FOCUS PRESS 189

1. DADES SOBRE EL CORONAVIRUS

Com cada setmana recordem alguns recursos que permeten tenir una visió general de la pandèmia i fer-ne un seguiment actualitzat. En primer lloc amb algunes referències de guies que recopilen informació sobre la crisi sanitària, econòmica i social:

Per accedir a les dades actualitzades de l’evolució de la pandèmia:

Els progressos dels laboratoris en  la recerca sobre les vacunes:

Repertoris de papers sobre l’impacte i les conseqüències  econòmiques de la pandèmia:

Per actualitzar les dades relatives a l’evolució de l’epidèmia a Espanya:

I pel detall a Catalunya per àrees de salut i a Barcelona per barris:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC SOBRE LA COVID-19

La incertesa del procés de desescalada, amb la progressiva relaxació de les mesures de confinament i de restricció de la mobilitat, trasllada la preocupació de científics, governants i ciutadans a les incògnites sobre possibles rebrots durant un període indeterminat fins a l’aplicació generalitzada d’una vacuna eficaç. Antonio Martínez Ron esbossa les característiques del nou escenari:

Mentre que Antoni Trilla, Javier Sampedro i Salvador Macip aporten informació sobre la limitada taxa d’immunitat:

De manera que en el nou escenari serà determinant la responsabilitat individual de la ciutadania:

En aquest sentit es parla del model suec de gestió de l’epidèmia que ara comença a suscitar dubtes sobre els costos en vides en els sectors més vulnerables de la societat:

Josep Corbella comenta les últimíssimes novetats dels primers assajos d’una vacuna genètica:

Per últim, recollim un paper de Janine Aron i John Muellbauer sobre les dificultats per estimar i comparar correctament el número de defuncions originades per la COVID-19, a causa de l’heterogeneïtat dels registres estadístics:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

L’assemblea de l’Organització Mundial de la Salut s’ha celebrat en un clima de guerra freda sanitària desfermada per l’Administració Trump   amb l’objectiu d’atribuir a la Xina la responsabilitat de l’inici de la pandèmia, tot culpant a la OMS d’encobrir la negligència xinesa. L’acord per realitzar una investigació sobre l’orígen de la pandèmia no sembla aturar la intenció de Trump d’abandonar la màxima autoritat internacional en matèria de salut:

Amb el pas dels dies comencen a fer-se les primeres avaluacions sobre la gestió de l’emergència per part de les autoritats sanitàries i polítiques. Moisés Naím destaca la dificultat de reaccionar amb encert enmig d’un clima de confusió. Íñigo González Ricoy pensa que als  Governs els hi ha costat anticipar-se per la incertesa d’un futurible i la immediatesa dels costos:

D’altra banda, a baixa percepció pública del risc venia avalada pels experts europeus que subestimaren el perill del virus:

Un estudi comparatiu de l’actuació dels governs arreu del món conclou que els països democràtics han estat més eficaços que els règims autocràtics en la gestió de l’epidèmia:

Un reportatge de Macarena Vidal Lyl explica om s’està produint el  retorn a la normalitat de la ciutat de Wuhan:

Als Estats Units la gestió caòtica de la lluita contra  l’epidèmia afecta l’autoestima nacional  de molts nordamericans, segons Beatriz Navarro. Sense que això sembli afectar el president Trump que intenta desviar l’atenció de la seva actuació delirant actuació convertint la Xina en el boc expiatori (Lluís Bassets):

Però encara és més preocupant la divisió de la societat nordamericana entre  la població que confia en la ciència i els experts i la que es refugia en les creences religioses i considera els criteris científics com una manioulació de les elits. Probablement aquest sigui un clivatge determinant en les presidencials de novembre:

4. LA RECESSIÓ ECONÒMICA

A nivell global l’impacte de la crisi ha produït un col·lapse comercial, de característiques i intensitat molt diferents a la de la crisi de 2008-2009. Richard Baldwin compara les dues situacions i adverteix sobre el risc de tancament proteccionista que no es va produir fa una dècada per l’actuació concertada dels líders mundials, un fet impensable avui per la deserció dels Estats Units de la seva responsabilitat mundial:

