recesión?” a El País (8-09-20)

Sobre l’estratègia de recuperació i creixement a mig i llarg termini, veure l’informe de FEDEA i l’article de Jesús Fernández-Villaverde sobre la reforma de les administracions públiques. També l’informe d’un equip de El País sobre l’estat de l’educació i les reformes que necessita:

FEDEA: Informe Final del Grupo de Trabajo Mixto Covid-19. Por un pacto político y social en torno a una estrategia de reactivación y crecimiento inclusivos (versión completa) (septiembre 2020) [11]

Jesús FERNÁNDEZ-VILLAVERDE, “Una ‘Gran Estrategia’ para España (I): La Reforma del Estado” a El Confidencial (5-09-20)

José Manuel ROMERO/J.A.AUNIÓN/Mariano FERNÁNDEZ ENGUITA/Antonio CABRALES, “El nuevo contrato social. 1. Educación. Una grieta en el futuro” a El País (6-09-20)

Però la gran notícia econòmica de la setmana és l’anunci de la fusió entre CaixaBank i Bankia. Una operació induïda pel Banc Central Europeu en el marc d’una estratègia d’enfortiment del sector bancari europeu (Mariano Guindal), justificada per la necessitat d’adaptar-se a un entorn competitiu global de la nova era tecnològica (José Carlos Díez). Una operació amb   múltiples derivades que afecten des de la necessitat de preservar la competència a l’impacte en els llocs de treball, passant pel paper del capital públic i la recuperació de les ajudes a Bankia (Manuel Hidalgo) … I, òbviament, a les repercussions polítiques a Catalunya i en el conjunt d’Espanya (Nacho Cardero, Carlos Sánchez, Xavier Vidal-Folch, Francesc Cabana, Andreu Mas-Colell):

Mariano GUINDAL, “Contagio financiero” a La Vanguardia (9-09-20)

José Carlos DÍEZ, “Un paso más hacia la banca del siglo XXI” a Cinco Días (5-09-20)

Manuel HIDALGO, “Una fusión con demasiadas incógnitas” a vozpópuli (8-09-20)

Nacho CARDERO, “El retorno de Fainé y la puntilla al ‘procés’” a El Confidencial (5-09-20)

Carlos SÁNCHEZ, “Madrid y Barcelona, la hora de la bicapitalidad” a El Confidencial (6-09-20) [12]

Xavier VIDAL-FOLCH, “¿De quién y de dónde será CaixaBankia?” a El País (7-09-20)

Entrevista a Francesc CABANA  a Ara (6-09-20): “La fusió entre Caixabank i Bankia és la fi del sistema financer català”

Andreu MAS-COLELL, “La fusió i Barcelona” a Ara (7-09-20)

… I A CATALUNYA

La coincidència de la remodelació del Govern Torra amb l’operació de la fusió de CaixaBank i Bankia il·lustra a la perfecció l’estat del país: una crisi de govern interpretada com una purga provocada pels interessos electorals de Junts per Catalunya (editorial del diari Ara, Jordi Amat, Josep Maria Martí Blanch) … i un govern en fora de joc en una operació d’enorme repercussió per a la fortalesa econòmica de Catalunya:

Editorial d’Ara (4-09-20): “Una crisi de govern o una operació partidista?

Jordi AMAT, “Palau de la Generalitat, oficina de campanya” a La Vanguardia (6-09-20)

Josep MARTÍ BLANCH, “Torra als autos de xoc” a El Periódico (4-09-20)

És una situació -tot just en el moment de commemorar els 40 anys de recuperació de l’autogovern (Paola Lo Cascio)- que ratifica la sensació de degradació de les institucions d’autogovern (Xavier Arbós), convertides en l’escenari de la lluita per l’hegemonia de l’independentisme, deixant de banda l’obligació de governar al servei de tota la ciutadania de Catalunya:

Paola LO CASCIO, “La crisi dels 40” a El País (9-09-20)

Xavier ARBÓS, “Respecte a las institucions” a El Periódico (7-09-20) [13]

Antoni PUIGVERD, “La passió autodestructiva” a La Vanguardia (7-09-20)

Una de les conseqüències d’aquest canvi de guió és l’allunyament de la data de les eleccions, que de celebrar-se ara tindrien un pronòstic favorable a ERC per davant de JxC, amb dos possibles escenaris postelectorals encapçalats pels republicans: la repetició de la majoria actual o la possibilitat d’un govern d’esquerres (sondeig de GAD3):

Sondeig de GAD3 (1-4/09/20) per a La Vanguardia (6-09-20)

Francesc-Marc ÁLVARO, “Fidelitat del votant ‘indepe’” a La Vanguardia (7-09-20)

Per tancar el capítol català, una explicació d’Oriol Bartomeus sobre el monopoli de fet de TV3 en el conjunt de l’audiència de parla catalana i una reflexió d’Albert Branchadell sobre les condicions de legitimació de la causa independentista:

Oriol BARTOMEUS, “TV3, un monopoli de facto” a política&prosa (2-09-20) [14]

Albert BRANCHADELL, “El dèficit de legitimitat” a El País (7-09-20)

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) José Antonio HERCE/Miguel Ángel HERCE, “La (buena) educación” a Revista de Libros (9-09-20)

(2) Milagros PÉREZ OLIVA, “El riesgo moral del populismo” a El País (10-09-20)

(3) Carlos BARRAGÁN, “¿Qué pasa si Donald Trump pierde las elecciones y no acepta el resultado?” a El Confidencial (9-09-20)

(4) Orlando FIGES, “Volver a pensar el espíritu europeo” a El País (6-09-20)

(5) Xavier VIVES, “Un euro estable exige una política industrial ambiciosa” a Project Syndicate (4-09-20)

(6) Álvaro ANCHUEGO CREGO, “Reino Unido pierde, gana la secta del Brexit” a Agenda Pública (9-09-20)

(7) Miguel LABORDA PEMÁN, “¿Toma el dinero y corre? crecimiento y reformas en el sur de Europa” a Agenda Pública (3-09-20)

(8) Juan RODRÍGUEZ TERUEL, “¿Un Watergate sistémico?” a El País (9-09-20)

(9) Lluís FOIX, “Una forma de dictadura tova” a La Vanguardia (9-09-20)

(10) Antonio GUTIÉRREZ VEGARA, “Verdad, justicia y reparación sí; aquelarres no” a eldiario.es (9-09-20)

(11) FEDEA: Informe Final del Grupo de Trabajo Mixto Covid-19. Por un pacto político y social en torno a una estrategia de reactivación y crecimiento inclusivos* (versión completa) (septiembre 2020)

(12) Carlos SÁNCHEZ, “Madrid y Barcelona, la hora de la bicapitalidad” a El Confidencial (6-09-20)

(13) Xavier ARBÓS, “Respeto a las instituciones” a El Periódico (7-09-20)

(14) Oriol BARTOMEUS, “TV3, un monopoli de facto” a política&prosa (2-09-20)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.