FOCUS PRESS 186

Com és habitual en l’edició setmanal del Focus Press, a més de la selecció d’articles que creiem més interessants,  es troben les referències a les fonts d’informació que mantenen al dia l’evolució de la pandèmia i de la crisi econòmica i social que l’acompanya.

1. LES DADES

En primer lloc recordem algunes de les guies que recopilen informació rigorosa i permanentment actualitzada:

Per seguir els progressos de la recerca sobre les vacunes:

Altres guies més enfocades a les repercussions econòmiques:

Alguns recursos que actualitzen les dades de l’evolució de la pandèmia arreu del món:

Recopilació de les dades relatives a l’evolució de l’epidèmia a Espanya:

Per veure el detall de la situació per àrees bàsiques  de salut a Catalunya i també dels barris de Barcelona:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC

Bill Gates va ser un dels líders d’opinió global que va advertir ja fa cinc anys del perill d’una pandèmia com la que ara patim. Un precedent que li dóna una certa autoritat a l’hora d’analitzar-ne la seva evolució, el seu impacte en els països menys desenvolupats i els progressos en la recerca de vacunes eficaces:

A mesura que es va frenant l’avenç del virus creix la pressió per iniciar la desescalada de les mesures preventives i els governs comencen a prendre mesures per retornar a l’activitat econòmica i social, però amb un notable grau d’incertesa per la manca d’instruments fiables per predir el final de l’epidèmia:

La pandèmia paral·lela de la desinformació sobre el coronavirus és potencialment més perillosa que el propi virus pels seus efectes socials i polítics. I en aquest sentit és una alerta sobre el model de la transició digital:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

El focus de l’atenció i de la preocupació sobre la pandèmia s’orienta cap els països emergents: les dades encara no són alarmants, però les dificultats per  tenir una informació fiable i la precarietat dels recursos sanitaris exigeixen no baixar la guàrdia, especialment de l’ajuda internacional imprescindible en molts llocs. L’afebliment dels mecanismes de cooperació pot tenir conseqüències dramàtiques:

Un cas singularment colpidor és el dels refugiats que s’amunteguen a les portes de la Unió Europa, a la frontera entre Grècia i Turquia:

4. LA NOVA RECESSIÓ ECONÒMICA

La intuïció generalitzada és que el cost econòmic del xoc provocat per la pandèmia és ara per ara incalculable,  com admet Kenneth Rogoff:

Més controvertides són les opinions sobre l’abast i la durada de la recessió posterior: Jordi Sevilla s’alinea amb els qui pensen en una recuperació relativament ràpida. En canvi, Nouriel Roubini, encara que hi hagi una recuperació de l’actual xoc,  pronostica una gran depressió que marcarà la dècada dels vint del nou segle:

Val la pena retenir les deu tendències en què es fonamenta la predicció pessimista de Roubini: acumulació de dèficits fiscals i nivells de deute insostenibles; els costos creixents dels sistemes de salut i seguretat social de les envellides economies avançades; el risc de deflació; la degradació monetària; la disrupció digital; la desglobalització; el retrocés de les democràcies davant dels populismes; l’enfrontament geoestratègic entre els Estats Units i la Xina; una nova guerra freda entre els Estats Units i els seus rivals; i, finalment, les perturbacions provocades per noves pandèmies i el canvi climàtic.

5. LES CONSEQÜÈNCIES GEOPOLÍTIQUES

Les tendències identificades pel catastròfic  panorama vaticinat per Roubini coincideixen -amb matisos diferents- en la majoria de papers que intenten esbossar els escenaris del futur. En setmanes anteriors destacavem les aportacions d’Andrés Ortega, Pol Morillas i Bruno Tertrais. Aquesta setmana sobresurt un paper de Dominique Strauss-Kahn (sí, l’execrable DSK), que assenyala algunes de les tendències negatives abans citades,  però al mateix apunta orientacions de política econòmica i social per superar-les, així com una certa visió estratègica europeista:

L’economista hindú Jayati Ghosh  també combina un cru realisme sobre la gravetat de la situació amb la convicció que unes polítiques coordinades a nivell global poden fer-hi front, tot ressaltant els impactes desiguals de la crisi i la necessitat d’ajudar els països emergents:

Són remarcables altres contribucions a la literatura prospectiva:

Així com l’article de Cristina Manzano que planteja la reforma del sistema de governança global nascut despés de la Segona Guerra Mundial:

Com quedarà Espanya en aquest context de transformació geopolítica global? es pregunta Nicolás de Pedro, que retreu als polítics espanyols que aquesta qüestió estigui absent dels seus plantejaments:

6. LA RESPOSTA EUROPEA

La resposta de les institucions europees a la crisi és generalment considerada insuficient. Aquesta percepció és bastant certa pel que fa a l’emergència sanitària, com mostren Jacint Jordana i Juan Carlos Triviño-Salazar:

Tanmateix, la resposta econòmica, encara que no satisfà totes les expectatives, està sent inusualment ràpida si es compara amb la que es va donar a la crisi de 2008 (Xavier Vidal-Folch). Mentre el Consell Europeu està negociant l’abast i les característiques del pla de recuperació (Lluís Pellicer),  segueixen sense soldar-se les fractures entre els països del nord i els del sud, entre acreedors i deutors, entre subministradors i contratistes … (Manel Pérez). D’aquí les recomanacions sobre la necessitat que les formes no enterboleixin la negociació i sobre la conveniència de no aixecar expectatives per sobre de les possibilitats polítiques reals de la Unió i dels seus membres:

