FOCUS PRESS 187

Una nova setmana del Focus Press,  intentant evitar la síndrome del “dia de la marmota”:

  1. LES DADES

En primer lloc les referències de guies que recopilen informació sobre l’actualitat de la crisi sanitària, econòmica i social:

Les dades actualitzades al dia de l’evolució de la pandèmia arreu del món:

Per seguir els progressos de la recerca sobre les vacunes:

Altres guies orientades a les repercussions econòmiques de la pandèmia:

Per seguir les dades relatives a l’evolució  de l’epidèmia a Espanya:

Per veure el detall de la situació per àrees bàsiques  de salut a Catalunya i també dels barris de Barcelona:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC

L’ansietat de la societat per conêixer al moment i en detall tot el que es refereix al virus, a les maneres d’evitar-lo,  prevenir-lo i curar la malaltia que provoca,  es correspon amb una efervescència investigadora  inaudita que, a la vegada, es tradueix en un allau d’articles científics que, en arribar als media sense filtre, origina més confusió que certeses:

Una incertesa que acompanya els plans de desconfinament que comencen a adoptar diferents països, amb dificultats per poder seguir el rastre dels infectats asintomàtics:

I amb diferents hipòtesis sobre l’evolució futura de la pandèmia, que Sharon Begley sintetitza en tres escenaris:  petits rebrots cada cop més esmorteïts; una segona onada gegantina com la de la grip de 1918; onades cròniques i persistents:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

La impossibilitat de governar sense contradiccions  la crisi originada pel coronavirus són explicades per Hubert Kempf amb la formulació d’un trilema composat per la gestió òptima de l’emergència sanitària, la minimització de l’impacte conòmic i el màxim respecte per les llibertats públiques i individuals:

En un sentit similar es pronuncia Daniel Innerraity en un article sobre la dificultat de decidir:

S’apunten alguns indicis positius sobre la cooperació global en la recerca per a una vacuna accessible arreu del món, amb un especial impuls des de la Unió Europea:

Sobre la situació de la pandèmia a l’Amèrica Llatina, El País Semanal ha publicat un excel·lent reportatge, introduït per l’escriptora mexicana Alma Guillermoprieto:

Alguns països llatinoamericans, amb el Brasil al capdavant, estan patint, a més de la pandèmia, el que Federico Finchelstein i Jason Stanley denominen la política feixista de la crisi sanitària:

La situació als Estats Units és analitzada per Fareed Zakaria, Moisés Naím, Zadie Smith, Roger Senserrich i Lluís Bassets:

La suposada i proclamada eficàcia del sistema xinès per combatre l’epidèmia és qüestionada per Branko Milanovic: l'”autoritarisme regionalment descentralitzat” va ocultar massa temps els inicis de la propagació del virus:

4. LA NOVA RECESSIÓ ECONÒMICA

La curta experiència acumulada des de l’inici de la pandèmia permet fer-se una certa idea de quines polítiques sanitàries (confinament/mitigació) estan sent més eficaces i també quins enfocaments  de política econòmica poden ser més encertats pensant en el mig termini. Antonio Timoner publica a Agenda Pública un anàlisi en el que repassa les polítiques seguides, amb especial atenció a l’aplicada pel govern espanyol, i conclou que l’esforç a realitzar serà llarg (una marató, no un esprint); que no es tracta d’aplicar mesures pont, sinó de preveure un llarg aquaducte; que la prioritat és evitar la destrucció econòmica i no tant la reconstrucció; i que cal sortir ràpidament de l’hivernació i evolucionar i adaptar-se a la nova situació:

  • Antonio TIMONER, “‘Coronanomics’” a Agenda Pública (4-05-20) [4]

Una nova situació contaminada pel virus proteccionista i la il·lusió de l’autosuficiència que pot fragmentar el mercat global:

Una nova situació amb un major protagonisme de l’Estat que ni pot ser el de simple apagafocs en un moment crític,  ni pot derivar en un dirigisme econòmic ineficient:

5. LES CONSEQÜÈNCIES GEOPOLÍTIQUES

Un nou paper prospectiu identifica les tendències que emergeixen arran de la crisi del coronavirus i esbossa un balanç provisional de guanyadors i perdedors:

  • Carlos LÓPEZ BLANCO, “Paisajes después de la batalla” a Letras Libres (1-05-20)

