FOCUS PRESS 188

  1. DADES SOBRE EL CORONAVIRUS

En primer lloc algunes referències de guies que recopilen informació sobre l’actualitat de la crisi sanitària, econòmica i social originada per la pandèmia:

Per seguir les dades actualitzades de l’evolució de la pandèmia:

Els progressos de la recerca sobre les vacunes poden seguir-se a la pàgina de wikipedia: COVID-19 vaccine. Veure també el comentari de Josep Corbella.

També és força útil un glossari científic bàsic sobre la pandèmia que ha publicat Piedras de Papel:

Alguns repertoris d’articles sobre les repercussions econòmiques de la pandêmia:

Per seguir les dades relatives a l’evolució  de l’epidèmia a Espanya:

Per veure el detall de la situació per àrees bàsiques  de salut a Catalunya i també dels barris de Barcelona:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC SOBRE LA PANDÈMIA

La reducció de l’abast de la pandèmia a unes quantes xifres estadístiques organitzades en rànquings d’infectats, d’hospitalitzacions  i de  defuncions dificulta entendre la seva complexitat i proporciona elements per judicis sumaris en els mitjans de comunicació i en el debat polític:

En aquests moments el focus mediàtic s’està centrant en les modalitats i criteris de l’anomenada desescalada i en les probabilitats de futurs rebrots. Els  criteris utilitzats pel Govern espanyol són analitzats província per província per l’equip de seguiment del diari El País:

Les incerteses del procés de desescalada són objecte de les consideracions de Kiko Llaneras en el mateix diari:

I una primera nota sobre els resultats de les proves de prevalença a Espanya:

L’impacte desigual de la Covid-19 en tot el món i les seves possibles causes ha estat examinat en un extens reportatge de The New York Times:

Resulta clarificador el testimoni de la malaltia per part del viròleg Peter Piot, amb una gran experiència en la lluita contra l’Ébola i el VIH:

Per acabar aquesta secció, hem seleccionat un article de Mario González Hevilla que fa un repàs als virus que en el futur podrien originar noves pandèmies:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

Algunes pinzellades sobre la gestió de la crisi sanitària a diversos regions del món, començant pels Estats Units on la descoordinació entre les autoritats federals i estatals  està dificultant el control de l’epidèmia, amb l’afegit de la llunàtica performance mediàtica del president Trump:

En el cas de l’Amèrica Llatina es destaca la precarietat de recursos i l’exigüitat de l’ajuda internacional (Cristina Manzano); però  també la incidència de gestions erràtiques com la de Mèxic (Jorge Galindo/Javier Lafuente), o la politització de la gestió en entorns molt polaritzats (Tatiana Benavides):

A Agenda Pública trobem un anàlisi de les causes que explicarien de la bona gestió de l’emergència sanitària a Alemanya:

4. LA NOVA RECESSIÓ ECONÒMICA

L’altra cara indisociable de la crisi és la recessió econòmica que afecta tot el món, encara qua amb repercusions desiguals.  Paul Romer considera que la recuperació econòmica no es produirà fins que no s’hagi controlat el virus:

I Xosé Carlos Arias explica que els efectes econòmics de la pandèmia aguditzaran la tendència a l’estancament de les economies més desenvolupades:

Per la seva centralitat en el sistema global, són impactants les xifres de l’afectació econòmica als Estats Units, amb el record històric de la Gran Depressió i amb la sensació que la divisió profunda de la societat nordamericana constitueix un llast -qui sap si insuperable- per a la seva plena recuperació en tots els sentits:

També són preocupants les regressions en els processos d’integració econòmica que la crisi està provocant a l’Amèrica Llatina (Carlos Malamud); una regió que no ha aconseguit que  la seva llarga història de crisis econòmiques incités a la reforma de les seves institucions (Juan Flores):

Els problemes de l’Amèrica Llatina i d’altres regions del món en desenvolupament com el continent africà es poden veure agreujats per una crisi del deute de grans dimensions:

Per la seva banda, Claudi Pérez panteja la qüestió de com es transitarà de la fase de resposta urgent al xoc econòmic i social amb massives ajudes públiques a una nova fase on la recuperació hauria d’activar-se pel propi dinamisme del mercat:

5. LES CONSEQÜÈNCIES GEOPOLÍTIQUES

Lligant amb els aspectes comentats més amunt sobre la crisi sanitària i econòmica als Estats Units, és destacable la dimissió nordamericana del seu lideratge internacional, com rematca Carlota García Encina:

Per contrast, domina la sensació que la Xina està aprofitant el buit deixat pels Estats Units i per la indecisió europea (Ramón González Férriz). Molt gràficament, Branko Milanovic descriu la campanya d’imatge xinesa com el seu moment Sputnik. Imatge i realitat que provoquen la reacció defensiva dels Estats Units que s’endinsa pas a pas en un nova guerra freda (Andrés Ortega, Eva Borreguero):

Per entendre millor l‘estratègia més agressiva de la Xina en aquests moments, amb la seva punta de llança de l’anomenada Wolf Warrior diplomacy, recomanem l’entrevista a Xiang Lanxin, destacat exper en relacions internacionals i afí als plantejaments dels sectors liberals xinesos:

No cal perdre de vista que la decadència nordamericana i l’ascens xinès s’està produint en el marc d’un procés de desglobalització relatiu, amb el que comporta de replegament proteccionista i nacionalista que deixa, però,  pendents de resoldre els grans temes d’escala mundial:

6. LA RESPOSTA EUROPEA

En el 70è aniversari de la declaració Schuman s’han prodigat articles i exhortacions a recuperar l’esperit fundacional de l’Europa unida per superar l’actual crisi:

Declaracions de bones intencions que no poden amagar les serioses dificultats per articular una resposta comuna per combatre la recessió econòmica. L’impacte asimètric de la crisi en els paísos del nord i del sud d’Europa no pot comportar un aprofundiment de la divisió que posaria en risc la continuïtat del projecte de la Unió:

La Unió Europea ha d‘evitar, d’una banda, una nova crisi de deute sobirana en els països del sud, i al mateix temps impulsar un pla de reconstrucció el més ambiciós possible … que podria enllaçar amb el gran projecte de transició energètica esbossat per la Comissió a l’inicia del mandat d’Ursula von der Leyen:

Tanmateix, la recent sentència del Tribunal Constitucional alemany qüestionant la discrecionalitat de l’actuació del Banc Central Europeu, a la vegada que la jerarquia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, planteja un seriòs problema polític que amenaça en condicionar negativament la resposta europea a la sortida de la crisi i genera dubtes sobre el paper que vol jugar Alemanya dins de la UE. Però també és cert que la decisió del tribunal alemany pot ser un incentiu per abordar d’una vegada per totes la plena institucionalització de l’Eurozona:

Però també és cert que la decisió del tribunal alemany pot ser un incentiu per abordar d’una vegada per totes la plena institucionalització de l’Eurozona:

I, per si no fos prou, a la complexitat del moment europeu s’hi ha d’afegir el procés de degradació democràtica que s’està accelerant en alguns dels països de l’Est europeu, especialment a Hongria:

Si contemplem els problemes europeus en el marc geopolític global examinat més amunt, es pot convenir que si la Unió Europea no és capaç de trobar respostes que l’enforteixin,  el seu paper en el món -ja força disminuït en aspectes clau com el tecnològic (Ramón González Férriz)- acabarà per ser del tot irrellevant.  Antonio Barroso i Luis Cornago ofereixen una aproximació suggerent als reptes geopolítics europeus, com també és interessant l’article d’Ignacio Molina i Federico Steinberg sobre el paper d’Espanya a la Unió Europea:

7. LA SITUACIÓ A ESPANYA

El clima polític espanyol segueix enrarint-se per moments, amb una desconfiança ciutadana que no para de créixer i un pessimisme gairebé masoquista sobre la capacitat del país per afrontar des d’un mínim consens els greus problemes que s’endevenin en l’horitzó:

Veure també les diferents enquestes que es van publicant: Metroscopia, Gesop, GAD3

Està per veure fins on arriben i quina utilitat general poden  tenir els moviments polítics que s’estan produint en plena crisi de l’epidèmia: el gir centrista de Ciudadanos, el pas del Partit Popular a una oposició frontal, les vacil·lacions cícliques d’Esquerra Republicana, l’habilitat acreditada del Partit Nacionalista Basc per maximitzar els seus vots, els estira i arronsa dins de la coalició governamental …:

Especial atenció mereix la trajectòria del Partit Popular, sobre la que José Antonio Zarzalejos ha publicat un anàlisi sever. També per conêixer la idiosincràcia dels actuals dirigents del PP, és molt interessant l’entrevista al col·laborador de FAES,  Ángel Rivero:

És amb aquest personal polític qu el país ha d’intentar resoldre els greus problemes institucionals i econòmic i socials que té pel davant. Pel que fa als problemes institucionals, insistim una setmana més en les disfuncions observades aquestes setmanes en l’articulació de l’Estat autonòmic, sobre el que n’han deixat constància els últims dies, entre d’altres:

La preocupació es cada dia més gran sobre el futur econòmic del país, provocada per les prediccions d’un increment de la taxa d’atur insuportable i la seva forta incidència en els joves que ja van patir les conseqüències de la Gran Recessió:

La qüestió és com pot evitar-se que el xoc brutal que estem patint provoqui efectes estructurals en desocupació, descens de les rendes i desigualtat. No n’hi ha prou amb les ajudes -imprescindibles- que han de venir del BCE i d’altres programes de la UE, sinó que és vital un pla estratègic que compti amb el més ampli suport social i, si pot ser, polític:

Sense oblidar l’urgència de donar suport als sectors més marginats de la societat, en molts casos fora dels circuits de l’Estat del benestar, pels que l’ingrés mínim vital anunciat es fa esperar massa:

… Tenint en compte que el marge fiscal de l’Estat espanyol és molt estret i que un escenari d’una nova etapa d’austeritat és més que probable:

8. PER PENSAR-HI MÉS

Sobre la vida estranya que ens ha està tocant viure, suggerim dues visions a contracorrent:

Sobre les claus d’una societat que no acabem d’interpretar prou bé:

Sobre la paradoxa de la gran pausa en la nostra civilització accelerada:

Sobre ideologies que moren a mans del nou populisme:

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Kiko LLANERAS, “El incierto éxito de la desescalada” a El País (10-05-20)

(2) Mario GONZÁLEZ HEVILLA, “Los virus emergentes” a esglobal (11-05-20)

(3) Roger SENSERRICH,“¿Cuándo se rompió Estados Unidos?” a Four Freedoms (12-05-20)

(4) Xiang LANXIN, “On Wolf Warrior Diplomacy” al blog Reading the China Dream (30-04-20)

(5) Antonio BARROSO/Luis CORNAGO, “Preguntas para la (geo)política europea en tiempos del Covid-19” a Do Better (1-05-20)

(6) Joan ROMERO, “Gobernanza y “vieja normalidad” política en España” a eldiario.es (9-05-20)

(7) Cristina MONGE, “Tres riesgos de la Comisión de Reconstrucción: exclusión, miopía e incapacidad” a infoLibre (11-05-20)

(8) Josep OLIVER, “Paro, reformas e intervención” a El Periódico (12-05-20)

(9) Santiago ALBA RICO, “Sobre el derecho a sufrir” a CTXT (10-05-20)

(10) Daniel INNERARITY, “Una sociedad de cajas negras” a La Vanguardia (9-05-20)

(11) Raimon OBIOLS, “Violonistes, transeünts i locomotores” a política&prosa nº 19 (maig 2020)

(12) Anne APPLEBAUM, “El fin de la revolución conservadora” a El País (10-05-20)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.