Sobre les perspectives econòmiques europees hi ha dipositada l’esperança en la capacitat mobilitzadora de recursos de Pacte verd europeu per liderar la transició ecològica. Com també és rellevant el debat sobre la reindustrialització europea per evitar l’extrema dependència de la “gran fàbrica” xinesa:

FInalment, un apunt sobre l’ajuda europea a l’Àfrica, en la línia puntada pel paper d’Strauss Kahn:

7. LA SITUACIÓ A ESPANYA

Més enllà del soroll oportunista, la gestió de l’emergència sanitària per part de les diferents institucions no difereix massa de la que estan fent altres països europeus. En tot cas, no té sentit una guerra culpabilitzadora quan el que realment importa es aprendre de cara a reforçar el sistema de salut i de serveis socials:

Cal prestar atenció a alguns punts crítics, començant per la situació de les residències geriàtriques que ha causat una gran alarma social:

També mereixen atenció les disfuncions observades en la coordinació entre el govern central i les autonomies, deixant de banda de moment les deslleialtats intencionades, i valorat les bones pràctiques que també s’estan donant:

Però, el que a dia que passa està esdevenint la preocupació principal és el gravíssim deteriorament de l’economia espanyola, amb uns primers indicadors en termes de PIB (Antonio Maqueda)  i d’ocupació que auguren una profunda caiguda a finals d’any (Josep Oliver). L’impacte de la crisi està sent desigual,  en termes empresarials, generacionals i territorials:

 

Un panorama que obliga a una estratègia de sortida tant ambiciosa com precisa, que, a més de les mesures urgents per mitigar el xoc econòmic i social, es proposi una reconstrucció/recuperació que afronti la renovació del model productiu i la sostenibilitat del nostre Estat de benestar:

Dins d’aquesta agenda de reformes destaca la adaptació de la indústria turística (un 12% del PIB!)  a una nova situació:

Com també és important el debat sobre una hipotètica reindustrialització d’Espanya, imprescindible per a alguns i contraproduent per a uns altres:

I, sense exhaurir el temari, la reforma de les administracions públiques per convertir-les en un factor facilitador del dinamisme econòmic i social:

Per tot això, per la magnitud de la crisi, per les mesures urgents que s’estan adoptant  i les reformes de fons que caldrà emprendre, resulta molt desmoralitzador el panorama polític, amb la incapacitat per crear un clima assossegat que faciliti la cooperació, amb la demagògica  utilització de les víctimes o amb la deslleialtat institucional manifesta …:

De Catalunya estant, algunes veus clamen per la concòrdia … amb la sensació, però  que ho estan fent en el desert:

8. PER PENSAR-HI MÉS

Per acabar, algunes propostes de fons: José María Lassalle segueix advertint sobre els progressos del virus reaccionari que està atacant les democràcies; unes reflexions similars a les de Pierre Manent que insta una reafirmació democràtica; i El món de demà dedica el seu últim número a la gestió de la incertesa. Finalment, un article de Brian Patrick Eha sobre la deriva fanàtica de la correcció política … Una reflexió que ens ha decidit a recomanar el paper de Dominique Strauss Kahn malgrat l’abjecció moral del personatge:

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Bill GATES, “The first modern pandemic” a GatesNotes (23-04-20)

(2) Alberto QUIAN, “Pandemia de mentiras sobre el coronavirus: así amenaza nuestra salud y la democracia” a CTXT (21-04-20)

(3) Blanca GARCÉS, “El virus en la frontera greco-turca” a El País (30-04-20)

(4) Nouriel ROUBINI, “The Coming Greater Depression of the 2020s” a Project Syndicate (29-04-20)

(5) Dominique STRAUSS-KHAN, “L’être, l’avoir et le pouvoir dans la crise” a Politique Internationale (5-04-20)

(6) Nicolás de PEDRO, “España, ante el mundo que viene” a The Objective (29-04-20)

(7) Camille RUSTICI, “Covid-19 forces Europe to rethink globalisation” a International Politics and Society (28-04-20)

(8) Miguel PASQUAU, “Covid-19: las culpas, las causas y la transparencia” a CTXT (28-04-20)

(9) Jordi AMAT, “Los datos de la responsabilidad” a The Objective (30-04-20)

(10) Javier G.GORRÍN/Jesús ESCUDERO, “La España a dos velocidades por la crisis del coronavirus” a El Confidencial (25-04-20)

(11) José Juan RUIZ, “Debates de personas mayores” a “Negocios” de El País (26-04-20)

(12) Entrevista a Jordi PALAFOX a El Confidencial (25-04-20): “La estrategia de reindustrialización en España es un despilfarro de recursos”

(13) Andreu MAS-COLELL, “Els morts i la fraternitat” a Ara (26-04-20) 

(14) José MONTILLA, “Catalunya mereix una pausa” a La Vanguardia (29-04-20)

(15) Brian Patrick EHA, “Los nuevos puritanos” a Letras Libres (1-04-20)

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.