Entre els candidats a perdedors hi ha els països emergents (Ignacio Fariza), com és el cas dels països africans, amenaçats per una nova crisi de deute:

O els països llatinoamericans, on,  a més de l’impacte negatiu de la pandèmia en l’economia de la regió, estan en risc d’un retrocés democràtic generalitzat:

Un panorama que accentua la necessitat d’una reforma de les institucions i les regles de la governança internacional:

Però, amb les dues grans potències mundials més distanciades que mai i ben lluny de la lògica i la voluntat de cooperació imprescindible per impulsar un nou ordre global:

6. LA RESPOSTA EUROPEA

Els dirigents polítics europeus fan declaracions voluntaristes per estimular i impulsar la recuperació mundial i la cooperació en la recerca d’una vacuna contra el virus:

Però, mentre,  tenen la casa desendreçada, amb polítiques sanitàries i plans de desconfinament poc coordinats. Com a exemple pot servir la comparació de les polítiques aplicades a França i Alemanya:

Tot i que el punt crític de la gestió europea de la crisi està en la capacitat que demostri la Unió Europea per impulsar una política de recuperació suficientment potent i equitativa. Mentre segueixen lesnegociacions polítiques sobre el Fons Europeu de Recuperació (Bernardo de Miguel), només el Banc Central Europeu dóna senyals de vida de les institucions europees amb el seu activisme (Josep Oliver). Sobre la situació complexa que viu la Unió, veure els punts de vista de:

Una prova no gens menor de les dificultats per conciliar els interessos dels diferents membres de la Unió és la sentència del Tribunal Constitucional alemany sobre la compra de deute per part del Banc Central Europeu. Més enllà del seu abast limitat, la sentència ha aixecat totes les alarmes sobre la disposició d’Alemanya a contribuir a una política solidària entre els membres de la Unió per afrontar la crisi i la recuperació, A la vegada que planteja una qüestió de fons sobre l’arquitectura constitucional de la Unió i la jerarquia normativa i jurisdiccional de la mateixa:

I, com a teló de fons, la desconfiança política que no para de créixer:

7. LA SITUACIÓ A ESPANYA

Els primers passos de la desescalada a Espanya es fan en un clima d’incertesa, propi d’una gestió que combina planificació i improvisació (José Pablo Ferrándiz), amb l’agreujant de la dificultat de coordinació d’un Estat autonòmic sense els mecanismes institucionals ben engreixats (i en alguns casos sense la lleialtat exigible) (Jordi Amat) i amb el retorn accelerat de la crispació política subjacent. No és d’estranyar que si a la incertesa del moment s’hi afegeix la desunió política, la desconfiança ciutadana segueixi augmentant (enquestes del CEO, Gesop, Sociométrica, NC Report, Metroscopia…) i el suport a la gestió governamental disminuint (Carles Castro/Laura Aragó).

Les dificultats del Govern per aprovar una nova pròrroga de l’estat d’alarma són la mostra de l’enrariment de la situació. Tanmateix, sembla haver-hi un cert acord sobre la conveniència de gestionar la desescalada amb més flexibilitat que el confinament … Fins i tot s’ha descobert la sopa d’all en parlar de cogovernança! En aquesta línia es posicionen els articles de Javier Pérez Royo i Antonio Arroyo i l’avís de Pere Vilanova sobre les estranyes coincidències dels que volen demolir l’Estat de les autonomies:

Les cròniques i comentaris polítics de la setmana s’han fet ressò de l’agitació que ha precedit a la sessió del Congrés per debatre i aprovar la nova pròrroga (Enric Juliana, Carlos E.Cué, José Antonio Zarzalejos, Lola García, Fernando Garea, Pedro Vallín, Pedro J. Ramírez, Daniel Basteiro, Íñigo Sáenz de Ugarte, Estefanía Molina) … Una agitació associada en molt casos a la propagació del virus electoral (Isabel Garcia Pagan) … El desenllaç de la votació al Congrés deixa com a resultat:  un Govern més afeblit però encara amb capacitat de negociar i aconseguir una majoria parlamentària; una oposició cada cop més agressiva però sense possibilitat de construir una alternativa, on coincideixen el PP i Vox en dura competència, d’una banda, i l’independentisme català en bloc i en fora de joc, d’una altra; la rectificació centrista de Ciudadanos; i, com sempre, el Partit Nacionalista Basc com a guanyador:

Mentrestant, s’acumulen les dades que certifiquen  la gravetat de la crisi econòmica, tant en intensitat com en durada. Així ho indicala caiguda de l’ocupació (Javier G.Gorrín, Carlos Sánchez, José Ignacio Conde Ruiz) i ho preveuen les estimacions pessimistes   de l’evolució econòmica durant el 2020 i el 2021 del Govern, de la Comissió Europea o de l’Autoritat Fiscal … Les vulnerabilitats de l’economia espanyola es veuen agreujades pels factors estructurals que ja la condicionaven negativament: una estructura productiva amb sectors especialment afectats per la pandèmia (turisme, hosteleria, transport aeri) i d’altres que ja estaven pendents d’una reconversió (automòbil); el minifundisme empresarial; un mercat de treball dual; i un marge de maniobra pressupostari molt escàs  (Carlos Sánchez, Manel Pérez) que accentua la  dependència de les ajudes de les institucions  de la UE (Maria Antònia Monés/Montserrat Colldeforn):

Es una situació que requereix una política econòmica de traç molt fí per evitar a la vegada la caiguda de la demanda amb una política de rendes vigorosa i la destrucció del teixit empresarial amb ajudes directes i indirectes, i aixì eludir entrar en una espiral deflacionista (Antón Costas). Una bona guia per transitar de la fase de recessió en la que ens trobem a la fase de rebot i posteriorment a la fase  de recuperació és la que apunta José Juan Ruiz,  amb la consideració que caldrà afrontar les reformes pendents del mercat laboral, del sistema fiscal i de la productivitat … unes reformes pràcticament impossibles sense un ampli consens social i polític:

Una política que requerirà d’un fort activisme de l’Estat, però, com adverteix Cristina Monge, tenint en compte que no és tracta de més Estat sinó d’un millor Estat:

8. PER PENSAR-HI MÉS

Per anar acabant, tres articles per aprofundir en alguns dels temes de fons o per incitar a lectures inspiradores:

I el mosaic d’opinions de 60  d’experts i pensadors  sobre el futur després del coronavirus publicat a El País:

El futuro después del coronavirus” a El País (3-05-20)

9. NO TOT ÉS EL CORONAVIRUS

Dos papers que aporten dades per contextualitzar el moment actual: el primer és un estudi comparatiu sobre el grau de polarització política en diverses democràcies occidentals; el segon, un informe sobre les desigualtats territorials a Espanya:

I uns recordatoris per trencar silencis massa ostentosos sobre la conducta del rei emèrit i el cas Palau/CDC:

  • Ignacio ESCOLAR, “El rey de España y una maleta llena de billetes” a eldiario.es (3-05-20)
  • Editorial de política&prosa (5-05-20): “Confirmat: el 3% passava pel Palau”

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Sharon BEGLEY, “Three potential futures for Covid-19: recurring small outbreaks, a monster wave, or a persistent crisis” a Stat (1-05-20)

(2) Hubert KEMPF, “Le triangle d’impossibilité du covid-19” a Telos (2-05-20)

(3) Branko MILANOVIC, “El ‘comunismo’ chino y el coronavirus” a CTXT (6-05-20)

(4) Antonio TIMONER, “‘Coronanomics’” a Agenda Pública (4-05-20)

(5) Rafael VILASANJUAN, “Nuevo virus, ¿nuevo mundo?” a esglobal (4-05-20)

(6) Antoni CASTELLS, “La UE davant la crisi del coronavirus” a “Nota d’opinió” de la Fundació Catalunya Europa (30-04-20)

(7) Ignacio MOLINA, “El euro, ¿solo en tanto que se someta a Alemania?” a El Confidencial (6-05-20)

(8) Pere VILANOVA, “La demolició” a El País (4-05-20)

(9) José Juan RUIZ, “Políticas para después de una guerra” a El País (3-05-20)

(10) Cristina MONGE, “No se trata de más Estado, sino de para qué el Estado” a infoLibre (4-05-20)

(11) John KEANE, “La democracia y la gran pestilencia” a Letras Libres (1-05-20)

(12) Ed VULLIAMY, “El regreso de La peste” a Letras Libres (1-05-20)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.