FOCUS PRESS 191

 

1. EL CORONAVIRUS

En sintonia amb l’ambient de desescalada anirem afluixant l’èmfasi de les setmanes precedents sobre la pandèmia i les seves derivades. Per tant, deixem de reproduir les referències als recursos destinats a seguir l’evolució del virus i la gestió de l’emergència sanitària (consultables en els anteriors Focus Press). No deixarem, però, de destacar alguns articles que ofereixen informacions i reflexions valuoses sobre el debat científic entorn de la COVID-19. Aquesta setmana hem triat un estat de la qüestió sobre la propagació del virus (Antonio Martínez Ron) , una guia sobre el procés de recerca de la vacuna (Manuel Ansede/Artur Galocha) i una entrevista a l’epidemiòloga Amparo Larrauri sobre la dificultat d’identificar completament els morts per coronavirus:

Sobre els dilemes que han hagut d’afrontar els governs en la gestió de la  doble crisi sanitària i econòmica, trobem especialment remarcables les aportacions de Daniel Innerarity i Jorge Galindo:

2. PANORAMA GLOBAL

Sobre les conseqüències de la “gran pausa ” en l’ordre geopolític global tracten les entrevistes i els articles de polítics, acadèmics  i analistes amb experiència internacional. Aquesta setmana tenim entrevistes a Javier Solana, Joseph S.Nye, Daren Acemoglu i Jordi Vaquer:

Destaquem dues contribucions estimables a una visió general de les tendències i els escenaris geopolítics post-covid19, a càrrec de Celia Ballesteros i Àngel Castiñeira, respectivament:

També té interès l’opinió de Jorge Dezcallar sobre el que considera la devaluació política patida tant pels Estats Units com la Xina en la crisi del coronavirus, que té com a conseqüència l’aprofundiment de la crisi de les institucions multilaterals, com posen de manifest Gordon Brown i desenes d’exdirigents polítics en una nova carta al G-20:

Els trets fonamentals de l’enfrontament entre la Xina i el món occidental -molt especialment amb els Estats Units-, són analitzats per Pierre Rigoulot, que considera improbable una guerra oberta, però gaierebé impossible la pau. I en aquest marc,  la Unió Europea hauria de trobar un difícil equilibri entre la seva tradició atlantista i una relació realista i pragmàtica amb la potència xinesa:

Mentre, la situació als Estats Units es degrada per moments. A la caòtica gestió presidencial de l’emergència sanitària (Gérard Grunberg), s’hi afegeix l’enèsim cas de violència policial que ha provocat un  nou esclat de protesta contra el racisme crònic de la societat americana (Xavier Mas de Xaxàs) i contra impunitat dels abusos policials (Lluís Bassets):

En una moment de tanta gravetat, el president Trump  -com a agitador en cap (David Remnick)- s’ha  dedicat a inflamar més el conflicte i a aprofundir en la polarització política i social. Roger Senserrich amb els seus articles a Four Freedoms analitza el conflicte i les seves possibles conseqüències electorals:

Al mateix temps, Trump s’ha enfrontat amb Twitter, la xarxa social amb la que transmet els seus missatges (Antoni Gutiérrez-Rubí):

Què ha de passar més per a que es produeixi una reacció que aturi la degradació de la democràcia nordamericana? L’historiadora Anne Applebaum ha escrit un magistral assaig en el que interpel·la als membres del Partit Republicà per la seva acomodació servil a la sistemàtica violació de la Constitució per part de Donald Trump, tot desmuntant les justificacions del seu col·laboracionisme: “This utter disaster was avoidable. If the Senate had removed the president by impeachment a month earlier; if the Cabinet had invoked the Twenty-Fifth Amendment as soon as Trump’s unfitness became clear; if the anonymous and off-the-record officials who knew of Trump’s incompetence had jointly warned the public; if they had not, instead, been so concerned about maintaining their proximity to power; if senators had not been scared of their donors; if Pence, Pompeo, and Barr had not believed that God had chosen them to play special roles in this “biblical moment”—if any of these things had gone differently, then thousands of deaths and a historic economic collapse might have been avoided”

