FOCUS PRESS 185

En aquesta sisena setmana de confinament seguim amb una versió alleugerida del Focus Press. S’hi troben les referències de les fonts d’informació que mantenen al dia l’evolució de la pandèmia i de la crisi econòmica i social que l’acompanya, i una  selecció d’alguns articles  que ens semblen particularment interessants.

1. LES DADES

En primer lloc recordem algunes de les guies que recopilen informació rigorosa i permanentment actualitzada:

Hi afegim una pàgina que permet seguir els progressos de la recerca sobre les vacunes:

Altres guies més enfocades a les repercussions econòmiques:

També els recursos que ens permeten accedir a les dades actualitzades de l’evolució de la pandèmia arreu del món i de les seves repercussions econòmiques (FT):

Per seguir les dades relatives a l’evolució  de l’epidèmia a Espanya:

Per veure el detall de la situació per àrees bàsiques  de salut a Catalunya i també dels barris de Barcelona:

2. EL DEBAT CIENTÍFIC

La pressió social per suavitzar les mesures de confinament posa en el centre del debat la fiabilitat de les dades i les proves, així com   l’ús de l’intel·ligència artificial per controlar la població:

La il·lusió de retornar en un curt termini a la “normalitat” és un miratge i més aviat es preveu un període llarg d’adaptació a un nou estil de vida:

3. LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA SANITÀRIA AL MÓN

La cooperació internacional per controlar la pandèmia es veu torpedinada pels atacs a l’OMS i la insistència de  Trump a culpabilitzar a la Xina del seu orígen:

És una mostra més de l’avenç del desgovern del món (Lluís Bassets), examinat per Ramón Lobo en un repàs crític  a la gestió mundial de la lluita contra la pandèmia;  i Marta Fraile analitza els estils de lideratge, destacant la major eficàcia dels lideratges femenins:

Sobre la situació als Estats Units, amb episodis esperpèntics com l’incitació de Trump a acabar amb els confinaments:

El lloc comú que dóna per fet que la Xina serà la guanyadora d’aquesta crisi ha de prendre’s amb precaució si es tenen en compte les tensions socials que qüestionen el contracte social xinès i els límits d’una ambició global per sobre de les possibilitats:

L’efecte més greu de l’afebliment de la cooperació internacional en matèri de salu pública és el desamparament en que queden les zones més defavorides del món, amb especial incidènia a bona part del continent africà:

4. LA NOVA RECESSIÓ ECONÒMICA

Els indicadors econòmics i les previsions dels analistes públics i privats certifiquen la profunditat i l’intensitat del xoc econòmic causat per l’aturada de l’activitat econòmica, així com l’incertesa sobre les característiques de la recuperació:

Per afegir més incertesa a la situació, la crisi de la indústria petroliera nordamericana amenaça en tenir conseqüències importants en el sector financer internacional:

5. LA RESPOSTA EUROPEA A LA DOBLE CRISI

Les institucions europees intenten superar la mala imatge de la seva paràlisi en els moments inicials de la crisi sanitària intentant establir uns criteris comuns per afrontar la fase de sortida del confinament:

Al mateix temps,  s’imposa la necessitat de donar una resposta solidària al xoc econòmic i social. Abunden les crides a adoptar decisions en aquesta direcció i les propostes concretes per trobar solucions de consens, entre les que destaca la proposada pel Govern espanyol:

Més enllà dels mecanismes de solidaritat per mitigar l’impacte del xoc i iniciar la recuperació, també es plantegen polítiques de reindustrialització que corregeixen la dependència europea de la gran fàbrica xinesa:

Roy William COBBY, “Después de la crisis, política industrial” a Agenda Pública (17-04-20)

El risc que les mesures d’excepció adoptades per combatre l’epidèmia es cronofiquin posa en guàrdia sobre una possible degradació de les democràcies europees:

El cas d’Hongria,  amb l’acceleració de la seva deriva il·liberal,  posa a prova la fermesa democràtica de la Unió Europea:

És destacable una enquesta recent del Cevipof de Sciences Po sobre la confiança política en tres països europeus -França, Alemanya i el Regne Unit-. El contrast de les actituds polítiques entre l’opinió pública francesa i l’alemanya és molt fort. El grau de desafecció política de la ciutadania francesa  és francament preocupant:

6. LES CONSEQÜENCIES GEOPOLÍTIQUES

Una de les prediccions més compartides pels exercicis de prospectiva és que l crisi del coronavirus aceelerarà el procés relatiu de desglobalització que s’estava produïnt en els darrers anys. Així ho recull una nota de la Fondation pour la Recherche Stratègique. En canvi, altres autors minimitzen aquesta tendència,  en considerar que la globalització és irreversible:

També mereix atenció la posició estratègica d’Alemanya en relació a la Xina, guiada per la prudència davant la pressió de l’Administració Trump per incrementar la confrontació:

7. LA SITUACIÓ A ESPANYA

A Espanya, la gestió de l’emergència sanitària està sent cada cop més contestada per una part de l’opinió pública (Metroscopia, 40dB, Gesop)  i per l’oposició bel·ligerant de Vox, el PP i un sector de l’independentisme català. La política de comunicació del Govern no ajuda a millorar la imatge d’aquesta gestió, i  la confusió sobre la mesura de desconfinament dels infants amplifiqua aquesta mala imatge (Veure la crònica de Carlos E.Cué). Tanmateix, una mirada més freda basada en la comparació de les polítiques adoptades per altres països explica millor la lògica de les decisions adoptades, amb els seus encerts i errors:

Més important, és aprendre de la situació crítica per abordar la reforma i millora del sistema de salut espanyol:

Simultàniament,  es confirma la gravetat de la situació econòmica amb  unes   perspectives d’una pèrdua del PIB a l’entorn d’una mitjana de  9 punts, i unes possibilitats de recuperació més lenta i  difícil pel pes d’un sector estratègic com el turisme, que planteja la necessitat d’una reconversió del model productiu espanyol:

Per parar el xoc social hi ha gairebé unanimitat en l’adopció d’alguna modlaitat de renda mínima, però amb divergències sobre el seu caràcter conjuntural o estructural:

La iniciativa del president del Govern d’un pacte polític i social  per la reconstrucció s’ha derivat cap el Congrés per facilitar la participació del Partit Popular, a la vegada que es proposen pactes a nivell autonòmic. Les aparences del clima polític no conviden a l’optimisme, però el pes d’una opinió pública molt favorable a un acord d’aquest tipus i, sobretot, el possible acord a nivell europeu per la reconstrucció són factors suficientment potents i determionants per decantar la balança:

I una nota a peu de pàgina: un sector de l’independentisme representat per un actiu president Torra ha decidit fer de la crisi del coronavirus el seu cavall de batalla electoral amb una opisició frontal al Govern espanyol. Una actitud en la que ressona el vell eslògan dels eparatisme dels anys trenta del segle passat: “Nosaltres sols!”:

8. REFLEXIONS SOBRE EL FUTUR

Finalment, recomanem un parell d’articles sobre qüestions de fons:

ARTICLES ESPECIALMENT RECOMANATS

(1) Gideon LICHFIELD, “We’re not going back to normal” a Technology Review (17-03-20)

(2) Ramón LOBO, “Tareas pospandémicas urgentes que no incluyen golpes de Estado” a infoLibre (16-04-20)

(3) Pablo MORAGA, “África frente al coronavirus” a esglobal (16-04-20)

(4) Agnès BÉNASSY-QUERÉ/Ramón MARIMON/Jean PISANI-FERRY, “Una iniciativa de recuperación europea” a El País (23-04-20)

(5) Bruno TERTRAIS, “L’année du Rat. Conséquences stratégiques de la crise du coronavirus” , Note nº15/20 (3-04-20) de la Fondation pour la Recherche Stratégique

(6) Ignacio SÁNCHEZ-CUENCA, “España comparada: incidencia de la Covid y reacción del Gobierno” a CTXT (22-04-20)

(7) Toni ROLDÁN/Jorge GALINDO/Antonio GARCÍA PASCUAL, “El día después” a El País (21-04-20)

(8) Ramón GONZÁLEZ FÉRRIZ, “La extraña ventana de oportunidad” a Política Exterior (13-04-20)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.