FOCUS PRESS 195

Amb aquest Focus Press nº 195 tanquem la temporada. Tornarem al setembre.

Bon estiu!

EL CORONAVIRUS

L’estat actual de l’evolució de la pandèmia assenyala el continent americà com el focus més actiu, amb una Amèrica Llatina que corre un greu risc de sortir més afeblida en el context internacional (Miguel Lago, Carlos Malamud, Florencia Rubiolo/Javier A.Vadell)  i uns Estats Units on el descontrol de l’emergència sanitària és el teló de fons d’una crisi política profunda (Argemino Barro, Paul Krugman):

La situació a Europa és de cauta atenció a l’espera de com es va desenvolupant el retorn a l’activitat, en la confiança que es podran anar controlant els rebrots que es vagin produint:

En el cas d’Espanya es segueixen avaluant la qualitat de les dades (Kiko Llaneras) i les respostes aplicades, com en el cas dramàtic de les residències de gent gran (capítol tercer del llibre blanc de El País):

Com era previsible les expectatives sobre les futures vacunes i els medicaments eficaços per combatre el virus generen moviments especulatius i comportaments proteccionistes de països com els Estats Units:

Les percepcions de l’opinió pública sobre les mesures necessàries per combatre el virus i sobre la gestió dels governs i dels experts han estat objecte de diverses enquestes a nivell europeu. Especialment interessant és l’enquesta encarregada per l’European Council of Foreign Relations, a la que ja ens  vam referir la setmana passada, sobre la que destaquem el comentari d’Ivan Krastev i Mark Leonard. Sobre l’opinió pública espanyola, recomanem l’anàlisi d’Ignacio Sanchez-Cuenca:

Algunes lliçons de l’emergència sanitària amb la mirada posada en el futur: la necessitat de sistemes d’alerta i de prevenció de riscos (The Economist); l’adequació de les ciutats després de l’experiència (Roger Senserrich); o la reforma del nostre Sistema Nacional de Salut (Beatriz G. .López Valcárcel i altres; Alberto Infante):

I, finalment, dues referències sobre la complicada  relació entre polítics i experts, entre política i ciència, distorsionada per les diferents lògiques internes que es manifesten en la contradicció entre les visions a llarg i curt termini:

PANORAMA GLOBAL

Quatre mirades sobre l‘estat actual del món: les entrevistes a d’Andrew Bacevich que acaba de publicar un llibre sobre l’evolució de la política exterior nordamericana després del final de la Guerra Freda (The Age of Illusions: How America Squandered Its Cold War Victory’);  i al secretari general de Nacions Unides, António Guterres; els apunts de Moisés Naím el rol de Washington, la cooperació internacional, l’austeritat i la globalització; i l’article de Joschka Fischer sobre la triple crisi sanitària, econòmica i geopolítica:

També quatre aproximacions a la situació dels Estats Units, on l’acumulació de problemes (Jorge Dezcallar) descol·loca l’estratègia electoral de Trump, especialment per la segona onada de la pandèmia (Roger Senserrich).  A la vista de les reaccions del president, és més que probable que la histèria antixinesa acabi sent un dels temes centrals de la seva campanya (Juan Maria Hernández Puértolas).  Sobre el rerefons socials de les revoltes que han esclatat per tot els Estats Units, veure l’anàlisi de Nouriel Roubini centrat en les condicions de vida del precariat:

L’entrada en vigor de la llei de Seguretat Nacional per a Hong Kong (Lluís Bassets) marca un punt d’inflexió en la política exterior xinesa, que va acumulant la desconfiança dels països veïns, especialment de l’Índia, el Japó i Austràlia (Fareed Zakaria):

També cal destacar l’aprovació de la reforma de la  Constitució de la Federació Russa que consagra la deriva autoritària, personalista i autàrquica del règim presidit per Vladimir Putin, com analitza Pilar Bonet:

LA RESPOSTA EUROPEA

Segueix viu el debat sobre la hipòtesi d’un “moment hamiltonià” de la Unió Europea, sobre el que Elie Cohen fa unes precisions per evitar interpretar que el Fons de Recuperació sigui un pas en aquesta direcció. I Ricardo Perissich exposa les dificultats per dotar al pressupost europeu d’uns recursos propis.  També Andrés Ortega considera que potser sigui més útil fixar-se en el Hamilton industrialista en el moment en que s’estan decidint les prioritats de la política econòmica europea:

Un Pla de Recuperació que segueix sent objecte d’una dura negociació amb els anomenats països frugals, encapçalats per Holanda (David Bokorst), i que, d’altra banda, aconsegueix una rara confluència – a la vista del soroll de la política interna- entre els socialistes, els populars i els liberals espanyols a Europa:

La presidència alemanya de la Unió, iniciada aquest 1 de juliol, es veu com a determinant per a l’aprovació del Pla de Recuperació i, més enllà, per a la implicació activa de les institucions europees en la superació de la crisi amb una perspectiva estratègica:

La segona volta de les eleccions municipals  a França (resultats a Le Monde) són un perfecte mirall de les contradiccions polítiques i socials d’un dels països fonamentals de la Unió: l‘onada verda conviu amb el moviment dels gillets jaunes, desencadenat per l’oposició a una fiscalitat ecològica! D’altra banda, les eleccions han servit per constatar les dificultats de fer política sense una estructura territorial arrelada, que explica el fracàs de la formació d’Emmanuel Macron i la  supervivència de conservadors i socialistes (Ramón González Férriz. I està per veure si l’ecologisme pot esdevenir l’eix federador d’una  esquerra renovada (Enric Bonet, Daniel Boy):