I un apunt sobre l’evolució de la recessió econòmica: Branko MIlanovic considera que un xoc de caràcter extraeconòmic invalida els models habituals de predicció econòmica i, per tant, pensa que l’evolució econòmica estarà condicionada negativament per les conseqüències socials i polítiques de la pandèmia:

LA RESPOSTA EUROPEA

La feblesa geopolítica d’Europa comentada anteriorment està relacionada també amb la feblesa digital davant dels Estats Units i la Xina, amb el dèficit en innovació i en gegants empresarials (Andrea Rizzi):

El recordatori dels deures pendents no és obstacle però per constatar la sensació d’alleujament suscitada per la capacitat mostrada per la Unió Europea d’afrontar amb una celeritat inusitada la crisi econòmica provocada per la pandèmia. Per Lluís Bassets el Pla de Recuperació (Bernardo de Miguel) va més enllà del seu aspecte econòmic i pot suposar un cop de timó institucional de conseqüències geopolítiques. En la mateixa sintonia esperançada s’han expressat diversos dirigents de la Unió i dels països europeus com els comissaris Valdis Dombrovskis i Johannes Hahn o el ministre d’Economia francès Bruno Le Maire:

Més cauts sobre el suposat moment hamiltonià europeu (Enric Juliana) es mostren Nouriel Roubini i Brunello Rossa, tot recordant les inèrcies de la Unió. També Nacho Alarcón insisteix en no demanar a les institucions europees objectius i ritmes improbables:

En tot cas, hi ha coincidència en destacar el gir polític operat per Alemanya motivat per una combinació de solidaritat i estratègia (María-Paz López, Jacques Fayette). De culminar-se amb èxit aquest gir, s’hauria d’afegir als actius polític acumulats per Angela Merkel en la seva llarga carrera política, sobre la que un equip de El País coordinat per Ana Carbajosa i Bernardo de Miguel ha elaborat un magnífic dossier:

LA SITUACIÓ A ESPANYA

Es va fent cada cop més gran la distància entre la dinàmica d’enfrontament dels partits polítics i la percepció de la necessitat d’un acord transversal per fer front a la difícil situació econòmica i social que deixarà el coronavirus.

El crescendo de la crispació política i mediàtica segueix alimentant una polarització que ve de lluny i que amenaça en cronificar-se a la societat espanyola,  com constaten  els articles de Mariano Torcal i de Ramón González Férriz:

La fragmentació del mapa polític, amb l’aparició de partits als extrems dels dos grans partits sistèmics, ha radicalitzat el discurs amb narratives molt bel·ligerants i excloents. La dreta del Partit Popular desqualifica el PSOE pel seu pacte amb UP i els nacionalistes perifèrics, a la vegada que el PSOE  ataca el PP pels seus pactes amb Vox. És una lògica perversa basada en el càlcul electoralista a curt termini que pot acabar en la negació de la legitimitat democràtica de l’adversari polític i en un deteriorament molt perillós de les institucions:

Així, l’oposició  nega la legitimitat de l’actual Govern i intenta forçar la via de la seva persecució judicial … que provoca una reacció defensiva del Govern que recela del deep State…:

En el fons, del que es tracta és d’una descarnada lluita pel poder,   més concretament,  de la reacció del bloc hegemònic construït durant els anys del governs Aznar, com assenyala Jordi Amat, que intenta evitar que es consolidi una nova hegemonia de les esquerres:

Mentre, persisteix la demanda social d’una política útil que impulsi un acord per afrontar la complexa i difícil agenda econòmica i social, com afirma l’exsecretari general de CCOO, Antonio Gutiérrez:

Malgrat l’advers clima polític, es preveu un ampli acord parlamentari sobre l’Ingrés Mínim Vital . Aquesta mesura és interpretada com un pas endavant en el desenvolupament del nostre Estat de benestar, tot i els interrogants que suscita la seva sostenibilitat financera i la instrumentació de la seva gestió:

La cara negativa de la situació econòmica és l’anunci previsible del tancament de Nissan que, més enllà d’aquest cas, posa sobre la taula la qüestió del futur del sector de l’automoció a Espanya, que obliga a obrir un debat a fons sobre la política industrial a seguir:

Sobre l’agenda de reformes, destaquem la proposta de reforma de les administracions públiques subscrita pels millors acadèmics del país especialistes en el sector públic, així com un oportú recordatori de Ramón Jaúregui de la proposta de reforma territorial acordada pel PSOE en les declaracions de Granada (2013) i de Barcelona (2017):

REFLEXIONS

Per acabar, una selecció de textos sobre qüestions de fons.

Una llarga entrevista a Adam Przeworski, un dels grans mestres vius  de la ciència política:

Una assaig de Santiago Alba Rico sobre les dificultats de concebre Espanya com  a nació:

L’aproximació de Máriam Martínez-Bascuñán al pensament d’Hannah Arendt, en un moment en que s’estan reeditant en castellà moles de les seves obres:

Una  nota de Pablo de Lora sobre l’ètica de la cura:

Una entrevista a Ramón González Férriz arran de la pulbicació del seu llibre La trampa del optimismo (Debate. Barcelona, 2020):

I, finalment, el discurs del director del Washington Post, Marty Baron, als graduats de la Universitat de Harvard:

  • Discurs de Marty BARON, director del Washington Post als graduats de la Universitat de Harvard (28-05-20) a The Washington Post (29-05-20) [15]

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Antonio MARTÍNEZ RON, “Por qué el ‘fuego’ de la pandemia no prendió igual en todas partes” a vozpópuli (28-05-20)

(2) Jorge GALINDO, “Las múltiples curvas de la realidad” a Letras Libres (1-06-20)

(3) Àngel CASTIÑEIRA, “Covid-19 y geopolítica: primeros impactos” a Do Better (29-05-20)

(4) Anne APPLEBAUM, “History Will Judge the Complicit” a The Atlantic (juliol/agost 2020)

(5) Branko MILANOVIC, “Por qué es inútil hacer predicciones económicas ahora” a Letras Libres (2-06-20)

(6) Ana CARBAJOSA/Bernardo de MIGUEL, “El método Merkel” a El País (31-05-20)

(7) Mariano TORCAL, “¡Enfrentados y enfadados! una realidad preocupante” a Agenda Pública (31-05-20)

(8) Jordi AMAT, “La batalla és pel poder” a La Vanguardia (31-05-20)

(9) José Ignacio CONDE-RUIZ, “Nuevo Ingreso Mínimo Vital contra la Pobreza: una primera valoración…” a Nada es Gratis (29-05-20)

(10) Analía PLAZA, “El mazazo de Nissan: por qué la industria española queda fuera de juego en la nueva automoción” a eldiario.es (29-05-20)

(11) Francisco LONGO/Eloísa del PINO/Víctor LAPUENTE,  Por un sector público capaz de liderar la recuperación” a Agenda Pública (2-06-20)

(12) Ramón JÁUREGUI, “Volver a Granada” a El País (3-06-20)

(13) Entrevista a Adam PRZEWORSKI a El Mundo (31-05-20): “El temor a la muerte avasalla nuestro escrúpulo liberal

(14) Máriam MARTÍNEZ-BASCUÑÁN, “Hannah Arendt sigue pensando” a “Babelia” de El País (30-05-20)

(15) Discurs de Marty BARON, director del Washington Post als graduats de la Universitat de Harvard (28-05-20) a The Washington Post (29-05-20)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.