La combinació de la doble crisi sanitària i econòmica estimula l’elaboració de propostes de futur que volen anar més enllà d’una simple reconstrucció econòmica i que veuen una sortida de la crisi orientada a renovar -quan no reinventar-  el sistema econòmic i social. En aquesta línia destaquem dues aportacions col·lectives:  la primera,  de polítics i acadèmics de l’esquerra francesa; la segona, una iniactiva que aplega més de 3.000 acadèmics d’arreu del món, amb firmes de prestigi com Thomas Piketty o Dani Rodrik:

5. LES CONSEQÜÈNCIES GEOPOLÍTIQUES

Com ens demostren la tensió sobre la responsabilitat de la pandèmia, res no s’escapa al  marc geopolític mundial  definit per la confrontació entre els Estats Units i la Xina. Res de nou, com tampoc ho és la reflexió sobre les impotències respectives de l‘incumbent i de l’aspirant:

Els efectes econòmics d’aquesta confrontació poden ser especialment nocius per a Europa que necessita trobar una línia de defensa per sobreviure:

Es tendeix cap a  una globalització de geometria variable, més compartimentada per regions econòmiques, amb alguns mercats dislocats i sense una governança cooperativa. El debat sobre l’evolució cap a una desglobalització parcial és de gran intensitat en aquests moments, oficialitzat per The Economist:

Altres aportacions al debat:

6. LA RESPOSTA EUROPEA

La crisi del coronavirus ha posat sobre la taula la qüestió de la solidaritat europea. Més enllà de les proclamacions ideals d’un europeisme naïf, estan en joc els instruments reals per fer efectiva la solidaritat pressuposada i, per tant, les voluntats polítiques i els interessos dels països membres de la Unió:

Aquests dies l’atenció l’acapara la proposta franco-alemanya d’un pla de reconstrucció incondicionat de 500.000 milions d’euros. La iniciativa franco-alemanya vol ser un senyal de lideratge del nucli dur de la Unió,  a la vista del lideratge vacil·lant de la Comissió von der Leyen, però està per veure si aconseguirà vèncer l’oposició dels països del nord:

Tot i que els recursos proposats queden lluny de les aspiracions dels països del sud, es fa una lectura optimista de la proposta en veure-la com un pas endavant en la direcció dels eurobons o d’altres fórmules efectives de solidaritat europea:

No s’ha d’oblidar que aquesta iniciativa es produeix dies després de la sentència del Tribunal Constitucional alemany que, tot i la resposta institucional europea treient-li importància, condiciona com a mínim la política alemanya. Sobre la sentència i els seus efectes polítics hem seleccionat un parell d’articles:

Tampoc s’ha de perdre de vista que van corrent els terminis de les negociacions sobre el Brexit, amb perspectives molt pessimistes sobre una solució acordada, i amb els Estats Units eercint la seva pressió sobre el Regne Unit:

7. LA SITUACIÓ A ESPANYA

Conforme s’allarga la situació d’excepcionalitat, justificada per la necessitat de controlar l’expansió del virus, es degrada cada cop més la situació política, tal com van reflectint les enquestes publicades (Gesop, Celeste-Tel, CIS …):

El Govern necessita anar prorrogant l’estat d’alarma per no perdre el control de la gestió de l’emergència i evitar una desescalada caòtica:

Però, la pressió dels sectors econòmics i la fatiga psicològica de la població no deixen altre camí que cremar etapes cap a la denominada nova normalitat, incrementant-se les dificultats de coordinació amb les comunitats autònomes:

Aquesta situació complexa i delicada, a la que s’afegeixen unes perspectives econòmiques cada cop més pessimistes, en lloc d’incentivar la cooperació, està desfermant una lluita política cada cop més crispada i polaritzada

… Excitada, a sobre, per la imminència de les eleccions basques i gallegues,  que a Galícia constitueixen un test sobre l’orientació política adoptada pel Partit Popular:

Amb un Govern en precari, al que se li està desfent la majoria de la investidura i està jugant al límit la carta de la geometria variable amb un horitzó cada cop més curt … i amb un estil del president Sánchez molt personalista:

I amb errors considerables,  com l’episodi de l’anunci d’un acord entre PSOE, UP i Bildu per derogar íntegrament la reforma laboral, matisat més tard pel PSOE i corroborat per UP, davant l’estupefacció de sindicats i patronals:

Amb una oposició en la que coincideixen tots els que veuen una oportunitat en la feblesa governamental, amb la vista posada a precipitar unes eleccions anticipades si el Govern no recomposa aliances per aprovar els pressupostos de 2021:

Però, una oposició en la que el Partit Popular s’està desfigurant, desbordat per una mena de Tea Party a la madrilenya, en un procés similar al viscut pel Partit Republicà als Estats Units:

Mentre, el factor Catalunya va perdent incidència en la política espanyola, deixant Esquerra Republicana descol·locada i donant ales a Junts per Catalunya,  que juga la carta de desgastar els republicans per poder recuperar el gap electoral pronosticat per les enquestes (Gesop):

Una Catalunya en la que es compleixen dos anys de la presidència de Joaquim Torra, que reben una valoració crítica generalitzada:

La mirada aguda i dolorida d’Enric Juliana sobre les vicissituds polítiques  de Badalona ens diu molt del moment polític en el que estem i com s’hi ha arribat:

És amb aquests vímets polítics com s’ha de fer front a una situació econòmica i social amb pronòstics cada cop més pessimistes:

Tot i que hi ha visions més optimistes que relativitzen la profunditat i durada de la crisi i atorguen a l’economia espanyola una major capacitat de resiliència i recuperació:

En el curt termini, la política econòmica i social ha de seguir orientada a enfortir el sistema de salut, pal·liar els efectes de la crisi en els sectors socials i empresarials més vulnerables i incentivar el consum per evitar una deriva deflacionària:

Entre aquestes mesures d’urgència figura l’ingrés mínim vital anunciat i d’imminent aprovació i aplicació:

Però és evident que Espanya no compta amb els recursos fiscals necessaris per afrontar la despesa pública extraordinària sobrevinguda, que s’afegeix a un dèficit estructural i que va alimentant una muntanya de deute cada cop més considerable:

El recurs al Banc Central Europeu té un límit i per tant és ineludible una reforma tributària que faci possible captar els recursos per sostenir un Estat del benestar que, d’altra banda, ha de ser gestionat més eficientment:

Però encara és més important comptar amb una estratègia per reactivar l’economia espanyola, amb debats fonamentals sobre si cal renovar o reinventar el model productiu, o si és possible i desitjable un pla de reindustrialització:

8. PER PENSAR-HI MÉS

Vista en perspectiva la pandèmia actual i les possibles pandèmies futures són episodis d’una evolució de les relacions de la humanitat amb la natura que ens situa en la nova era del Antropocè.  Des d’aquesta perspectiva de la llarga durada pensen Adam Tooze i Manuel Arias Maldonado:

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Antonio MARTÍNEZ RON, “Anatomía de un posible rebrote” a vozpópuli (15-05-20)

(2) Josh MICHAUD, “Sweden’s Coronavirus Strategy Should Not Be the World’s” a Foreign Affairs (20-05-20)

(3) Fareed ZAKARIA, “Por qué en EEUU odian a sus “Fernando Simón”: el covid-19 y las nuevas clases” a El Confidencial (17-05-20)

(4) Richard BALDWIN, “El gran colapso comercial de 2020: lecciones de 2008 y 2009” a Agenda Pública (16-05-20)

(5) “Has covid-19 killed globalisation?” a The Economist (14-05-20) [5]

(6) José Moisés MARTÍN, “Luces y sombras de la propuesta franco-alemana” a Agenda Pública (19-05-20)

(7) Araceli MANGAS, “El Tribunal Constitucional alemán y su “fuego amigo” sobre el Tribunal de Justicia de la UE y el BCE” al Real Instituto Elcano (18-05-20)

(8) Juan RODRÍGUEZ TERUEL, “Anticipando 2021” a El País (21-05-20)

(9) Carlos SÁNCHEZ, “El Tea Party resucita en Madrid” a El Confidencial (18-05-20)

(10) Neus TOMÀS, “Examen a la legislatura de Torra” a eldiario.es (16-05-20)

(11) Enric JULIANA, “Badalona, en temps de calamitat” a Facebook (14-05-20)

(12) Joseba de la TORRE, “¿La peor crisis en un siglo? Contra el pesimismo espontáneo, más historia económica” al blog De qué vais? #LosEconomistas (18-05-20)

(13) Raimundo ORTEGA, “Dinero que no falte y trampa adelante” a Revista de Libros (16-05-20)

(14) Esteban HERNÁNDEZ, “Iván Redondo y la estrategia para reactivar la economía española” a El Confidencial (20-05-20)

(15) Adam TOOZE, “Estamos viviendo la primera crisis del Antropoceno” a Conversaciones sobre Historia (16-05-20)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.