FOCUS PRESS 192

EL CORONAVIRUS

En relació a la pandèmia global s’està produint a Europa  un efecte òptic contraproduent, en interpretar-se la remissió del virus en algunes parts d’Àsia i d’Occident com una evolució positiva, quan de fet els casos d’infectats no paren de créixer a nivell mundial (José Pichel). És el cas  de l‘Amèrica Llatina , confirmat per les dades disponibles i potser el del continent africà, sense dades per verificar-ho (Oriol Puig):

Aquesta situació es produeix amb una Organització Mundial de la Salut qüestionada pels Estats Units i altres països com el Brasil, amb l’acusació d’haver encobert la manca d’informació inicial de la Xina:

El qüestionament de l’OMS és potser l’episodi més important d’una tendència a desconfiar de l’expertesa científica que es dóna a escales diferents. De la relació entre política i ciència i, més específicament,  de la política científica com a política pública en parlen Eduard Güell i Rafael Yuste i Darío Gil:

Mentre, segueixen els problemes per afinar les dades relatives a l’evolució de la  pandèmia. Com és habitual, Kiko Llaneras fa un esforç estimable per aclarir les contradiccions estadístiques:

D’altra banda, es van publicant papers que avaluen les diferents polítiques emprades per combatre el virus (Antonio Timoner, Félix Lobo).  I Seth Flaxman i altres científics han calculat els efectes de la política de confinament  a Europa en la reducció el número de morts causats per la pandèmia:

I la preocupació de científics i governs en el període de desescalada és trobar l’estratègia adequada per evitar rebrots i, en el seu cas, com combatre’ls amb més eficàcia:

PANORAMA GLOBAL

La desarticulació de l’ordre internacional és un dels temes recurrents en els anàlisis dels experts, amb l’atribució de la principal responsabilitat a la política de l’administració Trump:

També és recurrent la insistència en el que molts veuen com un xoc inevitable entre els Estats Units i la Xina:

Però, d’altres analistes comenten amb preocupació l’obsessió antieuropea i, més concretament,  antialemanya de Donald Trump:

Unes obsessions que van lligades a la regressió proteccionista i al fenomen d’una desglobalització econòmica relativa:

Amb conseqüències negatives especialment per als països de l’Amèrica Llatina:

Però, el focus de l’actualitat està centrat en la convulsió als Estats Units originada per la combinació de racisme i violència policial, amb una reacció ciutadana que ha posat Trump a la defensiva en el que són les hores més baixes de la seva presidència:

Certament, la mala imatge de Donald Trump no para de créixer a ulls d’una bona part de l’opinió pública nordamericana i mundial, com constaten els comentaristes liberals (Paul Krugman, Fareed Zakaria).  Però en una societat tan polaritzada aquesta visió no és compartida per una altre sector de la població que té una  versió antitètica dels fets (Argemiro Barro):

És precisament aquest sector de la població el que tractarà de mobilitzar Trump de cara a unes eleccions que, a cinc mesos vista,  tenen un pronòstic desfavorable per a l’actual president (veure la recopilació d’enquestes a realclearpolitics). Com també està per veure si la mobilització de les diverses minories serà favorable a Biden … I quins efectes tindrà  una campanya estranya condicionada per la pandèmia:

Per desgràcia, Donald Trump ha trobat en Jair Bolsonaro un deixeble avançat en l’operació de descrèdit de les institucions democràtiques:

LA RESPOSTA EUROPEA

El Pla de Recuperació europeu proposat per la Comissió ha estat rebut com un pas important cap a una Unió de la pròxima generació (Next Generation UE), amb el sobreentès que serà una Unió més integrada políticament, fent fortuna la imatge d’un “moment hamiltonià“, una analogia que Daniel Gros no considera massa apropiada:

Tanmateix, cal escoltar  les veus més prudents que adverteixen de les dificultats de tramitació del Pla per l’oposició dels països “frugals”, així com de les seves limitacions per fer front a una crisi econòmica d’una magnitud inusitada:

Mentre, el Banc Central Europeu segueix amb la seva actuació decidida per evitar una crisi de deute sobirà , accentuant la seva independència i fent cas omís a l’advertiment del Constitucional alemany:

Aquesta capacitat de reacció europea constitueix una bona base per intentar fer un salt qualitatiu en la seva estratègia global. D’una banda, aixecant la bandera de la defensa dels valors democràtics i humanistes. D’un altra, aplicant mesures econòmiques que la facin menys dependent en els àmbits tecnològic i industrial:

LA SITUACIÓ A ESPANYA

La delicada operació de la desescalada del confinament per passar a una relativa normalitat s’està fent en unes condicions polítiques pèssimes, en un clima de divisió i d’enfrontament que no cessa. Alguns actors polítics,  com el Partit Popular,  creuen que l’estratègia de la tensió els beneficia electoralment (enquesta de GAD3), tot esperant que les contradiccions internes del Govern el facin implosionar més d’hora que tard, sense tenir en compte els efectes negatius que la polarització pot tenir en el ritme de la recuperació econòmica:

L’aspecte més preocupant d’aquesta estratègia de la tensió és la utilització de la justícia per erosionar el Govern, seguint l’exemple d’altres països en l’ús del lawfare:

La causa judicial contra el Rei emèrit constitueix, en aquest clima polític i en plena situació de crisi social, un nou factor de tensió:

En canvi, en l’àmbit de les polítiques públiques s’ha produït gairebé la unanimitat total amb l’Ingrés Mínim Vital i entorn el projecte de llei de Protecció a l’Infància i l’Adolescència contra Violència:

El consens entorn d’una política social renovada i de llarg abast és una de les claus per mantenir la cohesió social en una situació de profunda crisi econòmica:

Les prediccions de l’evolució de l’economia espanyola segueixen sent molt pessimistes, especialment per la vulnerabilitat dels sectors turístic i de l’automoció. Uns pronòstics que plantegen la necessitat d’una estratègia industrial i de dedicar més recursos a la política d’ocupació:

… I A CATALUNYA

Continuen els episodis d’enfrontament entre els socis del Govern català que confirmen l’esgotament de la legislatura, però sense que aquesta constatació tingui el desenllaç lògic de la convocatòria d’eleccions anticipades:

Aquest bloqueig condiciona negativament l’acció política dels partits independentistes -especialment d’ERC- en el marc espanyol, així com les iniciatives per la reconstrucció poscoronavirus:

Al mateix temps, sembla que la desescalada està provocant una certa efervescència d’iniciatives pensant en el futur: des de la iniciativa oficial Catalunya 2022 a la creació de l’Institut Sobiranies com a punt de trobada de sectors dels Comuns i la CUP patrocinat per Jaume Roures, passant per una crisi al Cercle d’Economia o la publicació de nous llibres -“Principi de realitat” de Jordi Muñoz i “Sobrevivir al procés” d’Antoni Bayona– que proposen noves estratègies sobiranistes …:

I també uns primers passos per rehabilitar la figura de Jordi Pujol, amb ocasió dels seus norantè aniversari. Més enllà de les intencions exculpatories i hagiogràfiques, s’han esbossat balanços de la seva significació política: els més favorables posant l’accent en la seva obra de govern i els més crítics destacant la corrupció familiar i del seu partit. Potser el més equànim sigui reconèixer el mèrit de Pujol en la construcció d’un espai polític de síntesi, com explica Giaime Pala:  “El seu llegat més  important va ser aplegar, centralitzar i sistematitzar políticament l’espai nacionalista CAT, dividit i culturalment subaltern el 1977, fent-lo atractiu per a la mesocràcia CAT que s’havia trobat còmoda sota el franquisme. Una operació d’una complexitat enorme”.

REFLEXIONS, LLIBRES I ARXIUS

Acabem amb la recomanació de dos articles de fons: Carolin Emcke analitza la proliferació de teories esotèriques, neonacionalistes, antivacunes … que intenten donar respostes als temors de molta gent. Francis Fukuyama exposa la necessitat de reconstrucció d’un ordre polític racional:

Del llibre d’Orlando Figes, “Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita” (Taurus. Madrid, 2020):

I de la transcripció de les  gravacions del president Richard Nixon sobre el final del franquisme i la successió del dictador:

 

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Antonio TIMONER, “Policy responsiveness to coronavirus: an autopsy” a Agenda Pública (8-06-20)

(2) Luis Esteban G.MANRIQUE, “Proteccionismo, la próxima pandemia” a Política Exterior (5-06-20)

(3) Mariano AGUIRRE, “Las paradojas de Estados Unidos” a esglobal (10-06-20)

(4) Argemiro BARRO, “Usted solo conoce una versión de lo que pasa en Estados Unidos. Tiene que conocer la otra” a El Confidencial (8-06-20)

(5) Daniel GROS, “Europe’s New Deal Moment” a Project Syndicate (10-06-20)

(6) Oriol BARTOMEUS, “La política de zero” a La ciutat llunyana (4-06-20)

(7) Miguel PASQUAU, “¿Cañones, o mantequilla? El 8-M, el 14-M y el control judicial de las decisiones políticas  a CTXT (4-06-20)

(8) José Antonio NOGUERA, “Ingrés Mínim Vital (I): una oportunitat guanyada” al blog Llei d’Engel (11-06-20)

(9) Entrevista a Antoni BAYONA a El País (10-06-20: “La Constitución es flexible y hay que aprovechar las posibilidades que da

(10) Carolin EMCKE, “Falsos profetas en tiempos de coronavirus” a El País (6-06-20)

(11) Francis FUKUYAMA, “The Pandemic and Political Order” a Foreign Affairs (july/august 2020)

(12) Álvaro de CÓZAR/Gonzalo CABEZA, “Los secretos sobre España en los audios de Nixon” a El País (9-06-20)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.