També s’ha celebrat la primera volta de les eleccions presidencials a Polònia, en les que l’actual president Andrzej Duda va pel davant (43.7%) de l’alcalde de Varsòvia, el liberal Rafal Trzaskowski (30,3%):

LA SITUACIÓ A ESPANYA

El Govern ha aconseguit tenir la iniciativa i surt de l’estat d’alarma amb més suports dels inicials, havent superat les turbulències que el van fer trontollar el mes de maig (entrevista a Pedro Sánchez, Fernando Garea, Xavier Vidal-Folch)):

En opinió de Marta Romero, les expectatives negatives sobre la seva feblesa parlamentària i  cohesió interna  han jugat a favor de la coalició entre PSOE i Unidas Podemos. També és cert però que la cohesió pot ressentir-se en el futur en funció de l’orientació dels Pressupostos i de la política de pactes que comporta (Carlos E.Cué, Pedro Vallín, Josep Ramoneda; José Antonio Zarzalejos):

L’opinió pública segueix mentrestant polaritzada, com recullen les enquestes (Carles Castro/Laura Abelló). Sobresurt la relativa bona valoració de Salvador Illa , que també està tenint una insòlita bona premsa a causa del seu tarannà personal i polític en un entorn tan crispat (Jordi Amat, Joan Tapia):

Al mateix temps, el Partit Popular ha fet una inflexió en la seva política d’oposició frontal (Fernando Ónega, Fernando Vallespín) , entrant en una via negociadora i oberta a acords. Probablement, les eleccions gallegues i el factor Europa expliquin aquest gir cap a la moderació:

Aquesta pacificació relativa de l’escenari polític afavoreix concentrar-se en l’agenda de la recuperació econòmica que ha d’actuar simultàniament en tres nivells (resistència, recuperació, transformació).  Carlos Sánchez fa un repàs a les febleses estructurals de l’economia espanyola que la crisi ha posat de nou en evidència. I Raymond Torres insisteix en les dificultats de fer prediccions massa fiables sobre l’evolució econòmica:

Sobre l’orientació i les prioritats de la reconstrucció, Miguel Ángel Noceda comenta les 11 propostes claus de les organitzacions empresarials; Andreu Missé planteja la qüestió de la reforma fiscal; Luis Sanzo avalua les primeres passes de l’implantació de l’Ingrés Mínim Vital; i Esteban Hernández subratlla les coincidències de PSOE i Ciudadanos sobre un nou contracte social destinat a salvar les classes mitjanes:

… I A CATALUNYA

La dissociació entre l’agitació partidista de l’espai posconvergent i la necessitat d’una acció pública que afronti la reconstrucció és cada dia més insostenible. Als deu anys infructuosos on l’agitació ha substituït a la governança (Jordi Amat),  s’hi afegeix aquest impasse de  bloqueig institucional provocat per les batalles internes de l’independentisme (Antón Costas). Un temps perdut per arribar poser després de les eleccions a entendre que les prioritats són unes altres, com assenyala Enric Juliana:

Sobre l’imbroglio de la posconvergència veure les cròniques de Lola García i Francesc-Marc Álvaro i la mirada llarga de Cinto Amat:

Deu anys després de la  sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (Àngels Piñol), alguns dels protagonistes d’aquells dies ho han rememorat en algunes entrevistes (José Luís Rodríguez Zapatero, Artur Mas, Carles Viver Pi-Sunyer), i Antoni Puigverd i Javier Pérez Royo han escrit sobre les seves conseqüències polítiques i institucionals per a Catalunya i Espanya:

LLIBRES

Acabem aquest darrer Focus Press de la temporada amb uns quants llibres per omplir la maleta de les vacances:

ARTICLES ESPECIALMENT SELECCIONATS

(1) Ivan KRASTEV/Mark LEONARD, “Europe’s pandemic politics: how the virus has changed the public’s worldview”, Policy Brief del European Council of Foreign Relations (june 2020)

(2) Francisco BELLO, “La pandemia, los expertos y los políticos” a Revista de Libros (1-07-20)

(3) Entrevista a Andrew BACEVICH a Agenda Pública (27-06-20): «Con Trump termina el cuarto de siglo de el fin de la Historia»

(4) Entrevista a Angela MERKEL a La Vanguardia (27-06-20): Europa aún no está suficientemente preparada para soportar crisis

(5) Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “Las lecciones españolas de las elecciones francesas” a El Confidencial (29-06-20)

(6) Entrevista a Pedro SÁNCHEZ a La Vanguardia (28-06-20): El Gobierno está más fuerte, lo han querido derrocar y han fracasado

(7) Marta ROMERO, “Seis meses de gobierno” a Piedras de Papel (1-07-20)

(8) Jordi AMAT, “El hombre del traje gris” a The Objective (26-06-20)

(9) Esteban HERNÁNDEZ, “El plan del PSOE y  Ciudadanos para salvar a la clase media” a El Confidencial (27-06-20)

(10) Cinto AMAT, “Convergència o la degradació dels seus líders” al blog de l’autor (1-07-20)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.